 | M Àngels Armengol Niell (Fornells de la Selva) Diplomada en ADE i Màster en Direcció i Administració d’empreses. Actualment és la gerent d’Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona, però des del 1994 que hi desenvolupa tasques de direcció. La UEC és la patronal del sector de la construcció de la província de Girona. Té 4 delegacions i un centre de formació. Imparteix formació d’oficis des del 1993. El centre de formació està equipat per a la realització de pràctiques, els alumnes, un miler anual, reben formació dels diferents oficis, de capacitació i també de prevenció de riscos. A més la UEC participa en nombrosos programes per incorporar treballadors en el sector. |
 | Associació Fuset - Alberto Sánchez Sánchez (Saragossa) President de l'Associació Fuset pel Patrimoni Rural. Arquitecte per la Universitat Politècnica de Madrid (Tercer Premi Nacional de Fi de Carrera, 2012), màster en conservació del patrimoni històric per la Universitat de Colúmbia (on va ser becari Fulbright) i actualment estudiant de doctorat a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Ha centrat la recerca acadèmica en l'estudi dels efectes de la despoblació a Espanya i el seu treball ha aparegut en mitjans nacionals i internacionals. Abans de començar els seus estudis de doctorat, Alberto va treballar com a Program Associate a World Monuments Fund, la fundació privada més gran per a la conservació del patrimoni històric a nivell internacional. |
 | Associació Fuset - Guillermo Bosque Aurreocoechea (Saragossa) Secretari de l'Associació Fuset pel Patrimoni Rural. Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC ETSAB. Després de graduar-se i treballar a diversos despatxos d'arquitectura a Barcelona, del 2011 al 2016 va viure a Xangai (RP de la Xina), on va ocupar el lloc de Director de Disseny a JAS Architects, especialitzant-se en projectes d'equipaments públics de gran escala. Després de la seva etapa a la Xina es va allunyar temporalment del món de l'arquitectura per fundar Xiyouji - A Journey to the West, una plataforma de viatges d'aventura enfocada al mercat xinès, sent tercer premi a la innovació turística FuTurisme 2018. Des del 2019 dirigeix el seu despatx d'arquitectura, realitzant projectes d'obra nova i rehabilitació per tot el territori espanyol. Alguns dels projectes destacats són la rehabilitació d'un antic molí d'aigua a Ortigueira (Galícia) o l’edifici per a locals socials de Figueruelas (Saragossa). |
| Xevi Bayona Camó (Olot) Estudis a l’escola de Belles Arts d’Olot, estudis d’arquitectura a Barcelona i a Portugal, a la FAUP, Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Porto. Arquitecte per l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) 2008. Post Grau de Paisatgisme a l’(ETSAB) I Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic a l’(ETSAB). Professor a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona i professor en el màster d’Arquitectura Efímera d’ELISAVA. Guanyador de diversos premis, entre els quals dos premis FAD, premi Architecture Awards APLUS, diferents premis nacionals d’arquitectura efímera i mencionat en el premi del Temps de les Arts. Funda Bayona Studio, amb el taller a la ciutat d’Olot, un espai multidisciplinari a on s’explora, de forma prototípica, en els límits de l’art, l’arquitectura, el paisatge. |
 | Núria Casadevall Ministral (Barcelona) És especialista en revestiments i acabats d’estuc, esgrafiats i planxat al foc. Tècnica en restauració pictòrica i arqueològica. Compagina una formació acadèmica a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona amb una tradició familiar, donat que constitueix la quarta generació d’estucadors. Aquest conjunt de llegat professional i de coneixements de les noves tècniques li proporcionen una visió completa tant de l’ofici tradicional com de l’ofici de restaurador. És professora als tallers-escola de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Escola Massana, on imparteix les tècniques de l’estuc i els seus acabats. Així mateix, realitza conferències sobre estuc al Museu del Modernisme, a l’Escola Sert d’Arquitectura i tallers a la Fundació Politècnica de Catalunya. |
