L'edificació a la Demarcació de Girona mostra un creixement positiu per tercer semestre consecutiu
Superfície visada i nombre d'expedients visats
La superfície total visada durant el primer semestre de 2022 és de 372.048 m², un 17,58% superior al primer semestre del 2021 (316.409 m²). Si comparem aquesta dada amb les anteriors a la pandèmia, la superfície visada se situa un 22,75% per sobre respecte el primer semestre de 2019. Aquesta xifra representa el 15,76% de la superfície visada a tot Catalunya (2.378.435 m2).
A escala comarcal, el Baix Empordà (99.538 m²), el Gironès (76.241 m²) i la Selva (66.822 m²) són les que han visat més m². Cal remarcar que el Gironès és l’única comarca que mostra un comportament negatiu comparat amb el mateix període de l’any passat. L’any passat, en aquest mateix període de temps, s’identificava un augment de projectes d’habitatges plurifamiliars, sobretot, al voltant de la ciutat de Girona, segurament derivat de la crisi sanitària, la qual va potenciar els espais menys densificats al voltant de grans ciutats.
Quant a municipis, cal destacar la capital, Girona, amb 26.449 m² corresponents a 49 expedients, dos dels quals són habitatges plurifamiliars de més de 5.000 m²; Platja d’Aro amb 19.065 m² i 12 expedients, un dels quals és de més de 10.000 m² d’ús hoteler; Vidreres amb 14.699 m² i 17 expedients, un d’ells d’ús industrial de més de 10.000 m²; i Begur amb 12.823 m² i 38 expedients, la gran part dels quals són projectes de menys de 500 m². Cal incidir que la capital de comarca amb m² visats, a part de Girona, és Olot (10.906 m² i 29 expedients).
Projectes d'obra nova i gran rehabilitació
La rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 32,57% respecte del mateix semestre de l’any passat, i se situa en 112.745 m², augmentant així, el pes vers l’obra nova en un 31% - al primer semestre de 2021 era només del 13%. Aquesta xifra representa el 21% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (535.715 m²).
Territorialment, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (34.770 m²), el Gironès (18.011 m²) i l’Alt Empordà (17.885 m²). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m² en projectes de rehabilitació són Sant Antoni de Calonge amb 8.133 m² i 5 expedients, un dels quals correspon a la rehabilitació de façanes (5.600 m²); Girona amb 6.847 m² i 22 expedients; i Begur amb 6.417 m² i 10 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Girona, Lloret de Mar (18) i Olot (16).
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, el comportament continua essent positiu i representant el gran pes de la construcció a la província. Així, el primer semestre de 2022 s’ha visat el 14,53% més d’obra nova que el mateix semestre que l’any passat, i el 36,14% més respecte del primer semestre de 2019. En xifres absolutes són 251.420 m², el 13,94% del total de Catalunya.
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (63.859 m²), el Gironès (57.026 m²), la Selva (46.694 m²) i l’Alt Empordà (35.337 m²) són les que tenen més m² d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Platja d’Aro, Vidreres i Vilablareix són els que tenen més m² d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Lloret de Mar (30), Calonge (29), Begur (25) i Girona (25) són les ciutats amb més expedients d’obra nova visats.
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
Tant l’habitatge com el no habitatge augmenten respecte del primer semestre de 2021.
La superfície total visada d’habitatge durant el primer semestre d’enguany és un 12,12% superior al mateix període de l’any anterior, i un 39,25% per sobre de 2019. Així, durant el primer semestre de 2022 s’han visat 250.123 m² d’habitatges – inclou obra nova i rehabilitació -. Aquesta xifra representa el 14,9% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.668.944 m²).
Pel que fa als habitatges de nova creació visats a la província de Girona han augmentat gradualment, situant-se aquest primer semestre de 2022 en 987, un 11,27% més que el mateix període de l’any passat (887), i un 43,25% més que el primer semestre de 2019 (689).
Per comarques, les que han visat més habitatges són el Gironès amb 281, el Baix Empordà amb 190, i la Selva amb 154 habitatges. Per contra, el Ripollès amb 39 habitatges i el Pla de l’Estany amb 41, són les que han visat menys habitatges en el conjunt de les comarques gironines.
Amb relació al no habitatge, durant el primer semestre de 2022 s’han visat 54.451 m², un 53,78% més que el 2021. Aquesta xifra representa el 8,13% de la superfície total visada de no habitatge a tot Catalunya (669.732 m²).
Per comarques, l’Alt Empordà (16.983 m²), el Gironès (13.398 m²) i el Baix Empordà (9.702 m²) són les que han visat més m² de no habitatge. Per tipologies, destaca l’augment de superfície corresponent a hostaleria, amb 19 projectes en el conjunt de la demarcació, un dels quals és un expedient de gran envergadura a Platja d’Aro (16.600 m²).
Publicada la Llei General de Telecomunicacions
La Llei reforma el marc normatiu del sector de les telecomunicacions amb la transposició de la Directiva (UE) 2018/1972 -Codi europeu de les Comunicacions electròniques- i amb el desplegament del “Pla Espanya Digital 2025” per a la recuperació sostenible després de la pandèmia per COVID-19. També incorpora les estratègies del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola (PRTR) per al foment de la connectivitat digital, l’impuls a la ciberseguretat i el desplegament de les xarxes de molt alta capacitat com la de tecnologia 5G per a telefonia mòbil.
Regula la instal·lació i l’explotació de les xarxes de comunicacions electròniques, la prestació de serveis, els seus recursos i serveis associats, els equips radioelèctrics i els equips terminals de telecomunicacions.
Entre altres aspectes de la Llei, cal destacar:
- Impulsa l’accés a les xarxes i serveis de comunicació electrònica de banda ampla per contribuir a una major vertebració social i impulsar diferents activitats econòmiques i socials. Promou la connectivitat i l’accés a les xarxes de molt alta capacitat (fibra òptica, telefonia mòbil 5G).
- Introdueix el concepte de Servei universal com a dret bàsic dels usuaris a l’accés a les telecomunicacions independentment de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i a preu assequible. Com a mínim, es garantirà el servei de banda ampla a velocitat mínima de 10 Mbit/s (baixada de dades) i els serveis de veu.
- L’annex II de Terminologia incorpora les definicions entre les que cal destacar la nova classificació dels serveis de comunicacions electròniques continguda al Codi europeu.
- Les infraestructures comunes i xarxes de comunicació electròniques en els edificis es regulen en el Títol III, Secció 4a. Indica que caldrà desenvolupar la normativa tècnica necessària per assolir la implantació de l’edifici sostenible i connectat i del concepte de la llar digital. Així mateix, regula la instal·lació per part dels operadors dels trams finals de la xarxa d’alta i molt alta capacitat en edificis nous i existents; aquests podran realitzar aquesta instal·lació, prèvia comunicació i acceptació per part de la comunitat de propietaris.
- Regula els requisits essencials dels equips de telecomunicació i la seva avaluació per a la comercialització en la UE, i s’estableixen les condicions que han de complir les instal·lacions i els instal·ladors.
- Incorpora avenços en matèria de protecció del dret dels usuaris.
- Reforça l’accés als números d’emergència i, en concret, al número 112 com a número d’emergència a tota Europa.
Nou cicle de xerrades: Regenerar Barcelona. Resol dubtes sobre els canvis de planejament.
El COAC organitza, juntament amb l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, un cicle de xerrades sobre regeneració urbana. El cicle tindrà lloc els dijous 15, 22, 29 de setembre i 6 d'octubre i constarà d’un debat inaugural i 3 sessions temàtiques.
