Jornada al COAC sobre l'Informe de la Comisión Nacional de la Competencia
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Amb motiu de la publicació de l'Informe de la Comisión Nacional de la Competencia (CNC) 'Problemas de competencia en el mercado del suelo en España', el 24 d'abril a les 12 h tindrà lloc a la sala d'actes de plaça Nova aquesta jornada amb l'objectiu de reflexionar i debatre sobre el funcionament del mercat del sòl i les estratègies de futur més recomanables.
La sessió, organitzada pel Col·legi d'Arquitectes, el Col·legi d'Economistes, el Col·legi de Camins, Canals i Ports i el Col·legi d'Enginyers Industrials, serà presentada per Lluís Comerón, degà del COAC, i Joan Ràfols, vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
La jornada comptarà amb la intervenció d'Agustí Jover, economista, que farà una anàlisi crítica sobre l'informe de la CNC i el posicionament dels col·legis professionals al respecte.
També es realitzarà una taula rodona moderada pel periodista Enric Juliana i que comptarà amb la participació de representants del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports; el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya; el Col·legi d’Economistes de Catalunya; l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona; l'Asociación de Vivienda y Suelo Catalunya (AVS); l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO); la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
INSCRIPCIONS: Cal inscripció prèvia a la jornada.
Descarregueu-vos el targetó aquí.
La sessió es transmetrà per streaming.
Adhesió a la Memòria sobre l’informe de la CNC, promogut pel Col·legi d’Economistes
La Junta de Govern del COAC ha acordat recentment l’adhesió del Col·legi d’Arquitectes a la Memòria promoguda pel Col·legi d’Economistes de Catalunya sobre l’informe de la CNC, Memòria redactada pels economistes Agustí Jover i Miquel Morell, que té com a objectiu l’exposar una reflexió pròpia sobre la naturalesa del bé sòl i el funcionament del mercat del sòl a Espanya, incloent recomanacions per a la millora de la seva eficiència i funció social. El contingut d’aquest document pot ser consultat aquí.
La sessió, organitzada pel Col·legi d'Arquitectes, el Col·legi d'Economistes, el Col·legi de Camins, Canals i Ports i el Col·legi d'Enginyers Industrials, serà presentada per Lluís Comerón, degà del COAC, i Joan Ràfols, vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
La jornada comptarà amb la intervenció d'Agustí Jover, economista, que farà una anàlisi crítica sobre l'informe de la CNC i el posicionament dels col·legis professionals al respecte.
També es realitzarà una taula rodona moderada pel periodista Enric Juliana i que comptarà amb la participació de representants del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports; el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya; el Col·legi d’Economistes de Catalunya; l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona; l'Asociación de Vivienda y Suelo Catalunya (AVS); l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO); la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
INSCRIPCIONS: Cal inscripció prèvia a la jornada.
Descarregueu-vos el targetó aquí.
La sessió es transmetrà per streaming.
Adhesió a la Memòria sobre l’informe de la CNC, promogut pel Col·legi d’Economistes
La Junta de Govern del COAC ha acordat recentment l’adhesió del Col·legi d’Arquitectes a la Memòria promoguda pel Col·legi d’Economistes de Catalunya sobre l’informe de la CNC, Memòria redactada pels economistes Agustí Jover i Miquel Morell, que té com a objectiu l’exposar una reflexió pròpia sobre la naturalesa del bé sòl i el funcionament del mercat del sòl a Espanya, incloent recomanacions per a la millora de la seva eficiència i funció social. El contingut d’aquest document pot ser consultat aquí.
10/04/2014
Xerrada-debat de l'AuS sobre la crisi financera, energètica i ambiental
Imatge:
© AuS Catalunya (COAC)
El 24 d'abril a les 17.30 h tindrà lloc a la sala d'actes de plaça Nova la xerrada-debat 'La crisi financera, energètica i ambiental ens duu cap al decreixement forçat?', organitzada per l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS).
La crisi energètica s'entén com una part de la crisi global que s’està patint; i cal incloure la crisi econòmica i financera per entendre el canvi en les regles del joc que s’estan produint en el govern de les nacions. Alhora, en el rerefons de tot plegat, hi ha una crisi ambiental manifesta.
