Propers Actes
Avantguarda | [G] Grup de debat | 'fonaments teòrics...
Avantguarda | [G] Grup de debat ...
JORNADA: L'EPBD ja és aquí! Reptes i oportunitats...
JORNADA: L'EPBD ja és aquí!...
Exposició 'Un jardí d'arquitectura'
Exposició 'Un jardí d'...
Avantguarda | [C] Conferència | Eva Franch · '...
Avantguarda | [C] Conferència |...
Escenaris Arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes. 'Canvis a la ciutat del 900. Masó, casa i paisatges', a càrrec de Maria Rubert de Ventós
La quarta i última sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 12 de maig de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l'arquitecta Maria Rubert de Ventó, amb la conferència titulada "Canvis a la ciutat del 900. Masó, casa i paisatges".
Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956)
És arquitecta per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1981) i Doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993). Primera dona en assolir el grau de catedràtica d’Urbanisme a l’estat, professora d’urbanisme a l’ETSAB, al màster de Paisatgisme de la UPC i professora convidada en reconegudes escoles d’arquitectura internacionals. Ha impartit docència en diverses universitats als Estats Units, Xile, Alemanya.
Entre els projectes que ha dut a terme destaquen l’ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid, el projecte director per a l’àrea olímpica de la Diagonal, l’ordenació de l’àmbit Besòs-Mar i el pla 22@ Perú-Pere IV. Actualment, treballa en el projecte de l’eixample de Cartagena i el centre urbà de Pineda de Mar.
És autora de diversos articles d’urbanisme, ciutat i paisatge en revistes com Arquitecturas-Bis, Ur-Revista i Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. També és autora de diverses publicacions, entre d’altres; La ciudad no es una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000), Metro, Galaxias metropolitanas (Edicions UPC, 2001) amb Josep Parcerisa Bundo i Places Porxades a Catalunya (Edicions UPC, 2006).
Exposición 'El Olot del siglo XVII'
La Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC acoge la exposición El Olot del siglo XVII donde se pueden ver las maquetas de 22 casas de la ciudad que conservan dinteles de los siglos XVII y XVIII, que los alumnos de 3º de ESO de L'Escola Petit Plançó han estado realizando dentro del proyecto Barrocos.
En este proyecto educativo, los alumnos han tenido que identificar y buscar las casas para fotografiarlas y situarlas sobre el mapa. Una vez identificados los inmuebles, los alumnos han hecho la maqueta.
Alumnos participantes
Av/ Onze de setembre, 16 (1647). Lucía Saunier
Av/ Onze de setembre, 22 (1647). Alba Carbona i Arwen Fernández
C/ Clivillers, 13. Dina Poutchnine
C/ Estires, 22 (1723). Ferran Arbusà
C/ Sastres, 15. Xevi Casaponsa
C/ Bisbe Serra, 5. Anna Font i Blanca Terricabras
C/ Clivillers. Laura Berga
Plaça i font del Conill (1666). Aina Riera
Plaça i font del Conill (1666). Abril Sargatal
C/ del Roser 39 (1788). Clàudia Gelada
C/ Major, 14. Nil Jiménez i Èric Ventulà
Plaça de Santa Magdalena (1770). Nina Roig
C/ Om, 10 (1641). Arash Singh
Plaça Major 9. Guillem Tenas
C/ dels Sastres, 25. Francesc Terricabras
C/ Sant Esteve, 27 (1770). Cesc Sabido
Plaça conill, (1666). Yasmin Bouzaidi
C/ Sant Bernat, 19. Emma Pujol
C/ Estires, 24. Laia Pérez
C/ Sant Rafel, 8. Lia Monturiol
C/ del Roser, 49 (1692). Lamini Simaha
C/ Patí. Clara Ferrés
Plaça Mora (1724). Musta Karaga, Keiner Avila i Abraham Chacón
C/ Alfons V, 1. Patxi Pinto
C/ Estires, 14 (1796). Clàudia Juventeny
C/ Estires, 16 (1792). Gemma Bayona
C/ Patí, 1 (1629). Laia Ruiz
El montaje ha contado con la colaboración de Bayona Studio y con la aportación de material por parte de Construcciones Pallàs.
Exposició 'L'Olot del segle XVII'
En aquest projecte educatiu, els alumnes han hagut d'identificar i buscat les cases per fotografiar-les i situar-les sobre el mapa. Un cop identificats els immobles, els alumnes han fet la maqueta.
Alumnat participant
Av/ Onze de setembre, 16 (1647). Lucía Saunier
Av/ Onze de setembre, 22 (1647). Alba Carbona i Arwen Fernández
C/ Clivillers, 13. Dina Poutchnine
C/ Estires, 22 (1723). Ferran Arbusà
C/ Sastres, 15. Xevi Casaponsa
C/ Bisbe Serra, 5. Anna Font i Blanca Terricabras
C/ Clivillers. Laura Berga
Plaça i font del Conill (1666). Aina Riera
Plaça i font del Conill (1666). Abril Sargatal
C/ del Roser 39 (1788). Clàudia Gelada
C/ Major, 14. Nil Jiménez i Èric Ventulà
Plaça de Santa Magdalena (1770). Nina Roig
C/ Om, 10 (1641). Arash Singh
Plaça Major 9. Guillem Tenas
C/ dels Sastres, 25. Francesc Terricabras
C/ Sant Esteve, 27 (1770). Cesc Sabido
Plaça conill, (1666). Yasmin Bouzaidi
C/ Sant Bernat, 19. Emma Pujol
C/ Estires, 24. Laia Pérez
C/ Sant Rafel, 8. Lia Monturiol
C/ del Roser, 49 (1692). Lamini Simaha
C/ Patí. Clara Ferrés
Plaça Mora (1724). Musta Karaga, Keiner Avila i Abraham Chacón
C/ Alfons V, 1. Patxi Pinto
C/ Estires, 14 (1796). Clàudia Juventeny
C/ Estires, 16 (1792). Gemma Bayona
C/ Patí, 1 (1629). Laia Ruiz
Escenaris Arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes. 'Meterse en un jardín', a càrrec de Josep Llinàs
La tercera sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 5 de maig de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l'arquitecte Josep Llinàs, amb la conferència titulada "Meterse en un jardín".
Josep Llinàs agafa l’expressió que s’utilitza en el món del teatre quan un actor oblida el seu paper i improvisa un text, fet que obliga el seu interlocutor a improvisar, a la vegada que va entrant en un camí amb moltes corbes i accidents en el que no es veu el final.
Josep Llinàs Carmona
Titulat el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), entre el 1970 i el 1989 hi exercí la docència a la càtedra de Rafael Moneo. Entre 1983 i 1988 fou professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, i entre 1997 i 2003, a l’Escola d’Arquitectura de la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Ha estat professor convidat en diverses universitats, entre les quals destaquen l’Escola Tècnica Superior de Pamplona i l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne, així com en altres cursos i seminaris. També ha estat membre de jurat en nombrosos Premis d’Arquitectura.
La seva obra ha estat àmpliament publicada i exposada internacionalment. També ha obtingut diversos guardons com els Premis FAD d’Arquitectura, Premi Dècada de la Fundació Òscar Tusquets, Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Biennal d’Arquitectura Espanyola, entre d'altres.