Propers Actes
Visitas guiadas al Recinto Mundet
Visitas guiadas al Recinto Mundet
La 'volta catalana'. De la tradición a la...
La 'volta catalana'....
Construmat celebra una nueva edición ¡Resérvate las fechas!
Construmat celebra una nueva...
Jornada técnica REHAU: Salubridad y seguridad en los...
Jornada técnica REHAU:...

ARQUITECTURA NEO-ANDINA O “CHOLERA” A LA PAZ
En aquest escrit intento explicar un fenomen arquitectònic relativament recent que s’està desenvolupant en aquestes terres andines de l’Estat plurinacional de Bolívia, els “Cholos”. Per a arribar-hi començaré parlant una mica de la capital .
La Paz, és la seu del govern i ambaixades, la capital de l’estat Plurinacional és Sucre, la del poder judicial. La ubicació geogràfica de La Paz és de per si la més inadequada per una ciutat de més d’un milió d’habitants. La gran superfície horitzontal de l’altiplà, tancat per les serralades, té alguna sortida a nivell horitzontal és a dir algun lloc on la serralada s’interromp. Actualment la vall de La Paz es una immensa torrentera recorreguda per més de 300 rius.
La vall o torrentera gegant s’estén en més de 25km, com a valls adjacents que conflueixen cap a la principal. La part més alta d’aquesta vall està a 3800m i la part més baixa a 3200. El sòl morfològicament és una morena glaciar a la part alta 15km, grava Miraflores de resistència 4kg/cm2, a la resta apareix l’estrat inferior que és el llit d’un antic llac, de resistència 2kg/cm2, que són argiles molt consolidades. Així doncs, entendreu com han de a ser d’extensos aquí els estudis de sòls ja que la potència de l’estrat més resistent no és constant.
La urbanització de la ciutat és lineal seguint la vall, la qual cosa indica que hi ha pocs carrers, només tres. Un eix central recorre pràcticament els 25km, amb varis noms, Mariscal Santa Cruz, Paseo del Prado, Avda. del Arce i amb diversos noms arriba als 25km., i això provoca una congestió de trànsit important. El sòl residencial està pràcticament esgotat, amb la qual cosa l’edificació en alçada, torres d’estructura de formigó de 25 o més plantes, cobreix tot aquest eix central y últimament s’estén pels espais lliures adjacents.
Als problemes de viabilitat de la ciutat es sumen un transport públic ineficaç i antiquat. Las línies de telefèric i el servei de taxis molt econòmics són l’alternativa. Freqüentment la ciutat queda col·lapsada doncs al ser la seu del govern les protestes o manifestacions són freqüents i és habitual bloquejar avingudes principals sense que la policia intervingui per llargs períodes o dies.
A la Paz, hi ha només dues estacions un hivern sec i fred de març a agost amb gelades nocturnes i a l’hora del sol s’arriba als 15º. Aquí ningú sap què és una caldera mixta, tampoc s’utilitza l’aïllament a les parets i les estufes es diu que són dolentes per la salut. Així que un entén que el confort depengui únicament del so, això condiciona que els habitatges estiguin orientats al nord, façana solejada a l’hemisferi sud, i dotades de grans vidrieres. Que és una de las coses que marca l’estil o disseny aquí.
No fa massa temps que va néixer l’Estat Plurinacional de Bolívia amb una nova constitució. S’inicia la construcció d’un estat modern creant institucions reguladores com ASFI ( autoritat supervisora del sistema financer). El resultat d’aquesta política econòmica és un creixement sostingut que no baixa del 5%, que es basa en una inversió pública molt important com motor d’arrossegament. Sorprèn que l’FMI hagi beneït a la política econòmica actual. El govern està fent un esforç per crear indústries que donin un valor afegit a aquestes matèries primes bàsiques.
Actualment fruit d’aquesta bonança econòmica el sector de la construcció està en auge en totes les seves facetes, obra pública carreteres, ponts, trens, telefèrics, escoles, hospitals, habitatge social. A més d’habitatge en general. Els problemes de Bolívia actual són: La corrupció o prostitució generalitzades, l’alcoholisme i la violència a la dona. La violència fruit de la ineficàcia judicial i policial o que potser aquesta bonança no va arribar a tothom, tinc la sensació que el valor de la vida humana aquí està infravalorat.
Imagineu una bonança econòmica mai vista, fruit de la venda de terres del poble o Ayllu d’ origen, també de majoristes d’algun mercat, carnissers, forners i també del contraban o d’algun tripijoc amb les fulletes verdes. Economia irregular que en general no paga impostos. Aquesta puixança econòmica s'ha de mostrar a la comunitat i fer-la rentable. Els primers edificis d’aquesta classe solien ser una edificació de 5 o 6 plantes amb l'objectiu de vendre els habitatges o llogar-les i en la coberta el propietari es construeix un xalet, “cholet de chola”, aquest procés em recorda a las cases de renda de l’Eixample on el principal és l’equivalent al “cholet”.
Un arquitecte espavilat, Mamani, construeix les primeres cases d’aquest tipus, les justifica amb arguments culturals com la cosmogonia andina la Cruz Andina.
www.elalto.org.bo/sociedad/la-arquitectura-de-freddy-mamani-silvestre-la-ciudad-a-todo-color
L’arquitectura Andina, amb la seva combinació de colors, dissenys andins i originalitat que aporta cada propietari afegint-hi alguna cosa seva, ja s’ha incorporat com a part de la identitat de la ciutat de El Alto. Aquesta activitat, tot i així, també té un potencial de ser una arquitectura que es torni una marca de Bolívia i inclús sigui un estil que es pugui exportar. “Aquesta arquitectura és "for export", a la gent li agrada i cada vegada s’expandeix més”, va comentar el creador d’aquestes edificacions. Mamani ha construït aquesta classe de cases a Perú, Xile i Brasil, que criden molt l’atenció no només pel seu colorit sinó pel que representa cada edificació. “Jo m’he inspirat en la cultura de Tiwanaku, per això poso dissenys com la creu andina y els cercles, també en l’ús de colors, tots són pigments que es troben a l’Aguayo”, va manifestar. Com podeu imaginar Freddy Mamani té ja més de 60 edificis a El Alto, hi ha alguns seguidors d’aquesta corrent arquitectònica i en total hi ha uns Des del meu punt de vita estem entrant en un barroquisme de la idea inicial.
Actualment els organismes oficials Ministeri de Cultura entre d’altres, estan beneint aquest estil, que podria ser un estil que s’identifiqui amb el canvi polític que busca afirmar la seva personalitat i diferència o cerca d’una identitat, s’està començant a dir que veurem escoles, hospitals etc. en l’estil Neo Andí o Emergent.
Actualment està en obres la casa del poble, Moncloa Boliviana, ja que el “Palacio Actual” o “Palacio Quemado”, nom popular que va adquirir després d’algun incident durant la moguda històrica d’aquest país, es va quedar petit. Es tracta d’una torre de 20 plantes al costat de la catedral neoclàssica de Santa Maria de La Paz i darrera del “Palacio Quemado”, he pogut veure el projecto i sembla que té trets Emergents.
Miquel Garcia Mora. Arquitecte. Corresponsal del COAC a La Paz, Bolivia


SANTO DOMINGO. PROGRAMA DE FOMENTO DE LA INFRAESTRUCTURA TURÍSTICA I URBANA
Ciudad Colonial de Santo Domingo
La Capital Primada de América, declarada por la Unesco Patrimonio Mundial de la Humanidad en 1990, se encuentra inmersa en un proceso de revitalización arquitectónico y urbano, que retoma el testigo de los proyectos realizados en 1992 para la conmemoración de los 500 años del descubrimiento, y aún más atrás en el tiempo, de los trabajos acometidos durante el gobierno de Balaguer, quien dispuso especial atención sobre el centro histórico, sede y foco de la resistencia a la invasión americana del ´65.
La denominada Ciudad Colonial, se corresponde con el perímetro amurallado y sus límites naturales al sur y al este, mar Caribe y río Ozama respectivamente, consta de 1 km2 de superficie, en el cual residen actualmente 8.000 personas, a quienes se suman los trabajadores y turistas que diariamente la visitan.
Su infraestructura y edificios, han venido sufriendo las dos últimas décadas falta de mantenimiento y renovación, salvo contadas actuaciones realizadas desde el ámbito público y privado, lo cual ha ido mermando la cantidad de residentes y visitantes, situación agraviada aún más por el auge y construcción de nuevos centros comerciales en la ciudad extra muros, con oferta comercial, de aparcamientos, climatización y seguridad, que la calle peatonal El Conde, antiguo lugar comercial y social por excelencia en el centro histórico, no dispone.
Las principales ofertas de turismo en República Dominicana, que hasta hace pocos años consistían principalmente en turismo de “sol y playa, todo incluido”, han generado una dinámica en la cual el turista se desplaza del aeropuerto al hotel y viceversa, sin haber tomado contacto real con el país, su gente y su cultura, ni con su economía.