 | Jonathan Cory-Wright (Reading, Anglaterra) Fundador de CanyaViva. Immediatament després d'acabar els seus estudis a la Bartlett School of Architecture de Londres el 2004, Jonathan es va embarcar en allò que inicialment seria un viatge curt al sud d'Espanya a la recerca d'experiència laboral pràctica. Dies després del viatge, va descobrir la canya mediterrània (Arundo Donax) abundant i de molt ràpid creixement i, inspirat principalment per la seva forma a mesura que creixia en el seu entorn natural, va començar a doblegar-la, torçar-la, teixir-la i lligar-la en manats que finalment es van convertir en arcs i així el començament del Mètode CanyaViva que continua ensenyant a Espanya i Portugal fins avui. Jonathan ha estat involucrat en més de cent projectes durant 18 anys, inclosos festivals com Boom Festival, Portugal, el 2008 i 2009 i Primavera Sound Festival, Barcelona, el 2017 i 2018. Més recentment ha estat desenvolupant mètodes de recobriment natural per donar més durabilitat a les seves estructures de canya, assajant materials com terra, canya triturada, calç, marbre, suro, olis i sabó. |
 | Costa Construccions (Figueres)
Costa Construccions és una empresa creada per Pere Costa Figueras l'abril del 2011. És una empresa jove i adequada als temps actuals, però amb la confiança de tenir 50 anys d’experiència en el món de la construcció. Costa Construccions és la continuació de Jesús Costa Nicolau, S.L., empresa que va donar servei a la comarca de l’Alt Empordà des del 1953 fins al 2011. Això ens dóna l’experiència de conèixer a fons el món de la construcció i satisfer les necessitats dels nostres clients. El nostre àmbit de treball és Figueres i comarca, on som coneguts per l’experiència i professionalitat dels projectes realitzats, encara que també estem oberts a altres destins. |
 | Jordi Domènech Brunet (El Masnou) Mestre de construcció tradicional, va començar a treballar als 16 anys com a manobre al costat del seu pare de qui va aprendre molt aviat els 'secrets' de l'ofici de paleta tradicional. Durant els primers anys es va dedicar a la reforma d'habitatges on va poder conèixer i aprendre diverses tècniques constructives. S'ha especialitzat en la construcció de volta catalana i en la restauració de façanes d'estuc de calç. Des de sempre, ha estat un apassionat de voltes de maó de pla o 'voltes catalanes', tècnica molt emprada durant el Modernisme català i un dels sistemes constructius preferits per molts arquitectes d'aquest moviment: Gaudí, Domènech i Montaner, Cèsar Martinell o el valencià Rafael Gustavino. És una de les persones del nostre país que, gràcies tant a la seva feina i a la seva tasca com a docent i formador de constructors i arquitectes, està recuperant i revalorant aquest sistema constructiu, actualment en desús, destacant-ne els seus avantatges. Premi Richard H. Driehaus 2021. |
 | Marta Domènech Rodríguez (Barcelona) És professora lectora Serra Hunter de Projectes Arquitectònics a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB – UPC). Té un Màster en Projectes Arquitectònics Avançats per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM – UPM) i és doctora per la UPC. Anteriorment, ha estat investigadora a l’ETH de Zurich i ha rebut finançament d'importants institucions com la Beca Leonardo per a Creadors Culturals de la Fundació BBVA (2018), l'Agència d'Art Públic de Suècia (2017-2020), el Museu d'Art Contemporani de Kortrijk (2017-2020), l'Ajuntament de Barcelona (2015) o ONU-Habitat (2014), per investigar sobre la reintroducció de tècniques i materials tradicionals en el projecte contemporani. La seva obra ha rebut diversos guardons a nivell nacional i internacional, entre els quals destaquen: Finalista Surface Awards (2022), Premi de Recerca Jove de l'Ajuntament de Barcelona (2020), Premi AJAC -Crítica arquitectònica- (2020), Mostra d'Arquitectura Catalana (2016); Premi WAN Awards (2016); Finalista dels premis WIENERBERGER (2016). Des del 2020, va iniciar la col·laboració amb el Grup de Recerca REARQ de la UPC treballant en projectes de recerca competitius centrats en els entorns de Ciutat Vella a Barcelona. |
