Els herois discrets a Belgrad
En els últims anys s'han anat fent intervencions en la restauració i conservació de Kalemegdan, el complex o parc cultural-històric, que formen la fortalesa de la ciutat antiga de Belgrad i els camps al seu voltant. Aquestes intervencions tenen alguna cosa especial, que no estan fetes per cridar l’atenció. Ni decideixen ser pedres angulars que canviaran el destí del desenvolupament. Ni pretenen aprofitar l’oportunitat per deixar marca. No s'enfaden si no les notem. I, generalment, no les notem, perquè no molesten. No són criticables, perquè semblen ser-hi des de l'origen dels temps. Són educades, respectuoses, amables i generoses.
Com que l'objectiu d'aquest text no és fer una anàlisi històrica, nombraré les dades més essencials, per entendre amb més facilitat el context. La fortalesa data del segle I D.C. i ha anat evolucionant sota la cultura Romana, Bizantina, Hongaresa, Sèrbia, Austríaca i Otomana. Després de segles de reconquestes de la fortificació, entre aquestes cultures, finalment en 1867 comença a perdre el seu caràcter militar i a partir de 1869 comença a convertir-se en parc cultural-històric Serbi. (És fàcil trobar informació històrica abundant i precisa, per als més interessats.)
A partir d'aquí, la fortalesa va patir grans destrosses durant els bombardejos de la I Guerra Mundial, quan gairebé tots els edificis del seu interior van ser destruïts i una gran part de la muralla va estar seriosament damnificada.
A la II Guerra Mundial, la fortalesa va ser presa per les forces d'ocupació alemanyes, fins a 1944, quan s’hi va allotjar l'exèrcit d'alliberament de Iugoslàvia, que va abandonar el Kalemegdan el 1946, i a partir d’aleshores tot l'espai de la fortalesa i dels camps, va passar a estar sota la protecció de l'estat.
(Per cert, Kalemegdan prové de les paraules turques "Kale" (fortalesa) i "Mejdan" (camp de batalla). Els Turcs també l’anomenaven "fichir-bajir" que vol dir "turó per pensar".)
Fa uns 20 anys, el Kalemegdan era un lloc una mica fosc. A la nit no era massa agradable passejar-s’hi i molts llocs es percebien bastant ruïnosos. Era un parc-patrimoni de caràcter diürn, on de vegades hi anàvem a jugar a futbol, o a visitar el zoo i, abans que es fes fosc, potser els més valents s’hi feien algun petonet.
Últimament passejo amb freqüència pel Kalemegdan i els seus voltants, i des de fa un parell d'anys, tot i que he estat allà tota la vida, he començat he notar que hi és, d'alguna manera el percebo com a més majestuós.
No es respira l'aire d’intervencions d'arquitectura contemporània, ni tampoc nyaps d'algun arquitecte-polític de torn. Es respiren bones intencions en cada petita intervenció que, en conjunt, han donat com a resultat un parc preciós, ple de vida, continguts i activitats variades però en harmonia, on, per molt que m’hi hagi passejat mil vegades, sempre descobreixo algun recorregut nou i alguna cosa interessant.
Algú va saber exactament on i com posar la il·luminació, cada pedra i maó, i va saber trobar algun contingut ben triat que despertés l'interès del públic. Tot això sense tocar massa la seva pell original, i sense pretensions per convertir-lo en un monument. És una obra que es relaciona amb la gent i que guanya en valor vivint-la. Des del meu punt de vista, el Kalemegdan ha guanyat, subtilment i discreta, un gran valor patrimonial, coronant la ciutat de Belgrad.
És evident, que en el nostre país tenim, tot i la complicada situació política actual, professionals que fa molt bé la seva feina, en silenci, des de l'ombra i amb pocs recursos. No obstant això, els projectes megalòmans (“Belgrad sobre l'aigua”, per exemple) impulsats pels interessos dels partits polítics, dirigeixen les vistes cap a l'escenari més pompós i prometedor.
Sembla que davant de les inversions privades (i sovint estrangeres) ens hem d’agenollar, guardar al calaix els estudis, anàlisis i plans urbanístics desenvolupats durant dècades, per veure com un projecte nou va arrossegant-ho tot, fins i tot canviant les lleis de forma exprés per a que es pugui executar més ràpidament i sense qüestionar-ho.
