Arquitectour Lleida 2020: ruta guiada por las pasarelas del río Segre a su paso por la ciudad
La 6ª edición del certamen tendrá lugar sábado, 3 de octubre, y se organiza con motivo del Día Mundial de la Arquitectura.
La actividad es gratuita y las plazas son limitadas (hace falta inscripción obligatoria con identificación y asignación de grupos).
Para minimizar los riesgos de contagio por la Covid-19 se harán dos grupos de salida y se repartirán mascarillas y hielo hidroalcohòlic al inicio.
La canalización del río Segre a su paso por la capital del Segrià y, en concreto, las tres pasarelas para peatones que atraviesan el río, centrarán la sexta edición del Arquitectour Lleida, organizado por la Demarcación de Lleida del Colegio de Arquitectos de Cataluña. Este año, la iniciativa se concentrará en un solo día, sábado, 3 de octubre de las 9.45 a las 13.45 h, y se desarrollará íntegramente al exterior, con grupos reducidos previa inscripción, manteniendo las medidas de seguridad y citados en dos horarios diferentes, a las 9.45 y a las 10.30 h, para minimizar los riesgos de contagio por la Covid-19. La actividad se realiza con motivo del Día Mundial de la Arquitectura, que se celebra cada año el primer lunes del mes de octubre.
En la rueda de prensa, el presidente de la Demarcación de Lleida del COAC, Víctor Pérez-Pallarès, ha explicado que se trata de una edición especial de la Arquitectour Lleida “por la situación sociosanitaria que estamos viviendo, este año queremos poner en valor el magnífico parque lineal del Segre en su paso por la ciudad de Lleida, como un gran espacio de la red de espacios libres de la ciudad, muy utilizado como recorrido para pasear, ir en bicicleta y hacer deporte, y no solo ver en él una obra de ingeniería como la canalización del río que es, haciendo valer las calidades que tiene como espacio libre público”.
Fruto de las demandas ciudadanas posteriores a la riada del 1982, el Ayuntamiento, el Ministerio y la Generalitat de Cataluña se pusieron de acuerdo para canalizar el río en su tramo urbano. Las obras se prolongaron entre los años 1993 y 1996, y uno de los artífices de esta estrategia para convertir la canalización en un gran parque lineal fue el arquitecto y urbanista Josep Ma Llop Torné, director de la Cátedra UNESCO-UdL Ciudades Intermedias, urbanización y desarrollo, que será el encargado de hacer la introducción histórica del espacio en esta edición de la Arquitectour.
El Arquitectour nació hace seis años con el objetivo de divulgar y dar a conocer la arquitectura y el trabajo de los arquitectos, “se trata de una actividad que ha tenido continuidad en el tiempo y muy buena acogida por parte de la ciudadanía, y este año teníamos la obligación de mantenerlo intentando adaptarnos a la situación sanitaria actual”, ha destacado Pérez-Pallarès.
En su intervención, el vocal de Cultura de la Demarcación de Lleida del COAC, Ramon Llobera, ha puesto de manifiesto la voluntad de esta edición de la Arquitectour de “reivindicar la vertiente de los arquitectos en el diseño del espacio público, puesto que muchas veces se tiene tendencia a pensar que los arquitectos solo hacen edificios cerrados”. “A raíz de la pandemia, hemos visto que la gente ha salido a la calle y utiliza mucho más los espacios públicos como elementos de separación social y, a la vez, de relación y de goce”. “El Arquitectour de este año es la oportunidad de reivindicar estos espacios que tenemos al lado y el trabajo de los arquitectos que hay detrás”, ha explicado Llobera.
La ruta se iniciará a la pasarela Camps Elisis, donde el arquitecto y urbanista Josep Ma Llop Torné, hará la introducción histórica de los proyectos urbanísticos a la canalización del río Segre a su paso por Lleida.
Seguidamente, los participantes visitarán las tres pasarelas que atraviesan el río: la pasarela Camps Elisis, de los arquitectos Joan Pere Ravetllat y Carme Ribas; la pasarela del Liceu Escolar y la plaza Blas Infante, obra de los arquitectos Maman Domingo y Ernest Ferré, y finalmente, la pasarela Maristas, del arquitecto Ramon Domènech. La ruta contará con la explicación por parte de los arquitectos autores de las obras y se cerrará con la intervención de la coordinadora de sostenibilidad de la Concejalía de Vivienda y Transición Ecológica de la Paeria, Esther Fanlo Grasa, quien hará una explicación de las propuestas de la Paeria respecto a los espacios públicos ligados en el río.
Cómo en otras ediciones de la Arquitectour, desde el COAC Lleida animan los participantes a colgar en Instagram las fotografías vinculadas a la arquitectura y el urbanismo de Lleida con los hashtags: #arquitectour_lleida_2020 #arquitectour_lleida #espaisimprescindibles.
Arquitectour Lleida 2020: ruta guiada per les passarel·les del riu Segre al seu pas per la ciutat
La 6a edició del certamen tindrà lloc dissabte, 3 d’octubre, i s’organitza amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura.
L’activitat és gratuïta i les places són limitades (cal inscripció obligatòria amb identificació i assignació de grups).
Per minimitzar els riscs de contagi per la Covid-19 es faran dos grups de sortida i es repartiran mascaretes i gel hidroalcohòlic a l'inici.
La canalització del riu Segre al seu pas per la capital del Segrià i, en concret, les tres passarel·les per a vianants que travessen el riu, centraran la sisena edició de l’Arquitectour Lleida, organitzat per la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Enguany, la iniciativa es concentrarà en un sol dia, dissabte, 3 d’octubre de les 9.45 a les 13.45 h, i es desenvoluparà íntegrament a l’exterior, amb grups reduïts prèvia inscripció, mantenint les mesures de seguretat i citats en dos horaris diferents, a les 9.45 i a les 10.30 h, per minimitzar els riscs de contagi per la Covid-19. L’activitat es realitza amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se celebra cada any el primer dilluns del mes d’octubre.
En la roda de premsa de presentació, el president de la Demarcació de Lleida del COAC, Víctor Pérez-Pallarès, ha explicat que es tracta d’una edició especial de l’Arquitectour Lleida “per la situació sociosanitària que estem vivint, enguany volem posar en valor el magnífic parc lineal del Segre al seu pas per la ciutat de Lleida, com un gran espai de la xarxa d’espais lliures de la ciutat, molt utilitzat com a recorregut per passejar, anar en bicicleta i fer esport, i no només veure en ell una obra d’enginyeria com la canalització del riu que és, fent valdre les qualitats que té com a espai lliure públic”.
Fruit de les demandes ciutadanes posteriors a la riuada del 1982, l’Ajuntament, el Ministeri i la Generalitat de Catalunya es van posar d’acord per canalitzar el riu en el seu tram urbà. Les obres es van perllongar entre els anys 1993 i 1996, i un dels artífexs d’aquesta estratègia per convertir la canalització en un gran parc lineal fou l’arquitecte i urbanista Josep Ma Llop Torné, director de la Càtedra UNESCO-UdL Ciutats Intermèdies, urbanització i desenvolupament, que serà l’encarregat de fer la introducció històrica de l’espai en aquesta edició de l’Arquitectour.
L’Arquitectour va néixer fa sis anys amb l’objectiu de divulgar i donar a conèixer l’arquitectura i la feina dels arquitectes, “es tracta d’una activitat que ha tingut continuïtat en el temps i molt bona acollida per part de la ciutadania, i enguany teníem l’obligació de mantenir-ho intentant adaptar-nos a la situació sanitària actual”, ha destacat Pérez-Pallarès.
En la seva intervenció, el vocal de Cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, Ramon Llobera, ha posat de manifest la voluntat d’aquesta edició de l’Arquitectour de “reivindicar la vessant dels arquitectes en el disseny de l’espai públic, ja que moltes vegades es té tendència a pensar que els arquitectes només fan edificis tancats”. “Arran de la pandèmia, hem vist que la gent ha sortit al carrer i utilitza molt més els espais públics com a elements de separació social i, alhora, de relació i de gaudi”. “L’Arquitectour d’enguany és l’oportunitat de reivindicar aquests espais que tenim al costat i la feina dels arquitectes que hi ha al darrere”, ha explicat Llobera.
