Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
l'edificació a girona 2021

L'edificació a Girona es recupera gradualment

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de construcció i rehabilitació de la Demarcació de Girona referents a l’any 2021. També es donen a conèixer les dades per comarques i municipis de la província. 

Aquesta informació s’ha analitzat a partir dels projectes d’execució obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà a la província de Girona i en el conjunt del territori català. 

SUPERFÍCIE VISADA I NOMBRE D’EXPEDIENTS VISATS
El 2021, la superfície visada a la Demarcació de Girona és de 673.118 m2, un 34% més que el 2020 (501.408 m2) i un 14% més que el 2019 (589.785 m2). La pujada és gradual des del 2013, a excepció del 2018, on va ser més accentuada a causa de cinc grans projectes de més de 10.000 m2, i el 2020, que va patir una baixada per la pandèmia. Aquesta xifra representa el 15% de la superfície visada a Catalunya (4.437.461 m2). 

A escala comarcal, el Gironès (169.411 m2), el Baix Empordà (158.663 m2), l’Alt Empordà (115.876 m2) i la Selva (100.224 m2) són les que han visat més m2, mantenint la mateixa tendència que l’any 2020. Quant a municipis, destaca Vilablareix (45.459 m2), Sant Gregori (17.921 m2), Lloret de Mar (17.611 m2) i Begur (15.793 m2), així com les tres grans capitals: Girona (49.784 m2), Figueres (23.169 m2) i Olot (15.975 m2). 

Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2021 se n’han registrat 2.105, xifra que representa un augment del 19% respecte a 2020, un 5% sobre 2019, un 6% envers 2018 i un 12% amb referència a 2017. Les dades també mostren que 314.262 m2 corresponen a obres de <500 m2, 199.597 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 111.375 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 45.803 m2 a més de 10.000 m2. 

En l’àmbit comarcal, posen de manifest que a l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès i la Selva, els expedients presentats corresponen majoritàriament a projectes de <500 m2, motiu pel qual podem concloure que, principalment, són habitatges unifamiliars aïllats o adossats. 

Quant a projectes de >10.000 m2, visualitzem que el Gironès concentra el 48% del conjunt de la província, corresponent a dos grans projectes: un d’habitatges plurifamiliars i, l’altre, a l’ampliació d’una nau industrial i oficines. La Selva i el Ripollès es reparteixen la distribució de la resta de construccions de gran envergadura. 

Pel que fa a municipis, els que han visat més expedients són Girona (104), Lloret de Mar (85), Begur (65), Blanes (57), Olot (55) i L’Escala (54). 

PROJECTES D’OBRA NOVA I REHABILITACIÓ

La rehabilitació ha crescut un 12% respecte a l’any 2020, però tant sols d’un 3,5% respecte al 2019, i se situa en 213.725 m2 visats durant el 2021. Aquesta xifra representa un 33% del total de superfície visada de l’any a la demarcació, i el 17% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.237.515 m2).

Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són l’Alt i el Baix Empordà, i el Gironès. Tanmateix, les comarques on el pes entre obra nova i rehabilitació és més elevat són el Ripollès (72%), la Garrotxa (36%) i l’Alt i Baix Empordà (35 i 32%, respectivament). 

En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 de rehabilitació són Girona amb 26.760 m2 i 61 expedients; Ripoll amb 14.673 m2 i 12 expedients; i Figueres amb 11.160 m2 i 14 expedients. Per nombre d’expedients, les localitats que n’han visat més són Girona, Blanes, amb 34 expedients (6.210 m2); Lloret de Mar amb 32 expedients (7.530 m2); Palafrugell amb 27 (4.310 m2) i Olot amb 23 expedients (4.174 m2). 

L’obra nova ha crescut un 49% respecte a l’any passat, amb un total de 441.931 m2. Cal destacar que la Demarcació de Girona és la que ha augmentat més en tot Catalunya, representant el 14% del total (3.141.284 m2). També, les dades mostren que continua tenint un pes predominant respecte la rehabilitació (67% vs 33%). 

Per comarques, visualitzem que a part del Gironès (121.892 m2), el Baix Empordà (104.684 m2), l’Alt Empordà (72.885 m2) i la Selva (67.423 m2) són les que tenen més m2 d’obra nova visada.

A escala municipal, Vilablareix amb 45.459 m2 i 28 expedients; Girona amb 22.098 m2 i 36 expedients; i Sant Gregori amb 15.609 m2 i 13 expedients són els que han visat més superfície d’obra nova. Per nombre d’expedients, a part de Girona, les poblacions de Begur amb 47 (11.228 m2); Lloret de Mar amb 45 (8.897 m2), Santa Cristina d’Aro amb 35 (7.318 m2) i L’Escala amb 34 (3.416 m2) són les que han visat més obra nova.

ANÀLISI PER USOS
L’habitatge a la Demarcació de Girona ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació. Així, el 2021 s’han visat 477.920 m2 d’habitatge – comptant obra nova i rehabilitació – (29% més que el 2020 i el 16% més que el 2019). En nombre d’habitatges, l’any 2021 s’han visat 1.708 habitatges de nova creació, un 23% més que el 2020 (1390), un 20% respecte a l’any 2019 (1424), un 45% més envers 2017 (1177), però un 21% menys referent al 2018 (1758).  

En general, totes les comarques mostren un augment menys l’Alt Empordà, que pateix una disminució respecte a l’any passat. El Gironès, el Baix Empordà i la Selva són les comarques que han visat més habitatge amb 537, 397 i 195 habitatges, respectivament. 

A escala municipal, Vilablareix (206), Girona (122), Palamós (48), i Sant Antoni de Calonge (47) és on s’ha visat més habitatge, i corresponen, sobretot, a habitatge col·lectiu. En m2, les dades mostren que les poblacions que n’han visat més són Vilablareix, Girona, Begur, Lloret de Mar i Palamós. 

En relació amb el no habitatge, s’ha visat un total de 177.736 m2. En percentatge, la província creix un 54% respecte a 2020, i el 10% respecte de 2019. 

Pel que fa a àmbits, la indústria (148,3%) i el comerç (105,6%) tenen un augment respecte a 2020 i, en menor mesura, la sanitat (32,2%) i l’hostaleria (25,8). Les oficines (-39%) i l’educació (-87%) pateixen un decreixement. Cal remarcar que els projectes públics dels àmbits educació, infraestructures o sanitat no tenen l’obligació de visar-se, per tant, aquestes dades només fan referència a projectes on la promoció és privada o aquells que les institucions han visat.

26/01/2022
Tornar