Visita a la Seu d'Ègara: Esglésies de Sant Pere de Terrassa
El conjunt monumental de La Seu d'Ègara, situat al bell mig de la ciutat de Terrassa, vora el Parc de Vallparadís, ha conservat un testimoni únic de l'art i l'arquitectura de diferents èpoques: dels primers segles del cristianisme a la Hispània romana, d'una poderosa seu episcopal durant el Regne dels Visigots i d'un recinte religiós molt especial en el marc de la Catalunya medieval i de l'art romànic. A més, exhibeix dos retaules gòtics extraordinaris i mostres molt característiques de l'art renaixentista i barroc.
La Seu d'Ègara és actualment un dels monuments més singulars dins del patrimoni cultural català, espanyol i europeu. En aquests moments està en marxa la seva candidatura per obtenir la distinció de Patrimoni de la Humanitat, que atorga la UNESCO, basada en el caràcter únic i universal d'alguns elements singulars que han travessat els segles fins als nostres dies i que en el segle XXI han estat recuperats i protegits com a llegat extraordinari per a les futures generacions.
Visita tècnica guiada del despatx HARQUITECTES
La Delegació del Vallès organitza el pròxim divendres 7 de juny, a les 10.00h, una visita tècnica guiada a dues obres del despatx HARQUITECTES (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Rosi, Roger Tudó) guardonades amb el Premi Ciutat Barcelona 2017 i BBConstrumat 2017.
Centre cívic Cristalleries Planell
Aquest és un equipament públic ubicat al barri de Les Corts de Barcelona. Dues de les tres cares del solar queden definides per la façana protegida de l'antiga cristalleria Planell que es va establir al carrer Anglesola l'any 1913.
L'edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L'edifici reparteix el programa en quatre plantes que s'enretiren de la façana patrimonial Sud, el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni millorant les condicions de llum natural dels espais d'aulari alhora que aporta un coixí tèrmic i acústic respecte l'entorn. La secció de l'edifici explica el seu comportament: el control i la gestió de l'aire en condicions naturals. A l'hivern cal controlar les pèrdues per renovació, amortitzar l'alta càrrega interna acumulada en la inèrcia d'una estructura murària i captar l'aire net des del pati que actua com a recuperador natural. A l'estiu es tracta de dissipar movent el màxim volum d'aire possible i capturar l'aire des dels patis vegetats i ombrívols. Els motors del moviment d'aquestaire seran estrictament naturals a partir de l'ús de xemeneies solars i barrets amb efecte venturi. La ventilació creuada entre patis queda descartada per programa i per evitar conflictes acústics, per tant l'edifici dota a cada franja d'espais d'ús d'una llarga interrupció estructural per on l'aire circularà en vertical "estirat" per la potència del sol en les xemeneies, que alhora dotaran l'edifici d'una silueta i una materialitat transparent i característica.
Centre cívic Lleialtat Santsenca
Aquest projecte parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (1928), una antiga cooperativa obrera del barri de Sants; conèixer amb precisió l'estat (físic) de l'edifici per aprofitar tot l'aprofitable; i ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo.
Es plantegen quatre objectius bàsics: primer, aprofitar tot allò que fos útil de l'edificació original, enderrocant el que no fos reutilitzable; segon, traçar una estratègia d'intervenció definint aquelles accions imprescindibles, de caràcter més conservacionista o més additiu, que permetin recuperar i augmentar el potencial d'ús de tots els espais; tercer, establir un diàleg intens - i tens si és necessari - amb el context; i quart, elaborar una proposta sostenible, tant respecte la preexistència com a les noves intervencions.
Inspirat en el Teatre Oficina de Lina Bo Bardi, l'Atri és un espai intermig bioclimatitzat capaç de vertebrar totes les circulacions a través d'un conjunt de passerel·les i escales que evoquen la imatge dels andamis d'obra. L'edifici funciona tèrmicament a partir d'estratègies passives basades en la inèrcia i l'aïllament; tres cobertes lleugeres permeten la il·luminació natural i faciliten la ventilació. L'augment de volum de les cobertes possibilita la captació solar: a l'hivern capta calor que es reverteix mitjançant recuperadors; a l'estiu es sobreescalfa l'aire de l'estrat superior de l'Atri, generant una convecció molt potent que expulsa l'aire calent per les finestres dels careners, accionats per sensors automàtics.
