Propers Actes
Dv, 23 octubre
16 h
Acte de lliurament dels 3rs Premis Sònia Dalet de...
Acte de lliurament dels 3rs...
Dv, 23 octubre
de 12 a 14 h
Jornada informativa sobre la Llei d'erradicació de l...
Jornada informativa sobre la...
Ds, 24 octubre
De 10 a 13h
Torneig de pàdel amb la Intercol·legial tècnica d’Osona
Torneig de pàdel amb la Intercol...
Del Ds, 24 octubre fins Dg, 25 octubre
Dissabte de 16 a 19 h...
El COAC participa, un any més, al 48 h Open House Barcelona
El COAC participa, un any més,...
Dll, 26 octubre
13.15 h
El COAC celebra una missa en record dels arquitectes...
El COAC celebra una missa en...
Mor l'arquitecte Francesc Albardaner, vocal de la Junta Directiva de Barcelona entre 2002 i 2006
Imatge:
Oriol Duran
L'arquitecte i urbanista Francesc Albardaner i Llorens va morir el passat 30 d'octubre a l'edat de 76 anys.
Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Albardaner va desenvolupar una trajectòria professional que combinava la pràctica arquitectònica, la docència i la teoria. A més, va participar activament en l'activitat col·legial, sent vocal de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona durant el mandat 2002-2006.
Durant anys va compartir projectes amb l’arquitecte Josep Samsó i Llenas. Albardaner va ser també un estudiós i reivindicador dels envelats, les construccions a l’aire lliure per a festes majors, sobre els quals va teoritzar en diverses publicacions. Va publicar el llibre "Els envelats catalans" (1983) i el 2017 va comissariar, juntament amb Josep Mañà, l’exposició "L’Envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major".
Com a arquitecte i urbanista, va dissenyar nombrosos projectes, entre els quals destaquen la supervisió tècnico-econòmica del Palau d’Esports Sant Jordi de Barcelona (1986-1987) i el projecte i direcció d’obra de l'Oficina Principal per a Deutsche Bank al passeig de Gràcia amb avinguda Diagonal (1994).
Albardaner va treballar un temps al Japó, després de guanyar l'any 1978 una beca del Ministeri d’Educació japonès per cursar estudis de postgrau a la Universitat Nacional de Yokohama. Allà va realitzar diverses conferències sobre l'obra Antoni Gaudí, que començava a gaudir de gran interès al país asiàtic.
Es va interessar per la figura històrica de Cristòfor Colom, esdevenint un dels millors estudiosos sobre el seu origen. Després d'una investigació a fons, Albardaner va concloure que Colom era un jueu sefardita, de família genovesa establerta a València. Sobre aquest tema va fer diverses aportacions escrites i conferències a Itàlia, Portugal, Mèxic i els Estats Units.
Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Albardaner va desenvolupar una trajectòria professional que combinava la pràctica arquitectònica, la docència i la teoria. A més, va participar activament en l'activitat col·legial, sent vocal de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona durant el mandat 2002-2006.
Durant anys va compartir projectes amb l’arquitecte Josep Samsó i Llenas. Albardaner va ser també un estudiós i reivindicador dels envelats, les construccions a l’aire lliure per a festes majors, sobre els quals va teoritzar en diverses publicacions. Va publicar el llibre "Els envelats catalans" (1983) i el 2017 va comissariar, juntament amb Josep Mañà, l’exposició "L’Envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major".
Com a arquitecte i urbanista, va dissenyar nombrosos projectes, entre els quals destaquen la supervisió tècnico-econòmica del Palau d’Esports Sant Jordi de Barcelona (1986-1987) i el projecte i direcció d’obra de l'Oficina Principal per a Deutsche Bank al passeig de Gràcia amb avinguda Diagonal (1994).
Albardaner va treballar un temps al Japó, després de guanyar l'any 1978 una beca del Ministeri d’Educació japonès per cursar estudis de postgrau a la Universitat Nacional de Yokohama. Allà va realitzar diverses conferències sobre l'obra Antoni Gaudí, que començava a gaudir de gran interès al país asiàtic.
Es va interessar per la figura històrica de Cristòfor Colom, esdevenint un dels millors estudiosos sobre el seu origen. Després d'una investigació a fons, Albardaner va concloure que Colom era un jueu sefardita, de família genovesa establerta a València. Sobre aquest tema va fer diverses aportacions escrites i conferències a Itàlia, Portugal, Mèxic i els Estats Units.
7/11/2025
