Mor l'arquitecte portuguès Nuno Portas
L'any 1962, Portas es va incorporar al Laboratori Nacional d'Enginyeria Civil de Portugal, on va coordinar el Centre de Recerca d'Arquitectura, Habitatge i Urbanisme fins al 1974. Després de la Revolució dels Clavells, que va posar fi a la dictadura de Salazar, va participar en els tres primers Governs Provisionals, ajudant a definir les directrius polítiques d'habitatge, rehabilitació urbana i actualització de la legislació urbanística. Com a secretari d'Estat d'Habitatge i Urbanisme, Portas va crear el programa del Servei de Suport Ambulatori Local (SAAL) per promoure la construcció d'habitatge social.
L'arquitecte va centrar el seu treball en la planificació urbana, un camp en què es va consolidar com un dels teòrics més importants a nivell nacional i internacional. La seva visió el va portar a treballar en alguns dels projectes urbanístics més ambiciosos d'Europa i Amèrica Llatina.
Portas va ser consultor al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (1991-1992). També va coordinar el planejament intermunicipial de Madrid i la seva àrea metropolitana (1980-1983). Al costat d'Oriol Bohigas, va ser autor del Pla del Front del Mar i l'Estació de les Barques (1997-2000) i del Pla de Recuperació de la Zona Central (1995-2000) de Rio de Janeiro.
Va ser professor a l'Escola de Belles Arts de Lisboa i, el 1983, es va transferir a l'Escola d'Arquitectura de Porto, on va participar en la seva fundació. El 1989 n'assumiria la direcció del centre d'estudis i la responsabilitat de llançar el màster en Planificació i Disseny Ambiental Urbà. També va impartir classes com a professor visitant a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
La seva influència ha estat àmpliament reconeguda a nivell internacional amb premis com el Premi Sir Patrick Abercrombie, de la Unió Internacional d'Arquitectes.