Si voleu assistir, escriviu un correu a valles@coac.cat i indiqueu el número d'inscrits. No us ho perdeu!
Horari: 10.00 h
Punt de trobada: c. d'Anglesola / c. Europa. Barcelona. (Per desplaçar-nos des d'un edifici a l'altre utilitzarem el transport públic. La despesa a càrrec de cada assistent).
Preu: 12€. Places limitades.
Debat Urbanístic a Rubí
Es va comptar amb la presència de:
Moisés Rodríguez del PSC-CP
Xavier Corbera d’ ERC-AM
Roberto Martín de Cs
Jaume Buscallà de JXR-JUNTS
Juan José Giner de PP
Andrés Medrano de ECP RUBÍ-ECG
Antoni García VR
Pau Sorrosal de PRIMARIES
Belén Cañizar d’AUP-AMUNT
Se’ls va fer arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls va plantejar preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat es va formular realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta es va permetre la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi, partint d’unes premisses determinades de consolidació i creixement de ciutat.
El Pla General ha estat sobre la taula aquesta darrera legislatura, però ha quedat un projecte de moment, potser per manca de consens de ciutat.
El nou Pla General ha de permetre adaptar-se a una realitat econòmica i social canviant, ja sigui a través de les seves eines de desenvolupament o a través de modificacions puntuals del mateix Pla.
Com a eina de ciutat, com s’ha d’encarar la generació i aprovació d’aquest nou POUM tant necessari per al desenvolupament dels propers anys de la ciutat?
Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al tema de la nova mobilitat dins de la ciutat. És una prioritat per a aquest mandat o cal crear un consens més ampli en la realització d’intervencions importants per adaptar la ciutat a noves modalitats de transport (elèctric, missatgeria, bicicleta), amb intervencions urbanístiques importants que puguin per si mateixes generar canvis importants en la percepció de la ciutat per part dels ciutadans.
Quina és la seva opinió sobre l’influencia que podria tenir la nova mobilitat a Rubí?
Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb les forces polítiques més representatives i també molt contents amb l'èxit de públic.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals: Radio Rubí, Rubí TV, TOT Rubí i Diari de Rubí.
Debat urbanístic amb els alcaldables de Terrassa
S’ha comptat amb la presència de:
· Marc Armengol del PSC-CP
· Xavier Matilla del TeC-ECG
· Carles Caballero d’ ERC-MES-AM
· Miquel Sàmper de JUNTS
· Javier González de Cs
· Marc Medina de la CUP-AMUNT
· Alejandro Rodríguez del PP
· Luisa Melgares de TxT
· Manuel Pérez de PODEM-IVE
· Mario Soria de PRIMÀRIES
Se’ls ha fet arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls ha plantejat quatre preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat s’ha formulat realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta s’ha permès la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
1- D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
2- Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi i els documents que apareixen al seu voltant. Un d’ells és el catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals.
El catàleg de Terrassa ha quedat ja desfasat per la seva antiguitat i superat per les visions més obertes de catalogació actuals.
Cal afrontar una revisió del Catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals, i que alhora sigui més flexible en la incorporació de nous béns emergents per no tornar a caure en l’obsolescència en poc temps?
3- Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al concepte del campus urbà de la Universitat. Terrassa és reconeguda com a ciutat universitària, però no té el caliu de la universitat per la falta de cohesió del campus. Cal doncs afrontar la visió global d’un campus urbà i fer-lo compatible amb la vida ciutadana per obtenir beneficis comuns.
Quina és la seva opinió sobre la realització d’un canvi urbanístic per generar un campus universitari?
4- Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb 10 forces polítiques que estan desenvolupant unes exposicions amb missatges clars i entenedors. També molt contents amb l'èxit de públic, un debat obert a la ciutadania interessada en conèixer el model de ciutat que defensen les diverses formacions polítiques, així com conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals.