Presentació del Quaderns 278: "Les imatges fan curt"
Seguint el paper actiu que va tenir la revista en la configuració del nostre imaginari col·lectiu, s'ha demanat a Olivier Campagne, Karina Castro, Max Creasy, Rory Gardiner, Stefano Graziani, Gili Merin, Giulietta Margot, Javier Agustín Rojas i Milena Villalba que facin un survey de Catalunya. Les seves mirades foranes despullen coses que la familiaritat no ens permet veure i descentren els discursos consolidats sobre els espais que habitem. Trenats amb els seus reportatges, una sèrie d’articles de David Bestué, Lluís Alexandre Casanovas Blanco, Joan Fontcuberta, Arnau Pons i Marina Povedano i unes converses amb Takashi Homma, Hisao Suzuki, Francesca Hughes i Sumayya Vally miren les imatges arquitectòniques del passat recent i el futur imminent. Les seves paraules indaguen en la funció de les imatges arquitectòniques, després –o a repel– de l’aparició de la fotografia digital. Conjuntament, potser no responen plenament la pregunta inicial, però ens recorden que les imatges són avui el nostre instrument polític màxim, el document arquitectònic per excel·lència. Fonamentals per a la nostra cultura disciplinària i essencials per tenir efecte en el món, Quaderns 278 ret homenatge al nostre tòtem semiautònom predilecte, les imatges.
Inscriu-te a l'acte!
Nova etapa per a Quaderns
Quaderns inicia una nova etapa per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC. En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives. Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.
Exposició "De Miró a Solano"
La mostra documental, que parteix de l’exposició Miró otro (1969) i acaba amb la instal·lació Runa (2026) de Susana Solano, proposa una mirada retrospectiva a una seixantena d’anys d’exposicions al COAC enteses com a accions culturals amb capacitat d’incidir en el seu temps. L’exposició dedicada a Joan Miró, concebuda com una resposta crítica a la mostra oficial del règim franquista, va desmitificar la figura de l’artista mitjançant un gest radical i efímer: un mural realitzat sobre les vidrieres del COAC que el mateix Miró va destruir en finalitzar l’exposició, en un acte de clara contracultura. Avui, Runa recupera aquesta voluntat d’interpel·lació directa a través d’una intervenció que es desplega principalment a l’exterior de la seu del COAC, posant de nou l’arquitectura en relació amb l’art i amb l’espai públic, i reafirmant el paper de les exposicions com a eines de pensament crític, de posicionament cultural i de compromís amb la societat.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Acte d’homenatge a Oriol Bohigas en el centenari del seu naixement
L’acte se celebrarà a les 13 h a la cantonada del carrer Consell de Cent amb Casanova, on tindran lloc els parlaments institucionals. Tot seguit, la comitiva es desplaçarà fins al carrer Casanova, 71, on va néixer Oriol Bohigas, per descobrir una placa commemorativa amb el seu nom en reconeixement al seu vincle amb la ciutat. Durant l’acte, es presentaran també les activitats de l'Any Bohigas/Ciutat Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que tenen com a objectiu reivindicar el seu llegat, la seva aportació cultural i la vigència del seu pensament urbanístic.
Durant l'esdeveniment, intervindran: Jaume Collboni, alcalde de Barcelona; Elisabet Cirici, directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya; Juli Capella, comissari de l’Any Bohigas/Ciutat Bohigas; un familiar de Bohigas, i Guim Costa Calsamiglia, degà en funcions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’acte comptarà també amb la presència de Maria Bohigas, arquitecta en Cap de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Valls, regidor del Districte de l’Eixample, i Eulàlia Gómez Escoda, directora de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Un llegat indiscutible
L’homenatge és una oportunitat per recordar el paper fonamental de Bohigas en la transformació democràtica, urbanística i cultural de Barcelona. Des del despatx MBM, juntament amb Josep Martorell i David Mackay, va impulsar projectes emblemàtics com l’Escola Garbí, l’Escola Thau, l’Escola Costa i Llobera, la illa de cases Pallars, els Habitatges Meridiana i els projectes de la Vila Olímpica i el Port Olímpic.
Més enllà de la seva obra, Bohigas va deixar empremta com a professor i director de l’ETSAB, i com a gestor públic a l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va contribuir decisivament a la renovació urbana i cultural de la ciutat.
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Nacional d’Arquitectura (2006), la Medalla d’Or del COAC (2007) i la Medalla d’Or de Barcelona (2018). Fou també l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d'MBM.
Reptes | Una exposició de l'arquitecta Fina Royo
El traç, de vegades lleuger i imperfecte o, de vegades, contundent i sincopat, de tinta negra en contacte amb una superfície blanca i brillant provoca, en una observació minuciosa, jocs suggeridors de llums i ombres.
Aquest treball amb tinta xinesa a l’aiguada intenta allunyar-se de respostes lineals a la pregunta tòpica: «Això què significa?» Cada dibuix pot evocar tòtems agermanats per forces invisibles, fons de coves il·luminats per llum zenital, escenaris de profunda llunyania… Tot s’hi val i sorgeix com per encanteri.
Realitats autònomes on predomina el silenci, hereu de les composicions orientals, en bona part perquè la tinta és escandalosa i amb poc en té prou. Silenci com a buit actiu contra l’estàtica de la gravetat i la serenitat de la simetria.
El conjunt convida a la reflexió sobre els efectes de la pinzellada intuïtiva i la contemplació de la taca resultant dins l’infinit ventall dels matisos del negre. El REPTE és mostrar un recull d’allò que per a mi és més significatiu i deixar que l’observador en tregui les seves conclusions.
Una exposició de l’arquitecta Fina Royo Abelló.
S’inaugura l’exposició el dijous 11 de juny de 2026.
#COACTarragona
