El Facility Manager. La figura clave para optimizar los recursos de las empresas
Imatge:
© Agbar i IFMA España
El miércoles 2 de abril comienza el Posgrado en Facility Manager de la Escola Sert.
En el contexto actual , en el que se construye poca obra nueva y el trabajo del arquitecto se centra más que nunca en el proceso de vida de los edificios, la figura del Facility Managemer adquiere un valor especialmente relevante.
Si hasta hace poco los trabajos habituales del arquitecto habían sido el urbanismo y la edificación, actualmente los trabajos de mantenimiento y rehabilitación, las tareas vinculadas a la gestión del uso del edificio y la adaptación de las zonas de trabajo a las necesidades de los usuarios van adquiriendo un valor cada vez más importante.
Así, el edificio inicia una nueva etapa a partir del final de obra y su puesta en marcha. Entendido como un organismo vivo, va dando servicio a las diferentes actividades para las que fue creado y a otras que, con el tiempo, se le van solicitando. Todo lo que acontece cuando termina la construcción del edificio es gestionado por el Facility Manager.
La experiencia de los alumnos
Alejandro Dorrio, arquitecto y alumno de la primera edición del Postgrado en Facility Management de la Escola Sert, participó en la jornada de entrega de diplomas de la Escola Sert en septiembre de 2013. En el siguiente vídeo Dorrio explica cómo se introdujo en el mundo del Facility Management, donde actualmente trabaja, y, haciendo referencia a uno de los profesores del postgrado, compara el Facility Manager con el médico de cabecera de los edificios: "Qué mejor profesional que el arquitecto, el experto en edificios, para desarrollar esta función."
Dorrio fue uno de los arquitectos que se tuvo que "reinventar" pero sin renunciar a ser arquitecto. El Facility Manager era un nuevo perfil profesional del que se hablaba en los foros de Barcelona Activa. Y se hablaba del Facility Management como todo aquello que ocurre cuando termina la construcción del edificio: una etapa de la arquitectura donde los arquitectos no habían entrado o no se habían dedicado especialmente, pero que parecía lógico hacerlo en una época en que el crecimiento urbano se contenía y casi no se construía. Era lógico que el arquitecto, el experto en edificios, se dedicara a mantenerlos y conducir de manera óptima.
Atraído por este nuevo perfil, optó por hacer el Posgrado en Facility Management de la Escuela Sert que, a diferencia de otras instituciones, tenía una doble orientación práctica: por una parte, la especialización en un campo con oportunidades de ocupación para los arquitectos, y por otro, permitía al final de la formación optar a unas prácticas en empresas. Las prácticas, además de la realización de un ejercicio concreto, ofrecían un acompañamiento diario del trabajo de los diferentes miembros del equipo de una empresa de Facility Management y conocer cada una de las tareas que desarrolla y cómo las gestiona dentro de un equipo multidisciplinar. Al finalizar las prácticas, Dorrio tuvo la oportunidad de continuar la colaboración laboral con la empresa.
La eficiencia energética de los edificios
Una de las responsabilidades que asumen los equipos de Facility Management, y que en los momentos actuales es especialmente relevante, es la gestión de la eficiencia energética de los edificios.
En este sentido, Agbar, fruto de su compromiso con el medio ambiente, creó en el 2009 la Dirección de Eficiencia Energética con el objetivo de contribuir a reducir los consumos energéticos y fomentar la reducción de las emisiones de CO2. Este organismo lleva a cabo auditorías energéticas a diferentes niveles, tanto en la captación de agua y sondeos como en las estaciones de bombeo y en los edificios de oficinas.
Con el objetivo de hacer llegar las buenas prácticas ambientales tanto a trabajadores como visitantes, Agbar ha elaborado diferentes materiales de difusión - carteles , fichas y una guía- para estimular el ahorro energético y de agua y el consumo responsable entre los usuarios, al tiempo que fomenta la reflexión sobre el uso racional de los recursos, ayudando a establecer una mayor conciencia entre los diferentes usuarios del edificio.