Què m'ha portat a escriure sobre el Kalemegdan? En general, la vida política d'aquest país sempre ha fet pudor de corrupció, les coses no són transparents i no es fan bé. Per això, les poques vegades que podem descobrir alguna activitat ben intencionada, és quan podem veure que encara hi ha gent que té bones intencions i que ho fa bé, pensant en l'interès de tots. El meu objectiu és doncs fer un tribut a la bona feina de l’empresa pública per a la conservació del Kalemegdan (http://www.beogradskatvrdjava.co.rs); la seva tasca és d'agrair i dóna bones esperances.
Si teniu l'oportunitat de passar per Belgrad, fixeu-vos en allò que no us cridi l'atenció. Gaudiu de la gent amable i hospitalària, i del que queda de l'herència arquitectònica que encara hem sabut conservar.
Branko Sekulić, arquitecte. Corresponsal COAC a Belgrad, Sèrbia.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Los héroes discretos en Belgrado
Tienen algo especial las intervenciones que acompañan. Aquellas que no chillan para llamar la atención. Ni deciden ser piedras angulares que cambiarán el rumbo del desarrollo. Ni tratan de aprovechar la oportunidad para dejar huella. No se enfadan si no las notamos. Y, generalmente, no las notamos, porque no molestan. No son criticables, porque parecen estar ahí desde el origen de los tiempos. Son educadas, respetuosas, amables y generosas.
Así es como definiría las intervenciones que se han ido realizando los últimos años para la restauración y conservación de Kalemegdan, el complejo histórico-cultural que forman la fortaleza de la ciudad antigua de Belgrado y los campos a su alrededor.
Como el objetivo de este texto no es el análisis histórico, mencionaré los datos esenciales para entender el contexto. La fortaleza fecha del siglo I DC y ha ido evolucionando bajo las culturas Romana, Bizantina, Húngara, Serbia, Austriaca y Otomana. Después de siglos de reconquistas de la fortificación, finalmente en 1867 empieza a perder su carácter militar y a partir de 1869 empieza a convertirse en parque histórico-cultural serbio.
A partir de allí, la fortaleza sufrió grandes destrozos durante los bombardeos de la I Guerra Mundial, cuando casi todos los edificios de su interior fueron destruidos y una gran parte de las murallas seriamente dañada. En la II Guerra Mundial, la fortaleza fue ocupada por las fuerzas de ocupación alemanas hasta 1944, cuando allí se alojó el ejército de liberación de Yugoslavia, que abandonó el Kalemegdan en 1946, momento en que todo el espacio de la fortaleza y de los campos pasó a estar bajo la protección del estado.
(Por cierto, Kalemegdan proviene de las palabras turcas “Kale” (fortaleza) y “Mejdan” (campo de batalla). Los Turcos también lo llamaban “fichir-bajir” que significa “la colina para pensar”.)
Hace unos 20 años, el Kalemegdan era un lugar un tanto oscuro. Por la noche no era muy agradable pasear y muchas partes se percibían bastante ruinosas. Era un parque de carácter diurno, donde a veces íbamos a jugar futbol, visitar el zoo y, antes de que anocheciera, dar algún que otro besito, los más valientes.
Ahora paseo con frecuencia por el Kalemegdan y sus alrededores, y desde hace un par de años he empezado a notar que sigue estando allí, igual que toda la vida, pero, de algún modo, más majestuoso. No se respira el aire de llamativas intervenciones de arquitectura contemporánea, ni tampoco chapuzas de algún arquitecto-político de turno. Se respiran buenas intenciones en cada pequeña intervención, que, en su conjunto, han dado como resultado un parque precioso, lleno de vida, contenidos y actividades variopintas pero en harmonía, donde, por mucho que uno haya paseado, siempre descubre algún recorrido nuevo y algo interesante.
Alguien supo exactamente dónde y cómo poner la iluminación, cada piedra y ladrillo, y algún que otro contenido, bien elegido, que despierta el interés del público. Todo esto sin violar mínimamente su piel original, y sin pretensiones de convertirlo en un monumento. Es una obra que se relaciona con la gente y que gana en valor viviéndola. Desde mi punto de vista, el Kalemegdan ha ganado, sutil y discretamente, un gran valor patrimonial, coronando la ciudad de Belgrado.
Es evidente que en nuestro país tenemos, a pesar de la complicada situación política actual, profesionales que hacen muy bien su trabajo, en silencio, desde la sombra y con pocos recursos. Sin embargo, los proyectos megalómanos ("Belgrado sobre el agua", por ejemplo) impulsados por los intereses de los partidos políticos, dirigen las vistas hacia el escenario más pomposo y prometedor.