S’està produint una transició energètica i una transició econòmica-política i volem saber quines poden ser les conseqüències d’aquesta transformació: Qui controlarà l’energia i com es repartirà en un futur proper? Com afectarà a la qualitat de vida de les persones? Quins seran els canvis econòmics i socials que es produiran? El poder polític assolirà a temps els reptes ambientals? Tot plegat ens portarà a un decreixement econòmic i social forçat i caòtic? Hi ha una alternativa raonable a aquest decreixement que impliqui una transició social i econòmica més equilibrada i equitativa?
Donades les repercussions econòmiques, socials i culturals que té l’ofici d’arquitecte, en aquest context de crisi global, inclosa l’ambiental, és evident que el col·lectiu professional no pot mantenir-se aliè a aquesta qüestió. I és obligat preguntar-se sobre quin serà el paper que tindrà la professió d'arquitecte, tant a nivell del disseny territorial com de l’edificació.
La jornada té la voluntat formular correctament les preguntes i obtenir les respostes que permetin una millor comprensió del nou repte que se li planteja a la humanitat.
Programa de la jornada
A l'acte hi participaran Lluís Comerón, degà del COAC; Núria Pedrals, presidenta de l'agrupació Arquitectura i Sostenibilitat; Fidela Frutos, arquitecta i membre d'AUS; Santiago Niño Becerra, doctor en ciències econòmiques i catedràtic en economia al Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull; Jordi Solé Ollé, doctor en física, investigador a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM/CSIC); Xoan Ramon Doldán García, professor d’economia a la Universitat de Santiago de Compostela i presideix la Red de Economía Ecológica de España.
Al final de l'acte hi haurà un debat amb participació de fila zero, formada per Miren Etxezarreta, doctora en economia i economista crítica; Joaquim Sempere, professor emèrit de Sociologia de la Universitat de Barcelona;
Des d’AuS es té la voluntat d'ajudar que la qüestió de la transició energètica i econòmica i crisi ambiental sigui entesa com a part del mateix problema i de la mateixa solució i, a més, a posar-ho en les agendes públiques dels diversos àmbits de la nostra societat (col•lectiu professional, mitjans de comunicació, societat civil, etc.).
L’Agrupació AuS ja ha realitzat altres xerrades-debat sobre la crisi energètica derivada de l’esgotament de les energies fòssils. Així, el 12 de juliol de 2012 es va dur a terme la jornada 'Transició energètica: són les renovables l’alternativa?' per debatre si les renovables tenen o tindran prou capacitat per substituir les no renovables. Per un altre costat, el 9 de juliol del 2013 es va realitzar la xerrada-debat “Transició energètica: és el fracking (o fractura hidràulica) una alternativa a Catalunya?” en què es va parlar sobre si aquest sistema d’obtenció energètica és una alternativa.
La crisi energètica s'entén com una part de la crisi global que s’està patint; i cal incloure la crisi econòmica i financera per entendre el canvi en les regles del joc que s’estan produint en el govern de les nacions. Alhora, en el rerefons de tot plegat, hi ha una crisi ambiental manifesta.
S’està produint una transició energètica i una transició econòmica-política i volem saber quines poden ser les conseqüències d’aquesta transformació: Qui controlarà l’energia i com es repartirà en un futur proper? Com afectarà a la qualitat de vida de les persones? Quins seran els canvis econòmics i socials que es produiran? El poder polític assolirà a temps els reptes ambientals? Tot plegat ens portarà a un decreixement econòmic i social forçat i caòtic? Hi ha una alternativa raonable a aquest decreixement que impliqui una transició social i econòmica més equilibrada i equitativa?
Donades les repercussions econòmiques, socials i culturals que té l’ofici d’arquitecte, en aquest context de crisi global, inclosa l’ambiental, és evident que el col·lectiu professional no pot mantenir-se aliè a aquesta qüestió. I és obligat preguntar-se sobre quin serà el paper que tindrà la professió d'arquitecte, tant a nivell del disseny territorial com de l’edificació.
La jornada té la voluntat formular correctament les preguntes i obtenir les respostes que permetin una millor comprensió del nou repte que se li planteja a la humanitat.
