Mor Jeroni Moner, referent en la defensa del patrimoni arquitectònic
Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 1940 - Banyoles, 2021) va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol l’any 1968. Juntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora obre despatx en aquesta ciutat, amb qui construeix algunes obres a Barcelona i Banyoles.
L’any 1971 estableix el seu estudi i residència a Banyoles. Precisament en aquesta ciutat és on va projectar i va construir alguns habitatges unifamiliars i algunes intervencions en edificis històrics, a banda de participar activament en la vida cultural i política, formant part del grup Presència 63 i El Tint, i en tot allò que afecta l’urbanisme, l’estudi i la defensa del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
Entre 1973 i 1982 va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona, amb el Ministerio de Cultura, i entre 1987 i 1993, amb la Generalitat de Catalunya, ho és també del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, d’on va ser-ne el president entre els anys 1994-2011.
Entre els anys 1971 i 1981 va ser professor de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del Paisatge, a la càtedra d’Urbanisme de Manuel Ribas Piera.
Com a investigador, va estudiar i promoure grups de treball sobre l’arquitectura de la masia. El 1981 va publicar, conjuntament amb Arcadi Pla i Masmiquel i Josep Riera i Micaló, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad. D'aleshores ençà ha continuat investigant i publicant sobre la masia en diversos llibres col·lectius. Així mateix, va treballar en qüestions relacionades amb el paisatge, centrades sobretot en l’Estany de Banyoles.
Pel que fa als estudis en el camp del patrimoni arquitectònic, va col·laborar en les monografies de la Catalunya Romànica i L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies (2003), i va publicar diversos articles en diferents mitjans. També va participar en el camp de la planificació urbanística, especialment en aquells aspectes relacionats amb la protecció i desenvolupament del patrimoni arquitectònic en les ciutats de Banyoles i Girona. Cal destacar la seva col·laboració al Pla Especial de Barri Vell de Girona i la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i del Pla Especial de Recs de Banyoles als últims anys.
La rehabilitació de la Pia Almoina per a Seu de la Demarcació de Girona del COAC i el Passeig Fora Muralla a Girona, la rehabilitació del convent de Sant Domènech a Castelló d’Empúries i El Museu Arqueològic, la Llotja del Tint, l’Arxiu Comarcal, el Centre municipal d’estudis musicals i el Claustre del Monestir a Banyoles són alguns exemples de les seves obres de rehabilitació i recuperació del patrimoni. Actualment havia acabat un llibre sobre les pesqueres de l’Estany de Banyoles.
L’any 2002 es va publicar la seva obra en un volum de la Col·lecció Inventaris d’Arquitectura del COAC.
El 2017 va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Banyoles i el mes de febrer d’enguany va rebre un homenatge de la seva ciutat a la seva trajectòria dins del cicle Cinc cèntims de creació local.
La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.
Nace el Centro Abierto de Arquitectura
En la inauguración se ha dado a conocer la hoja de ruta y la filosofía del Centre Obert, que ofrecerá un amplio abanico de actividades -exposiciones, conferencias, debates, talleres educativos, itinerarios...- dirigidas tanto a la ciudadanía como a los arquitectos, y que se estructurarán en una programación semestral de primavera-verano y otra de otoño-invierno. El objetivo es fomentar el debate arquitectónico y ponerlo al servicio de la sociedad, además de divulgar nuestra arquitectura a nivel internacional.
Ejes de conocimiento: hábitat y habitante
En este sentido, y atendiendo a los compromisos de la arquitectura hacia la sociedad y el entorno -por un lado, hacer frente a un cambio climático que urge a buscar nuevas formas de intervenir en el planeta y detener su degradación medioambiental; por otro, dar respuesta a unos cambios sociales que han dado paso a nuevas formas de vivir y de relacionarse-, los dos grandes ejes de conocimiento que centran la programación del Centro Abierto de Arquitectura son el hábitat y el habitante, entendida como la relación de las personas con su entorno urbano o natural, para buscar respuestas y ser agente activo del cambio.
La riqueza del fondo documental
La fuente principal y motor de las actividades que configuran la programación la encontramos principalmente en la riqueza documental de los fondos del Centro Abierto de Arquitectura: fondos custodiados por el Archivo Histórico y el Archivo Fotográfico, la Biblioteca, el catálogo de arquitectura catalana. cat -el más extenso sobre arquitectura catalana moderna y contemporánea-, o las publicaciones de arquitectura propias como la revista Quaderns, el nuevo Quaderns Biennale, la revista AT o los dossiers Colecciones.
Un Centro Abierto policéntrico
Y para dar voz a toda esta actividad, la organización de eventos se realiza a través de la multicentralidad, una característica distintiva del Centro Abierto de Arquitectura. Así, las 11 sedes del COAC -repartidas por el territorio catalán- son también las sedes del Centro Abierto, espacios arquitectónicos diversos, algunos de ellos de gran valor patrimonial.
