Prorrogada l'exposició "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil", a Figueres
La mostra Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil dóna a conèixer el procés de reconstrucció a través dels plànols de l'avantprojecte dels arquitectes barcelonins Amadeu Llopart, Enric Mora i Josep Maria Segarra. Aquesta ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecte Joan Falgueras, que ha investigat el període de la reconstrucció de l'església després de la destrucció que patí, fruit dels espolis i incendis de la Guerra Civil (1936-1939).
Com a fet destacable, l'exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l'arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes barcelonins.
La documentació de l'església, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, procedeix, per una banda, de l'Arxiu de l'Església de Sant Pere, i de l'altra, del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia l'Arxiu Històric del COAC, a Girona.
Aforament limitat.
Catàleg "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil".
“Mujeres Pioneras a la Arquitectura Norteamericana”, en Figueres
En el marco de la celebración del Día de la Mujer, la Demarcación de Girona del COAC organiza la conferencia “Mujeres Pioneras en la Arquitectura Norteamericana” a cargo del arquitecto Arcadi Pla Masmiquel, el viernes 6 de marzo, a las 19.30 h, en la Sede de la Delegación del Alt Empordà del COAC.
Arcadi Pla explicará su estudio sobre las principales mujeres arquitectas de principios del siglo XX en los Estados Unidos; Louise Blanchard Bethune, Alice Constance Austin, Theodate Pope Riddle, Mary Elisabeth Jane Colter, Alice J. Hands, Mary N. Gannon, Marion Mahony Griffin, Anna Wagner Keichline y Julia Morgan.
Veremos el trabajo de estas figuras en el campo de la arquitectura, la lucha para mantener la profesión ante los prejuicios y la explotación. Como estas arquitectas consiguieron ser, a partir de su historia de dificultades, unas mujeres avanzadas a su época.
Podemos destacar Julia Morgan (San Francisco, 1872-1957), primera mujer admitida en la Escuela de Bellas artes de París y primera mujer titulada en arquitectura en el mundo, reconocida por la calidad y el volumen de su obra con más de 700 edificios. La historia de cada una de ellas nos permite entender el momento y la lucha de la mujer en la profesión de arquitecta durante una época.
“Dones pioneres a l’Arquitectura Nord-Americana”, a Figueres
Arcadi Pla explicarà el seu estudi sobre les principals dones arquitectes de principis del segle XX als Estats Units; Louise Blanchard Bethune, Alice Constance Austin, Theodate Pope Riddle, Mary Elisabeth Jane Colter, Alice J. Hands, Mary N. Gannon, Marion Mahony Griffin, Anna Wagner Keichline i Julia Morgan. Veurem el treball d’aquestes figures en el camp de l’arquitectura, la lluita per mantenir la professió davant els prejudicis i l’explotació. Com aquestes arquitectes van aconseguir ser a partir de la seva història de dificultats unes dones avançades a la seva època.
En podríem destacar Julia Morgan (San Francisco, 1872-1957), primera dona admesa a l’Escola de Belles Arts de París i primera dona titulada en arquitectura al món, reconeguda per la qualitat i el volum de la seva obra amb més de 700 edificis. La història de cadascuna d’elles ens permet entendre el moment i la lluita de la dona en la professió d’arquitecta durant una època.
Conferencia de Clara Gromaches en el marco de la exposición “Clara Gromaches. Entropía y paisaje urbano en India”, en Figueres
L'exposició documenta una parte de la India tradicional, huyendo de exotismos e imágenes estereotipadas que forman parte de nuestro imaginario del país. Es un retrato de pueblos anónimos, de arquitectura cotidiana y de urbanismo espontáneo; donde los grandes edificios icónicos no son los protagonistas. La arquitectura pierde el carácter monumental y se reconnecta al contexto, al espacio urbano.
Clara Gromaches pone énfasis en la India que se va perdiendo en detrimento de la modernidad occidental que el país está absorbiendo -sin cuestionamientos- como símbolo de progreso y desarrollo económico. El motivo de la exposición es una reflexión sobre el ámbito local, la autenticidad del mundo rural y la tradición arquitectónica –sosteniblemente y climáticamente eficiente.