Mobles grans, arquitectures petites
CaixaFòrum Girona
https://caixaforum.org/ca/girona/p/mobles-grans-arquitectures-petites_a58404434
Del Dissabte, 2 abril, 2022 - 17:15 fins Diumenge, 3 abril, 2022 - 12:30
Butlletí:
L’Àlbum de l’Arquitecte. Iñaki Bergera. Siza a Panticosa: poètica de l'abandonament
Imatge:
© Iñaki Bergera
L'exposició del cicle L’Àlbum de l’Arquitecte. Iñaki Bergera. Siza a Panticosa: poètica de l'abandonament arriba a la ciutat de Figueres, a la Delegació de l'Alt Empordà, on es podrà visitar fins al 29 de maig de 2022. El muntatge expositiu mostra, a través de 10 fotografies de gran format, el deteriorament del Centre d’Alt Rendiment Esportiu ubicat al Balneari de Panticosa, obra d’Álvaro Siza, que el fotògraf Iñaki Bergera ha anat fotografiant des de l’any 2011.
L’any 2001 l'arquitecte Álvaro Siza va rebre de la constructora promotora Nozar l'encàrrec de projectar un Centre d'Alt Rendiment Esportiu al Balneari de Panticosa, privilegiat enclavament del Pirineu aragonès situat a 1650 metres d'altitud. Dissenyat per esmorteir l'impacte visual en el territori -gràcies a la ubicació d'una gran part del programa a nivell de soterrani i a les seves cobertes planes enjardinades-, la potent i fragmentada volumetria resultant dialoga amb la sobrietat i el dinamisme dels espais interiors tensionats sempre per la presència de la llum. La història del projecte va tenir un final amarg i lamentable quan el 2008, tot just unes setmanes abans de finalitzar les obres, la promotora va fer fallida arrossegada pel terratrèmol global de la crisi financera i la inconsciència de les dinàmiques especulatives. L'edifici de Siza va quedar a la voluntat de la intempèrie del temps i de l'acció natural.
L'abandonament de projectes arquitectònics que deriven en deteriorament i anticipen la ruïna, és un dels assumptes centrals que preocupen i ocupen l'atenció d'Iñaki Bergera qui, al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat el registre visual de les cicatrius que retallen el territori; de les marques que, per causes alienes, assenyalen una pugna amb l'arquitectura. Va ser el 2011 quan Bergera va començar a fotografiar els canvis en l'estructura inacabada de l'edifici de Siza, preservant la identitat que singularitza el seu llenguatge. Va resultar que lluny d'entrar en conflicte, l'arquitectura varada d'Álvaro Siza al Balneari de Panticosa participa d'un estrany i intens vincle amb el territori i el paisatge que remet a una nova poètica de l'abandonament.
L’any 2001 l'arquitecte Álvaro Siza va rebre de la constructora promotora Nozar l'encàrrec de projectar un Centre d'Alt Rendiment Esportiu al Balneari de Panticosa, privilegiat enclavament del Pirineu aragonès situat a 1650 metres d'altitud. Dissenyat per esmorteir l'impacte visual en el territori -gràcies a la ubicació d'una gran part del programa a nivell de soterrani i a les seves cobertes planes enjardinades-, la potent i fragmentada volumetria resultant dialoga amb la sobrietat i el dinamisme dels espais interiors tensionats sempre per la presència de la llum. La història del projecte va tenir un final amarg i lamentable quan el 2008, tot just unes setmanes abans de finalitzar les obres, la promotora va fer fallida arrossegada pel terratrèmol global de la crisi financera i la inconsciència de les dinàmiques especulatives. L'edifici de Siza va quedar a la voluntat de la intempèrie del temps i de l'acció natural.
L'abandonament de projectes arquitectònics que deriven en deteriorament i anticipen la ruïna, és un dels assumptes centrals que preocupen i ocupen l'atenció d'Iñaki Bergera qui, al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat el registre visual de les cicatrius que retallen el territori; de les marques que, per causes alienes, assenyalen una pugna amb l'arquitectura. Va ser el 2011 quan Bergera va començar a fotografiar els canvis en l'estructura inacabada de l'edifici de Siza, preservant la identitat que singularitza el seu llenguatge. Va resultar que lluny d'entrar en conflicte, l'arquitectura varada d'Álvaro Siza al Balneari de Panticosa participa d'un estrany i intens vincle amb el territori i el paisatge que remet a una nova poètica de l'abandonament.
Iñaki Bergera
És professor titular a la Universitat de Saragossa. Becat per la Fundació 'la Caixa', es va graduar amb premi extraordinari en el Master in Design Studies de Harvard University (2002). Ha estat investigador principal del projecte "Fotografía y arquitectura moderna en España" i comissari de dues exposicions sobre el tema al Museu ICO de Madrid (PHE 2014 i PHE 2016).