Programa de la jornada
A l'acte hi participaran Lluís Comerón, degà del COAC; Núria Pedrals, presidenta de l'agrupació Arquitectura i Sostenibilitat; Fidela Frutos, arquitecta i membre d'AUS; Santiago Niño Becerra, doctor en ciències econòmiques i catedràtic en economia al Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull; Jordi Solé Ollé, doctor en física, investigador a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM/CSIC); Xoan Ramon Doldán García, professor d’economia a la Universitat de Santiago de Compostela i presideix la Red de Economía Ecológica de España.
Al final de l'acte hi haurà un debat amb participació de fila zero, formada per Miren Etxezarreta, doctora en economia i economista crítica; Joaquim Sempere, professor emèrit de Sociologia de la Universitat de Barcelona;
Emili García Ladona, investigador de l’Institut de Ciències del Mar al Departament d’Oceanografia Física i Tecnològica; Sebastià Jornet, arquitecte, professor associat del Departament d’Urbanisme de l’ETSAB i president de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya; i Dani Calatayud, arquitecte, professor d’urbanisme de l’ETSAV.
L'assistència és gratuïta, però per motius d'aforament es demana inscripció prèvia.
Des d’AuS es té la voluntat d'ajudar que la qüestió de la transició energètica i econòmica i crisi ambiental sigui entesa com a part del mateix problema i de la mateixa solució i, a més, a posar-ho en les agendes públiques dels diversos àmbits de la nostra societat (col•lectiu professional, mitjans de comunicació, societat civil, etc.).
L’Agrupació AuS ja ha realitzat altres xerrades-debat sobre la crisi energètica derivada de l’esgotament de les energies fòssils. Així, el 12 de juliol de 2012 es va dur a terme la jornada 'Transició energètica: són les renovables l’alternativa?' per debatre si les renovables tenen o tindran prou capacitat per substituir les no renovables. Per un altre costat, el 9 de juliol del 2013 es va realitzar la xerrada-debat “Transició energètica: és el fracking (o fractura hidràulica) una alternativa a Catalunya?” en què es va parlar sobre si aquest sistema d’obtenció energètica és una alternativa.
9/04/2014
El Facility Manager. La figura clave para optimizar los recursos de las empresas
Imatge:
© Agbar i IFMA España
El miércoles 2 de abril comienza el Posgrado en Facility Manager de la Escola Sert.
En el contexto actual , en el que se construye poca obra nueva y el trabajo del arquitecto se centra más que nunca en el proceso de vida de los edificios, la figura del Facility Managemer adquiere un valor especialmente relevante.
Si hasta hace poco los trabajos habituales del arquitecto habían sido el urbanismo y la edificación, actualmente los trabajos de mantenimiento y rehabilitación, las tareas vinculadas a la gestión del uso del edificio y la adaptación de las zonas de trabajo a las necesidades de los usuarios van adquiriendo un valor cada vez más importante.
Así, el edificio inicia una nueva etapa a partir del final de obra y su puesta en marcha. Entendido como un organismo vivo, va dando servicio a las diferentes actividades para las que fue creado y a otras que, con el tiempo, se le van solicitando. Todo lo que acontece cuando termina la construcción del edificio es gestionado por el Facility Manager.
La experiencia de los alumnos
Alejandro Dorrio, arquitecto y alumno de la primera edición del Postgrado en Facility Management de la Escola Sert, participó en la jornada de entrega de diplomas de la Escola Sert en septiembre de 2013. En el siguiente vídeo Dorrio explica cómo se introdujo en el mundo del Facility Management, donde actualmente trabaja, y, haciendo referencia a uno de los profesores del postgrado, compara el Facility Manager con el médico de cabecera de los edificios: "Qué mejor profesional que el arquitecto, el experto en edificios, para desarrollar esta función."
Dorrio fue uno de los arquitectos que se tuvo que "reinventar" pero sin renunciar a ser arquitecto. El Facility Manager era un nuevo perfil profesional del que se hablaba en los foros de Barcelona Activa. Y se hablaba del Facility Management como todo aquello que ocurre cuando termina la construcción del edificio: una etapa de la arquitectura donde los arquitectos no habían entrado o no se habían dedicado especialmente, pero que parecía lógico hacerlo en una época en que el crecimiento urbano se contenía y casi no se construía. Era lógico que el arquitecto, el experto en edificios, se dedicara a mantenerlos y conducir de manera óptima.