 | Antonio Gandano (Arcos de la Frontera) La màxima d'Antonio Gandano és crear espais habitables, realitzats amb cura, fent ús de tècniques tradicionals i materials naturals. Les seves cabanyes estan construïdes amb els materials que es trobin més a prop, i per això treballa amb diferents tipus de pastures (canyes, canyetes, brucs, castanyoles, barró, escombra, ginesta, sègol…). Des de l'any 1989 ha actualitzat algunes de les eines i materials que utilitza a les necessitats d'avui dia, essent un dels principals continuadors del seu ofici al nostre país. La seguretat i la qualitat dels seus treballs la garanteixen les eines, el coneixement adquirit dia a dia i la col·laboració amb altres mestres choceros del nord d'Europa, amb els quals manté un contacte molt proper, i és a més soci del club dels choceros francesos. L'any 2002 va ser nomenat Mestre pels mestres que durant 13 anys es van encarregar del seu aprenentatge. |
 | Alejandro García Hermida (Santiago de Compostela) És doctor Arquitecte i Màster en Conservació i Restauració del Patrimoni Arquitectònic per l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid, on és professor associat. Ha estat Visiting Scholar a la Universitat de Notre Dame i ha dedicat la seva activitat professional a l'arquitectura, a la construcció tradicional i a la restauració i l'estudi d'edificis històrics. És Chief Executive Officer de Kalam Corporation (filial de Kalam als EUA), director de les Iniciatives d'INTBAU a Espanya i Portugal (Xarxa Nacional de Mestres de la Construcció Tradicional, Journal of Traditional Building, Architecture and Urbanism, etc.) i membre de la Junta Directiva de Terrachidia. Alguns d'aquests treballs han estat guardonats amb l'INTBAU Excellence Award 2015, el Premi Hispania Nostra 2019, una Menció Especial dels Premis Unió Europea-Europa Nostra 2019, el Prix europeu d'architecture Philippe Rotthier 2021 i el Premi Nacional d'Artesania 2021. |
 | Salvador Gomis Aviñó (València) Vaig començar la meva trajectòria professional a finals de la dècada dels 90 construint escales de volta i, al llarg dels anys utilitzant aquesta mateixa tècnica constructiva, he acabat realitzant voltes de tota mena. Aquest antic ofici gairebé oblidat i que va quedar eclipsat per la construcció amb ciment, s'ha convertit en quelcom contemporani capaç de convertir qualsevol espai que compti amb una construcció d'aquest tipus en una obra d'art. La meva passió per aquest ofici i l'afany de superació constant, han permès el meu creixement professional, reconegut i ser premiat en diverses ocasions. Experimentar amb noves tècniques i nous materials marquen la diferència dels meus treballs i és un orgull poder veure el resultat final d'una cosa tan bonica creada amb les meves pròpies mans. Actualment, em trobo dirigint un projecte que compta amb voltes gaussianes de 16x30 en homenatge a Eladio Dieste, a Jaén i com a futurs projectes ressaltaré un complex hoteler a Kenya dirigit per Michael Ramage, de la Universitat de Cambridge. |
 | Mariana Palumbo Fernández (Barcelona) Arquitecta, Màster en Projectes Arquitectònics Avançats i Doctora en Arquitectura, Tecnologies de l'Edificació i Urbanisme. Professora Titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSAV), membre del grup de recerca GICITED (Grup Interdisciplinar de Ciència i Tecnologia de l’Edificació) i fundadora del Col·legi d'arquitectes Map13 de Barcelona. Experta en economia circular i LCA (Life Cycle Assessment), en elements passius de control ambiental i en materials de construcció alternatius i de baix impacte ambiental, com la fusta, altres materials lignocel·lulòsics o la terra, i en processos de participació ciutadana i construcció participativa de Volta de Rajoles Fines o Volta Catalana. Membre fundador de la xarxa LIGNOMAD per a l'impuls de la fusta i altres materials lignocel·lulòsics al sector de la construcció i membre del comitè tècnic de RILEM (Unió Internacional de Laboratoris i Experts en Materials, Sistemes i Estructures de Construcció) sobre propietats higrotèrmiques i durabilitat de materials de construcció que incorporen agregats naturals. |
 | Oriol Roselló Viñas (Barcelona) Funda el despatx Bangolo, combina el projectar amb la recerca i la divulgació de l’arquitectura i les tècniques tradicionals, a través de l’organització de múltiples jornades i publicacions. Com a professor de la Universitat de Girona cofunda el grup de recerca CATS, Construction: advanced technologies and sustainability, dedicat a l’estudi de la sostenibilitat i el patrimoni. A mitjans del 2011 cofunda el projecte GRETA. Amb més de 25 anys d’experiència en rehabilitació del patrimoni anònim i més de 200 obres executades. Reconeixements: 2002 Premi FAD d’arquitectura efímera pel Festival d’Àfriques, 2014 Primer premi EcoViure de Manresa, 2019 Primer premi Toni Cobos d’arquitectura tradicional, 2020 Primer certificat LEED Platinum en un habitatge unifamiliar a Espanya. |
 | Max Rutgers (Bergerac, França) Mestre estructurista, va començar la seva formació com a fuster d'estructura amb els Compagnons du Devoir el 1994. El 2007 s'instal·la a l'Alt Empordà i crea MaxMadera. Des d'aleshores ha executat obres destacades com el Restaurant Antaviana nominat als Premis d'arquitectura de les comarques de Girona 2013 (COAC), la cúpula del Mas Marroch finalista als Premis Catalunya Construcció 2016, el Restaurant Draulic guanyador de Guardons de la fusta 2018. També ha treballat en restauració de patrimoni com La Casa Burés, Claustre dels Gats al Reial Monestir de Pedralbes, Campanar de l'església de Sant Andreu de Serinyà. Com a docent i formador col·labora amb entitats com la Fundació Universitat de Girona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, GRETA, l'escola taller de Bioconstrucció 'Origens', el centre de formació professional CEFA Pro de Montelimar (França) o el Centre de formació professional Techcollege d'Aalborg (Dinamarca). La Generalitat de Catalunya li atorga el Diploma de Mestre Artesa el 2020 |
 | Cristina Thió Lluch (Barcelona) Llicenciada en Belles Arts (UB Sant Jordi 1990), especialitzada en conservació i restauració. Doctoranda UPV. Administradora única i fundadora el 1991 de CHROMA restauració del patrimoni arquitectònic SL. Empresa amb 30 anys d’experiència, especialitzada en la gestió, direcció i restauració d’edificis històrics i catalogats especialment i dels seus Béns Mobles. Les seves intervencions van des de les excavacions arqueològiques romanes a Barcelona, passant pel Romànic i Gòtic medieval, el Barroc civil i eclesiàstic català, fins al Modernisme i l’Art Decó. Premi Restaura. Premis Nacionals d’Artesania 2019. Atorgat per la Generalitat de Catalunya per la tasca realitzada en la recuperació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic del nostre país. Membre de ICOMOS “International Council on Monuments and sites” . Premi Richard H. Driehaus 2021. Classes, formació i assessorament en institucions i professionals del món de l’art i l’arquitectura (des del 2011 ininterrompudament dona classes a l’Escola Sert del COAC, a Projecte Greta i l’Escola Orígens, entre d’altres. |
| |
TAULA RODONA | |
