La OCT publica las nuevas fichas justificativas sobre la protección contra la exposición al gas radón
Así, se han publicado en la web las nuevas fichas para la justificación del HS 6 Protección contra la exposición al radón:
Proyecto básico
Ficha HS 6: Obra nueva / Intervención en edificio existente
Proyecto de ejecución
Ficha HS 6: Obra nueva
Ficha HS 6: Intervención en edificio existente
Ficha HS 6: Dimensionamiento de la barrera de protección contra el radón
Podéis descargar las fichas aquí.
Recordamos que para acceder a las fichas justificativas es necesario tener contratado el Tramo Complementario.
Actualización del Mapa de Contenidos
También podréis encontrar las fichas a través del Mapa de Contenidos de la página de la OCT, que se ha actualizado y reorganizado para facilitar la búsqueda de documentos. Ahora encontrarás entradas específicas para temas como las Coordenadas UTM, Salud y ambiente interior y Trabajos profesionales, además del nuevo HS-6.
En las próximas semanas, la OCT publicará el resto de documentos actualizados con la incorporación de las modificaciones del CTE.
Para más información sobre la entrada en vigor de las modificaciones del CTE, consulta la noticia publicada en la web.
L'OCT publica les noves fitxes justificatives sobre la protecció contra l'exposició al gas radó
Així, s'han publicat al web les noves fitxes per a la justificació de l’HS 6 Protecció contra l’exposició al radó:
Projecte bàsic
Fitxa HS 6: Obra nova / Intervenció en edifici existent
Projecte d’execució
Fitxa HS 6: Obra nova
Fitxa HS 6: Intervenció en edifici existent
Fitxa HS 6: Dimensionament de la barrera de protecció contra el radó
Podeu descarregar les fitxes aquí.
Recordem que per accedir a les fitxes justificatives cal tenir contractat el Tram Complementari.
Actualització del Mapa de Continguts
També podreu trobar les fitxes a través del Mapa de Continguts de la pàgina de l'OCT, que s'ha actualitzat i reorganitzat per tal de facilitar la cerca de documents. Ara hi trobaràs entrades específiques per a temes com les Coordenades UTM, Salut i ambient interior i Treballs professionals, a més del nou HS-6.
En les properes setmanes, l'OCT publicarà la resta de documents actualitzats amb la incorporació de les modificacions del CTE.
Per a més informació sobre l'entrada en vigor de les modificacions del CTE, consulta la notícia publicada al web.
La crisi de la COVID-19 agreuja la desacceleració del sector
La situació d’excepcionalitat dels darrers 4 mesos fa però que encara sigui aviat per treure conclusions definitives, pendents de confirmar si es consolida la recuperació detectada en els darrers dos mesos o bé si haurà estat un simple efecte rebot de la sobtada aturada de l’abril.
Al gener el COAC ja advertia de la desacceleració que començava a patir el sector, marcat per un model tradicional protagonitzat pels projectes residencials d’obra nova i una activitat de rehabilitació testimonial en constant línia plana. En aquests moments és evident la necessitat de pensar en com revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui també protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i la resposta al cavi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible.
El COAC ha analitzat el dimecres 8 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya del primer semestre de l’any 2020 a partir del visat dels projectes d’execució d’obra.
ANÀLISI GENERAL: PRINCIPALS FETS I DADES
1.- Es constata la desacceleració. S'han visat 2.044.924 m2 (-14%). Per segon semestre consecutiu, el nombre de m2 visats ha baixat i se situa en valors similars als del 2017. A principis d’any, abans de l’estat d’alarma, ja es detectava una davallada.
Segons el darrer informe Euroconstruct amb l’impacte de la COVID Espanya tindrà una caiguda en la producció del sector de la construcció del 15%, augurant que l’any vinent el creixement serà del 6% per un efecte rebot de l’activitat que no s’haurà pogut fer el 2020, mentre que per al 2022 es preveu un creixement del 2%, un 7,6% per sota d’on estava el 2019.
2.- La desacceleració és homogènia a tot el territori. Els valors més pronunciats són a Tarragona (-45%) i Ebre (-42,5%), principalment perquè el primer semestre del 2019 van tenir un creixement poc habitual. A la Demarcació de Barcelona, la superfície visada és d’1.383.411 m2, gairebé un 10% menys que el mateix període de l’any anterior, però la ciutat de Barcelona presenta un comportament ben diferent: puja un 23%.
3.- La inversió continua sent per a l’obra nova, la rehabilitació segueix caient. Donat que l’obra nova continua representant més del 70% de la superfície total visada, la desacceleració l’ha afectat més que a la rehabilitació. Així, mentre que els m2 visats de rehabilitació han baixat prop d’un 8%, l’obra nova baixa gairebé el 16% i arrossega una tendència decebedora de decreixement preocupant.
4.- L’habitatge, principal ús de l’obra nova que es projecta a Catalunya, continua en davallada. S’han visat 6.630 habitatges (-16,6%). Després de constatar-se una tendència de creixement pràcticament sostinguda des dels inicis de la recuperació, aquest és el segon semestre seguit amb creixement negatiu.
5.- Els efectes més bruscs de l’estat d’alarma es van notar a l’abril, amb una lleugera recuperació al maig i juny. L’aturada de les obres a causa de l’estat d’alarma s’ha evidenciat a l'abril, amb una caiguda important tant de superfície com de projectes visats. Al maig s’inicia una tímida recuperació, però caldrà veure el comportament dels propers mesos.
