RCR Programa Obert 2026: Enric Palau
En aquesta edició, les conferències tindran lloc el 28 de juny, al Pati de l'Hospici d'Olot, i giraran al voltant de "L'EXPERIÈNCIA DE L'ESPAI". Es comptarà amb la participació del co-fundador de Sónar Festival i Sónar+D Enric Palau Pujols, músic estretament vinculat a la tecnologia i a la música experimental; l'arquitecte japonès Junya Ishigami · junya.ishigami+associates; i un Pecha Kucha amb la participació d'antics membres d'RCR Arquitectes que compartiran projectes, processos i idees que han nascut i evolucionat a partir del seu pas per l'estudi. Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
La primera de les conferències serà a les 10 hores. Sota el títol SO · Música i espai, el co-fundador del Sónar Festival i Sónar+D, Enric Palau, explorarà la relació entre la música, i l’espai mitjançant l’analisi de les formes en que aquesta es presenta en tres situacions diferents. En primera instància, l’exemple d’edificis dissenyats per a la música on, per tant, l’espai antecedeix la música. En segon lloc, els casos en que la música conversa amb espais que poden no haver estat concebuts especificament amb una finalitat musical. Per últim, els casos en que la música i el sò esdevé força creadora i crea nous espais, ja sigui dins d’un edifici o en espais exteriors.
Presentat per Jaume Prat, teòric i crític d’arquitectura.
Aquesta conferència compta amb el suport de Perelada Vins i Caves
Enric Palau (Manlleu, Espanya, 1964)
És cofundador d’Advanced Music, l’empresa organitzadora del festival Sónar. Ha estat codirector i responsable de la seva programació fins a finals del 2025. Com a músic i gestor de la indústria musical durant més de 30 anys, ha estat estretament vinculat a la tecnologia, al so ia la música avanzada.
Juntament amb els seus socis, Ricard Robles i Sergio Caballero, va crear el Sónar el 1994, un festival pioner en format i contingut que avui és un referent mundial en els àmbits de la música, la creativitat i la tecnologia. Sonar ha obtingut nombrosos reconeixements nacionals i internacionals incloent-hi el Premi Ciutat de Barcelona, que atorga l’Ajuntament de Barcelona, en dues ocasions (2002 i 2009), el Premi Ondas el 2017 o la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 2023.
Amb més de 100.000 assistents a Barcelona cada juny, Sónar es considera un punt de trobada per a la cultura electrònica global, oferint les darreres novetats en música avanzada i les seves interaccions amb altres gèneres musicals i disciplines artístiques. Des del 2002, el festival ha celebrat més de cinquanta edicions a tot el món, a ciutats com Londres, Tokio, Chicago, Nova York, São Paulo, Estocolm, Copenhaguen, Ciutat del Cap, Istanbul i Reykjavík, entre moltes altres.
A l’última dècada, ia través de Sónar+D, el festival ha interactuat també a l’àmbit de la ciència amb projectes amb diferents centres de recerca. Enric Palau ha estat i continua vinculat especialment amb el projecte d’AI & Music del programa S+T+ARTS de la comunitat europea. En aquest projecte es treballa amb creadors de l’àmbit sonor i musical i amb investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Exposició: Dalí admira Gaudí
La Delegació de l'Alt Empordà del COAC acull l'exposició Dalí admira Gaudí del 3 de juliol al 10 de setembre de 2026. Aquesta exposició revela la fascinació de Salvador Dalí per Antoni Gaudí a través de fotografies, cartells, documents i objectes que testimonien una admiració profunda, pública i internacional.
Produïda pels Amics dels Museus Dalí i comissariada per Josep Playà, l’exposició proposa una mirada al diàleg simbòlic i creatiu entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal. A través de fotografies, cartells, documents i objectes, la mostra ressegueix com Dalí va contribuir a reivindicar l’obra de Gaudí més enllà de l’àmbit estrictament arquitectònic i el va presentar com un creador visionari, radical i modern.
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra gaudiniana. Ja l’any 1933 va publicar a la revista francesa Minotaure l’article De la beauté terrifiante et comestible, de l’architecture modern style, il·lustrat amb fotografies de Man Ray, en què situava Gaudí dins una lectura moderna, imaginativa i gairebé surrealista de l’arquitectura.
Dalí, Gaudí i la fotografia
La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.
A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.
Gaudí dins l’univers Dalí
L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.
Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.
Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.
Cartells, llibres i documents
La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.
Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.
També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.
RCR BUNKA. Programa Obert 2026, amb Enric Palau, Junka Ishigami i Pecha Kucha
En aquesta edició, el programa girarà al voltant de "L'EXPERIÈNCIA DE L'ESPAI" i hi participaran el co-fundador de Sónar Festival i Sónar+D Enric Palau Pujols, músic estretament vinculat a la tecnologia i a la música experimental; l'arquitecte japonès Junya Ishigami · junya.ishigami+associates; i un Pecha Kucha amb la participació d'antics membres d'RCR Arquitectes que compartiran projectes, processos i idees que han nascut i evolucionat a partir del seu pas per l'estudi. Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
Més informació
L’Arxiu Històric del COAC Girona amplia els fons Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller
La donació feta per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí complementa la documentació custodiada a l’Arxiu des de 2006 i contribueix a aprofundir en el coneixement de l’arquitectura gironina de la primera meitat del segle XX.
L’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha incorporat una nova fase de documentació professional dels arquitectes Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller. La donació, formalitzada el passat 8 de juny per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí, fill i nét dels professionals respectivament, s’afegeix als fons ja custodiats per l’Arxiu des de l’any 2006, completant i enriquint el conjunt documental conservat sobre la seva activitat professional.
Aquesta nova incorporació aporta informació rellevant per aprofundir en l’estudi de l’evolució de l’arquitectura catalana del segle XX. La documentació permet seguir la transformació de l’arquitectura a les comarques gironines des de la modernització noucentista aplicada a àmbits tan diversos com l’arquitectura industrial, urbana o pública, fins a la reconstrucció de la postguerra, un període marcat per l’escassetat de recursos però també per la combinació de plantejaments moderns amb tècniques constructives tradicionals.