Atraído por este nuevo perfil, optó por hacer el Posgrado en Facility Management de la Escuela Sert que, a diferencia de otras instituciones, tenía una doble orientación práctica: por una parte, la especialización en un campo con oportunidades de ocupación para los arquitectos, y por otro, permitía al final de la formación optar a unas prácticas en empresas. Las prácticas, además de la realización de un ejercicio concreto, ofrecían un acompañamiento diario del trabajo de los diferentes miembros del equipo de una empresa de Facility Management y conocer cada una de las tareas que desarrolla y cómo las gestiona dentro de un equipo multidisciplinar. Al finalizar las prácticas, Dorrio tuvo la oportunidad de continuar la colaboración laboral con la empresa.
La eficiencia energética de los edificios
Una de las responsabilidades que asumen los equipos de Facility Management, y que en los momentos actuales es especialmente relevante, es la gestión de la eficiencia energética de los edificios.
En este sentido, Agbar, fruto de su compromiso con el medio ambiente, creó en el 2009 la Dirección de Eficiencia Energética con el objetivo de contribuir a reducir los consumos energéticos y fomentar la reducción de las emisiones de CO2. Este organismo lleva a cabo auditorías energéticas a diferentes niveles, tanto en la captación de agua y sondeos como en las estaciones de bombeo y en los edificios de oficinas.
Con el objetivo de hacer llegar las buenas prácticas ambientales tanto a trabajadores como visitantes, Agbar ha elaborado diferentes materiales de difusión - carteles , fichas y una guía- para estimular el ahorro energético y de agua y el consumo responsable entre los usuarios, al tiempo que fomenta la reflexión sobre el uso racional de los recursos, ayudando a establecer una mayor conciencia entre los diferentes usuarios del edificio.
Así, los materiales desarrollados tratan temas de ahorro energético en equipamientos de oficina (uso de maquinaria e iluminación), ahorro energético en el uso de los sistemas de climatización (uso de la calefacción individual y los aires acondicionados), ahorro de agua en los lavabos (uso de los grifos y cisternas), minimización y recogida selectiva de residuos, riesgos laborales y movilidad, etc.
Gracias a estas acciones no sólo se ha fomentado la adquisición de nuevos hábitos por parte de trabajadores y usuarios sino que se ha conseguido un ahorro energético y de recursos, manteniendo así el compromiso de Agbar con el medio ambiente y el cambio climático.
En el siguiente vídeo, el director del Postgrado en Facility Management de la Escuela Sert, Felip Neri, explica las posibilidades de empleo en este ámbito, las herramientas y conocimientos que los alumnos adquieren con la formación del posgrado y los proyectos de empleo vinculados al curso.
Más información e inscripciones
En el contexto actual , en el que se construye poca obra nueva y el trabajo del arquitecto se centra más que nunca en el proceso de vida de los edificios, la figura del Facility Managemer adquiere un valor especialmente relevante.
Si hasta hace poco los trabajos habituales del arquitecto habían sido el urbanismo y la edificación, actualmente los trabajos de mantenimiento y rehabilitación, las tareas vinculadas a la gestión del uso del edificio y la adaptación de las zonas de trabajo a las necesidades de los usuarios van adquiriendo un valor cada vez más importante.
Así, el edificio inicia una nueva etapa a partir del final de obra y su puesta en marcha. Entendido como un organismo vivo, va dando servicio a las diferentes actividades para las que fue creado y a otras que, con el tiempo, se le van solicitando. Todo lo que acontece cuando termina la construcción del edificio es gestionado por el Facility Manager.
La experiencia de los alumnos
Alejandro Dorrio, arquitecto y alumno de la primera edición del Postgrado en Facility Management de la Escola Sert, participó en la jornada de entrega de diplomas de la Escola Sert en septiembre de 2013. En el siguiente vídeo Dorrio explica cómo se introdujo en el mundo del Facility Management, donde actualmente trabaja, y, haciendo referencia a uno de los profesores del postgrado, compara el Facility Manager con el médico de cabecera de los edificios: "Qué mejor profesional que el arquitecto, el experto en edificios, para desarrollar esta función."
