Propers Actes
Acte de presentació del veredicte de la 9a Mostra d'...
Acte de presentació del...
Volem circular per una Barcelona neta, silenciosa i...
Volem circular per una Barcelona...
Visita guiada a l'exposició "A casa de l'...
Visita guiada a l'exposició...
Jornada a Vic: El Nou Codi d’accessibilitat de Catalunya
Jornada a Vic: El Nou Codi d...
Sydney Architecture Festival & Pavelló Mies
El festival d'arquitectura de Sydney (SAF) ha celebrat aquest any el seu dotzè aniversari. El Board de Registre d'Arquitectes (ARB NSW) a Sydney s'encarrega de muntar el programa, una organització que exerceix el paper de defensar l'interès públic en la professió d'arquitectura. Cada territori o sub-estat australià compta amb aquesta organització i funcionen de manera independent entre ells. Com a dada afegit, aquests s'encarreguen també de registrar a l'arquitecte australià a través d'una sèrie d'exàmens i entrevistes, a més de mantenir el seu registre cada any per mitjà de cursos de desenvolupament i evolució professional.
El festival anual atrau majoritàriament a arquitectes, però també a un altre de tipus de professionals involucrats en l'arquitectura o gent del carrer que està interessada pels diferents temes que s'exposen durant el festival.
2018 coincideix que és un any en què l'Opera House de Sydney compleix 45 anys i la casa del Parlament Australià 30 anys. El SAF descriu aquests dos edificis com a importants dins l'arquitectura de Sydney, i per tant planteja la següent pregunta: 'What makes a building truly great?' ( 'Què fa a un bon edifici d'arquitectura?').
Amb un programa de tres dies, durant un cap de setmana de pont, l'important és debatre i compartir una opinió critica local, a més d'entendre què és el que succeeix en altres parts del món per establir referents. Simposis, conferències, panells, xerrades, tours i workshops són algunes de les activitats que el festival va oferir el passat octubre.
Però no només ARB NSW es planteja aquestes qüestions que a priori podrien semblar tan elementals. Hi ha una altra institució molt relacionada, l'Oficina d'Arquitectes del Govern de NSW (GANSW), que té com a propòsit elevar el paper que exerceix l'arquitectura i per tant desenvolupar una cultura entorn a ella forta i compromesa per part de tots els professionals, clients i organitzacions involucrats en l'entorn urbà / arquitectònic.
Precisament l'Acta que estableix el planejament i l'avaluació de l'entorn (Environmental Planning & Assessment Act / EP & A Act) de 1979 es va modificar a principis d'aquest any per incloure com a objecte:
- La promoció del "bon disseny" i de la "amabilitat" del medi ambient construït.
Un petit (gran) pas, que desencadena una sèrie de conseqüències importants, i és que el bon fer arquitectònic s'ha convertit en llei.
Però tornant al Festival d'Arquitectura de Sydney, i la sèrie d'esdeveniments que es van realitzar, -precisament, coorganitzat per la corresponsalia del COAC a Austràlia-, el documental Mies on Scene: Barcelona in two Acts es va projectar al Palau Verona, un dels cinemes de culte de la capital de NSW.
El documental, producció de la Fundació Mies van der Rohe i de la coneguda productora cinematogràfica Nihao Films, ha estat guardonat com a millor documental d'art del Fresh Stream Experimental Film Festival dels Estats Units i seleccionat en diversos festivals de cinema d'arreu del món.
La construcció de la història del pavelló és narrada minuciosament, amb les seves dues vides, la de 1929 i la de la seva reconstrucció el 1986. Això es percep a través de les veus d'aquells que van ajudar a la seva posada en obra; arquitectes i acadèmics que avui dia encara divulguen el seu coneixement en les aules de la "Escola Superior d'Arquitectura" de Barcelona (ETSAB), a més d'historiadors i comissionaris d'Alemanya i Estats Units.
L'elecció de la música, el tempo, i fins i tot la fusió amb altres arts com la dansa i el teatre fan dels cinquanta-set minuts de cinema una experiència molt enriquidora. No obstant això, la intervenció d'Oriol Bohigas, que va treballar a l'Ajuntament de Barcelona a principi dels vuitanta i a principis dels noranta, és clau per entendre el paper fonamental de la Institució i de les decisions més a nivell polític que es duen a terme a la ciutat.
En el vídeo, veiem com l'arquitectura i el "bon disseny" poden generar un impacte d'identitat cultural, d'identitat com a ciutat i d'orgull ciutadà. Com aquests valors poden contribuir a una societat amb uns problemes, en paral·lel, d'un caràcter que avui no podríem imaginar ni en el continent "down under" ni a la capital comtal. Malgrat aquests problemes socials i econòmics que patia el país mediterrani a principis dels vuitanta, - que per descomptat són abordats i amb escreix millorats com s'ha vist amb el temps-, se li dona el valor que es mereix a una herència cultural i arquitectònica de referent mundial molt significativa.
La conversa del Festival d'Arquitectura de Sydney va girar al voltant d'aquests valors que l'arquitectura ens ofereix, i al paper de les institucions i de qui està en els nivells més alts del poder per també facilitar una via positiva. El documental segueix rondant pel món, i pot ser que la conversa al Melbourne Design Week el març vinent, on el documental serà novament projectat, sigui totalment diferent.
Aquest any estem de sort a Austràlia, i les apostes per l'arquitectura catalana han estat considerables. A més de la importància del documental del Pavelló Mies, cal destacar, per concloure, la intervenció de Carme Pinós al projecte del MPavillion a Melbourne. Sense oblidar-nos d'un conjunt d'esdeveniments, xerrades i debats que continuen posant Barcelona com a referència constant per les decisions del futur d'aquest país, que des de la concepció europea, es veu tan jove sobretot a nivell cultural-arquitectònic.
Cristina Aranzubia, arquitecta. Corresponsal del COAC a Sydney, Austràlia
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español