Así, los materiales desarrollados tratan temas de ahorro energético en equipamientos de oficina (uso de maquinaria e iluminación), ahorro energético en el uso de los sistemas de climatización (uso de la calefacción individual y los aires acondicionados), ahorro de agua en los lavabos (uso de los grifos y cisternas), minimización y recogida selectiva de residuos, riesgos laborales y movilidad, etc.
Gracias a estas acciones no sólo se ha fomentado la adquisición de nuevos hábitos por parte de trabajadores y usuarios sino que se ha conseguido un ahorro energético y de recursos, manteniendo así el compromiso de Agbar con el medio ambiente y el cambio climático.
En el siguiente vídeo, el director del Postgrado en Facility Management de la Escuela Sert, Felip Neri, explica las posibilidades de empleo en este ámbito, las herramientas y conocimientos que los alumnos adquieren con la formación del posgrado y los proyectos de empleo vinculados al curso.
Más información e inscripciones
En el contexto actual , en el que se construye poca obra nueva y el trabajo del arquitecto se centra más que nunca en el proceso de vida de los edificios, la figura del Facility Managemer adquiere un valor especialmente relevante.
Si hasta hace poco los trabajos habituales del arquitecto habían sido el urbanismo y la edificación, actualmente los trabajos de mantenimiento y rehabilitación, las tareas vinculadas a la gestión del uso del edificio y la adaptación de las zonas de trabajo a las necesidades de los usuarios van adquiriendo un valor cada vez más importante.
Así, el edificio inicia una nueva etapa a partir del final de obra y su puesta en marcha. Entendido como un organismo vivo, va dando servicio a las diferentes actividades para las que fue creado y a otras que, con el tiempo, se le van solicitando. Todo lo que acontece cuando termina la construcción del edificio es gestionado por el Facility Manager.
La experiencia de los alumnos
Alejandro Dorrio, arquitecto y alumno de la primera edición del Postgrado en Facility Management de la Escola Sert, participó en la jornada de entrega de diplomas de la Escola Sert en septiembre de 2013. En el siguiente vídeo Dorrio explica cómo se introdujo en el mundo del Facility Management, donde actualmente trabaja, y, haciendo referencia a uno de los profesores del postgrado, compara el Facility Manager con el médico de cabecera de los edificios: "Qué mejor profesional que el arquitecto, el experto en edificios, para desarrollar esta función."
Dorrio fue uno de los arquitectos que se tuvo que "reinventar" pero sin renunciar a ser arquitecto. El Facility Manager era un nuevo perfil profesional del que se hablaba en los foros de Barcelona Activa. Y se hablaba del Facility Management como todo aquello que ocurre cuando termina la construcción del edificio: una etapa de la arquitectura donde los arquitectos no habían entrado o no se habían dedicado especialmente, pero que parecía lógico hacerlo en una época en que el crecimiento urbano se contenía y casi no se construía. Era lógico que el arquitecto, el experto en edificios, se dedicara a mantenerlos y conducir de manera óptima.
Atraído por este nuevo perfil, optó por hacer el Posgrado en Facility Management de la Escuela Sert que, a diferencia de otras instituciones, tenía una doble orientación práctica: por una parte, la especialización en un campo con oportunidades de ocupación para los arquitectos, y por otro, permitía al final de la formación optar a unas prácticas en empresas. Las prácticas, además de la realización de un ejercicio concreto, ofrecían un acompañamiento diario del trabajo de los diferentes miembros del equipo de una empresa de Facility Management y conocer cada una de las tareas que desarrolla y cómo las gestiona dentro de un equipo multidisciplinar. Al finalizar las prácticas, Dorrio tuvo la oportunidad de continuar la colaboración laboral con la empresa.
La eficiencia energética de los edificios
Una de las responsabilidades que asumen los equipos de Facility Management, y que en los momentos actuales es especialmente relevante, es la gestión de la eficiencia energética de los edificios.
En este sentido, Agbar, fruto de su compromiso con el medio ambiente, creó en el 2009 la Dirección de Eficiencia Energética con el objetivo de contribuir a reducir los consumos energéticos y fomentar la reducción de las emisiones de CO2. Este organismo lleva a cabo auditorías energéticas a diferentes niveles, tanto en la captación de agua y sondeos como en las estaciones de bombeo y en los edificios de oficinas.