Parece que, ante las inversiones privadas (y a menudo extranjeras), uno se ha de arrodillar, guardar en el cajón los estudios, análisis y planes urbanísticos desarrollados durante décadas, para ver como un proyecto nuevo va arrasándolo todo, incluso cambiando leyes de forma exprés para que se pueda ejecutar con más rapidez y sin cuestiones.
¿Qué me ha llevado a escribir sobre el Kalemegdan? En general, la vida política de este país siempre ha olido a corrupción. Por ello, las pocas veces que descubrimos alguna actividad positiva, es cuando podemos ver que aún hay gente que tiene buenas intenciones y que lo hace bien, pensando en el interés de todos. Mis intenciones son pues, hacer un tributo al buen trabajo realizado por la empresa pública para la conservación del Kalemegdan (beogradskatvrdjava.co.rs), cuya labor es de agradecer y da esperanzas.
Si tenéis la oportunidad de pasar por Belgrado, fijaos en aquello que no os llame la atención. Disfrutad de la gente amable y hospitalaria, y de algo de la herencia arquitectónica que todavía hemos sabido conservar.
Branko Sekulić. Corresponsal COAC en Belgrado, Serbia.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
Acupuntura de la ciudad - Zagreb
Zagreb es una ciudad de extremos en términos urbanísticos. Si dejamos a un lado su centro histórico y su ensanche de finales del S.XIX - principios del S. XX, con su característica arquitectura de estilo Augsburgo, lo que nos encontramos es un paisaje heterogéneo de torres de oficinas cercanas a las agrupaciones de casas bajas del periodo de entreguerras y bloques de vivienda masiva de los años 60, que están combinados con una apreciable arbitrariedad y falta de planificación urbanística.
Aún hoy, la práctica urbanística en Zagreb es una disciplina a la deriva que aparentemente está dominada por intereses políticos y corporativos y que no responde necesariamente a las necesidades de la población o a la racionalidad de una planificación a largo plazo.
Por otro lado, y desde abajo, emergen iniciativas inteligentes como CITY ACUPUNCTURE que hacen de contrapunto y arrojan un poco de luz en este oscuro panorama.
La acupuntura de la ciudad es una guerrilla urbanística que impregna de color, pixel a pixel, algunas zonas grises de la ciudad, mejorando de una forma eficiente la calidad del espacio público a pequeña escala, dando impulso a una zona concreta y esperando que produzca un efecto positivo expansivo en las inmediaciones. Mediante una serie de intervenciones pequeñas y concretas, tiene como objetivo mejorar la calidad de la vida urbana, aumentar la cohesión social de la comunidad local y fortalecer la identidad del barrio.
Entre 2012 y 2014, en el marco de un proyecto cofinanciado por la UE (CULTURA 2007-2013) con el mismo nombre, esta forma de actuar en el entorno urbano ha sido ensayada en 5 ciudades: Skopie, Belgrado, Zagreb, Sarajevo y Split, involucrando a centenares de jóvenes voluntarios en diferentes equipos multidisciplinares que llevaron a cabo un gran número de intervenciones arquitectónico – urbanísticas, de diseño, paisajísticas o artísticas.
Tras diagnosticar ciertos puntos problemáticos dentro de distintos barrios de la ciudad se organizaron una serie de workshops en los que los participantes se familiarizan con los emplazamientos y su carga social, formando equipos interdisciplinares según afinidades, tipos de intervención o su micro localización.
En la segunda fase, partiendo de unas estrategias y conceptos básicos se desarrollaron las propuestas de intervención. Posteriormente, se presentaron a los habitantes y se establecieron discusiones sobre los diferentes proyectos que quedaron recogidos en una exposición online.
Los proyectos, en general, fueron apoyados con entusiasmo a nivel local (o de barrio) y desgraciadamente en menor medida por estamentos más altos.
Muchas de las propuestas se han ejecutado recibiendo una alta aprobación por parte de los usuarios. Los proyectos han sido reconocidos como refrescantes y humanizados a diferencia de la práctica común urbanística.
Las intervenciones en Zagreb se centraron en el barrio de Trnje – Savica y se desarrollaron propuestas sobre 12 localizaciones entre los 5 equipos participantes. A continuación, se describen algunos de los proyectos que se han llevado a la práctica:
InOut La intervención consistió en pintar de amarillo un paso inferior a la vía rápida que delimita el barrio por su lado norte. Esta transformación fue realizada voluntariamente por el equipo de City acupuncture en cooperación con artistas locales. La actuación cuenta con el apoyo de los vecinos y ha mejorado enormemente la sensación espacial del sitio. Los grafiteros respetan la intervención.
