Eleccions municipals 2023. En Joc, el futur de Girona. Conversa amb els candidats a l'alcaldia
L’acte, moderat pel periodista Jaume Serra, comptarà amb la participació de Lluís Martí (Junts), Quim Ayats (ERC), Cristina Andreu (Guanyem Girona), i Sílvia Paneque (PSC). Els candidats Camino Fernández (Cs) i Carles Ribas (Ara Girona) van excusar la seva assistència.
Amb l’organització d’aquesta activitat, els dos col·legis professionals volem ser presents en un procés tan rellevant com és la celebració de les eleccions municipals, i implicar-nos, també, en el procés de transformació social i urbana de la ciutat, posant les institucions a l’abast dels professionals i dels ciutadans.
Pròximament, es podrà veure la conversa al canal de Youtube de la Demarcació de Girona del COAC.
Debat ‘Costa Brava. Costa Esbravada?
En el debat hi participaran Eduard Ribot de SOS Costa Brava, Georgina Vázquez Utzet, arquitecta urbanista i representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Girona, i Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí.
L’arribada del turisme massiu a la Costa Brava, a partir dels anys 50 del segle passat, en plena dictadura franquista, va comportar, des del principi, la destrucció de nombroses àrees costaneres, algunes d’elles fins llavors verges, amb urbanitzacions i construccions de tota mena.
A partir dels anys 60 i 70, promotors i especuladors aixequen grans edificis, xalets i urbanitzen muntanyes i moltes zones vora les platges. El paisatge de la Costa Brava queda transformat per sempre, sovint amb edificacions de mala qualitat, pèssim gust i volums desmesurats que, malauradament, s’han perpetuat fins als nostres dies. Un urbanisme desaforat que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, no es va aturar en molts indrets. I fins i tot segueix en l’actualitat.
Exposició Costa Esbravada. L’afany especulador que ha menystingut i degradat la Costa Brava
L’arribada del turisme massiu a la Costa Brava, a partir dels anys 50 del segle passat, en plena dictadura franquista, va comportar, des del principi, la destrucció de nombroses àrees costaneres, algunes d’elles fins llavors verges, amb urbanitzacions i construccions de tota mena.
A partir dels anys 60 i 70, promotors i especuladors aixequen grans edificis, xalets i urbanitzen muntanyes i moltes zones vora les platges. El paisatge de la Costa Brava queda transformat per sempre, sovint amb edificacions de mala qualitat, pèssim gust i volums desmesurats que, malauradament, s’han perpetuat fins als nostres dies. Un urbanisme desaforat que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, no es va aturar en molts indrets. I fins i tot segueix en l’actualitat.
Com a activitats complementàries a l’exposició, s’ha programat el 12 d’abril, a les 19 h, al Centre Cultural de La Mercè el debat ‘Costa Brava. Costa Esbravada?’, amb la participació d’Eduard Ribot de SOS Costa Brava, Georgina Vázquez Utzet, arquitecta urbanista i representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Girona, i Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí.
El 18 d’abril, a les 19 hores, es projectarà el documental d’Antoni Martí ‘Els límits de la Costa Brava’, al Centre Cultural La Mercè.
Miquel Riera i Planas (Torroella de Montgrí, 1960)
Periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB). Vinculat al grup El Punt des dels seus inicis on hi ha desenvolupat diferents funcions. Ha estat cap de Cultura-Espectacles, director de Presència, director de l’edició gironina d’El Punt i director adjunt d’El Punt Avui. La fotografia ha estat sempre una de les seves passions. S’hi ha dedicat com a aficionat, fent fotoperiodisme i fotografia de paisatge. El 2021 va presentar al Casal Independentista El Forn de Girona l’exposició “Praga 1980”, un recull d’imatges de la Txecoslovàquia comunista. El gener del 2022 va inaugurar l’exposició “Entre el cel i la terra” al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, que també s’ha pogut veure a Girona i Bonmatí.
MARQ 22-23: Els possibles nous barris vells. Presentació dels TFM, en procés
En aquests treballs es plantegen diverses actuacions que van des d’intervencions en equipaments actualment sense ús, canvis d'ús en edificis existents, propostes sobre l’espai urbà, els accessos, recorreguts i jardins, fins a treballs que se situen en els límits del barri vell i el riu. Al final de la presentació s’obrirà un torn de debat amb els professors i estudiants, així com amb estudiants d’edicions anteriors i els assistents a l’acte.
La reutilització d'edificis patrimonials buits o espais públics infrautilitzats, es presenta com una de les oportunitats per la reactivació del centre de la ciutat i, alhora, com una possible solució a altres problemes com la falta d’habitatge social, d'equipaments i serveis, d’accessibilitat, etc. posant en el centre la millora de la qualitat de vida dels habitants del barri vell de Girona.
Els estudiants d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, en aquesta edició han identificat una sèrie d’espais d’oportunitat que ofereix la ciutat i les seves problemàtiques, amb una primera fase d’anàlisi i de coneixement profund del lloc i, posteriorment, cada estudiant ha proposat un tema, un espai i un programa que es concreta en un projecte arquitectònic, urbanístic o paisatgístic.