Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Conferència: Elisa Valero

Imatge: 
Elisa Valero. Escuela infantil en el Serrallo. Granada

Aquest estiu, l'àrea de Cultura del COAC Tarragona no s'atura!

Et convidem el dijous 16 de juliol de 2020, en la conferència ONLINE a càrrec de la Dra. Arquitecta Elisa Valero Ramos, catedràtica de Projectes arquitectònics de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Granada.

Cal inscripció prèvia. APUNTAT-HI!
Les persones inscrites rebran un correu amb l'enllaç per seguir la sessió en directe.
L'acte es farà mitjançant la plataforma Microsoft Teams de connexió virtual.




La seva primera obra va ser la restauració del restaurant Manantiales de Félix Candela, a Xochimilco, Mèxic. Va escriure el leu primer llibre a l'Acadèmia d'Espanya a Roma i des de l'any 1997 treballa en un petit estudi prop de de l'Alhambra. La seva vinculació al món de l'art comença a la seva infància i es connatural en el seu treball la interacció amb les altres arts. La seva mare era pintora. A través de la seva mirada intensa i la seva paleta va descobrir el color i la llum. En un moment cultural en què la densitat de soroll es enorme aposta per l'arquitectura que actua en silenci, serenament, sense cridar l'atenció. Li interessa l'habitatge, el paisatge, la precisió, l'economia de mitjans i de recursos expressius. No li interessen les modes. Li interessa més la constància que la genialitat, la coherència que la composicions artística, i enten l'originalitat com el redescobriment del genuí sentit de les coses. Li interessa l'arquitectura arrelada a la terra i en en el seu propi temps. Accepta els condicionants de l'arquitectura com les regles d'un joc molt seriós i divertit que procura jugar amb coherència i rigor. Tot i que parlar de servei està poc de moda, entén que el treball de l'arquitecte és per antonomàsia un servei per fer més amable la vida de les persones. Noble ofici que procura fer un món més bell, més humà, una societat més justa. L'arquitectura no es tasca per a nostàlgics sinó per rebels.


logo del coac

PDF version
Hotel Bahía Palace a Palma de Mallorca

SÍNTESIS ARQUITECTÒNIQUES | María Sebastián: La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005). Arquitectura, urbanisme i fotografia

Imatge: 
© Hotel Bahía Palace (Palma), Estudi Rul·lan, c.1955. Procedència: Fons Rul·lan/ASIM
En la darrera conferència del cicle Síntesis Arquitectòniques 2020, la Demarcació de Girona del COAC inicia una col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), ja que la conferència tindrà lloc a la seu de Mallorca el dijous 16 de juliol, a les 19 hores, i estarà oberta als col·legiats d'ambdues entitats que hi vulguin assistir presencialment.

En aquesta ocasió, serà l’arquitecta María Sebastián qui presentarà la tesi amb la qual es va doctorar, que tenia per títol La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005). Arquitectura, urbanisme i fotografia, amb l'objectiu fonamental de realitzar l’anàlisi dels projectes arquitectònics i urbanístics turístics desenvolupats entre 1939 i 2005 a les Balears i la seva contextualització en un marc global.
 

Amb la conjugació del treball arxivístic i el de camp, la tesi traça un recorregut historicoartístic per la construcció dedicada al turista a un arxipèlag que en menys d’un segle viu un canvi radical en el seu paisatge. Un procés sovint depredador, però també una oportunitat per l’experimentació arquitectònica de la mà de professionals locals i forans. Unes propostes que, a través de la fotografia, passen de la intimitat del taulell de l’arquitecte a la difusió en revistes especialitzades, premsa i tota mena de materials publicitaris. 

X

El cicle Síntesis Arquitectòniques, que promou el Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC, pretén apropar a la societat els treballs d’investigació de diversos professionals mitjançant la presentació de les seves tesis doctorals basades en temàtiques on l’arquitectura és l’eix central. 

María Sebastián
Arquitecta per la UPC (ETSAB), llicenciada en Història de l’Art, Màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió i doctora en Història, Història de l’Art i Geografia per la Universitat de les Illes Balears (UIB). 

Actualment és professora ajudant al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts (UIB) i imparteix classes al Grau d’Història de l’Art i al Grau d’Edificació. 

Els seus treballs se centren en l’arquitectura contemporània, especialment la vinculada al turisme, i la història de la fotografia. És membre del grup de recerca Patrimoni audiovisual, mass-media i il·lustració (UIB) i ha participat en projectes de recerca nacionals i internacionals (Universidad de Guanajuato, Mèxic). L’any 2017 va ser guardonada amb la Beca d’Investigació Premis Ciutat de Palma (Ajuntament de Palma) pel seu treball El passeig marítim de Palma. Gènesi, desenvolupament i futur.

PDF version
Paisatge de Fuerteventura

SÍNTESIS ARQUITECTÒNIQUES | Rocío Narbona: Cartografía operativa para el proyecto de paisaje turístico de Canarias

Imatge: 
Augusto Vallmitjana, 1941. Paisaje de Fuerteventura. Reportaje para Exposición Islas Canarias
La segona presentació del cicle Síntesis Arquitectòniques 2020, tindrà lloc en format en línia el dijous 25 de juny (19 hores). En aquesta ocasió, l’arquitecta Rocío Narbona ens presentarà la seva tesi doctoral titulada Cartografía operativa para el proyecto de paisaje turístico de Canarias.

 
L‘any 1941, el fotògraf Augusto Vallmitjana va ser enviat a Canàries per la delegació de premsa i propaganda del règim franquista per a retratar els aspectes estratègics de les Illes de cara a un possible desenvolupament turístic que enlairaria definitivament a partir de la dècada de 1960. El reportatge suposa l'inici de la recerca, testimoniatge del grau zero del desenvolupament turístic de Canàries; un punt d'inflexió en la transformació socioeconòmica i territorial.

Gairebé vuitanta anys més tard, l'espai turístic està delineat a base de contradiccions i recintes que afecten el model turístic, al concepte d'espai lliure i al paper de l'arquitectura que no aconsegueix irradiar les relacions necessàries per a un enteniment comú dels llocs de convivència entre turistes i residents. Davant aquesta situació hermètica i homogeneïtzada es considera urgent tractar l'espai turístic com a paisatge turístic, que reconegui i interpreti les singularitats pròpies per a negociar amb plantejaments interescalars, abstractes i alhora específics que desagrupin i reagrupin els arguments del paisatge cap a una unitat, una cartografia que s'entengui com una xarxa oberta en contínua transformació.

Tancarà la cinquena edició del cicle l’arquitecta María Sebastián, el dijous 16 de juliol (19 hores), amb la presentació de la seva tesi titulada La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005). Arquitectura, urbanisme i fotografia.

El cicle Síntesis Arquitectòniques, que promou el Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, pretén apropar a la societat els treballs d’investigació de diversos professionals mitjançant la presentació de les seves tesis doctorals basades en temàtiques on l’arquitectura és l’eix central. 

Rocío Narbona
Inicia la seva activitat professional a la II Biennal d'Arquitectura, Art i Paisatge de les Canàries. Entre els anys 2009 i 2015, col·labora amb Romera y Ruiz Arquitectos (Las Palmas). Des de 2010, treballa a l'Observatori del Paisatge de Canàries en diversos projectes d'exposicions i esdeveniments culturals.

Com a investigadora ha participat en el projecte de recerca "Paisatges inacabats. Identificacions i accions compartides en l'espai turístic limítrof" i assisteix regularment com a conferenciant a congressos i seminaris. Té publicats diversos articles entorn del projecte de paisatge turístic.

En l'actualitat viu en Berlín on col·labora en l'estudi Maske und Suhren Architekten. També és professora assistent a temps parcial en la Brandenburgische Technische Universität Cottbus-Senftenberg en l'assignatura de projectes i ciències de l'edificació.

PDF version

Pàgines