El Programa de Fomento al Turismo
Esta suma de situaciones, lleva al Gobierno Dominicano a impulsar, desde el Ministerio de Turismo, el “Programa de Fomento al Turismo Ciudad Colonial de Santo Domingo”, con el objetivo de potenciar el turismo orientado a la riqueza e importancia del Patrimonio Histórico y Cultural de Santo Domingo, contribuir a su propia sostenibilidad, y elevar su competitividad en la región. El desarrollo de la oferta turística y urbana deviene de ésta manera en un aumento de visitas del turismo al centro histórico, generando mayores beneficios para los residentes, gran porcentaje de los cuales trabajan en el sector turístico.
Éste tipo de programas, toma como antecedentes otros proyectos, como el realizado en Ecuador para la renovación del centro histórico de Quito y se inscribe en los objetivos de recuperar la centralidad de los cascos históricos.
El Programa, se enmarca en los acuerdos Estado Dominicano-BID, mediante un contrato de préstamo de 30 millones de dólares y cinco años de duración. Se estructura en tres componentes (obras e infraestructura; integración de la población local en el desarrollo; fortalecimiento de la gestión interinstitucional). Actualmente, el Programa es ejemplo para otros desarrollos a llevar a cabo por el BID en Latinoamérica.
Los Proyectos, Presentes y Futuros
El componente de Obras e Infraestructura, con un presupuesto de 23 millones de dólares, está dirigido a mejorar la oferta turística y urbana del centro histórico con el objeto de incrementar el tiempo de permanencia y el gasto que realiza el turista. Se contemplan inversiones para la rehabilitación y renovación del atractivo edificado y urbano, turísticos en sí mismos, generando circuitos y productos con base en un plan de desarrollo coherente con el planeamiento y normativa existente.
Los proyectos y obras (realizados y en fase de implementación), cuentan con el aporte de equipos de trabajos y profesionales locales, latinoamericanos y españoles, lo cual responde no solo a la calidad de los mismos, si no a la política de los préstamos de los bancos de desarrollo, mediante la cual participan en las licitaciones, firmas o profesionales individuales de los países miembros de la entidad financiera.
Rehabilitación Convento de San Francisco: El convento franciscano, erigido en diversas etapas desde el siglo XVI, actualmente se encuentra en ruinas, requiriéndose su consolidación para evitar siga deteriorándose. Producto de un llamado de expresiones de interés, al cual respondieron 42 firmas internacionales, la mayoría dominicanas y españolas, y luego de dos etapas de presentaciones, resulta adjudicatario de la elaboración del proyecto y la dirección de obras, el equipo liderado por el arquitecto Rafael Moneo.
Obras de Renovación de Calles Priorizadas: Mediante proyecto realizado por el equipo español AUC (Arquitectura, Urbanismo y Cooperación) se están reurbanizando 2.5 kilómetros de las principales calles de la ciudad colonial, renovando toda la infraestructura correspondiente a electricidad, telecomunicaciones, sistemas de agua, mobiliario urbano, disponiendo el pavimento de aceras y calzadas en plataforma única.
Rehabilitación y Nueva Museografía: Importantes museos cuentan su historia desde el centro histórico. Cuatro de ellos, dispondrán de nueva museografía y renovarán su planta física para adecuarlos a las últimas necesidades siendo éstos la Fortaleza de Santo Domingo, el Alcázar de Colón, así como el Museo de Casas Reales, conformado por el Palacio de los Gobernadores y Capitanes Generales y la Real Audiencia. En el caso de las Atarazanas Reales, que actualmente se encuentra en desuso como museo y cumple funciones de depósito, la rehabilitación incorporará como oferta el principal museo naval del descubrimiento y siglos posteriores.
Otros Proyectos
Aparte de los mencionados, otros proyectos están en desarrollo o previos a licitar en el Componente I, siendo éstos el recambio de la iluminación del centro histórico por otra en base a tecnología LED, la instalación de cámaras de videovigilancia para el centro de Monitoreo Turístico, la implementación de nuevas rutas turísticas y la puesta en práctica del Plan de Movilidad Urbana Sostenible.
Los componentes II y III del Programa, aún estando orientados hacia productos de formación y gestión interinstitucional, refuerzan sus acciones con proyectos y obras (reformas de fachadas, el plan de pintura “Ayúdame a Pintar tu Casa”, la reforma del edificio Saviñón y la implementación de los Puntos de Información Turística).
Todas éstas, acciones que siendo realizadas sobre los edificios y espacios del centro histórico, permiten la puesta en valor de su patrimonio, su salvaguarda y sustentabilidad, redundan en beneficio del conglomerado social, cultural y empresarial de la Ciudad Colonial de Santo Domingo, y son una oportunidad y reto profesional para todo el colectivo de arquitectos.
Más información sobre el Programa: www.tuciudadcolonial.do
Alejandro Suárez. Corresponsal COAC en República Dominicana


SANTO DOMINGO. PROGRAMA DE FOMENT DE LA INFRAESTRUCTURA TURÍSTICA I URBANA
Ciutat Colonial de Santo Domingo
La Capital Primada d'Amèrica, declarada per la Unesco Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1990, es troba inmersa en un procés de revitalizació arquitectònic i urbà, que reprèn el testimoni dels projectes realitzats el 1992 per la conmemoració dels 500 anys del descobriment, i encara més enllà en el temps, dels treballs realitzats durante el govern de Balaguer, qui va posar especial atenció sobre el centr històric, seu i focus de la resistència a la invasió americana del ´65.
La denominada Ciutat Colonial, es correspon amb el perímetre emmurallat i els seus límits naturals al sud i a l'est, mar Carib i riu Ozama respectivament, consta d'1 km2 de superfície, en la qual resideixen actualment 8.000 persones, a qui es sumen els treballadors i turistes que diariàriament la visiten.
La seva infraestructura i edificis, han estat patint la falta de manteniment i renovació durant les dues últimes dècades, menys comptades actuacions realitzades des de l'àmbit públic i privat, la qual cosa ha anat perjudicant la quantiat de residents y visitants, situació agreujada encara més per l'auge i construcció de nous centres comercials a la ciutat extra murs, amb oferta comercial, d'aparcaments, climatització i seguretat, que el carrer peatonal El Conde, antic lloc comercial i social per excel·lència al centre històric, no disposa.
Les principals ofertes de turisme a la República Dominicana, que fins fa pocs anys consistien principalment en turisme de “sol i platja, tot inclòs”, han generat una dinàmica a la qual el turista es desplaça de l'aeroport a l'hotel i viceversa, sense haver pres contacte real amb el país, la seva gent i la seva cultura, ni amb la seva economia.
El Programa de Foment al Turisme
Aquesta suma de situacions, porta al Governo Dominicà a impulsar, des del Ministerio de Turismo, el “Programa de Fomento al Turismo Ciudad Colonial de Santo Domingo”, amb l'objetiu de potenciar el turisme orientat a la riquesa i importància del Patrimoni Històrico i Cultural de Santo Domingo, contribuir a la seva pròpia sostenibilitat, i elevar la seva competitivitat a la regió. El desenvolupament de l'oferta turística i urbana ha fa que hi hagi un augment de visites del turisme al centre històric, generant majors beneficis pels residents, gran percentatge dels quals treballen en el sector turístic.
Aquest tipus de programes, pren com a antecedents altres projectes, com el realitzador a Equador per la renovació del centre històric de Quito i s'inscriu en els objetius de recuperar la centralitat dels cascs històrics.
El Programa, s'emmarca en els "acuerdos Estado Dominicano-BID", mitjançant un contrate de préstec de 30 milions de dòlars i cinc anys de duració. S'estructura en tres components (obres i infraestructura; integració de la població local en el desenvolupament; enfortiment de la gestió interinstitucional). Actualment, el Programa és un exemple pels altres desenvolupaments que es porten a terme pel BID a Llatinoamèrica.
Els Projectes, Presents i Futurs
El component d'Obres i Infraestructura, amb un pressupost de 23 milions de dòlars, està dirigit a millorar l'oferta turística i urbana del centro històric amb l'objetiu d'incrementar el temps de permanència i la despesa que realitza el turista. Es contemplen inversions per la rehabilitació i renovació de l'atractiu edificat i urbà, turístics en sí mateixos, generant circuits i productes amb base en un pla de desenvolupament coherente amb el planejament i normativa existent.
Els projectes i obres (realitzats i en fase de l'implementació), compten amb l'aportació d'equips de treballs y professionals locals, llatinoamericans i espanyols, la qual cosa respon no només a la qualitat dels mateixos, si no a la política dels préstecs dels bancs de desenvolupamnet, mitjançant la qual participen a les licitacions, firmes o professionals individuals dels països membres de l'entitat financera.
Rehabilitació Convent de San Francisco: El convent franciscà, erigit en diverses etapes des del segle XVI, actualment es troba en runes, i necessita la seva consolidació per evitar que continui deteriorant-se. Producte d'una crida d'expressions d'interès, a la qual hi van respondre 42 firmes internacionals (la majoria dominicanes i espanyoles) i després de dues etapes de presentacions, l'equip liderat per l'arquitecte Rafael Moneo va resultar adjudicatari de l'elaboració del projecte i la direcció d'obres.
Obres de Renovació de Carrers Principals: Mitjançant el projecte realitzat per l'equip espanyol AUC (Arquitectura, Urbanismo y Cooperación) s'estan reurbanitzant 2.5 Quilòmetres dels principals carrers de la ciutat colonial, renovant tota la infraestructura corresponent a l'electricitat, les telecomunicacions, els sistemes d'aigua i els mobiliari urbà, col·locant el paviment de voreres i calçades en una plataforma única.
Rehabilitació i Nova Museografia: Importants museus expliquen la seva història des del centre històric. Quatre dels quals, disposaran d'una nova museografia i renovaran la seva planta física per adequar-los a les últimes necessitats essent aquests la "Fortaleza de Santo Domingo", "El Alcázar de Colón", i també el "Museo de Casas Reales", conformat pel "Palacio de los Gobernadores y Capitanes Generales" i "la Real Audiencia". En el cas de "las Atarazanas Reales", que actualment es troba en desús com a museu i compleix funcions de dipòsit, la rehabilitació incorporarà com a oferta el principal museu naval del descobriment i dels segles posteriors.
Altres Projectes
A part dels projectes mencionats, n'hi ha d'altres que estan en desenvolupament just abans de licitar en el Component I, com per exemple: el recanvi de la il·luminació del centre històric per una altra en base a la tecnologia LED, la instal·lació de càmeres de videovigilància pel centre de "Monitoreo Turístico", la implementació de noves rutes turístiques i la posada en pràctica del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible.
Els components II i III del Programa, encara estan orientats cap a productes de formació i gestió interinstitucional, reforcen les seves accions com són els projectes i obres (reformes de façanes, el pla de pintura “Ayúdame a Pintar tu Casa”, la reforma de l'edifici Saviñón i la implementació dels Punts d'Informació Turística).
Totes aquestes, accions que s'estan realitzant sobre els edificis i espais del centre històric, permeten la posada en valor del seu patrimoni, la seva salvaguarda y sostenibilitat, redunden en benefici del conglomerat social, cultural i empresarial de la Ciutat Colonial de Santo Domingo, i són una oportunitat i repte professional per tot el col·lectiu d'arquitectes.
Más información sobre el Programa: www.tuciudadcolonial.do
Alejandro Suárez. Corresponsal COAC a la República Dominicana


ARCHITECTURAL BUSINESS MEETING IN HOLLAND
Del 19 al 21 de junio coincidiendo con el "dag van architectuur ' (día de la arquitectura) en Holanda el estudio Noord Zuid Architectuur organizó el " Spanish Architectural Business Meeting ". El objetivo del encuentro era establecer vínculos, intercambiar experiencias con arquitectos y estudios holandeses, estudiar las posibles colaboraciones con profesores universitarios de ambos países, atraer a inversionistas y clientes holandeses para proyectos en Cataluña/España y contactar con las instituciones ICEX y Acció en los Países Bajos.
El viernes el grupo de arquitectos fue recibido por el Consejero Económico y Comercial Sr. Enrique Fanjul y su equipo de la oficina económica y comercial del Ministerio de Economía y Competitividad Español en La Haya (ICEX). También nos acompañó la abogada Sra. Rosa Isabel Peña, de Roca Junyent abogados, especialista en derecho administrativo, contratación pública, urbanismo y medio ambiente y el arquitecto holandes sr. Sandro Sierhuis. Comenzó el evento con un "worklunch" a base de productos españoles para inmediatamente proceder a la presentación de los diferentes estudios. El secretario general Sr. Fanjul hizo una interesante explicación sobre la situación actual del mercado holandés, sobre las relaciones económicas con España y también ofreció respaldo desde el ICEX a los profesionales españoles en el extranjero.
Al final del evento la doctora arquitecta Sra. María Jesús Gonzalez nos guio en un recorrido arquitectónico visitando los edificios más emblemáticos del centro de La Haya.
Por la tarde tuvo lugar la cena de negocios donde cada una de las oficinas presento sus experiencias y desafíos en la internacionalización y específicamente el mercado holandés.
El sábado se llevó a cabo una visita al proyecto de vivienda social compartida (“Centraal Wonen Delft – co-housing”) diseñada por el doctor arquitecto Sr. Flip Krabbendam en la década de 1970, con la presencia del mismo arquitecto que explicó el contexto en que se redactó el proyecto y guió al grupo por los espacios interiores y exteriores compartidos y privados del proyecto. Los representantes catalanes y el doctor arquitecto sr. Flip Krabbendam mostraron su interés por la situación de la vivienda compartida en Cataluña/España y Holanda. Se habló de lo interesante que podría ser el intercambio de experiencias sobre estos temas tanto a nivel universitario, técnico, social como político.
También visitaron la estación central de Delft, diseñada por el estudio de arquitectura Mecanoo y las oficinas de la Delftbouwt, donde tuvo lugar una presentación de este proyecto y la transformación de la zona circundante, diseñada por Joan Busquets.
El sábado al medio día contamos con la presencia de la Sra. Natascha Bijsterveld de la oficina del Acció en Bruselas. En su presentación informó a los arquitectos sobre las posibilidades de formar parte de los proyectos de Acció en Benelux o en otras partes del mundo. Hubo una ronda de preguntas y se intercambiaron opiniones y perspectivas. Posteriormente se visitó el estudio de arquitectura DP6 donde entre otros temas nos comentaron y mostraron su experiencia con BIM, la biblioteca de la Universidad de Mecanoo y la nueva zona cultural-social y gastronómica del “Lijm en Cutluur” situada en la restaurada antigua fábrica de gelatina y pegamento. El día terminó en Gouda disfrutando de las actividades de Gouda Waterstad (ciudad del Gouda de agua) que se celebra cada junio a lo largo de los canales de la ciudad.
El domingo hicimos un recorrido con los puntos arquitectónicos más emblemáticos del centro de Rotterdam. Lo completamos con un almuerzo en el restaurante BasQ del Martkhal donde el doctor arquitecto Sr. Miquel Pèrez Sánchez presentó su investigación sobre un nuevo enfoque arquitectónico de la cultura egipcia y la geometría oculta en la construcción de las pirámides.
En vista del éxito del encuentro, ya estamos trabajando en la segunda edición del “Spanish Architectural Business Meeting” que al igual que este año se celebrará coincidiendo con el día de la arquitectura 2016.
Por Marta Companys Taxés, Noord Zuid Architectuur.
Ccorresponsal internacional del COAC en Gouda, Holanda.
Anna Brullet: “Un encuentro muy interesante y enriquezedor por su diversidad (de temas, lugares, sitaciones y asistentes). Destacaria lo bien que nos recibieron y la información que se nos ofrecio en las oficinas del ICEX, la visita guiada por La Haya de la mano de la doctora arquitecta María Jesús Gonzalez, así como la visita de la obra “social housing project” con el doctor arquitecto Flip Krabbendam autor del proyecto.
Finalmente agradecer la excelente organización por parte de la arquitecta Marta Companys Taxés de Noord Zuid Architectuur que consiguió el objetivo del encuentro de establecer experiéncias y vinculos de trabajo entre ambos paises que ya están dando sus frutos. A más a más creo un clima acojedor y divertido al mismo tiempo que interesante al largo de las diferentes actividades que se llevaron a término.”
Silvia Ortiz de Elgea : “La visita de junio a Holanda organizada por el Estudio Noord Zuid Architectuur fue para mi estudio muy interesante.En primer lugar la recepción del ICEX en la Haya fue una primera visión de la realidad holandesa en relación a posibles clientes o colaboraciones con mi estudio.
Eventos como este tienen desde mi experiencia muchas claves para sumar sinergias. Conocer la realidad de Holanda actualmente- ya que anteriormente ya lo conocía al haber sido estudiante Erasmus- ayuda a entender la transformación arquitectónica de los distintos escenarios visitados, además hacerlo de mano de arquitectos holandeses y españoles afincados en Holanda ayuda a tender lazos directos de comunicación y quizás posibles proyectos arquitectónicos. Por ello favorecer las relaciones interculturales entre arquitectos para mi ha sido muy enriquecedor, ya que sino cada uno realiza su trabajo en su ámbito y desconoce la labor de otros profesionales en otras áreas. Fue un fin de semana con mucha actividad, interesante y además divertido.”
Marta Companys, arquitecta. Corresponsal del COAC en Gouda, Holanda
