• L'habitatge a Berlín (II)

    El tema de l’habitatge a Berlín segueix en la mateixa línia que l’any passat i fins i tot s’han agreujat els problemes que us descrivia en l’article d’ara fa un any: l’encariment dels lloguers, l’excessiva oferta d’habitatges de luxe i la manca d’habitatge a preus assequibles, la centrifugació de Mitte i altres barris cèntrics de la ciutat. La llei que va entrar en vigor l’any 2015 per frenar el preu dels lloguers ha estat declarada recentment anticonstitucional per part del Tribunal de Berlín. El seu futur és per tant de moment incert.

  • Frankfurt, la petita Manhattan europea

    Frankfurt am Main és l'única ciutat d'Alemanya amb un “skyline” compost per gratacels i edificis de gran altura. Més de trenta edificis superen una altura de 100 metres, incloent 14 dels 15 gratacels que hi ha a Alemanya. Aquests últims entren en la categoria de gratacels alts en superar l'altura de 150 m.

  • La ‘Casa Chorizo’, l’habitatge típic de Buenos Aires de...

    La 'casa chorizo' és la terminologia utilitzada per denominar les construccions de molts dels habitatges construïts als desenvolupaments urbans argentins entre el 1880 i el 1930.A partir de l'augment demogràfic i físic que va experimentar el país, va sorgir la necessitat de millorar l'aprofitament del sòl urbà: la compactació del teixit urbà. Les mançanes d’origen colonial de 150 vares de longitud, es van subdividir en parcel·les de 10 vares de front (equivalent a 8,66 m) per a tenir una major quantitat de terrenys. Quedaven a la meitat de la mançana les parcel·les més allargades, i es reduia la profunditat d'aquestes a mesura que s’acostava el xamfrà.

  • Les urbanitzacions tancades. Còrdova, Argentina

    La situació actual a Argentina és de moderat optimisme davant les polítiques que si bé tenen una visió oberta al context internacional i més transparència en la gestió, requereixen inversions per desenvolupar en totes les seves possibilitats el potencial econòmic, industrial i energètic del país.Dins d’aquest marc s’ha desplegat amb els recursos existents una forta política de recuperació i ampliació d’infraestructures troncals bàsiques i de promoció de plans residencials per a satisfer les demandes de la població, que ha tingut un gran increment. Context de la província de Còrdova

  • Monterrey, quan l'espai públic es converteix en privat

    Quan era un nen, en els 70, simplement obries l'aixeta, omplies un got i prenies aigua. El més sofisticat era que tinguessis un filtre per a això. Fossis on fossis, fins i tot en els restaurants, un got d'aigua potable era més que una cortesia, gairebé un dret. Era el més habitual. En algun moment des de llavors, la qualitat d'aquesta aigua "pública" es va desprestigiar, alhora que algunes companyies van començar a embotellar-la en pràctiques dosis per comercialitzar-la, fins a esdevenir el més habitual. En quin moment va succeir això? No ho recordo. Només sé que, aleshores, mai m'ho hauria imaginat.

  • El Centre-Sud de Montreal en plena efervescència

    Al nord-est de les antigues fortificacions de Ville-Marie, actual Vieux-Montreal, s’aixecava antigament el faubourg Québec, en aquella època un barri perifèric fora muralles situat a la Porte de Québec i construït al llarg del Chemin du Roy, el camí que connectava Montreal i la ciutat de Quebec. Faubourg Quebec era un barri proletari, de comerç i d’intercanvi, i alhora un sector fortament industrialitzat gràcies a la proximitat del riu Sant Llorenç, element geogràfic fundacional de la ciutat, conjuntament amb els ràpids de Lachine.

  • Arquitectura 2.0 a San Francisco

    San Francisco és el principal pol metropolità, juntament amb la ciutat d´Oakland, de la Badia de San Francisco. La “Bay Area” és entesa pels seus habitants com la divisió entre l' East Bay (a la part Est dels estuaris de San Pablo i San Francisco) i la Península (a la part oest de la badia). Silicon Valley s’estén de la meitat de la Península cap al sud, culminant a la ciutat de San José. 

  • Gôteborg, la ciutat de l'aigua

    Les dades pluviomètriques de la ciutat de Göteborg, a la costa oest de Suècia, ens indiquen unes precipitacions anuals de 790 mm, o sigui 79 litres per metre quadrat i any (1). Aquesta xifra representa poc més que els 64 litres de Barcelona i molt per sota dels 180 litres de Santiago de Compostela, a Galicia. Es evident que la freqüència i la intensitat de pluges són factors que, juntament amb d’altres, configuren el clima i el caràcter d’un indret, i en aquest sentit és un fet que els ciutadans de Göteborg perceben la pluja com a part intrínseca de la cultura i la identitat local.

  • Carta des de Cartagena d’Índies, Colòmbia

    Aquesta vegada us escric des de Cartagena d’Índies, una de les grans ciutats intermèdies, on destaca el port de mercaderies com una de les grans portes del comerç internacional i el turisme.

Pàgines