Planta d’una nova Església de Sant Pere a Figueres. c.1940. Autor: Pelayo Martínez Paricio.

La Delegació de l'Alt Empordà del COAC dona a conèixer una documentació inèdita sobre el projecte de reconstrucció de l’església de Sant Pere de Figueres

Imatge: 
© Planta d’una nova Església de Sant Pere a Figueres. c.1940. Autor: Pelayo Martínez Paricio. © Fons Pelayo Martínez Paricio. Arxiu Històric del COAC.
Amb motiu de la festivitat de Sant Pere, la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya dona a conèixer un conjunt de dibuixos i plànols inèdits de les primeres propostes per la reconstrucció de l’església de Sant Pere de Figueres, de l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978), un cop finalitzada la Guerra Civil. Aquest material formarà part de l’exposició Reconstrucció de lesglésia de Sant Pere després de la Guerra Civil, que s’inaugurarà la tardor vinent a la sala d’exposicions de la seu figuerenca del COAC,situada en un dels edificis de la rectoria de l’Església de Sant Pere, des del 2006.
 

Aquesta exposició s’uneix al conjunt d’actes que commemoraran el mil·lenari de l’Església de Sant Pere de Figueres (1020-2020) amb els que es donarà a conèixer la història de l’edifici. Des dels seus orígens amb una primitiva església paleocristiana, passant per la construcció d’un edifici gòtic (s. XIV), una reforma del creuer i de la capçalera, i els diferents saquejos i destruccions, fins a arribar a l’època de la reconstrucció posterior a la Guerra Civil espanyola, que és com la coneixem en l’actualitat. Una església que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. 

La reconstrucció de l’església de Sant Pere
La mostra en la qual està treballant la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, ha comptat amb la col·laboració de l’arquitecte Joan Falgueras Font,que ha investigat el període de la reconstrucció de l’església després de la destrucció que patí, fruit dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939). Com a fet destacable, l’exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquesta documentació forma part del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia a l’Arxiu Històric del COAC. 

Per últim, aquesta mostra es complementarà amb fotografies del mateix Arxiu de l’Església de Sant Pere evidenciant el procés de reconstrucció i els plànols de l’avantprojecte de reconstrucció dels arquitectes barcelonins. 

Les obres de reconstrucció
La reconstrucció s’inicià a finals del 1939 quan Pelayo Martínez començava a treballar com arquitecte a Regiones Devastadas. Va dibuixar uns primers encaixos del que podria ser la nova església de Sant Pere, però Pelayo tenia dubtes sobre l’emplaçament de l’església proposant construir una nova església molt més gran i imponent en una nova ubicació. Finalment, el bisbe Cartañà i el mossèn Pere Xutglà encarregaren un projecte de reconstrucció a tres arquitectes barcelonins: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquests arquitectes optaren per una solució de reconstrucció del temple seguint l’estil gòtic de l’antiga nau i aconseguint un conjunt unificat, sobri i monumental. 

Aquesta exposició és possible gràcies a les empreses que hi donen suport, com Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i  Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.

29/06/2020
Tornar