La recuperación del riego de Caldes, ganador ex-aequo del Premio Europeo del Espacio Público Urbano
Los autores del proyecto de Caldes de Montbui son los estudios de arquitectura Cíclica (Marta Serra y Elena Albareda) y CAVAArquitectes (Jordi Calbetó), que han llevado a cabo una restauración integral de los huertos de los alrededores de la villa, recuperando el antiguo riego de aguas termales, reactivando la actividad agrícola y abriendo una red de senderos para peatones. El proyecto ha recibido diversos reconocimientos, siendo seleccionado a los Premios FAD 2016 y al Premio Internacional de Paisaje Rosa Barba.
Recordamos que, entre las 25 obras finalistas, además del proyecto de Caldes de Montbui se encontraban 2 proyectos más de equipos catalanes: el nuevo elevador de acceso al centro histórico de Gironella, de Carles Enrich, y el arreglo de la plaza de Sant Miquel de Olot, de unparelld'arquitectes (Eduard Callís y Guillem Moliner).
Para más información sobre los proyectos finalistas, visita la web del Premio.
La recuperació de les hortes termals de Caldes, Premi Europeu de l’Espai Públic
Els autors del projecte de Caldes de Montbui són els estudis d'arquitectura Cíclica (Marta Serra i Elena Albareda) i CAVAArquitectes (Jordi Calbetó), que han dut a terme una restauració integral dels horts dels voltants de la vila, recuperant l'antic rec d'aigües termals, reactivant l'activitat agrícola i obrint una xarxa de senderes per a vianants. El projecte ha rebut ja diversos reconeixements, essent seleccionat als Premis FAD 2016 i al Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba.
Recordem que, entre les 25 obres finalistes, a més del projecte de Caldes de Montbui hi trobàvem 2 projectes més d'equips catalans: el nou elevador d'accés al centre històric de Gironella, de Carles Enrich, i el guarniment de la plaça de Sant Miquel d'Olot, d'unparelld'arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner).
El Jurat ha estat presidit per l’arquitecte Enric Batlle, en representació del CCCB, i l’integren Matevž Čelik, director del Museum of Architecture and Design de Ljubljana; Hans Ibelings, historiador i crític d’arquitectura holandès; Juulia Kauste, directora del Museum of Finnish Architecture d’Hèlsinki; Ewa P. Porebska, arquitecta i crítica d’arquitectura de Varsòvia; Francis Rambert, director de l’Institut français d’architecture de París; Peter Schmal, director del Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt; Dietmar Steiner, director de l’Architekturzentrum Wien de Viena, i Ellis Woodman, director de The Architecture Foundation de Londres.
Per a més informació sobre els projectes, visita el web del Premi.
Noves adhesions als manifestos contra la licitació de La Sagrera
Es tracta del Col·legi de Geògrafs de Catalunya, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, l’Associació Catalana de Ciència Regional, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, la Fundació Privada Cercle d’Infraestructures, l’Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes, el Barcelona Urban Cluster i la Societat Catalana d'Economia.
Després que el nostre Col·legi impugnés la licitació de les obres de l'estació, el passat mes de desembre els Col·legis d'Economistes, Enginyers de Camins i Enginyers Industrials es van sumar a la posició del COAC signant conjuntament un manifest per sol·licitar el compliment dels compromisos i el calendari acordats en el projecte inicial, i exigir que el procés de licitació del projecte contemplés criteris qualitatius per sobre dels econòmics.
Posteriorment, el mes de febrer de 2016, ADIF adjudicava el projecte de la nova estació a qui havia presentat la baixa econòmica més important. Aquest fet va provocar que els mateixos col·legis signessin una declaració criticant l'adjudicació a la que, segons la pròpia ADIF, era la pitjor de les propostes tècniques rebudes.
Ambdues declaracions segueixen la posició defensada sempre pel COAC: vetllar per garantir la qualitat arquitectònica en les licitacions públiques. Aquest objectiu forma part d'un dels eixos principals de la futura Llei d’Arquitectura, actualment en fase de tramitació parlamentària.
·Descarregar la nota de premsa del 6 de juliol de 2016.
·Declaració dels col·legis professionals en relació a l'estació de la Sagrera, de desembre de 2015
·Declaració dels col·legis professionals sobre la licitació del projecte de l'estació de Sagrera, de febrer de 2016
Estar jubilat i continuar treballant: com compatibilitzar-ho
Per tal d'afavorir la continuïtat de la vida laboral, el marc normatiu permet compatibilitzar un treball per compte aliè o per compte propi, a temps complet o parcial, amb la percepció del 50% de la pensió de jubilació de la Seguretat Social, sempre i quan la persona interessada compleixi els següents requisits:
1. Que hagi arribat a l’edat de jubilació (consultar aquí), i
2. Que hagi cotitzat prou com per tenir dret a cobrar el 100% de la base reguladora.
En aquests casos, si la persona pensionista desenvolupa el treball acollida al règim general o al règim d’autònoms de la Seguretat Social, la seva obligació de cotització de Seguretat Social serà únicament d’una quota de solidaritat, que pels autònoms serà del 8% i pels assalariats d’un 2%, essent de càrrec de l’empresari el 6% restant.
Però hi han dos supòsits en què la persona pensionista de la Seguretat Social pot treballar per compte propi i cobrar alhora el 100% de la pensió:
a) si els seus ingressos totals anuals no superen el salari mínim interprofessional -que al 2017 és de 9906,40 € o
b).si tenen almenys un treballador contractat**.
I què passa amb els arquitectes que es jubilen d’assalariats o funcionaris però volen seguir treballant per compte propi com a arquitectes, i sempre hagin cotitzat a la HNA per aquest concepte? Segons va informar la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social del Ministeri de Treball, a petició de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, els professionals que pel treball per compte propi cotitzen a les seves pròpies mútues professionals, no tenen els límits que imposa el Reial Decret-Llei i poden treballar per compte propi i cobrar alhora el 100% de la pensió de la Seguretat Social o de classes passives (funcionaris) que els correspongui.
Finalment, recordem que la percepció de la pensió de jubilació de l’HNA no és incompatible amb el treball, ni per compte propi ni com a assalariat, ni tampoc és incompatible amb el cobrament d’altres pensions.
* Reial Decret-Llei 5/2013 de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral
**Llei 6/2017 de 24 d'octubre de reformes urgents del treball autònom