Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
PRESENTACIÓPROGRAMAINSCRIPCIONSVÍDEOSVISITESPUBLICACIÓ

XLVIIè Curset Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

Coderch i l’Avantguarda Catalana: del Grup R al Team 10
Barcelona, del 12 al 15 de desembre de 2024

Any Coderch
Josep Antoni Coderch de Sentmenat
Barcelona 1913, Espolla 1984
40è aniversari de la seva mort

FAD 1960 Habitatges Compositor Bach
FAD 1972-73 Habitatges Banco Urquijo 
FAD 1985 Edifici Coderch de l’ETSAB

Coderch va ser l’ideòleg i impulsor del Realisme Català, un primer intent de superar el racionalisme del Moviment Modern i acostar-se a una visió més antropològica de la Modernitat. Un esperit d’avantguarda paral·lel a l’informalisme de les arts.

 

En aquest curset volem debatre dos aspectes. Per una banda, el paper que li hem d’assignar a Coderch dins les avantguardes catalanes i internacionals. Per altra, debatre sobre els criteris de protecció i intervenció en l’arquitectura moderna a través de l’obra de Coderch.

El 1951 Coderch va fundar amb altres arquitectes catalans el GRUP R al seu propi estudi. R de R-escat, R de R-ecuperació de l’arquitectura del GATCPAC d’abans de la guerra. Però Coderch ja portava dins seu l’empremta de l’arquitectura vernacular catalana que el va portar ben aviat a cercar un camí renovador i crític amb el moviment modern. Aquest posicionament ens permet aventurar-nos a considerar-lo el pare del R-ealisme català, o més ben dit de l’Avantguarda Realista catalana, com l’anomenava Oriol Bohigas (Bohigas, 1968).

També el 1951 Coderch va dissenyar el pavelló espanyol de la Triennale di Milano i va contractar a Rafael Santos Torroella de comissari dels continguts, en ple franquisme. Per aquesta Triennale, Santos Torroella va reclutar el màxim d’artistes republicans, com ara Artigas, Miró i un jove Guinovart que va il·lustrar uns poemes de Lorca, el poeta assassinat pels falangistes (Altaió, 2024). Si aquest va ser el pavelló dels republicans, ens el podem imaginar com un segon Pavelló de la República, després del pavelló de Sert de 1937. Si el primer va ser el del cubisme i el surrealisme, el segon ja anunciava l’informalisme. A Milà, Coderch va conèixer Harnden, Bombelli i probablement Rudofsky, amb els quals va mantenir l’amistat tota la vida.

El 1959, la crítica de Coderch a la modernitat més ortodoxa i sobretot a Le Corbusier el va portar a formar part del TEAM 10, de la mà de Sert. El TEAM 10 va ser una comissió d’arquitectes joves encarregada d’organitzar el 10è congrés CIAM, que finalment van defenestrar. Coderch i els seus amics van tancar els CIAM pel dogmatisme que frenava la seva creativitat i van substituir les normes per discussions al voltant dels projectes. Els van tancar pel racionalisme que mutilava la vida de les persones i van substituir les categories funcionals de la Carta d’Atenes -treball, residència, lleure, transport- per unes altres més antropològiques de la Carta de l’Hàbitat -casa, carrer, barri, ciutat. Una Carta de l’Hàbitat que es pot llegir entre línies a través de les actes del congrés, però que finalment van decidir no publicar per evitar nous dogmatismes.

Directors
Eva Jiménez i Xavi Llobet, arquitectes i professors de l'ETSAB

Col·laboradors
Pep Lluís Blàzquez, historiador de l’art i director de Perspectiva a Catalunya Ràdio
Francesc Pernas, arquitecte i editor del llibre “Toni Vidal. Fent Memòria”
Miquel F. Zuzama, arquitecte i vocal de cultura de la demarcació de Barcelona del COAC

Representants de la junta directiva
Josep Maria Boronat i Pujals, president de l’AADIPA
Àlex Gràvalos i Torner, secretari tècnic de l’AADIPA

Contacte
Correu electrònic: aadipa47curset@coac.net  

 

Amb el suport de:

    incasol logo       area metropolitana de barcelona   

Amb el patrocini de:

urcotex  eurocatalana  keim  cots i claret  rehabilit  recop
                                                    
Amb la col·laboració de: