Neix el Centre Obert d'Arquitectura
A la inauguració s’ha donat a conèixer el full de ruta i la filosofia del Centre Obert, el qual oferirà un ampli ventall d’activitats -exposicions, conferències, debats, tallers educatius, itineraris...- adreçades tant a la ciutadania com als arquitectes, i que s’estructuraran en una programació semestral de primavera-estiu i una altra de tardor-hivern. L’objectiu és fomentar el debat arquitectònic i posar-lo al servei de la societat, a més de divulgar la nostra arquitectura a nivell internacional.
Eixos de coneixement: hàbitat i habitant
En aquest sentit, i atenent els compromisos de l’arquitectura envers la societat i l’entorn -d’una banda, fer front a un canvi climàtic que urgeix a cercar noves maneres d’intervenir en el planeta i aturar la seva degradació mediambiental; de l’altra, donar resposta a uns canvis socials que han donat pas a noves maneres de viure i de relacionar-se-, els dos grans eixos de coneixement que centren la programació del Centre Obert d’Arquitectura són l’hàbitat i l’habitant, entesa com la relació de les persones amb el seu entorn urbà o natural, per cercar respostes i ser agent actiu del canvi.
La riquesa del fons documental
La font principal i motor de les activitats que configuren la programació la trobem principalment en la riquesa documental dels fons del Centre Obert d’Arquitectura: fons custodiats per l’Arxiu Històric i l’Arxiu Fotogràfic, la Biblioteca, el catàleg d’arquitecturacatalana.cat -el més extens sobre arquitectura catalana moderna i contemporània-, o les publicacions d’arquitectura pròpies com són la revista Quaderns, el nou Quaderns Biennale, la revista AT o els dossiers Col·leccions.
Un Centre Obert policèntric
I per donar veu a tota aquesta activitat, l’organització d’esdeveniments es realitza a través de la multicentralitat, una característica distintiva del Centre Obert d’Arquitectura. Així, les 11 seus del COAC -repartides pel territori català- són també les seus del Centre Obert, espais arquitectònics diversos, alguns dels quals de gran valor patrimonial.
Entra al web del Centre Obert d'Arquitectura!
centreobertarquitectura.com
Segueix l'activitat del Centre Obert al nou canal d'Instagram
Consulta el vídeo promocional Centre Obert d’Arquitectura
Mira el vídeo de la presentació
Presentació del llibre “Girona XX-XXI. Geografia urbana d’una ciutat en moviment”, de Narcís Sastre
El pròxim dimecres 13 d'octubre de 2021, a les 19.30 hores, la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC acull la presentació del llibre “Girona XX-XXI. Geografia urbana d’una ciutat en moviment”, de Narcís Sastre. L'acte comptarà amb una taula rodona formada per Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Joaquim Nadal, alcalde de Girona entre els anys 1979 - 2002 i conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2010; Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2018 i 2021; i Narcís Sastre, autor del llibre, la qual estarà moderada per Oriol Puig, subdirector del Diari de Girona.
“Girona XX-XXI. Geografia urbana d’una ciutat en moviment” indaga en l’evolució urbanística de la ciutat de Girona en el trànsit del segle XX al XXI, des de la recuperació de la democràcia fins a l’actualitat. A partir de l’anàlisi i la descripció de diverses operacions de millora urbana, es dibuixa una pauta coherent que desemboca en la ciutat actual. L'autor considera Girona una història inacabada que presenta diferents reptes, presents i futurs, ja siguin ciutat endins, amb relació als seus límits, i Girona enfora, amb la mirada posada a l’àrea urbana.
L'autor analitza amb detall actuacions urbanístiques que s'han fet en barris i espais clau de la ciutat des d'un de vista crític, destacant-ne tant els aspectes positius com els que, al seu plaer, caldria millorar. Tenen capítol propi en aquest llibre la Devesa, els Químics, el Parc Central, el Parc del Migdia, la Plaça 1 d'Octubre, les Ribes del Ter, o l'anomenat Projecte Vores, entre d'altres.
L'autor hi sosté la tesi que després de més de quaranta anys i d’haver transitat d’un segle a un altre, esdevé imperatiu presentar, de manera democràtica, un projecte renovat per la Girona que ve.
El llibre compta amb un pròleg de Joaquim Nadal, alcalde de Girona des del 1979 fins al 2002, etapa en què es van produir els grans canvis urbanístics de la ciutat, i un epíleg de l'actual alcaldessa, Marta Madrenas. A les pàgines centrals del llibre s'inclouen imatges d'espais de la ciutat que han sofert importants transformacions en les darreres dècades.