Con el objetivo de hacer llegar las buenas prácticas ambientales tanto a trabajadores como visitantes, Agbar ha elaborado diferentes materiales de difusión - carteles , fichas y una guía- para estimular el ahorro energético y de agua y el consumo responsable entre los usuarios, al tiempo que fomenta la reflexión sobre el uso racional de los recursos, ayudando a establecer una mayor conciencia entre los diferentes usuarios del edificio.
Así, los materiales desarrollados tratan temas de ahorro energético en equipamientos de oficina (uso de maquinaria e iluminación), ahorro energético en el uso de los sistemas de climatización (uso de la calefacción individual y los aires acondicionados), ahorro de agua en los lavabos (uso de los grifos y cisternas), minimización y recogida selectiva de residuos, riesgos laborales y movilidad, etc.
Gracias a estas acciones no sólo se ha fomentado la adquisición de nuevos hábitos por parte de trabajadores y usuarios sino que se ha conseguido un ahorro energético y de recursos, manteniendo así el compromiso de Agbar con el medio ambiente y el cambio climático.
En el siguiente vídeo, el director del Postgrado en Facility Management de la Escuela Sert, Felip Neri, explica las posibilidades de empleo en este ámbito, las herramientas y conocimientos que los alumnos adquieren con la formación del posgrado y los proyectos de empleo vinculados al curso.
Más información e inscripciones
20/03/2014
El Facility Manager. La figura clau per optimitzar els recursos de les empreses
Imatge:
© Agbar i IFMA España
Dimecres 2 d'abril s'inicia el Postgrau en Facility Manager de l'Escola Sert.
.
En el context actual, en què es construeix poca obra nova i el treball de l’arquitecte es centra més que mai en el procés de vida dels edificis, la figura del Facility Management adquireix un valor especialment rellevant.
Si fins fa poc els treballs habituals de l’arquitecte havien estat l’urbanisme i l’edificació, actualment les tasques de manteniment, rehabilitació, les vinculades a la gestió del seu ús i l’adaptació a les necessitats dels usuaris van adquirint un valor cada vegada més important.
Així, l’edifici inicia una nova etapa a partir del final d’obra i la seva posada en marxa. Entès com un organisme viu, es va desenvolupant i donant servei a les diferents activitats per les quals va ser creat i a d'altres que, amb el temps, se li van sol·licitant. Tot allò que esdevé quan acaba la construcció de l’edifici és gestionat pel Facility Manager.
L'experiència dels alumnes
Alejandro Dorrio, arquitecte i alumne de la primera edició del Postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, va participar en la jornada de lliurament de diplomes de l'Escola Sert el setembre de 2013. En el següent vídeo explica la seva experiència de com es va introduir en el món del Facility Management. Dorrio, fent referència a les aportacions d'un dels professors, compara el Facility Manager amb el metge de capçalera dels edificis: “Quin millor professional que l'arquitecte, l'expert en edificis, per desenvolupar aquesta funció”.
Dorrio va ser un dels arquitectes que es va haver de "re-inventar" sense voler renunciar a ser arquitecte. El Facility Manager era un nou perfil professional del qual es parlava en els fòrums de Barcelona Activa. I se'n parlava com tot allò que esdevé quan acaba la construcció de l’edifici: una etapa de l’arquitectura on els arquitectes no havien entrat o no s'hi havien dedicat especialment, però que semblava lògic fer-ho en una època en què el creixement urbà es contenia i gairebé no es construïa. Era lògic que l'arquitecte, l'expert en edificis, es dediqués per mantenir-los i conduir-los de manera òptima.
Atret per aquest nou perfil, va optar per fer el postgrau en Facility Management de l'Escola Sert que, a diferència del d'altres institucions, tenia una doble orientació pràctica: per una banda, l’especialització en un camp amb oportunitats d’ocupació per als arquitectes, i per l'altra, permetia, al final de la formació, optar a unes pràctiques. Les pràctiques, a més de la realització d’un exercici concret, oferien un acompanyament diari del treball dels diferents membres de l‘equip d'una empresa de Facility Management i conèixer cadascuna de les tasques que desenvolupa i com les gestiona dins d'un equip multidisciplinar. En acabar les pràctiques, Dorrio va tenir l’oportunitat de continuar la col·laboració laboral amb l’empresa.
