Exposició 'Deu anys fent fanalets', a Olot
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
Fumarola de Lluèrnia. Deu anys fent fanalets, exercicis d'arquitectura per a infants
La captura del foc per aprofitar-ne la llum és una voluntat atàvica, mil·lenària que ens ha portat a confinar la flama indòmita i salvatge en gàbies o receptacles on poder servir-nos del seu poder il·luminador.
Així trobem les llànties dels temples per protegir-nos de les pors, els fanals dels camins per guiar als rodamons, les llanternes dels fars per orientar les naus... i també els fanalets d’anar a esperar els reis per catalitzar esperances i il·lusions.
Aquesta és la guspira motora que durant 10 anys ens ha empès a experimentar des de la poètica de la precarietat i de la mà dels infants, diferents llenguatges formals amb els quals expressar emocions a través de la llum.
Després de la conferència s'inaugurarà l'exposició 'Deu anys fent fanalets', que es podrà veure a la seu de la Delegació fins el 5 de gener de 2025.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
Obres premiades i seleccionades dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2024, a Figueres
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Ràdio Girona FM, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
SAC. CITIES CONNECTION PROJECT. BWA+BCN+LUX+GEST_ Arquitectures en transició. Conferència a càrrec de Barrio-Peraire Arquitectura i Paisatge i Karbon' Arquitectura i Urbanisme
Aquesta setena edició de Cities Connection Project connecta la Barcelona Metropolitana amb les regions europees de Valònia-Brussel·les, Luxemburg i Gran Est, ampliant la xarxa de professionals i institucions implicades. La reutilització del patrimoni construït i la responsabilitat social són els punts comuns dels 60 projectes exposats, mostrant diferents enfocaments i processos provats per arquitectes de contexts heterogenis.
El canvi climàtic i les noves polítiques de sostenibilitat tenen, cada vegada més, un impacte en la pràctica arquitectònica, que es planteja des d'un posicionament més ètic respecte al medi natural. Priorització de la rehabilitació respecte a la demolició, sistemes de construcció sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, així com la normalització d'una arquitectura atenta a l’economia circular, amb la reutilització de materials, ens indiquen que tant l'arquitecte com la resta d’agents implicats, comencen a prendre consciència com a actors socialment responsables.
Aquesta edició CCP07 mostra una sèrie de projectes d'arquitectura en transició, bàsicament de promoció pública i d’una gran qualitat, que afavoreixen la reutilització d'espais existents, l’ús intel·ligent de sistemes constructius i materials duradors, edificis amb més eficiència energètica, així com programes mixtos que contribueixen a l’agrupació d’activitats i la interacció entre els usuaris. En definitiva, projectes que mostren una transició cap a una arquitectura més ètica i de menor impacte ambiental, procés llarg i ple d'obstacles, però irreversible, al cap i a la fi.
Barrio-Peraire Arquitectura i Paisatge (Barcelona)
barrio· peraire arquitectura i paisatge és un estudi de Barcelona fundat el 2010 per Berta Barrio i Josep Peraire. La feina de l’estudi se centra en la transformació urbana, la regeneració del territori i l’equipament públic. La motivació principal és la millora de la qualitat de vida de les persones a través de la millora dels espais domèstics i urbans, des d’una perspectiva de gènere i amb consciència mediambiental.
L’estudi ha estat reconegut amb diversos premis i nominacions d’arquitectura i paisatge. Entre els seus treballs destaquen el Parc de Sóller, l’Ateneu La Bòbila, la plaça de Sant Martí d’Avià, el Pla Estratègic de Revitalització de la Vega de Teruel o el Pla Estratègic d’Ordenació dels accessos al Parc Güell a Barcelona.
Karbon’ Arquitectura i Urbanisme (Brussel·les)
Hubert Lionnez: arquitecte i urbanista, professional i professor a la Facultat d'Arquitectura La Cambre Horta de la ULB. Treballa a Karbon' Architecture & Urbanisme, una cooperativa que aborda projectes a múltiples escales: mobiliari, arquitectura i planificació urbana i regional.