Narcís Sastre i Fulcarà (Girona, 1977). Llicenciat en geografia i màster en medi ambient per la Universitat de Girona (UdG). Postgrau en projectes en l’espai públic per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Professor associat a la UdG i a la UNED. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Girona en el mandat 2015 – 2019. Actualment dirigeix el seu propi despatx professional.
REVISUALITZA LA PRESENTACIÓ
Organitza:
Editorial Llibres del segle amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del COAC.
Conferencia “La Ciudad como recurso” a cargo de Magda Mària
El jueves 7 de octubre, a las 16 h, la sala Rafael Masó de la Demarcación de Girona del COAC acoge la conferencia La ciudad como recurso, a cargo de la arquitecta Magda Mària, que es la encargada de iniciar el ciclo de conferencias MARQ 2021/2022 que organiza la Escuela Politécnica Superior de la Universitat de Girona.
Magda Mària es arquitecta (1987) y doctora arquitecta (1995) por la Universidad Politécnica de Catalunya (UPC). En el ámbito docente, es profesora agregada del Departamento de Proyectos Arquitectónicos (UPC) donde imparte asignaturas de Grado y Máster Universitario en la ETSA Barcelona y en la ETSA Vallès.
En la vertiente profesional, es fundadora y socia de metamorfosis arquitectas SLP y corresponsable del Grupo de Investigación HABITAR, donde desarrolla en equipo varios proyectos de investigación y difusión financiados por entidades públicas.
También ha publicado libros y artículos sobre el patrimonio cultural y arquitectónico en Catalunya, sobre la estructura de la forma y su aplicación en el arte y la arquitectura, y sobre el re-uso adaptativo del espacio arquitectónico en todas sus escalas.
SEGUIMIENTO DEL ACTO
Presencialmente
Aforo limitado. Actividad gratuita. Inscripción obligatoria.
En línea
Sigue la presentación en tiempo real a través del canal de Youtube de la Demarcación de Girona del COAC.
MEDIDAS COVID-19
El acto cumplirá todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente.
Mor Jeroni Moner, referent en la defensa del patrimoni arquitectònic
Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 1940 - Banyoles, 2021) va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol l’any 1968. Juntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora obre despatx en aquesta ciutat, amb qui construeix algunes obres a Barcelona i Banyoles.
L’any 1971 estableix el seu estudi i residència a Banyoles. Precisament en aquesta ciutat és on va projectar i va construir alguns habitatges unifamiliars i algunes intervencions en edificis històrics, a banda de participar activament en la vida cultural i política, formant part del grup Presència 63 i El Tint, i en tot allò que afecta l’urbanisme, l’estudi i la defensa del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
Entre 1973 i 1982 va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona, amb el Ministerio de Cultura, i entre 1987 i 1993, amb la Generalitat de Catalunya, ho és també del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, d’on va ser-ne el president entre els anys 1994-2011.
Entre els anys 1971 i 1981 va ser professor de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del Paisatge, a la càtedra d’Urbanisme de Manuel Ribas Piera.
Com a investigador, va estudiar i promoure grups de treball sobre l’arquitectura de la masia. El 1981 va publicar, conjuntament amb Arcadi Pla i Masmiquel i Josep Riera i Micaló, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad. D'aleshores ençà ha continuat investigant i publicant sobre la masia en diversos llibres col·lectius. Així mateix, va treballar en qüestions relacionades amb el paisatge, centrades sobretot en l’Estany de Banyoles.
Pel que fa als estudis en el camp del patrimoni arquitectònic, va col·laborar en les monografies de la Catalunya Romànica i L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies (2003), i va publicar diversos articles en diferents mitjans. També va participar en el camp de la planificació urbanística, especialment en aquells aspectes relacionats amb la protecció i desenvolupament del patrimoni arquitectònic en les ciutats de Banyoles i Girona. Cal destacar la seva col·laboració al Pla Especial de Barri Vell de Girona i la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i del Pla Especial de Recs de Banyoles als últims anys.
La rehabilitació de la Pia Almoina per a Seu de la Demarcació de Girona del COAC i el Passeig Fora Muralla a Girona, la rehabilitació del convent de Sant Domènech a Castelló d’Empúries i El Museu Arqueològic, la Llotja del Tint, l’Arxiu Comarcal, el Centre municipal d’estudis musicals i el Claustre del Monestir a Banyoles són alguns exemples de les seves obres de rehabilitació i recuperació del patrimoni. Actualment havia acabat un llibre sobre les pesqueres de l’Estany de Banyoles.
L’any 2002 es va publicar la seva obra en un volum de la Col·lecció Inventaris d’Arquitectura del COAC.
El 2017 va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Banyoles i el mes de febrer d’enguany va rebre un homenatge de la seva ciutat a la seva trajectòria dins del cicle Cinc cèntims de creació local.
La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.