L'eficiència energètica dels edificis
Una de les responsabilitats que assumeixen els equips de Facility Management, i que en els moments actuals és especialment rellevant, és la gestió de l'eficiència energètica dels edificis.
En aquest sentit, Agbar, fruit dels seu compromís amb el medi ambient, va crear el 2009 la Direcció d’Eficiència Energètica amb l’objectiu de contribuir a reduir els consums energètics i fomentar la reducció de les emissions de CO2. Aquest organisme duu a terme auditories energètiques a diferents nivells, tant en la captació d’aigua i sondejos com en les estacions de bombeig i als edificis d’oficines.
Amb l’objectiu de fer arribar els continguts sobre les bones pràctiques ambientals tant a treballadors com a visitants, Agbar ha elaborat diferents materials de difusió —cartells, fitxes i una guia— per estimular l’estalvi energètic i d’aigua i el consum responsable entre els usuaris, alhora que fomenta la reflexió sobre l’ús racional dels recursos, ajudant a establir una major consciència entre els diferents usuaris de l’edifici.
Així, els materials desenvolupats tracten temes d’estalvi energètic en equipaments d’oficina (ús de maquinària i il·luminació), estalvi energètic en l’ús dels sistemes de climatització (ús de la calefacció individual i els aires condicionats), estalvi d’aigua als lavabos (ús de les aixetes i cisternes), minimització i recollida selectiva de residus, riscos laborals i mobilitat.
Gràcies a aquestes accions no només s’ha fomentat l’adquisició de nous hàbits per part de treballadors i usuaris sinó que s’ha aconseguit un estalvi energètic i de recursos, mantenint així el compromís d’Agbar amb el medi ambient i el canvi climàtic.
En el següent vídeo, el director del Postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, Felip Neri, explica les possibilitats d'ocupació en aquest àmbit, les eines i coneixements que els alumnes adquireixen amb la formació del postgrau i els projectes d'ocupació vinculats al curs.
Més informació i inscripcions
.
En el context actual, en què es construeix poca obra nova i el treball de l’arquitecte es centra més que mai en el procés de vida dels edificis, la figura del Facility Management adquireix un valor especialment rellevant.
Si fins fa poc els treballs habituals de l’arquitecte havien estat l’urbanisme i l’edificació, actualment les tasques de manteniment, rehabilitació, les vinculades a la gestió del seu ús i l’adaptació a les necessitats dels usuaris van adquirint un valor cada vegada més important.
Així, l’edifici inicia una nova etapa a partir del final d’obra i la seva posada en marxa. Entès com un organisme viu, es va desenvolupant i donant servei a les diferents activitats per les quals va ser creat i a d'altres que, amb el temps, se li van sol·licitant. Tot allò que esdevé quan acaba la construcció de l’edifici és gestionat pel Facility Manager.
L'experiència dels alumnes
Alejandro Dorrio, arquitecte i alumne de la primera edició del Postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, va participar en la jornada de lliurament de diplomes de l'Escola Sert el setembre de 2013. En el següent vídeo explica la seva experiència de com es va introduir en el món del Facility Management. Dorrio, fent referència a les aportacions d'un dels professors, compara el Facility Manager amb el metge de capçalera dels edificis: “Quin millor professional que l'arquitecte, l'expert en edificis, per desenvolupar aquesta funció”.
Dorrio va ser un dels arquitectes que es va haver de "re-inventar" sense voler renunciar a ser arquitecte. El Facility Manager era un nou perfil professional del qual es parlava en els fòrums de Barcelona Activa. I se'n parlava com tot allò que esdevé quan acaba la construcció de l’edifici: una etapa de l’arquitectura on els arquitectes no havien entrat o no s'hi havien dedicat especialment, però que semblava lògic fer-ho en una època en què el creixement urbà es contenia i gairebé no es construïa. Era lògic que l'arquitecte, l'expert en edificis, es dediqués per mantenir-los i conduir-los de manera òptima.