Autor i editor de més d'una vintena de llibres, té una àmplia producció científica d'articles i ponències internacionals. El 2001 va realitzar estudis de fotografia a la School of Visual Arts de Harvard i, des d'aleshores, ha desenvolupat un treball fotogràfic personal al voltant de les relacions entre fotografia, arquitectura i espai urbà i natural, plasmat en diverses exposicions individuals com América, paisaje urbano (2006), A Tale of Two Cities (2008), En el paisaje (2010), Twentysix (Abandoned) Gasoline Stations (SCAN Tarragona 2014, PHE 2015 i MUN 2018) i Empty Parking Spaces (2019) i en col·lectives com La creación del paisaje contemporáneo (DKV-Alcobendas, 2016) o Unfinished (Bienal de Venècia, 2016).
PATROCINI
El cicle L'Àlbum de l'Arquitecte és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia Banca, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.
MESURES COVID-19
L'exposició compleix totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.
Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Espais d'activitat, equipaments i oficines
Imatge:
© Joan Falgueras
La quarta i última sessió del cicle “Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres” tindrà lloc el divendres 8 d'abril, a les 19 hores, i estarà dedicada als Espais d'activitat, equipaments i oficines, amb la participació dels arquitectes Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.
Visita a l'Espai Cràter d'Olot
Imatge:
© Marc Torra _ Fragments.cat
La Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza una visita a l’Espai Cràter d’Olot el dissabte 2 d’abril de 2022, a les 10.30 hores, amb els arquitectes autors del projecte, VOL Studio Architecture - Toni Casamor i Anna Codina.
Espai Cràter
L’edifici de l’Espai Cràter no pretén simular de ser un petit volcà per si mateix, sinó més aviat una sala soterrada instal·lada dins d’un volcà: l’antic i poc conegut volcà del Puig del Roser que jeu sota la plaça de braus d’Olot.
L’accés a aquesta sala, sorprenent i impactant, es produeix a través d’una escletxa a terra, una esquerda que traça un recorregut que s’endinsa a terra i convida a una visita a l’interior del volcà. A l’interior es proposa una articulació de volums que responen a la voluntat de crear espais diferenciats per als usuaris. A la sala museogràfica es pot veure i tocar la greda; les entranyes del volcà. L’auditori, l’aula i els espais de l’altell es poden connectar i desconnectar entre si a través del vestíbul, en funció del recorregut i l’activitat dels visitants.
A la superfície exterior només es percep una arbreda amb faigs i roures. El bombament del terreny fa sospitar que una força tel·lúrica ha deformat el relleu natural formant un tossol; com si fos una bombolla d’aire que el volcà ha capturat. L’edifici respira geologia i vulcanisme pels materials amb què està construït i per la geometria dels murs i paraments. Alguns murs i les claraboies s’inclinen com si un brusc moviment del terreny els hagués desplaçat del lloc on van ser construïts. L’edifici constitueix una part de l'experiència dels visitants, que ha de ser relaxada i enriquidora, però també colpidora i inquietant.
INSCRIPCIONS TANCADES
Espai Cràter
L’edifici de l’Espai Cràter no pretén simular de ser un petit volcà per si mateix, sinó més aviat una sala soterrada instal·lada dins d’un volcà: l’antic i poc conegut volcà del Puig del Roser que jeu sota la plaça de braus d’Olot.
L’accés a aquesta sala, sorprenent i impactant, es produeix a través d’una escletxa a terra, una esquerda que traça un recorregut que s’endinsa a terra i convida a una visita a l’interior del volcà. A l’interior es proposa una articulació de volums que responen a la voluntat de crear espais diferenciats per als usuaris. A la sala museogràfica es pot veure i tocar la greda; les entranyes del volcà. L’auditori, l’aula i els espais de l’altell es poden connectar i desconnectar entre si a través del vestíbul, en funció del recorregut i l’activitat dels visitants.
A la superfície exterior només es percep una arbreda amb faigs i roures. El bombament del terreny fa sospitar que una força tel·lúrica ha deformat el relleu natural formant un tossol; com si fos una bombolla d’aire que el volcà ha capturat. L’edifici respira geologia i vulcanisme pels materials amb què està construït i per la geometria dels murs i paraments. Alguns murs i les claraboies s’inclinen com si un brusc moviment del terreny els hagués desplaçat del lloc on van ser construïts. L’edifici constitueix una part de l'experiència dels visitants, que ha de ser relaxada i enriquidora, però també colpidora i inquietant.
INSCRIPCIONS TANCADES