L’objectiu del cicle és explicar les estratègies globals de regeneració urbana de l’Ajuntament de Barcelona, i com aquestes es concreten a través d’instruments de planejament per un 22@ més inclusiu i sostenible, en un context de ciutat mixta i de transformació industrial; i als barris de Gràcia, en un context de teixit històric, compacte i consolidat. Per últim, també es parlarà sobre el programa i les actuacions de regeneració de barris, dirigit a reduir les vulnerabilitats de qualitat de vida a la ciutat per reforçar la resiliència social, a partir d’exemples com el cas del Besòs-Maresme.
Per assistir a les jornades, es prega confirmació d’assistència.
PROGRAMA:
Sessió 1: Regenerar Barcelona. Debat: resol dubtes sobre els canvis de planejament
Dijous 15 de setembre de 12.30 h a 14.30 h
- Janet Sanz, Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona
- Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
- Javier Martín, Director general de Vivienda y Suelo del Ministerio de Transportes, Mobilidad y Agenda Urbana
- Laia Grau, Gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona
- Verónica Sánchez, Arquitecta co-fundadora de n’UNDO
- Santiago Cirugeda, Arquitecte fundador de Recetas Urbanas
Sessió 2: MPGM per un 22@ més inclusiu i sostenible
Dijous 22 de setembre de 12.30 h a 14:30 h
- Benvinguda institucional. Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
- Presentació d’objectius i estratègia. Laia Grau, Gerent d’Urbanisme
- Estudi de patrimoni i criteris d’intervenció. Marina Cervera
- Normativa i instruments urbanístics. Montserrat Hosta, Directora del projecte de la MPGM
Sessió 3: MPGM per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia
Dijous 29 de setembre de 12.30 h a 14:30 h
- Benvinguda institucional. Representant del COAC
- Presentació d’objectius i estratègia. Laia Grau, Gerent d'Urbanisme
- Normativa i instruments urbanístics. Sebastià Jornet, Director del projecte de la MPGM
- Normativa ambiental i IDEEU. Ignasi Grau, redactor de l’informe ambiental
- Estudi històric. Toni Vilanova, redactor de l'estudi de patrimoni de la MPGM
Sessió 4: Regeneració de barris
Dijous 6 d’octubre de 12.30 h a 14:30 h
- Benvinguda institucional. Representant del COAC
- Presentació d’objectius i estratègia. Laia Grau, Gerent d’Urbanisme
- Estudi de Vulnerabilitat. Mònica Beguer, Directora de l'estudi
- Experiència al Besòs Maresme i Repte prototip, David Martínez, Gerent de l’IMU
Nou servei de finestreta única per a consultes relacionades amb el 22@
Entre les diverses novetats, podeu efectuar consultes sobre una finca determinada i també consultar els documents de planejament aprovats (en línia, o bé presencialment amb cita prèvia).
Pel que fa a les gestions urbanístiques, els tràmits i consultes disponibles són:
· Consultes urbanístiques sobre un planejament aprovat (nou)
A través d'aquest apartat es poden consultar els documents de planejament urbanístic aprovats. Aquests documents també és poden consultar presencialment demanant cita prèvia. En cas de dubtes, es pot enviar la consulta a través del formulari web.
· Consultes urbanístiques sobre una adreça concreta (nou)
En aquest apartat es poden efectuar consultes sobre els usos d'una finca concreta (zona verda, equipaments, etc.)
· Sol·licitud d’un informe o certificat de qualificació urbanística
A través d'aquesta pàgina es poden sol·licitar informes i certificats de qualificació urbanística i plànols d'alineació.
Pel que fa a l'activitat econòmica o empresarial, els tràmits disponibles són:
· Informació sobre com iniciar una activitat econòmica o empresarial
· Tramitar un comunicat d’inici d’activitat
· Fer una transmissió de llicència d’activitat
Informació i Documentació Urbanística
Recordem també que teniu disponible el servei de cita prèvia amb el Departament d'Informació i Documentació Urbanística per a consultes urbanístiques relacionades amb qualsevol àmbit de la ciutat.