¡Entra en la web del Centro Abierto de Arquitectura!
centreobertarquitectura.com
Sigue la actividad del Centre Obert en el nuevo canal de Instagram
Consulta el vídeo promocional Centro Abierto de Arquitectura
Mira el vídeo de la presentación
V Arquitectour Girona: Revisitant l'arquitectura moderna de Cadaqués
En aquesta cinquena edició, s’ha programat una presentació de llibres el dia 8 d’octubre, a les 19 hores, a sala d’actes de la Delegació de l’Alt Empordà del COAC. Els arquitectes Fernando Villavecchia, Eileen Liebman i Marc Arnal conversaran sobre els llibres publicats recentment: L’art de viure. Peter Harnden, Lanfranco Bombelli i les cases per a artistes de Cadaqués, de Marc Arnal; i Lineage and Legacy: A certain Modernism in Cadaques, de Fernando Villavecchia i Stephen Bates.
El dissabte 9 d’octubre, a les 9.30 h, s’ha organitzat una nova ruta pel nucli antic de Cadaqués amb diverses visites centrades en l’arquitectura moderna. Els dos esdeveniments són de caràcter gratuït i oberts a tota la ciutadania prèvia inscripció.
Programa de l’Arquitectour
19 h.- Conferència Fernando Villavecchia, Eileen Liebman i Marc Arnal.
Dissabte 9 d’octubre
9.30 h.- Rebuda i esmorzar al Blau Bar a la platja de Port d'Alguer per a tots els participants amb entrepans i begudes i taps de Cadaqués de la pastisseria Ca Brisas.
10 h.- Inici de la ruta per les cases d’arquitectura moderna de Cadaqués a càrrec de Marc Arnal, doctor arquitecte.
10 a 10.15 h.-Casa Staempfli de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli
10.15 a 11 h.- Casa Coderch Milà de José Antonio Coderch
11 a 11.30 h.- Estudi Mary Callery i Casa Mary Callery de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli
11.30 a 12.15 h.- Apartament a Poal de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli
12.15 a 12.30 h.- Villa Gloria de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli
12.30 a 12.45 h.- Apartaments Pianc de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli
12.45 a 13.15 h.- Casa Apezteguia de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli
13.15 a 14 h.- Casa Zariquiey de Francisco Juan Barba Corsini
14 h.- Finalització de la ruta
Concurs a Instagram
El termini del concurs serà del dissabte 9 d’octubre a les 9.30 h fins al diumenge 10 d’octubre a les 23.59 h, per la qual cosa les fotografies hauran d’estar fetes i publicades en aquest període.
Es poden publicar tantes fotos com es vulgui per persona i totes entraran a concurs.
Premis del Concurs
Premi: Àpat degustació per a dues persones al restaurant Es Balconet de Cadaqués + Llibre ‘Àlbum 1888-2005. Dues Visions de l’Alt Empordà’. Figueres, 2006.
Segona categoria: La millor fotografia de l’arquitectura moderna de Cadaqués visitada.
Premi: Llibre ‘L'Art de viure’ de Marc Arnal Huguet + Llibre ‘Àlbum 1888-2005. Dues Visions de l’Alt Empordà’. Figueres, 2006.
Consulta les bases completes.
Inscripcions a la presentació dels llibres tancades
Conferència “La Ciutat com a recurs” a càrrec de Magda Mària, arquitecta
El dijous 7 d’octubre, a les 16 h, la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC acull la conferència La ciutat com a recurs, a càrrec de l’arquitecta Magda Mària, que és l’encarregada d’iniciar el cicle de conferències MARQ 2021/2022 que organitza l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.
Magda Mària és arquitecta (1987) i doctora arquitecta (1995) per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En l’àmbit docent, és professora agregada del Departament de Projectes Arquitectònics (UPC) on imparteix assignatures de Grau i Màster Universitari a l'ETSA Barcelona i a l'ETSA Vallès.
En la seva vessant professional, és fundadora i sòcia de metamorfosi arquitectes SLP i corresponsable del Grup de Recerca HABITAR, on desenvolupa en equip diversos projectes de recerca i difusió finançats per entitats públiques.
També ha publicat llibres i articles sobre el patrimoni cultural i arquitectònic a Catalunya, sobre l'estructura de la forma i la seva aplicació en l'art i l'arquitectura i sobre el re-ús adaptatiu de l’espai arquitectònic en totes les seves escales.SEGUIMENT DE L'ACTE
Presencialment
Aforament limitat. Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria.
En línia
Segueix la presentació en temps real a través del canal de Youtube de la Demarcació de Girona del COAC.
MESURES COVID-19
L’acte complirà totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.