The Cube Recuperación de un espacio de juego para niños mediante la separación con muretes de dos superficies una para los niños pequeños y una de mayor superficie dedicada a mini futbol. La intervención incluyó la instalación de bancos de madera multiusos. Actualmente el espacio es utilizado por los niños para una gran variedad de juegos.
Would You Like a Square? Localizado en el aparcamiento del mercado de Savica, la intervención consistió en lanzar la iniciativa ¿Quieres una plaza? Instalándose un gran poster con una simulación de lo que podría ser dicha plaza. Esta iniciativa derivó en la convocatoria de un concurso urbanístico - arquitectónico de ideas.
Stop By Este proyecto transforma el espacio sin uso bajo el puente que cruza el rio Sava, en el extremo sur del barrio, en un espacio multifuncional de deporte y cultura. Se construyen una grada y un escenario donde se instala una pantalla. La intervención pretende la incorporación de nuevos contenidos al barrio que puedan usar esta instalación.
Dynamo I love Situado en el paseo situado en la mota de protección del rio Sava, en una zona sin alumbrado público, esta intervención consiste en la instalación de tres bicicletas estáticas de acero que al ponerlas en funcionamiento iluminan una zona mediante la incorporación de una farola. La intervención incluye también dos bancos. Esta nueva zona ejerce de polo de atracción potenciando el uso público y estimula la creación de nuevas iniciativas.
A modo de conclusión
City acupuncture es una propuesta fresca, pragmática, participativa e interdisciplinar que pretende involucrar a los usuarios en un tipo de urbanismo social y eficaz buscando mejorar las condiciones urbanas a pequeña escala. City acupunture pone los parches al urbanismo de Zagreb a la espera de que se den las condiciones adecuadas y se tenga la determinación política para solventar temas candentes de primer orden como la mejora de la movilidad, la interconectividad entre barrios o la relación de la ciudad con el río Sava, esenciales para el futuro de la ciudad y de sus habitantes. Para más información: www.cityacupuncture.org
Francisco Javier Luri San Vicente, arquitecto. Corresponsal del COAC en Zagreb, Croacia
Referencias:
Catálogo del proyecto City Acupuncture - ISBN 978-953-95350-8-5
Sociedad de arquitectos de Zagreb (coordinador de proyecto)
Kristina careva, Olja Ivanović, Uršula Juvan, Martina Kapuđija, Matej Korlaet, Rene Lisac, Tomislav Soldo, Davorka Perić, Vesna Vrga Perović
Sociedad de arquitectos de Croacia (društvo arhitekata zagreb) www.d-a-z.hr
Agradecimientos
Rene Lisac
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Acupuntura de la ciutat - Zagreb
Zagreb és una ciutat d'extrems en termes urbanístics. Si deixem de banda el seu centre històric i el seu eixample de finals del segle XIX - principis del S. XX, amb la seva característica arquitectura d'estil Augsburg, el que ens trobem és un paisatge heterogeni de torres d'oficines construïdes a prop de les agrupacions de cases baixes del període d'entreguerres i blocs d'habitatge massiu dels anys 60, que estan combinats amb una apreciable arbitrarietat i falta de planificació urbanística.
Encara avui, la pràctica urbanística a Zagreb és una disciplina a la deriva que aparentment està dominada per interessos polítics i corporatius i que no respon necessàriament a les necessitats de la població o a la racionalitat d'una planificació a llarg termini.
D'altra banda i des de baix, emergeixen iniciatives intel·ligents com CITY ACUPUNTURE que fan de contrapunt i llancen una mica de llum en aquest fosc panorama.
L'acupuntura de la ciutat és un escamot urbanístic que impregna de color, píxel a píxel, algunes zones grises de la ciutat, millorant d'una forma eficient la qualitat de l'espai públic a petita escala, donant impuls a una zona concreta i esperant que produeixi un efecte positiu expansiu a les immediacions. Mitjançant una sèrie d'intervencions petites i concretes, té com a objectiu millorar la qualitat de la vida urbana, augmentar la cohesió social de la comunitat local i enfortir la identitat del barri.