Dorrio fue uno de los arquitectos que se tuvo que "reinventar" pero sin renunciar a ser arquitecto. El Facility Manager era un nuevo perfil profesional del que se hablaba en los foros de Barcelona Activa. Y se hablaba del Facility Management como todo aquello que ocurre cuando termina la construcción del edificio: una etapa de la arquitectura donde los arquitectos no habían entrado o no se habían dedicado especialmente, pero que parecía lógico hacerlo en una época en que el crecimiento urbano se contenía y casi no se construía. Era lógico que el arquitecto, el experto en edificios, se dedicara a mantenerlos y conducir de manera óptima.
Atraído por este nuevo perfil, optó por hacer el Posgrado en Facility Management de la Escuela Sert que, a diferencia de otras instituciones, tenía una doble orientación práctica: por una parte, la especialización en un campo con oportunidades de ocupación para los arquitectos, y por otro, permitía al final de la formación optar a unas prácticas en empresas. Las prácticas, además de la realización de un ejercicio concreto, ofrecían un acompañamiento diario del trabajo de los diferentes miembros del equipo de una empresa de Facility Management y conocer cada una de las tareas que desarrolla y cómo las gestiona dentro de un equipo multidisciplinar. Al finalizar las prácticas, Dorrio tuvo la oportunidad de continuar la colaboración laboral con la empresa.
La eficiencia energética de los edificios
Una de las responsabilidades que asumen los equipos de Facility Management, y que en los momentos actuales es especialmente relevante, es la gestión de la eficiencia energética de los edificios.
En este sentido, Agbar, fruto de su compromiso con el medio ambiente, creó en el 2009 la Dirección de Eficiencia Energética con el objetivo de contribuir a reducir los consumos energéticos y fomentar la reducción de las emisiones de CO2. Este organismo lleva a cabo auditorías energéticas a diferentes niveles, tanto en la captación de agua y sondeos como en las estaciones de bombeo y en los edificios de oficinas.
Con el objetivo de hacer llegar las buenas prácticas ambientales tanto a trabajadores como visitantes, Agbar ha elaborado diferentes materiales de difusión - carteles , fichas y una guía- para estimular el ahorro energético y de agua y el consumo responsable entre los usuarios, al tiempo que fomenta la reflexión sobre el uso racional de los recursos, ayudando a establecer una mayor conciencia entre los diferentes usuarios del edificio.
Así, los materiales desarrollados tratan temas de ahorro energético en equipamientos de oficina (uso de maquinaria e iluminación), ahorro energético en el uso de los sistemas de climatización (uso de la calefacción individual y los aires acondicionados), ahorro de agua en los lavabos (uso de los grifos y cisternas), minimización y recogida selectiva de residuos, riesgos laborales y movilidad, etc.
Gracias a estas acciones no sólo se ha fomentado la adquisición de nuevos hábitos por parte de trabajadores y usuarios sino que se ha conseguido un ahorro energético y de recursos, manteniendo así el compromiso de Agbar con el medio ambiente y el cambio climático.
En el siguiente vídeo, el director del Postgrado en Facility Management de la Escuela Sert, Felip Neri, explica las posibilidades de empleo en este ámbito, las herramientas y conocimientos que los alumnos adquieren con la formación del posgrado y los proyectos de empleo vinculados al curso.
Más información e inscripciones
20/03/2014
El Facility Manager. La figura clau per optimitzar els recursos de les empreses
Imatge:
© Agbar i IFMA España
Dimecres 2 d'abril s'inicia el Postgrau en Facility Manager de l'Escola Sert.
.
En el context actual, en què es construeix poca obra nova i el treball de l’arquitecte es centra més que mai en el procés de vida dels edificis, la figura del Facility Management adquireix un valor especialment rellevant.
Si fins fa poc els treballs habituals de l’arquitecte havien estat l’urbanisme i l’edificació, actualment les tasques de manteniment, rehabilitació, les vinculades a la gestió del seu ús i l’adaptació a les necessitats dels usuaris van adquirint un valor cada vegada més important.
Així, l’edifici inicia una nova etapa a partir del final d’obra i la seva posada en marxa. Entès com un organisme viu, es va desenvolupant i donant servei a les diferents activitats per les quals va ser creat i a d'altres que, amb el temps, se li van sol·licitant. Tot allò que esdevé quan acaba la construcció de l’edifici és gestionat pel Facility Manager.