Atret per aquest nou perfil, va optar per fer el postgrau en Facility Management de l'Escola Sert que, a diferència del d'altres institucions, tenia una doble orientació pràctica: per una banda, l’especialització en un camp amb oportunitats d’ocupació per als arquitectes, i per l'altra, permetia, al final de la formació, optar a unes pràctiques. Les pràctiques, a més de la realització d’un exercici concret, oferien un acompanyament diari del treball dels diferents membres de l‘equip d'una empresa de Facility Management i conèixer cadascuna de les tasques que desenvolupa i com les gestiona dins d'un equip multidisciplinar. En acabar les pràctiques, Dorrio va tenir l’oportunitat de continuar la col·laboració laboral amb l’empresa.
L'eficiència energètica dels edificis
Una de les responsabilitats que assumeixen els equips de Facility Management, i que en els moments actuals és especialment rellevant, és la gestió de l'eficiència energètica dels edificis.
En aquest sentit, Agbar, fruit dels seu compromís amb el medi ambient, va crear el 2009 la Direcció d’Eficiència Energètica amb l’objectiu de contribuir a reduir els consums energètics i fomentar la reducció de les emissions de CO2. Aquest organisme duu a terme auditories energètiques a diferents nivells, tant en la captació d’aigua i sondejos com en les estacions de bombeig i als edificis d’oficines.
Amb l’objectiu de fer arribar els continguts sobre les bones pràctiques ambientals tant a treballadors com a visitants, Agbar ha elaborat diferents materials de difusió —cartells, fitxes i una guia— per estimular l’estalvi energètic i d’aigua i el consum responsable entre els usuaris, alhora que fomenta la reflexió sobre l’ús racional dels recursos, ajudant a establir una major consciència entre els diferents usuaris de l’edifici.
Així, els materials desenvolupats tracten temes d’estalvi energètic en equipaments d’oficina (ús de maquinària i il·luminació), estalvi energètic en l’ús dels sistemes de climatització (ús de la calefacció individual i els aires condicionats), estalvi d’aigua als lavabos (ús de les aixetes i cisternes), minimització i recollida selectiva de residus, riscos laborals i mobilitat.
Gràcies a aquestes accions no només s’ha fomentat l’adquisició de nous hàbits per part de treballadors i usuaris sinó que s’ha aconseguit un estalvi energètic i de recursos, mantenint així el compromís d’Agbar amb el medi ambient i el canvi climàtic.
En el següent vídeo, el director del Postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, Felip Neri, explica les possibilitats d'ocupació en aquest àmbit, les eines i coneixements que els alumnes adquireixen amb la formació del postgrau i els projectes d'ocupació vinculats al curs.
Més informació i inscripcions
20/03/2014
Convocat el Premi Institut Cerdà 2014
Imatge:
© Institut Ildefons Cerdà, Fundació Privada
Amb motiu de la celebració del 30è aniversari de l'Institut Cerdà (1984-2014), i amb la voluntat d'assumir un compromís actiu en l'àmbit de la innovació i la sostenibilitat en el territori, es posa en marxa la primera convocatòria del Premi Institut Cerdà, orientada a la innovació i el desenvolupament de les ciutats.
El premi vol reconèixer la tasca de joves professionals que s'esforcen per imaginar un entorn més proper a les persones, més cohesionat i més sostenible. Així, la convocatòria està oberta a estudiants universitaris de qualsevol disciplina, que hagin finalitzat els estudis durant el 2014, així com a joves professionals amb estudis finalitzats amb posterioritat a l’1 de febrer de 2012, amb un projecte que s’ajusti a les Bases Reguladores del Premi.
El guanyador, amb un premi de 24.000 €, comptarà amb la col•laboració i el suport de l’Institut Cerdà, durant un any, per poder desenvolupar adequadament del projecte.
El termini de presentació dels projectes finalitza el 30 d'abril de 2014.
Més informació i inscripcions
El premi vol reconèixer la tasca de joves professionals que s'esforcen per imaginar un entorn més proper a les persones, més cohesionat i més sostenible. Així, la convocatòria està oberta a estudiants universitaris de qualsevol disciplina, que hagin finalitzat els estudis durant el 2014, així com a joves professionals amb estudis finalitzats amb posterioritat a l’1 de febrer de 2012, amb un projecte que s’ajusti a les Bases Reguladores del Premi.