La ruta s’iniciarà a la passarel·la Camps Elisis, on l’arquitecte i urbanista Josep Ma Llop Torné, farà la introducció històrica dels projectes urbanístics a la canalització del riu Segre al seu pas per Lleida.
Seguidament, els participants visitaran les tres passarel·les que travessen el riu: la passarel·la Camps Elisis, dels arquitectes Joan Pere Ravetllat i Carme Ribas; la passarel·la del Liceu Escolar i la plaça Blas Infante, obra dels arquitectes Mamen Domingo i Ernest Ferré, i finalment, la passarel·la Maristes, de l’arquitecte Ramon Domènech. La ruta comptarà amb l’explicació per part dels arquitectes autors de les obres i es clourà amb la intervenció de la coordinadora de sostenibilitat de la Regidoria d’Habitatge i Transició Ecològica de la Paeria, Esther Fanlo Grasa, qui farà una explicació de les propostes de la Paeria respecte als espais públics lligats al riu.
Com en altres edicions de l’Arquitectour, des del COAC Lleida animen els participants a penjar a Instagram les fotografies vinculades a l’arquitectura i l’urbanisme de Lleida amb les etiquetes: #arquitectour_lleida_2020 #arquitectour_lleida #espaisimprescindibles.
Comença el cicle de conferències Hàbitat II
El cicle HÀBITAT II ens proporcionarà eines, mètodes i estratègies que responen a aquesta noció d’habitar. Veurem què pot fer l’arquitectura per reduir la demanda de recursos, restaurar els ecosistemes per fer més habitable el nostre entorn i dinamitzar noves formes de cooperació social. Mostres d’iniciatives que, encara de manera marginal, proposen alternatives vàlides a la trajectòria de col·lapse del nostre sistema socioeconòmic. Les entenem com LES PRIMERES PASSES.
Conferències
· 15 d'octubre HÀBITAT RECURSOS amb Fabián López, Marc Montlleó i Josep Bunyesc.
· 12 de novembre HÀBITAT BIOSFERA amb Elena Albareda, Anna Zahonero i Carlos Verdaguer.
· 10 de desembre HÀBITAT ECONOMIA amb Eva Serrats, Àngel Estevez i Claudio Cattaneo.
Quin paper ha de tenir el Recinte de l’Escola Industrial en l’ampliació de l’Hospital Clínic?
Conscients de la gran necessitat de poder ampliar i millorar les instal·lacions d’aquest complex sanitari de referència, i amb el convenciment que el projecte suposa un gran repte per a la ciutat, diverses entitats i associacions veïnals han presentat la plataforma cívica “Un nou Clínic és possible, salvant el Recinte de l’Escola Industrial”.
SOS Monuments, la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial, les Associacions de Veïnes i Veïns de l’Esquerra i de la Dreta de l’Eixample, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes del COAC i l’Agrupació d’Arquitectes en Defensa del Patrimoni són les entitats que en formen part.
Espai de reflexió i debat
L’objectiu final és aportar reflexió i coneixement en un projecte molt rellevant per a la ciutat en els propers anys. “Un nou Clínic és possible” és un espai de debat que aglutina diferents punts de vista, com ara el valor arquitectònic i patrimonial del recinte de l’Escola Industrial o la preservació d’un espai públic i equipament per al barri, amb la funció social vertebradora que se’n deriva.
Així, des de la plataforma es proposa:
- Fer difusió del valor patrimonial dels dos recintes i la seva importància en l’eix verd del carrer Rosselló, vertebrador d’equipaments i espais públics del barri.
- Dotar al Recinte de l’Escola Industrial de la protecció patrimonial BCIN.
- Garantir la permeabilitat de l’espai públic del Recinte, com és en l’actualitat, i dinamitzar els diferents usos que puguin ser compatibles.
- Esgotar totes les alternatives possibles de transformació de l’actual Clínic, optimitzant els seus espais o redefinint la seva volumetria actual.- Realitzar estudis de viabilitat, sostenibilitat, mobilitat i necessitat de les ampliacions del Nou Clínic.
El COAC, en el seu paper de fomentar els debats, està parlant amb les Administracions implicades per organitzar una sessió de reflexió que aporti visió professional i posi sobre la taula les alternatives que serveixin millor a les necessitats i objectius de tothom.