PROJECTES D’OBRA NOVA I DE GRAN REHABILITACIÓ
La rehabilitació cau gairebé un 8% i continua amb xifres molt testimonials. Actualment suposa un 26% de la superfície total visada a Catalunya, la majoria destinada a usos no residencials.
Pràcticament totes les demarcacions (excepte Lleida i Comarques Centrals) baixen entre el 8 i el 12%, destacant Tarragona, que cau un 27%. A Barcelona ciutat, la rehabilitació ha augmentat un 64% (el mateix període de l’any anterior va ser molt dolent), però parlem de xifres molt minses (només s’han visat 100.934 m2 de rehabilitació). A la resta de la Demarcació de Barcelona les xifres són molt decebedores: 196.794 m2 visats (-26%).
Es continua fent palesa, d'una banda, la manca de cultura rehabilitadora i, de l'altra, una aposta decidida de l’Administració per dur a terme polítiques de renovació urbana i rehabilitació com a resposta a l’emergència climàtica.
La superfície visada d’obra nova ha caigut un 16%. A gairebé totes les demarcacions hi ha creixements negatius, destacant Tarragona o l’Ebre, motivades perquè en el primer semestre del 2019 van visar projectes grans que van fer pujar les xifres.
ANÀLISI PER USOS: HABITATGE I NO HABITATGE
El no habitatge baixa un 7%. Malgrat la caiguda generalitzada, destaca l’augment de la superfície corresponent a oficines (125%), coincidint amb les previsions fetes pel sector immobiliari mesos enrere, que ja es van fer evidents durant el segon semestre del 2019. La superfície d’oficines correspon fonamentalment a 17 projectes de més de 3.000m2, tots a la Demarcació de Barcelona. El creixement en aquesta Demarcació es deu a què Barcelona ciutat creix un 91%, mentre que la resta de la Demarcació baixa un 20%.
La superfície visada d’habitatge ha estat de 1.364.078 m2 (-16,7%). Pel que fa a projectes grans (més de 10.000 m2), d’un total de 24, 15 són d'habitatge, i tots excepte 1 (ubicat a Lleida) són a la Demarcació de Barcelona, però cap a la capital. Per demarcacions, en general l’habitatge cau a tot el territori.
PROPOSTES DEL COAC
Hem presentat propostes a les conselleries de Territori i Sostenibilitat i Economia que ajudin a millorar la desacceleració del sector i contribueixin a la millora general de l’economia, posant el focus en la rehabilitació i renovació urbana, entre elles:
1. Impuls a la rehabilitació a través de plans de barris als municipis de tot el territori.
2. Foment de la rehabilitació a través de mesures econòmiques específiques (veure document específic) .
3. Foment de la rehabilitació a través de la revisió i la millora de l’actual normativa en vigor.
4. Impuls a la rehabilitació dels equipaments públics.
5. Tramitació separada dels expedients de rehabilitació a totes les administracions per fer-la més àgil.
6. Potenciació del “Passport-e o Llibre de l’Edifici Existent” document per conèixer la situació i el potencial real de l'upgrade dels edificis.
7. Implantació de la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) a altres usos diferents de l’habitatge.
8. Revisió i modificació -amb interpretació oberta, raonable i socialment responsable- dels criteris d’ús de diferents espais en el parc construït.
Consulteu els gràfics de Visat
Consulteu la nota de premsa completa
Arrenca la tramitació del Reglament de la Llei de l'arquitectura catalana
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat endegar la tramitació del Reglament de la Llei de l'arquitectura, aprovada el 2017, per desenvolupar la regulació d'aspectes vinculats a la contractació pública i a la regulació dels Premis Catalunya en l'Àmbit de l'arquitectura o al Consell de Qualitat de l'Arquitectura i del Patrimoni Construït, entre d'altres.
El de la contractació pública és un dels camps de més influència de la llei, ja que disposa la necessitat de materialitzar les contractacions de projectes d'edificació amb un valor igual o superior a 60.000 euros a través d'un concurs de projectes en dues fases i amb intervenció de jurat. Així mateix, també contempla la creació de borses de jurats especialitzades que nodriran 1/3 dels Jurats dels concursos de projectes.
El text normatiu fa diverses remissions reglamentàries destinades a la regulació dels Premis Catalunya en l’Àmbit de l’arquitectura i el patrimoni construït, la creació del Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística, la concreció d’aspectes relacionats amb les Borses de Jurats i d’altres qüestions vinculades a la contractació pública, que són els que el Reglament ha de desenvolupar.
El COAC, present en el procés
El procediment d’aprovació del Reglament s’iniciarà amb una consulta pública que s’instrumentarà a través del web participa.gencat.cat i que permetrà a la ciutadania i entitats interessades fer aportacions sobre el futur text normatiu.
El Col·legi d’Arquitectes participarà en aquesta consulta presentant aquells aspectes que es considera imprescindible que el Reglament reculli en pro de l'interès de l’arquitectura i els arquitectes i en desenvolupament d’allò previst per la pròpia Llei.
L'arquitectura, un bé d'interès públic
El juny del 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l'arquitectura amb l'objectiu de posar en valor l'interès públic de l'arquitectura i restablir el seu valor social i la tasca dels arquitectes per tal de millorar el benestar de les persones.
La Llei de l'arquitectura de Catalunya va ser el primer text legislatiu de l'Estat d'aquest tipus i el segon d'Europa, després que França aprovés un document similar el 2016.
Recentment, el govern espanyol ha iniciat també un procés de participació ciutadana en el marc de l’aprovació de l’Avantprojecte de la 'Ley de Arquitectura y calidad del entorno construido'. Aquesta seria una norma de caràcter estatal que seguiria a la Llei Catalana aprovada en el seu dia.