L'experiència dels alumnes
Alejandro Dorrio, arquitecte i alumne de la primera edició del Postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, va participar en la jornada de lliurament de diplomes de l'Escola Sert el setembre de 2013. En el següent vídeo explica la seva experiència de com es va introduir en el món del Facility Management. Dorrio, fent referència a les aportacions d'un dels professors, compara el Facility Manager amb el metge de capçalera dels edificis: “Quin millor professional que l'arquitecte, l'expert en edificis, per desenvolupar aquesta funció”.
Dorrio va ser un dels arquitectes que es va haver de "re-inventar" sense voler renunciar a ser arquitecte. El Facility Manager era un nou perfil professional del qual es parlava en els fòrums de Barcelona Activa. I se'n parlava com tot allò que esdevé quan acaba la construcció de l’edifici: una etapa de l’arquitectura on els arquitectes no havien entrat o no s'hi havien dedicat especialment, però que semblava lògic fer-ho en una època en què el creixement urbà es contenia i gairebé no es construïa. Era lògic que l'arquitecte, l'expert en edificis, es dediqués per mantenir-los i conduir-los de manera òptima.
Atret per aquest nou perfil, va optar per fer el postgrau en Facility Management de l'Escola Sert que, a diferència del d'altres institucions, tenia una doble orientació pràctica: per una banda, l’especialització en un camp amb oportunitats d’ocupació per als arquitectes, i per l'altra, permetia, al final de la formació, optar a unes pràctiques. Les pràctiques, a més de la realització d’un exercici concret, oferien un acompanyament diari del treball dels diferents membres de l‘equip d'una empresa de Facility Management i conèixer cadascuna de les tasques que desenvolupa i com les gestiona dins d'un equip multidisciplinar. En acabar les pràctiques, Dorrio va tenir l’oportunitat de continuar la col·laboració laboral amb l’empresa.
L'eficiència energètica dels edificis
Una de les responsabilitats que assumeixen els equips de Facility Management, i que en els moments actuals és especialment rellevant, és la gestió de l'eficiència energètica dels edificis.
En aquest sentit, Agbar, fruit dels seu compromís amb el medi ambient, va crear el 2009 la Direcció d’Eficiència Energètica amb l’objectiu de contribuir a reduir els consums energètics i fomentar la reducció de les emissions de CO2. Aquest organisme duu a terme auditories energètiques a diferents nivells, tant en la captació d’aigua i sondejos com en les estacions de bombeig i als edificis d’oficines.
Amb l’objectiu de fer arribar els continguts sobre les bones pràctiques ambientals tant a treballadors com a visitants, Agbar ha elaborat diferents materials de difusió —cartells, fitxes i una guia— per estimular l’estalvi energètic i d’aigua i el consum responsable entre els usuaris, alhora que fomenta la reflexió sobre l’ús racional dels recursos, ajudant a establir una major consciència entre els diferents usuaris de l’edifici.
Així, els materials desenvolupats tracten temes d’estalvi energètic en equipaments d’oficina (ús de maquinària i il·luminació), estalvi energètic en l’ús dels sistemes de climatització (ús de la calefacció individual i els aires condicionats), estalvi d’aigua als lavabos (ús de les aixetes i cisternes), minimització i recollida selectiva de residus, riscos laborals i mobilitat.
Gràcies a aquestes accions no només s’ha fomentat l’adquisició de nous hàbits per part de treballadors i usuaris sinó que s’ha aconseguit un estalvi energètic i de recursos, mantenint així el compromís d’Agbar amb el medi ambient i el canvi climàtic.
En el següent vídeo, el director del Postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, Felip Neri, explica les possibilitats d'ocupació en aquest àmbit, les eines i coneixements que els alumnes adquireixen amb la formació del postgrau i els projectes d'ocupació vinculats al curs.
Més informació i inscripcions
.
En el context actual, en què es construeix poca obra nova i el treball de l’arquitecte es centra més que mai en el procés de vida dels edificis, la figura del Facility Management adquireix un valor especialment rellevant.
Si fins fa poc els treballs habituals de l’arquitecte havien estat l’urbanisme i l’edificació, actualment les tasques de manteniment, rehabilitació, les vinculades a la gestió del seu ús i l’adaptació a les necessitats dels usuaris van adquirint un valor cada vegada més important.
Així, l’edifici inicia una nova etapa a partir del final d’obra i la seva posada en marxa. Entès com un organisme viu, es va desenvolupant i donant servei a les diferents activitats per les quals va ser creat i a d'altres que, amb el temps, se li van sol·licitant. Tot allò que esdevé quan acaba la construcció de l’edifici és gestionat pel Facility Manager.
L'experiència dels alumnes
Alejandro Dorrio, arquitecte i alumne de la primera edició del Postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, va participar en la jornada de lliurament de diplomes de l'Escola Sert el setembre de 2013. En el següent vídeo explica la seva experiència de com es va introduir en el món del Facility Management. Dorrio, fent referència a les aportacions d'un dels professors, compara el Facility Manager amb el metge de capçalera dels edificis: “Quin millor professional que l'arquitecte, l'expert en edificis, per desenvolupar aquesta funció”.
Dorrio va ser un dels arquitectes que es va haver de "re-inventar" sense voler renunciar a ser arquitecte. El Facility Manager era un nou perfil professional del qual es parlava en els fòrums de Barcelona Activa. I se'n parlava com tot allò que esdevé quan acaba la construcció de l’edifici: una etapa de l’arquitectura on els arquitectes no havien entrat o no s'hi havien dedicat especialment, però que semblava lògic fer-ho en una època en què el creixement urbà es contenia i gairebé no es construïa. Era lògic que l'arquitecte, l'expert en edificis, es dediqués per mantenir-los i conduir-los de manera òptima.
Atret per aquest nou perfil, va optar per fer el postgrau en Facility Management de l'Escola Sert que, a diferència del d'altres institucions, tenia una doble orientació pràctica: per una banda, l’especialització en un camp amb oportunitats d’ocupació per als arquitectes, i per l'altra, permetia, al final de la formació, optar a unes pràctiques. Les pràctiques, a més de la realització d’un exercici concret, oferien un acompanyament diari del treball dels diferents membres de l‘equip d'una empresa de Facility Management i conèixer cadascuna de les tasques que desenvolupa i com les gestiona dins d'un equip multidisciplinar. En acabar les pràctiques, Dorrio va tenir l’oportunitat de continuar la col·laboració laboral amb l’empresa.
L'eficiència energètica dels edificis
Una de les responsabilitats que assumeixen els equips de Facility Management, i que en els moments actuals és especialment rellevant, és la gestió de l'eficiència energètica dels edificis.
En aquest sentit, Agbar, fruit dels seu compromís amb el medi ambient, va crear el 2009 la Direcció d’Eficiència Energètica amb l’objectiu de contribuir a reduir els consums energètics i fomentar la reducció de les emissions de CO2. Aquest organisme duu a terme auditories energètiques a diferents nivells, tant en la captació d’aigua i sondejos com en les estacions de bombeig i als edificis d’oficines.
Amb l’objectiu de fer arribar els continguts sobre les bones pràctiques ambientals tant a treballadors com a visitants, Agbar ha elaborat diferents materials de difusió —cartells, fitxes i una guia— per estimular l’estalvi energètic i d’aigua i el consum responsable entre els usuaris, alhora que fomenta la reflexió sobre l’ús racional dels recursos, ajudant a establir una major consciència entre els diferents usuaris de l’edifici.
Així, els materials desenvolupats tracten temes d’estalvi energètic en equipaments d’oficina (ús de maquinària i il·luminació), estalvi energètic en l’ús dels sistemes de climatització (ús de la calefacció individual i els aires condicionats), estalvi d’aigua als lavabos (ús de les aixetes i cisternes), minimització i recollida selectiva de residus, riscos laborals i mobilitat.
Gràcies a aquestes accions no només s’ha fomentat l’adquisició de nous hàbits per part de treballadors i usuaris sinó que s’ha aconseguit un estalvi energètic i de recursos, mantenint així el compromís d’Agbar amb el medi ambient i el canvi climàtic.
En el següent vídeo, el director del Postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, Felip Neri, explica les possibilitats d'ocupació en aquest àmbit, les eines i coneixements que els alumnes adquireixen amb la formació del postgrau i els projectes d'ocupació vinculats al curs.
Més informació i inscripcions
20/03/2014