Accessibilitat a Alemanya: mites i veritats d'una normativa poc normalitzada
Quan parlem d'Arquitectura a Alemanya, independentment dels possibles qualificatius estètics o formals, podríem relacionar-la amb la rigorositat, l'exactitud o la inflexibilitat pròpies de l'estereotip Alemany. Partint d´aquesta base, hom podria esperar que un tema tan delicat com l'accessibilitat estigués completament integrat en la praxi professional, en la normativa i en els tràmits administratius per demanar una llicència d´obra. Malauradament no és així i de fet les exigències i, sobretot, la conscienciació pel que fa a accessibilitat està ara per ara més desenvolupades a Catalunya que a Alemanya. Mirem perquè passa això.
És ben conegut que els països nòrdics i concretament Alemanya, han tingut històricament un detallat i estricte marc normatiu. Aquest marc normatiu però, ha experimentat en els darrers quinze anys un canvi pel que fa a la seva aplicació, donat que no sempre és objecte de revisió a l'hora de demanar una llicència d´obra o de canvi d´ús. El motiu és la facilitació del procés burocràtic mitjançant l´anomenat “vereinfachtes Verfahren" o llicència simplificada. En aquest tipus de tràmit es revisa exclusivament els criteris d´ordenació urbanística (Planungsrecht) i no la normativa tècnica (Bauordnungsrecht). Dit d'una altra manera, és com si a Catalunya els projectes poguessin visar-se sense tenir en compte el CTE. La tipologia d´edificis que poden tramitar-se mitjançant aquest procediment és molt variable: des d'un habitatge unifamiliar, passant per un edifici d'habitatges fins a equipaments de caràcter comercial o industrial, sempre que no se superin uns determinats màxims volumètrics i/o d´usuaris. Altres tipus d´equipaments, passen directament pel seu ús a un procés de revisió complet. En els procediments simplificats que no són objecte de revisió a l'administració, la responsabilitat de complir amb la normativa tècnica resideix exclusivament en l'arquitecte. En aquest sentit l'accessibilitat del projecte en qüestió en un procediment simplificat dependrà de la sensibilitat del promotor o de l´arquitecte en aquesta temàtica i de la sort de no rebre una denúncia d'un futur usuari que estigui assabentat dels seus drets.
S´ha de tenir en compte que a Alemanya encara hi ha moltes edificacions que es van edificar en la reconstrucció d´Alemanya després de la II Guerra Mundial. Aquestes construccions es caracteritzen, entre altres detalls, per l´ús extensiu de l´entresòl, quasi estàndard en edificis unifamiliars i plurifamiliars i moltes vegades sense la possibilitat d´instal·lar-hi un ascensor –tampoc a posteriori. I és que l´habitatge de la postguerra no tenia en compte les comoditats i molt menys l’accessibilitat. Al llarg dels anys es varen anar desenvolupant un ampli ventall de normatives tècniques, especialment les conegudes normes DIN (Deutsches Institut für Normung), incloent-hi aquelles que regulen l'accessibilitat a edificis i a espais públics. Aquestes normatives ja eren en els seus inicis marcadament més exigents a Alemanya que en altres països. Però precisament per culpa de la seva rigidesa, les normes d'accessibilitat alemanyes no van tenir una acceptació generalitzada. Cal remarcar que la majoria de normes DIN es consideren recomanacions i no estan legalment incloses en la normativa tècnica d'obligat compliment. En el cas de la normativa d'accessibilitat vigent actualment, la DIN 18040-1 (edificis de pública concurrència) i la DIN 18040-2 (habitatges) sí són d'obligat compliment, en edificis d'ús específic i en habitatges. Així i tot hi ha un altre inconvenient. Existeix una fuita legal per al compliment de la normativa: si es demostra un sobre cost no rentable, unes condicions topogràfiques desfavorables o simplement si el promotor vol prescindir sota la seva responsabilitat a complir la normativa d'accessibilitat, pot fer-ho i així està contemplat a la normativa tècnica. Lògicament això passa especialment en canvis d'ús i en reforma o rehabilitació d'edificació existent i no en obra nova.
Dit això, cal remarcar que la normativa és també més laxa en temes tan bàsics com la necessitat –o no- de preveure instal·lacions sanitàries a l'hora de projectar un bar o un restaurant. En aquest sentit la normativa avui en dia no garanteix que un local amb menys de 200 usuaris disposi d´un servei higiènic, donat que no entra en la categoria de projectes d´ús específic (Sonderbauten). Curiosament abans sí que estava regulat però es va derogar la normativa argumentant que els empresaris tenen la responsabilitat d'oferir unes instal·lacions adequades als seus clients en el seu propi benefici. Així i tot, i recolzant-se en la normativa auxiliar, solen requerir serveis higiènics els locals amb més de 50 m² o amb més de 50 places. Addicionalment hi ha Bundesländer (comunitats autònomes) on la necessitat d'incorporar serveis higiènics fins aquests límits de superfícies es basa en si el local dispensa o no begudes alcohòliques...
Arribat a aquest punt segurament més d'un ja intueix el motiu d'aquesta incoherència entre la normativa i la realitat. No es d'estranyar doncs, que Alemanya sigui la «locomotora d'Europa» si es dóna tanta facilitat a l'empresari. Així doncs, el procés d´adaptació d´una ciutat com per exemple Frankfurt a un model de ciutat accessible, especialment al sector privat, és un procés lent. Aquest fet, a més, no deixa de ser un indicador important del nivell d´implicació de la política social en els drets i deures dels empresaris i, en definitiva, de com la pressió per una ràpida desburocratització fa que els factors econòmics acabin tenint prioritat sobre els factors d'inclusió social. En aquest sentit tenim amb Barcelona un exemple gairebé únic d´accessibilitat transversal, en la qual les actuacions de caràcter públic, especialment en urbanisme i transport i la necessària implicació del sector privat es complementen mútuament. I és que una vegada més es demostra que la inclusió de persones amb limitacions funcionals a la societat és un concepte multifactorial i sostenible a llarg termini i que el fet d'estalviar en accessibilitat avui pot sortir car el dia de demà.
Carlos Vidal Wagner, arquitecte. Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya
27.09.2016
Refugees welcome - el crecimiento urbanístico inminente en Alemania
En los últimos 5 años, la crisis económica y los conflictos armados cercanos a Europa han hecho de las grandes ciudades alemanas ciudades doblemente de acogida. Conocedores de los resultados de olas migratorias pasadas, los arquitectos y urbanistas alemanes se enfrentan ante el reto de acoger y hacer ciudad en tiempo récord.
En 2015 más de un millón de personas llegaron a Alemania buscando refugio, duplicando el número de refugiados llegados del año anterior. Esto superó cualquier pronóstico y desbordó todas las administraciones locales. Este hecho marcó un punto de inflexión, una toma de conciencia. Eran mucha gente y habían venido para quedarse muchos años, lo que afectaba al futuro de ciudades alemanas como Hamburgo, a su planeamiento urbanístico, a sus procesos integradores ... La llegada continua de refugiados pide actuar rápido pero también hay que pensar en el futuro. Las decisiones que se tomen hoy marcarán el futuro de los próximos años. Por tanto, es un momento decisivo y todo el mundo quiere ser partícipe.
En primera instancia, los Lands alemanes pusieron en marcha en otoño de 2015 el Programa de Construcción de Excepción (Sonderbauprogramm), que tiene el objetivo de construir, en muy poco tiempo, viviendas para refugiados. La idea es que los refugiados no pueden quedarse indefinidamente en alojamientos temporales (containers, construcciones modulares, pabellones y edificios existentes readaptados) como hasta ahora.
Las iniciativas de la ciudad de Hamburgo
Con este programa, la ciudad-estado Hamburgo quiere construir 800 viviendas en cada uno de sus 7 distritos. La idea es que cooperativas y empresas privadas, así como la empresa pública, construyan estas viviendas con la condición de que los primeros 15 años la ciudad los alquilará a refugiados. Estos edificios, llamados también "edificios express" se construirán con la misma normativa y requerimientos actuales. La diferencia es que durante el tiempo en que vivirán los refugiados, vivirán el doble de personas de las que vivirían en una situación normal. Así, con estas 800 viviendas por distrito, se calcula que podrán vivir unos 4.000 refugiados y en toda la ciudad un total de 28.000. Son también designados alojamientos para refugiados con perspectiva de vivienda, ya que se prevé que después de los 15 años sean viviendas normales y, por lo tanto, en lugar de dar cabida a 4.000 personas, vivirán 2.000.
Paralelamente a las iniciativas del gobierno hamburgués para afrontar la llegada en masa de refugiados, en febrero de este año 2016, el Colegio de Arquitectos de Hamburgo (Hamburgische Architektenkammer HAK) llamaba a buscar la oportunidad que se esconde detrás de toda crisis. En un escrito, la presidenta del Colegio Karin Loosen pedía, en resumen, una planificación inteligente, la valentía de experimentar y manga ancha con respecto a las normativas técnicas (tan estrictas en general en todo Alemania). También reclamaba unificar esfuerzos desde políticas de vivienda y políticas de refugiados. Y, finalmente, anunciaba la apertura de una línea telefónica y una hora de consulta para dar consejo a promotores, cooperativas., Etc.
En este mismo sentido, un mes después, el mismo Colegio de Arquitectos de Hamburgo organizó un taller (Workshop) en el que se trabajó el tema de la acogida de refugiados en la ciudad. En el taller, de título "Hamburgo ciudad de acogida ... pero ¿cómo?", Se invitó a gente del ámbito de la arquitectura, la política, la administración y la participación ciudadana.
Salieron muchos temas a debate. Entre ellos, por ejemplo, la necesaria actualización del Plan de Usos de la ciudad: en muchas zonas todavía existe la tradicional separación estricta de usos, que en muchos casos no facilita un barrio vital y activo. Y se reivindicaba que las plantas bajas puedan ser intercambiadores sociales y punto de partida de procesos microeconómicos. También se hizo una crítica referente a la ubicación de estos nuevos barrios: hasta ahora pensados mucho desde la matemática según los habitantes y m2 de superficie de los distritos, en lugar de buscar sencillamente los solares que más potencial tienen para ser receptores de estos nuevos barrios. También se hizo hincapié en la importancia de hacer procesos de participación ciudadana (así como de participación de los refugiados) para evitar conflictos posteriores.
El papel de la Universidad
En el ámbito de la Universidad también se reflexiona sobre el tema. Por ejemplo, el profesor Jörg Friedrich, que se ha dedicado a buscar soluciones económicas y socialmente integradoras a su cátedra de la Universidad Leibniz de Hannover, trabaja con sus alumnos lo que él llama Willkommensarchitektur (arquitectura de bienvenida). Partiendo de la base de que los containers cuestan € 20.000 y que, debido a la actual demanda, muchas veces están agotados, no son ya la gran solución. Por ello, piensan conceptos para alojar refugiados utilizando la arquitectura de manera integradora, reduciendo el tiempo de ejecución del proyecto y minimizando los gastos a costo de containers. Así pues, hacen propuestas como: rellenar ruinas arquitectónicas como el antiguo pabellón holandés, hacer remontas sobre cubiertas planas como en la propia Universidad de Hannover, llenar edificios de aparcamiento, ya que algunos de ellos en los últimos años siempre están medio vacíos, permitir la vivienda en un 1% de los huertos familiares (Kleingarten / Schrebergarten) o llenar vacíos urbanos (como el espacio entre dos medianeras de 4 o 5 metros de anchura). El denominador común de todos los proyectos es que no impliquen un alojamiento masivo (sino pequeñas unidades repartidas por la ciudad), que estén en lugares urbanos relativamente céntricos y promoviendo el intercambio y la proximidad de los refugiados con los habitantes.
Manuel Herz, un arquitecto que desde hace años investiga y publica sobre la arquitectura de los campos de refugiados del oeste del Sahara, comenta en una entrevista en Zeit Online: "La clave es que la población tenga contacto con los refugiados, y esto se puede lograr a través de la arquitectura o el urbanismo ".
También están implicados en este tema los estudiantes del Habitat Unido del profesor Philipp Misselwitz la TU-Berlin. En este caso, trabajan más con acciones y con arquitecturas inductoras de actividad. Reflexionan sobre cómo los refugiados pueden tomar parte de la ciudad, ser actores de la ciudad. De aquí salen conceptos como una cocina comunitaria en un parque, un huerto urbano, un servicio de suministro de comidas en bicicleta ...
Aparte de tomar decisiones sobre la integración de los refugiados, hay que pensar también con conceptos de construcción económica, tema de actualidad en las grandes ciudades alemanas. Hamburgo es ciudad de acogida desde ya de la crisis económica y lleva construyendo en los últimos años 6.000 viviendas por año y, sin embargo, sin contar con los refugiados, tiene déficit de vivienda. Este déficit provoca una alta demanda y trae como consecuencia que desde hace unos años los precios del alquiler aumentan drásticamente año tras año.
Las controvertidas "viviendas eficientes". La opinión de los arquitectos
Por ello, el Parlamento Hamburgués, aprobó el pasado 15 de septiembre de 2016 con los votos de SPD y los Verdes, los partidos gobernantes, el llamado Vivienda Eficiente (Effizienzwohnungsbau). Entre la vivienda social y la vivienda financiado libremente, han creado un nuevo tipo de vivienda que se ofrecerá a un coste aceptable (entre 8 y 9 € / m2, con estabilidad de 10 años) para una cantidad notable de población que, si bien no entran en el grupo de la vivienda social, tampoco se pueden permitir los precios actuales que no bajan de los 12 € / m2. Según la SPD, la vivienda es el tema social clave del futuro de Hamburgo.
Estas viviendas eficientes no serán subvencionadas, por tanto, la idea del gobierno es que los inversores construyan casas muy baratas, haciendo algo parecido a casas en serie.
Quien construya este tipo de vivienda, podrá recibir solares municipales a un precio más económico.
Los arquitectos, naturalmente, han puesto el grito en el cielo. Se está reduciendo los costes de diseño las causas alterables del aumento drástico de los costes de la construcción en los últimos años, cuando, en realidad, son muchos los factores que provocan este incremento: el aumento de los precios de los materiales de construcción, el aumento del precio de los solares debido a una oferta limitada (punto donde la ciudad puede decidir, ya que algunos solares son públicos), unos procesos de cambio del Plan de Usos o de obtención de licencia largos y fatigosos y unos requerimientos cada vez más altos para los proyectos de edificación.
Si se reduce únicamente los costes a base de estandarización y tipificación nos podemos encontrar pronto con urbanizaciones como las de los años 60 y 70 ...
Este 2016 apenas se inician las obras de las viviendas para refugiados ... y a partir de ahora se iniciarán también los proyectos de las viviendas eficientes ... A pesar de las múltiples teorías y reflexiones que se puedan hacer sobre el tema, finalmente, son los arquitectos, urbanistas, promotores ... los que están llevando adelante los proyectos y que definirán los futuros barrios de la ciudad y su integración dentro de la ciudad. Según el profesor Jörg Friedrich "quizás estamos ante otro momento de esos donde se debe construir mucho y muy rápido. Y es importante que los arquitectos tengan un papel destacado para evitar grandes destrozos como en otros tiempos ... "
Guida Maymó Campos, arquitecta. Corresponsal del COAC en Hamburgo (Alemania)
Referencias:
Der Spiegel „Endlich verständlich: Fakten zur Flüchtlingskrise“ (25.06.2016)
Conferencia d’Ole Jochumsen, del departamento de Urbanismo y Vivienda de la Ciudad de Hamburgo (02.03.2016)
Conferencia de Matthias Kock, departamento de Urbanismo y Vivienda de la ciudad de Hamburgo
Colegio de Arquitectos de Hamburgo / Hamburger Architektenkammer www.akhh.de
Baunetzwoche#423 “Give them Shelter, willkommen in Deutschland”
Rheinischen Post “Würdige Architektur für Flüchtlinge”
Norddeutscher Rundfunk www.ndr.de
Refugees welcome – el creixement urbanístic imminent a Alemanya
En els últims 5 anys, la crisi econòmica i els conflictes armats propers a Europa han fet de les grans ciutats alemanyes ciutats doblement d’acollida. Coneixedors dels resultats d’onades migratòries passades, els arquitectes i urbanistes alemanys s’enfronten al repte d’acollir i fer ciutat en temps rècord.
L’any 2015 més d’un milió de persones van arribar a Alemanya buscant refugi, duplicant el nombre de refugiats arribats l’any anterior. Això va superar qualsevol pronòstic i va desbordar totes les administracions locals. Aquest fet va marcar un punt d’inflexió, una presa de consciència. Eren molta gent i havien vingut per quedar-se molts anys, cosa que afectava al futur de ciutats alemanyes com Hamburg, al seu planejament urbanístic, als seus processos integradors... L’arribada continuada de refugiats demana actuar ràpid, però també cal pensar en el futur. Les decisions que es prenguin avui marcaran el futur dels propers anys. Per tant, és un moment decisiu i tothom vol ser-ne partícip.
En primera instància, els Lands alemanys van posar en marxa a la tardor de 2015 el Programa de Construcció d’Excepció (Sonderbauprogramm), que té l’objectiu de construir, en molt poc temps, habitatges per a refugiats. La idea és que els refugiats no es poden quedar indefinidament en allotjaments temporals (containers, construccions modulars, pavellons i edificis existents readaptats) com fins ara.
Les iniciatives de la ciutat d'hamburg
Amb aquest programa, la ciutat-estat Hamburg vol construir 800 habitatges a cadascun dels seus 7 districtes. La idea és que cooperatives i empreses privades, així com l’empresa pública, construeixin aquests habitatges amb la condició que els primers 15 anys la ciutat els llogarà a refugiats. Aquests edificis, anomenats també "edificis exprés", es construiran seguint la normativa i requeriments actuals. La diferència és que durant el temps en què hi viuran els refugiats, hi viuran el doble de persones de les que hi viurien en una situació normal. Així, en aquests 800 habitatges per districte, es calcula que hi podran viure uns 4.000 refugiats i a tota la ciutat un total de 28.000. Són també designats "allotjaments per a refugiats amb perspectiva d’habitatge", ja que es preveu que després dels 15 anys siguin habitatges normals i, per tant, enlloc d’encabir-hi 4.000 persones, n’hi visquin 2.000.
Paral·lelament a les iniciatives del govern hamburguès per afrontar l’arribada en massa de refugiats, el febrer d’aquest any 2016, el Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg (Hamburgische Architektenkammer HAK) feia una crida a buscar l’oportunitat que s’amaga darrera de tota crisi. En un escrit, la presidenta del Col·legi, Karin Loosen, demanava una planificació intel·ligent, la valentia d’experimentar i màniga ampla pel que fa a les normatives tècniques (tan estrictes en general a tot Alemanya). També reclamava unificar esforços des de polítiques d’habitatge i polítiques de refugiats. I, finalment, anunciava l’obertura d’una línia telefònica i una hora de consulta per donar consell a promotors, cooperatives, etc.
En aquest mateix sentit, un mes després, el mateix Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg va organitzar un taller en què es va treballar el tema de l'acolliment de refugiats a la ciutat. En el taller, de títol "Hamburg ciutat d’acollida... però com?", es va convidar a gent de l’àmbit de l’arquitectura, la política, l’administració i la participació ciutadana.
Van sortir molts temes a debat. Entre ells, per exemple, la necessària actualització del Pla d’Usos de la ciutat: en moltes zones encara hi ha la tradicional separació estricta d’usos, que en molts casos no facilita un barri vital i actiu. I es reivindicava que les plantes baixes puguin ser intercanviadors socials i punt de partida de processos microeconòmics. També es va fer una crítica referent a la ubicació d’aquests nous barris, fins ara pensats des de la matemàtica segons els habitants i m2 de superfície dels districtes, enlloc de buscar senzillament els solars que més potencial tenen per a ser receptors d’aquests nous barris. També es va fer èmfasi en la importància de fer processos de participació ciutadana (així com de participació dels refugiats) per evitar conflictes posteriors.
El paper de la Universitat
En l’àmbit de la Universitat també es reflexiona sobre el tema. Per exemple, el professor Jörg Friedrich, que s'ha dedicat a buscar solucions econòmiques i socialment integradores a la seva càtedra de la Universitat Leibniz de Hannover, treballa amb els seus alumnes el que ell anomena Arquitectura de Benvinguda (Willkommensarchitektur). Partint de la base que els containers costen 20.000€ i que, degut a l'actual demanda, molts cops estan exhaurits, ja no són la gran solució. Per això, pensen conceptes per a allotjar refugiats utilitzant l’arquitectura de manera integradora, reduint el temps d’execució del projecte i minimitzant les despeses a cost de containers. Així doncs, fan propostes com reomplir ruïnes arquitectòniques com l’antic pavelló holandès, fer remuntes sobre cobertes planes com en la pròpia Universitat de Hannover, omplir edificis d’aparcament, ja que alguns d’ells els darrers anys sempre estan mig buits, permetre l’habitatge en un 1% dels horts familiars (Kleingarten/Schrebergarten) o omplir buits urbans (com l’espai entre dues mitgeres de 4 o 5 metres d’amplada). El denominador comú de tots els projectes és que no impliquin un allotjament massiu (sinó petites unitats repartides per la ciutat), que estiguin en llocs urbans relativament cèntrics i promovent l’intercanvi i la proximitat dels refugiats amb els habitants.
En Manuel Herz, un arquitecte que des de fa anys investiga i publica sobre l’arquitectura dels camps de refugiats de l’oest del Sàhara, comenta en una entrevista a Zeit Online: "La clau és que la població tingui contacte amb els refugiats, i això es pot aconseguir a través de l’arquitectura o l’urbanisme".
També estan implicats en aquest tema els estudiants d’Habitat Unit del professor Philipp Misselwitz, a la TU-Berlin. En aquest cas, treballen més amb accions i amb arquitectures inductores d’activitat. Reflexionen sobre com els refugiats poden prendre part de la ciutat, ser actors de la ciutat. D’aquí surten conceptes com una cuina comunitària en un parc, un hort urbà, un servei de subministrament de menjars en bicicleta...
A part de prendre decisions sobre la integració dels refugiats, cal pensar també en conceptes de construcció econòmica, tema d’actualitat a les grans ciutats alemanyes. Hamburg és ciutat d'acollida d’ençà de la crisi econòmica i porta construint en els últims anys 6.000 habitatges per any i, tot i això, sense comptar amb els refugiats, té dèficit d’habitatge. Aquest dèficit provoca una alta demanda i porta com a conseqüència que des de fa uns anys els preus del lloguer augmenten dràsticament any rere any.
Els controvertits "habitatges eficients". L'opinió dels arquitectes
Per això, el Parlament Hamburguès va aprovar el passat 15 de setembre de 2016, amb els vots de SPD i els Verds, l’anomenat "Habitatge Eficient" (Effizienzwohnungsbau). Entre l’habitatge social i l’habitatge finançat lliurement, han creat un nou tipus d’habitatge que s’oferirà a un cost acceptable (entre 8 i 9€/m2, amb estabilitat de 10 anys) per un gruix notable de població, que si bé no entra en el grup de l’habitatge social, tampoc es pot permetre els preus de mercat actuals, que no baixen dels 12€/m2. Segons la SPD, l’habitatge és el tema social clau del futur d’Hamburg.
Aquests "habitatges eficients" no seran subvencionats. Per tant, la idea del govern és que els inversors construeixin cases molt barates, fent una cosa semblant a cases en sèrie. A més, qui construeixi aquest tipus d’habitatge, podrà rebre solars municipals a un preu més econòmic.
Els arquitectes, naturalment, han posat el crit al cel. S’estan reduint els costos de disseny, sense tenir en compte les causes alterables de l’augment dràstic dels costos de la construcció en els darrers anys. En realitat, són molts els factors que provoquen aquest increment: l’augment del preu dels materials de construcció, l’augment del preu dels solars degut a una oferta limitada (punt on la ciutat pot decidir, ja que uns quants solars són públics), uns processos de canvi del Pla d’Usos o d’obtenció de llicència llargs i fatigosos, i uns requeriments tècnics cada cop més alts per als projectes d’edificació. Si es redueixen els costos únicament a base d’estandardització i tipificació, ens podem trobar aviat amb urbanitzacions com les dels anys 60 i 70...
Aquest 2016 just s’inicien les obres dels habitatges per a refugiats, i a partir d’ara s’iniciaran també els projectes dels "habitatges eficients"... Tot i les múltiples teories i reflexions que es puguin fer sobre el tema, finalment, són els arquitectes, urbanistes i promotors els que estan tirant endavant els projectes i els que definiran els futurs barris de la ciutat i la seva integració dins la ciutat. Segons el professor Jörg Friedrich "potser estem davant d'un altre moment d'aquests on s'ha de construir molt i molt ràpid. I és important que els arquitectes hi tinguin un paper destacat per a evitar grans destrosses com en altres temps..."
Guida Maymó Camps, arquitecta corresponsal del COAC a Hamburg (Alemanya)
Referències:
Der Spiegel „Endlich verständlich: Fakten zur Flüchtlingskrise“ (25.06.2016)
Conferència d’Ole Jochumsen, del departament d’Urbanisme i Habitatge de la ciutat d’Hamburg (02.03.2016)
Conferència de Matthias Kock, departament d’Urbanisme i Habitatge de la ciutat d’Hamburg
Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg / Hamburger Architektenkammer www.akhh.de
Baunetzwoche#423 “Give them Shelter, willkommen in Deutschland”
Rheinischen Post “Würdige Architektur für Flüchtlinge”
Norddeutscher Rundfunk www.ndr.de
COAC Correspondent's Journal
The journal is part of the website arquitectes.cat, and its aim is to approach the reality of the cities and countries that constitute the COAC Correspondents' Network, creating an opinion space where our correspondents write about issues related to architecture from a professional point of view, while including also cultural and social issues.
In the journal you will find, for instance, a chronicle of the Sarajevo Architectural Festival, written by our correspondent in Bosnia Herzegovina, Relja Ferusic; and an article comparing the Sagrada Familia with the Sidney Opera, by Cristina Aranzubia and Vitor Olivar, correspondents in Sydney. You will also find an explanation of the legal framework, approval of projects and building permits in Germany, reported by Carlos Vidal, correspondent in Frankfurt.
We invite you to read the journal here.
The COAC Correspondents' Network has currently 43 architects in 35 countries around the world. The network, which started two years ago, is formed by a group of architects that work abroad and volunteer as point of contact for COAC members who are interested in internationalisation. Their aim is to give members an initial advice and counseling that facilitates a fastest integration to their new international professional, social and cultural environments. This way, member architects receive high value, fully actualized and first-hand information.
Do you want to know more about the COAC Correspondents' Network? You will find more information here (membership is required).