 | M Àngels Armengol Niell (Fornells de la Selva) Diplomada en ADE i Màster en Direcció i Administració d’empreses. Actualment és la gerent d’Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona, però des del 1994 que hi desenvolupa tasques de direcció. La UEC és la patronal del sector de la construcció de la província de Girona. Té 4 delegacions i un centre de formació. Imparteix formació d’oficis des del 1993. El centre de formació està equipat per a la realització de pràctiques, els alumnes, un miler anual, reben formació dels diferents oficis, de capacitació i també de prevenció de riscos. |
 | Ramsès Bruy Pérez (Maçanet de la Selva) Graduat en Pedagogia per la Universitat de Girona i Màster en Psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya. Postgrau en Pedagogia Sistèmica per l’Institut Integratiu. Postgrau universitari en Accions formatives en entorns Laborals per la Universitat de València. Actualment treballa per al Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya com a professor tècnic en matèria de construcció a l’Institut Serrallarga de Blanes, amb el càrrec de Cap de Departament dels Programes de Formació i Inserció de l’Institut. Ha exercit com a Psicopedagog per al Departament d’Educació en el camp de l’Orientació Educativa, també com a Coordinador, Prospector d’Empreses i formador de diferents programes d’inserció laboral al Consell Comarcal de la Selva i a la Universitat de Girona i en diversos projectes d’investigació educativa a càrrec de l’IRE (Institut de Recerca Educativa) de la UdG. Va aprendre l’ofici amb autèntics paletes artesans, treballant en construcció durant més de 20 anys, per compte propi i per compte aliè. És un apassionat de l’art, de l’arquitectura rural, del patrimoni arquitectònic i defensor de les tècniques tradicionals de la construcció. |
 | Carme Espuña Molas (Olot)
Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1996. Inicia l’exercici professional conjuntament amb els arquitectes Joan Ventura i Quim Gallart. Des del curs 2001-2002 ha estat compaginant la feina de projectista amb la docència a cicles formatius a l’Institut La Garrotxa. On ha assumit el càrrec, durant set anys, de Sotsdirectora de formació professional atenent la responsabilitat de donar continuïtat amb l’oferta de formació pels joves interessats en una professió i mantenir una estreta relació amb les empreses de la comarca, de diversos sectors, que sempre ha tingut aquest centre educatiu. Procurant vetllar perquè els joves puguin aconseguir una bona inserció laboral. Fins el juny de 2023 ha impartit classes en el Cicle Formatiu de Grau Superior de Projectes d’Edificació. En aquests moments està treballant en la implantació del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Construcció. |
 | Joan Martí Bonatí (Santa Coloma de Farners) Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a director dels Serveis Territorials a Girona del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, representa l’autoritat laboral a la vegueria de Girona. Aquest àmbit competencial inclou les polítiques actives de formació, inserció laboral i capacitació professional desenvolupades pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Des del Departament d’Empresa i Treball participem en la Taula d’Impuls de la Formació Professional a comarques gironines de la qual en formen part tots els agents econòmics i socials del territori gironí. |
 | Octavi Mestre Aramendia (Lleida)
Arquitecte per l’ETSAB l’any 1985 que va estar becat en cursos a Holanda, Siena, Iugoslàvia i Paris. Va col·laborar amb la Revista Nacional de Arquitectura, A.M.C. Quaderns, D’A, ON, Arquitectura Viva, AV i altres revistes internacionals. Va iniciar el despatx propi OMA, Octavi Mestre, Arquitectes Associats l’any 1991 on ha desenvolupat nombrosos projectes habitacionals i de rehabilitació. L’any 1993 va merèixer el Premi Nacional d’habitatge Social a França. Ha exercit com a professor i conferenciant a diverses universitats dels EUA, Portugal, França, Italià i Anglaterra. Membre fundador de l’Escola d’Arquitectura de la UIC, en la qual va impartir classes de projectes (1996-2001). És també, des de 1997, professor de l’Escola Elisava. |
| |