CONVOCADA LA 6a MOSTRA D'ARQUITECTURA DE LES TERRES DE LLEIDA I EL 6è PREMI IGNASI MIQUEL PER A JOVES ARQUITECTES
L'objectiu de la Mostra és difondre l'arquitectura més rellevant realitzada a les nostres comarques, crear un fons documental i reconèixer i estimular els esforços dels autors i els agents implicats.
En el marc d'aquesta convocatòria, la Demarcació de Lleida convoca també el 6è Premi Ignasi Miquel per a Joves Arquitectes amb la finalitat de distingir les obres més representatives realitzades pels joves arquitectes, acabades entre l’1 de gener de 2019 i el 31 de desembre de 2022 en l'àmbit de la província de Lleida.
El programa Mostres d'Arquitectura Catalana del Col·legi recull l’herència de les Biennals, Mostres, Triennals i Premis d’Arquitectura organitzats durant més de quinze anys per seus, delegacions i demarcacions col·legials amb la voluntat de potenciar i donar a conèixer el treball dels arquitectes arreu del territori català.
El termini d'inscripció i presentació de la documentació d'ambdues convocatòries finalitzarà el dia 24 de febrer de 2023.
Consulta les bases
Muere el arquitecto tarraconense Josep Ferrer Bosch
El pasado martes 13 de diciembre nos dejó el arquitecto Josep Ferrer Bosch a los 92 años. Nacido a Tarragona en 1930, Ferrer Bosch se tituló como arquitecto en la ETSAB en 1959. Alumno de Josep Maria Sostres, en 1954 empezó a trabajar en el estudio de Josep Soteras Mauri, en aquel momento arquitecto municipal de Barcelona y una de las figuras más influyentes a la escena arquitectónica de la Ciudad Condal. Como consecuencia de esta relación con Soteras, a quien podemos considerar su maestro, participó en proyectos tan relevantes como las Viviendas del Congreso Eucarístico (1952-62); el proyecto del Nou Camp, estadio del Fútbol Club Barcelona (1954-57) y en los Palacios Municipales de Deportes de Barcelona (1955) y Madrid (1959).
Al 1960, un año después de acabar la carrera, en los inicios del boom turístico de la Costa Daurada, proyectó una de las primeras urbanizaciones de Salou, Pinos Mar, también los primeros bloques de apartamentos en la playa del Racó de Vila-seca, los cuales por su singularidad aparecen en varias publicaciones del Colegio de Arquitectos; a la carretera de Salou-Cambrils realizó la urbanización Reus Mediterráneo encargada por una cooperativa.
Una característica relevante de su trabajo será la investigación de una síntesis entre arquitectura, arte y diseño. Buena muestra de esto es el edificio "1964" (Rambla Nueva 115, Tarragona, 1961-64), realizado con la colaboración del escultor Josep M. Subirachs; los portales de acceso en el edificio Aquarium (Ramón y Cajal 31-33, Tarragona, 1968) con murales cerámicos de Marcel Martí y del propio Subirachs ; o los relevos del restaurante Pez Burlón y del hotel Rovira de Cambrils, realizados por Ramon Ferran.
El año 1968 fue uno de los impulsores a Tarragona de la Llibreria de la Rambla, un referente cultural hasta 1982. Durante todo su ejercicio profesional no dejará nunca de dibujar, pintar o hacer esculturas. El año 2008 se jubila y hace orfebrería a su taller-estudio de la calle de la Granada.
La obra de Josep Ferrer Bosch, conservada desde el año 2015 al Archivo Histórico de la Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña, se nos revela inasequible en la hora de encuadrarla en criterios estilísticos. La suya es una obra ecléctica realizada casi exclusivamente a través de encargos privados resuelta siempre con gran profesionalidad y solvencia, que ya forma parte de la mejor historia de la arquitectura catalana de la segunda mitad del siglo XX.
Escrito por Jordi Guerrero, arquitecto.
Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña
Mor l’arquitecte tarragoní Josep Ferrer Bosch
El passat dimarts 13 de desembre ens va deixar l'arquitecte Josep Ferrer Bosch als 92 anys. Nascut a Tarragona l'any 1930, Ferrer Bosch es va titular com arquitecte a l'ETSAB l'any 1959. Alumne de Josep Maria Sostres, en 1954 començà a treballar a l'estudi de Josep Soteras Mauri, en aquell moment arquitecte municipal de Barcelona i una de les figures més influents a l'escena arquitectònica de la Ciutat Comtal. Com a conseqüència d'aquesta relació amb Soteras, a qui podem considerar el seu mestre, participà en projectes tan rellevants com les Habitatges del Congrés Eucarístic (1952-62); el projecte del Nou Camp, estadi del Futbol Club Barcelona (1954-57) i en els Palaus Municipals d'Esports de Barcelona (1955) i Madrid (1959).
Al 1960, un any després d'acabar la carrera, en els inicis del boom turístic de la Costa Daurada, va projectar una de les primeres urbanitzacions de Salou, Pinos Mar, també els primers blocs d'apartaments a la platja del Racó de Vila-seca, els quals per la seva singularitat apareixen en diverses publicacions del Col·legi d'Arquitectes; a la carretera de Salou-Cambrils va realitzar la urbanització Reus Mediterrani encarregada per una cooperativa.
Una característica rellevant del seu treball serà la recerca d'una síntesi entre arquitectura, art i disseny. Bona mostra d'això és l'edifici "1964" (Rambla Nova 115, Tarragona, 1961-64), realitzat amb la col·laboració de l'escultor Josep M. Subirachs; els portals d'accés a l'edifici Aquarium (Ramón y Cajal 31-33, Tarragona, 1968) amb murals ceràmics de Marcel Martí i del propi Subirachs ; o els relleus del restaurant Pez Burlón i de l'hotel Rovira de Cambrils, realitzats per Ramon Ferran.
L'any 1968 va ser un dels impulsors a Tarragona de la Llibreria de la Rambla, un referent cultural fins 1982. Durant tot el seu exercici professional no deixarà mai de dibuixar, pintar o fer escultures. L'any 2008 es jubila i fa orfebreria al seu taller-estudi del carrer de la Granada.
L'obra de Josep Ferrer Bosch, conservada des de l'any 2015 a l'Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, se'ns revela inassequible a l'hora d'enquadrar-la en criteris estilístics. La seva és una obra eclèctica realitzada quasi exclusivament a través d'encàrrecs privats resolta sempre amb gran professionalitat i solvència, que ja forma part de la millor història de l'arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX.
Escrit per Jordi Guerrero, arquitecte.
Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Delegación Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña: 25 años sacando la nariz.
Este 2022, la delegación Garrotxa – Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña celebra los veinticinco años de la apertura de la sede en la ciudad de Olot. Para conmemorar este hecho, el viernes 16 de diciembre de 2022, a las 12 horas, tendrá lugar la colocación de la placa del Registro Docomomo en la actual sede de la entidad, la Casa Serra, obra del arquitecto Bartomeu Agustí Vergés.
Por la tarde, a partir de las 19 horas, también se ha programado la conferencia 'Bartomeu Agustí Vergés i la Suïssa que no fue', a cargo de Anna Bonfill Plana, jefa del área Archivo Municipal de Olot, y Joan Ctras Font, arquitecto, quienes repasarán la trayectoria del arquitecto.
25 años sacando la nariz
En 1997, el Colegio de Arquitectos de Cataluña abrió la Delegación Garrotxa-Ripollès en la Casa Artigas d'Olot, obra del arquitecto Esteve Pujol. La sede estaba situada en el primer piso, en un espacio con funciones de oficina administrativa para realizar trámites de visado, encuentros colegiales y conferencias de pequeño formato, que durante veintitrés años permitió crecer el colectivo de arquitectos y en la entidad. Posteriormente, en el año 2020, la sede se traslada a la Casa Serra, el emblemático bloque racionalista proyectado por el arquitecto Bartomeu Agustí Vergés entre los años 1931 y 1933, conocido popularmente como la casa de las narices. Este nuevo emplazamiento a pie de calle, con planta diáfana, permite tener un espacio polivalente con una relación directa con la ciudadanía, donde organizar encuentros, jornadas de trabajo, exposiciones, conferencias, entre otras actividades, y continuar con los proyectos que lleva a cabo la Delegación de atención y representación del colectivo.