New Zeland: TRIDIMENSIONAL LANDSCAPE
Nueva Zelanda: PAISAJE TRIDIMENSIONAL
La problemática para definir este código es la inconsistencia del método para las evaluaciones de paisajes, ya que se debe evitar obstruir la resiliencia intrínseca del paisaje, a la vez que se establece las herramientas de evaluación y diseño de paisajes, en zonas urbanas y también en rurales. Aquí entra en juego la arquitectura de paisaje, la cual siempre ha sido el foco principal de crítica pública (des de la preparación de planes, formación de políticas y prácticas profesionales) debido a que las herramientas de trabajo y análisis son (en parte) valores difícilmente se pueden mesurar, avaluar, cuantificar; pero que se deben ajustar a la realidad más objetiva. Las nuevas políticas tienen como origen los parámetros lingüísticos y sociales indígenas, guiados por las influencias del paisaje, donde tenías peso las caracterizaciones de la naturaleza para la comprensión inherente del mundo. No obstante, cabe remarcar las diferencias que las nuevas políticas establecen para la definición de paisaje y los valores propios de cada caso. Por ejemplo, ¿dónde quedan las protecciones del los paisajes naturales cultivados? Algunos expertos afirman que no hace falta poner esfuerzos en estos entornos ya que en cierta manera han estado alterados por el hombre; pero en cambio, otros defiensan que no es condición única que un entorno este libre de estructuras o sin ningún influencia humana evidente, y que por lo tanto, tienen el mismo derecho a la hora de evaluación y investigación de sus valores únicos.
Este punto de inflexión nos lleva a recoger la tridimensionalidad del paisaje, tanto en aspectos de tiempo, espacio y atributos; y que por este motivo no hay que pensar que hay una definición cerrada y universal, ya que fuera de los esquemas delimitados por denominadores comunes existen las características de cada lugar (ciencias naturales,
cualidades físicas, historia y uso) y las percepciones (vistas, experiencias…), que son los factores que Nueva Zelanda busca aplicar a su futuro código de paisaje.
Premi Laus de Plata per al vídeo dels 20 anys de la Biennal de Paisatge
L'audiovisual, dirigit per ALEX SARDÀ / 15-L FILMS, es va presentar en la 10a edició de la Biennal, el passat mes de setembre. Patrocinat pel Màster de Paisatge de Barcelona, el vídeo repassa aquells projectes que durant 20 anys i 10 edicions han marcat l'esperit de la Biennal Internacional de Paisatge, traslladant l'evolució constant del paisatgisme a una mirada cap al present i els futurs que es presenten.
El vídeo consisteix en una peça mare i un seguit de càpsules en què la càmera passeja pels paisatges acompanyant uns personatges reals, trobats in situ, amb els quals descobrim l'ús i la forma de cada un dels paisatges, més enllà del seu disseny original. El valor documental i estètic de la peça creen un viatge que, sense afany publicitari, transmet i fa créixer l'essència buscada per la Biennal. La peça va ser rodada en 16 mm en espais premiats i reconeguts per la Biennal a Catalunya.
Per a més informació i per veure el vídeo guardonat accedeix al web d'ADG-FAD.
Trobada anual d’arquitectes del Vallès
L’acte es va iniciar amb una visita guiada a càrrec dels arquitectes del despatx Solé-Roman Arquitectes, encarregats de la seva rehabilitació. La Casa de les Aigües, construïda al 1878 per l'arquitecte Antoni Rovira és un clar exponent del modernisme industrial català i es va construir amb l’objeciu d’augmentar l'abastiment insuficient d'aigua que aportava el Rec Comtal a Barcelona, una infraestructura que havia quedat petita des de la seva construcció a l'edat mitjana i que aprofitava una via d'aigua romana a tocar del Besòs.
Seguidament els assistents varen poder gaudir d’una copa de cava, tot retrobant-se arquitectes de la comarca, representants de les administracions vallesanes i institucions relacionades amb l’arquitectura i la construcció.
Després varen tenir lloc uns breus parlaments institucionals a càrrec del Delegat al Vallès, Miquel Turné; la Degana del Col·legi d’Arquitectes, Assumpció Puig, i el President de l’Àrea Territorial de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, Jordi Sánchez.
Un cop finalitzats els parlaments, el Comissari de les Mostres d’Arquitectura, Francesc Camps, va presentar la convocatòria de la 8a Mostra d’Arquitectura del Vallès, que busca potenciar i divulgar el treball dels arquitectes arreu del territori català. També persegueix, mostrar altres maneres d'exercir aquest ofici –basat en la transversalitat i la resolució d'entorns complexos– que van més enllà de les atribucions clàssiques. Busca ser una exposició de la versatilitat que proporciona aquesta formació, la versatilitat d'un ofici ple de perfils professionals diversos i múltiples exercicis. En definitiva, múltiples Arquitectures. En el marc de la Mostra, es va convocar també un nou premi, el Premi Diputació de Barcelona a Accions Innovadores en la Gestió de l’Hàbitat Urbà, que té la voluntat de reconèixer l'esforç dels arquitectes o equips d'arquitectes que treballen dintre de les administracions públiques locals.
Per últim, la cansaladeria Brunés, de Mollet del Vallès, va oferir un magnífic sopar informal a la setantena d’assistents (entre arquitectes, altres tècnics, representants de les administracions vallesanes i d’altres institucions). El sopar a peu dret va permetre als assistents poder moure’s lliurement i compartir impressions entre col·legues de professió, podent visitar el stand de Saltoki, empresa col·laboradora de l’acte, juntament amb Banc Sabadell.
L’acte va finalitzar cap a la mitja nit amb èxit de crítica per part del col·lectiu.
Descarrega aquí el resum de l'acte amb fotografies.
Consulta la notícia publicada a laveu.cat.