Entre el 2012 i el 2014, en el marc d'un projecte cofinançat per la UE (CULTURA 2007-2013) amb el mateix nom, aquesta forma d'actuar en l'entorn urbà ha estat assajada en 5 ciutats: Skopje, Belgrad, Zagreb, Sarajevo i Split , involucrant a centenars de joves voluntaris en diferents equips multidisciplinaris que van portar a terme un gran nombre d'intervencions arquitectònic - urbanístiques, de disseny, paisatgístiques o artístiques.
Després de diagnosticar certs punts problemàtics dins de diferents barris de la ciutat es van organitzar una sèrie de workshops en els quals els participants es familiaritzen amb els emplaçaments i la seva càrrega social, formant equips interdisciplinaris segons afinitats, tipus d'intervenció o la seva micro localització.
En la segona fase, partint d'unes estratègies i conceptes bàsics es van desenvolupar les propostes d'intervenció. Posteriorment, es van presentar als habitants i es van establir discussions sobre els diferents projectes que van quedar recollits en una exposició en línia.
Els projectes, en general, van ser recolzats amb entusiasme a nivell local (o de barri) i malauradament en menor mesura per estaments més alts.
Moltes de les propostes s'han executat rebent una alta aprovació per part dels usuaris. Els projectes han estat reconeguts com refrescants i humanitzats a diferència de la pràctica comuna urbanística.
Les intervencions a Zagreb es van centrar al barri de Trnje - Savica i es van desenvolupar propostes sobre 12 localitzacions entre els 5 equips participants. A continuació es descriuen alguns dels projectes que s'han portat a la pràctica:
InOut La intervenció va consistir en pintar de groc un pas inferior a la via ràpida que delimita barri per la seva banda nord. Aquesta transformació va ser realitzada voluntàriament per l'equip de City acupuncture en cooperació amb artistes locals. L'actuació compta amb el suport dels veïns i ha millorat enormement la sensació espacial del lloc. Els grafiters respecten la intervenció.
The Cube Recuperació d'un espai de joc per a nens mitjançant la separació amb murets de dues superfícies una per als nens petits i una de major superfície dedicada a mini futbol. La intervenció va incloure la instal·lació de bancs de fusta multi usos. Actualment l'espai és utilitzat pels nens per a una gran varietat de jocs.
Would You Like a Square? Localitzat a l'aparcament del mercat de Savica, la intervenció va consistir a llançar la iniciativa Vols una plaça? Instal·lant-se un gran pòster amb una simulació del que podria ser aquesta plaça. Aquesta iniciativa va derivar en la convocatòria d'un concurs urbanístic - arquitectònic d'idees.
Stop By Aquest projecte transforma l'espai sense ús sota el pont que creua el riu Sava, a l'extrem sud del barri, en un espai multifuncional d'esport i cultura. Es construeixen una grada i un escenari on s'instal·la una pantalla. La intervenció pretén la incorporació de nous continguts a barri que puguin fer servir aquesta instal·lació.
Dynamo I love Situat al passeig situat a la mota de protecció del riu Sava, en una zona sense enllumenat públic, aquesta intervenció consisteix en la instal·lació de tres bicicletes estàtiques d'acer que al posar-les en funcionament il·luminen una zona mitjançant la incorporació d'un fanal . La intervenció inclou també dos bancs. Aquesta nova zona exerceix de pol d'atracció potenciant l'ús públic i estimula la creació de noves iniciatives.
Com a conclusió:
"City Acupuncture" és una proposta fresca, pragmàtica, participativa i interdisciplinar que pretén involucrar els usuaris en un tipus d'urbanisme social i eficaç buscant millorar les condicions urbanes a petita escala. "City Acupuncture" posa els pegats a l'urbanisme de Zagreb a l'espera que es donin les condicions adequades i es tingui la determinació política per solucionar temes candents de primer ordre com la millora de la mobilitat, la Inter connectivitat entre barris o la relació de la ciutat amb el riu Sava, essencials per al futur de la ciutat i dels seus habitants.
Francisco Javier Luri Sant Vicente, arquitecte. Corresponsal del COAC a Zagreb, Croàcia
Referències:
Catàleg del projecte City Acupuncture - ISBN 978-953-95350-8-5
Societat d'arquitectes de Zagreb (coordinador de projecte)
Kristina Careva, Olja Ivanovic, Úrsula Juvan, Martina Kapuđija, Matej Korlaet, Rene Lisac, Tomislav Soldo, Davorka Perić, Vesna Vrga Perović
Societat d'arquitectes de Croàcia (Društvo Arhitekata Zagreb) www.d-a-z.hr
Agraïments:
Rene Lisac
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español