El guanyador, amb un premi de 24.000 €, comptarà amb la col•laboració i el suport de l’Institut Cerdà, durant un any, per poder desenvolupar adequadament del projecte.
El termini de presentació dels projectes finalitza el 30 d'abril de 2014.
Més informació i inscripcions
17/02/2014
Presentació de l'Aula oberta per a l'Escola Diatock
Imatge:
© Montse Bosch
El 19 de febrer es va presentar, a la sala d’actes de la Delegació d’Osona del COAC, l’Aula Oberta per a l’escola de Diatock (Senegal).
L'Aula Oberta està creada com a equip de treball obert als arquitectes col·legiats que vulguin participar, de manera desinteressada, en la segona fase del procés de construcció l'escola de Diatock. L'escola es va construir per al curs escolar 2011-2012 gràcies a la tasca de la Unitat de Cooperació al Desenvolupament de l'Ajuntament de Vic, mitjançant el Consell de Cooperació al desenvolupament, i a través d'una actuació de cooperació directa.
Concretament, l'escola de Diatock necessita tres noves aules. La Delegació d'Osona hi participa posant a l'abast dels col·legiats la possibilitat de participar en aquest procés, tenint en compte que els coneixements tècnics poden aportar molt valor afegit al projecte.
La presentació de l'Aula Oberta va comptar amb la participació de les arquitectes Sandra Bestraten, projectes UPC / Universitat Sense Fronteres, amb una xerrada sobre 'L’experiència de cooperació al Senegal (Ossouye-Cassamance)', i M. Clara Riera, que va explicar el funcionament de l’Aula Oberta a la Demarcació de Girona del COAC per el projecte Namaste d’Orfanat a Pokara al Nepal'.
La primera jornada de treball de l’Aula Oberta de la Delegació d'Osona del COAC es va celebrar el 5 de març, amb la participació de 8 arquitectes i 2 tècniques de la Unitat de Cooperació de l’Ajuntament de Vic. Per tal d'aproximar els assistents a la cultura senegalesa, es va comptar amb la participació d'Ajo Loba Dieme i de l’arquitecta Guiomar Grande, que viatjarà a Oussoye per col·laborar amb l’oficina de planejament.
L'Aula Oberta està creada com a equip de treball obert als arquitectes col·legiats que vulguin participar, de manera desinteressada, en la segona fase del procés de construcció l'escola de Diatock. L'escola es va construir per al curs escolar 2011-2012 gràcies a la tasca de la Unitat de Cooperació al Desenvolupament de l'Ajuntament de Vic, mitjançant el Consell de Cooperació al desenvolupament, i a través d'una actuació de cooperació directa.
Concretament, l'escola de Diatock necessita tres noves aules. La Delegació d'Osona hi participa posant a l'abast dels col·legiats la possibilitat de participar en aquest procés, tenint en compte que els coneixements tècnics poden aportar molt valor afegit al projecte.
La presentació de l'Aula Oberta va comptar amb la participació de les arquitectes Sandra Bestraten, projectes UPC / Universitat Sense Fronteres, amb una xerrada sobre 'L’experiència de cooperació al Senegal (Ossouye-Cassamance)', i M. Clara Riera, que va explicar el funcionament de l’Aula Oberta a la Demarcació de Girona del COAC per el projecte Namaste d’Orfanat a Pokara al Nepal'.
La primera jornada de treball de l’Aula Oberta de la Delegació d'Osona del COAC es va celebrar el 5 de març, amb la participació de 8 arquitectes i 2 tècniques de la Unitat de Cooperació de l’Ajuntament de Vic. Per tal d'aproximar els assistents a la cultura senegalesa, es va comptar amb la participació d'Ajo Loba Dieme i de l’arquitecta Guiomar Grande, que viatjarà a Oussoye per col·laborar amb l’oficina de planejament.
Si voleu més informació sobre l'Aula Oberta, podeu enviar un correu electrònic a vicsecretaria@coac.cat
6/03/2014