Propers Actes
Paisatges Habitacionals a Manresa
Paisatges Habitacionals a Manresa
Visita comentada a l’exposició ‘Còmic. Somnis i història’
Visita comentada a l’exposició ...
Projecció del documental "With an Acre" produït...
Projecció del documental "...
Trobada amb Agustí Farrés: conversa sobre “Projectes amb...
Trobada amb Agustí Farrés:...

Suiza: Referéndum sobre el crecimiento urbano desordenado.
El próximo domingo 10 de febrero 2019 el pueblo suizo debe votar sobre una iniciativa legislativa para inscribir en la constitución una ley que no permita la creación de nuevas superficies construibles.
¿Qué se considera crecimiento urbano desordenado? La iniciativa considera que en suiza desde 1985, hay 584 Km² de superficie de territorio que han acogido nuevos edificios, este crecimiento supone un aumento del tráfico de vehículos, nuevas construcciones de infraestructuras viarias y en consecuencia la degradación del suelo y el territorio.
Se considera que el conjunto del territorio suizo, en los últimos veinte y cuatro años ha perdido 850 km² de tierras cultivables. El conjunto de las superficies construibles ha aumentado el 44% entre 1985 y 2009, pero su población sólo ha aumentado un 17%, así pues, la superficie construible ha aumentado más del doble que la población. Evidentemente estas superficies engloban la construcción de edificios de uso administrativo, equipamientos públicos, infraestructuras, etc., necesarias para el desarrollo de la población y el crecimiento económico, pero también, debido a la construcción de vivienda de baja densidad, por tanto, muy afectada por la manera de utilizar el territorio. El nivel de crecimiento urbano desordenado, no se determina únicamente mediante la ordenación del territorio, sino a través también del reparto de los habitantes en este territorio, como más distancia entre construcciones, más crecimiento descontrolado, más infraestructuras necesarias, más tráfico urbano y, en consecuencia, menos densidad urbana. La movilidad necesaria para el funcionamiento del crecimiento mediante la construcción de infraestructuras viarias y ferroviarias provoca la construcción de superficies y reservas naturales, así como la fragmentación del territorio. El mayor de los problemas es la falta de densidad urbana del territorio que implica la constante recalificación de suelo, hoy en día dos terceras partes del parque inmobiliario suizo en zonas construibles están ocupadas por construcciones de muy baja densidad, con alturas de planta baja y un piso (PB + 1), así pues, el potencial de utilización de suelo doméstico está incorrectamente explotado.
La influencia de la construcción fuera de las zonas construibles es importante, hoy en día un 22% de las construcciones del país se encuentran en territorios agrícolas, pero sólo el 48% de la población que las ocupa, se dedica a la agricultura o ganadería. Así pues, el 40% tienen funciones terciarias y el resto a otras funciones, esto demuestra que la mayoría de los edificios fuera de zonas constructivas han sido planificadas incorrectamente, estas construcciones suelen ser edificios industriales, equipamientos hoteleros, deportivos, infraestructuras públicas, académicas, etc., que necesitan gran número de infraestructuras de comunicación viaria, así como servicios de agua, electricidad y telecomunicación, para su desarrollo y funcionamiento.
Sin embargo, la iniciativa tiene la desaprobación del gobierno y del parlamento y queda a la espera de la ratificación del pueblo, ya que presenta dos puntos difícilmente aplicables. La nueva ley plantea la compensación de las nuevas zonas construibles por la descalificación de otras zonas construibles existentes, forzando así la densificación de la zona construible y la zona descalificada obtendría categoría agrícola. El segundo punto es la imposibilidad de construir en zonas agrícolas, construcciones que no van ligadas al desarrollo agrícola, limitando así el crecimiento de las infraestructuras.
Estos dos últimos puntos mencionados con anterioridad suponen un problema para el crecimiento industrial y en consecuencia económico del conjunto del territorio, ya que gran número de infraestructuras y servicios, como hospitales, escuelas, institutos, centros comerciales o universidades están construidos sobre terrenos no construibles, ya que son grandes consumidores de suelo y se desarrollan a su alrededor gran número de infraestructuras. La ubicación de estos, en zonas construibles existentes, supondrían una disminución de las superficies dedicadas a la vivienda y por tanto una presión sobre el mercado inmobiliario, fuertemente especulativo ya en el conjunto de las zonas urbanas del país. Otros puntos difíciles de aplicar son: la percepción de la población sobre los núcleos urbanos y si toda la población tiene que vivir en zonas urbanas, si existe la libertad a la propiedad privada individual y no colectiva, si uno puede decidir dónde vivir y cómo quiere vivir. ¿Cuál es la densidad máxima y admisible en las ciudades? ¿Qué altura máxima deben tener los edificios? ¿Es posible integrar edificios de gran altura en el territorio? ¿Cuál es la densidad del territorio? ¿Cómo queremos ordenar nuestro territorio? Mientras el imaginario colectivo entiende que la preservación del territorio es necesaria y que la única solución es la densidad, a día de hoy todavía cuesta hacer entender a los propietarios que sus barrios de casas, la ciudad-jardín, devendrán con la ley, un barrio de ciudad con fuerte densidad o que quien decide vivir en zonas agrícolas sin dedicarse a la agricultura tendrá que vivir en zonas urbanas y ciudades.
Gabriel Sibils, arquitecto. Corresponsal del COAC en Lausana, Suiza. Febrer 2019
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
La Red de Corresponsales del COAC se extiende a nuevas ciudades
Por otra parte, cambian las corresponsalías de las ciudades de Riad (Arabia Saudí) y Londres (Reino Unido), donde pasan a ser corresponsales los arquitectos Antoni Jansana y Robert Berenguer respectivamente. Cabe destacar que en Riad hay un incremento de oportunidades de trabajo para arquitectos, paisajistas y urbanistas, tanto para trabajar en consultoras extranjeras como locales. En Arabia Saudí los arquitectos españoles y en particular los catalanes están muy bien valorados
El COAC quiere agradecer la labor realizada a los corresponsales que este año dejan la Red: Ángel Cerezo (Rotterdam, Holanda), Antoni Faus (San José, Costa Rica), Miguel García (La Paz, Bolivia), Maria Giramé (Londres, Reino Unido ), Pablo Nuñez (Bogotá, Colombia), Virginia Talmon (Montevideo, Uruguay) y Jaime Torres (Riad, Arabia Saudí).
A pesar de estas bajas, la Red de Corresponsales del COAC sigue presente en los 5 continentes, en un total de 36 ciudades de 25 países diferentes.
Recordamos que se puede encontrar información de los diferentes corresponsales y la ficha de cada país en la página de la Red de Corresponsales (es necesario estar loginado). También se pueden consultar los artículos que se publican regularmente en la Revista de Corresponsales, que tratan temas relacionados con la arquitectura internacional y el ejercicio profesional en el extranjero.
Para cualquier aclaración, puedes enviar un correo a internacional@coac.net.
La Xarxa de Corresponsals del COAC s'estén a noves ciutats
D'altra banda, canvien les corresponsalies de les ciutats de Riad (Aràbia Saudita) i Londres (Regne Unit), on passen a ser corresponsals els arquitectes Antoni Jansana i Robert Berenguer respectivament. Cal destacar que a Riad hi ha un increment d’oportunitats de treball per a arquitectes, paisatgistes i urbanistes, tant per treballar en consultores estrangeres com locals. A l'Aràbia Saudita, els arquitectes espanyols i en particular els catalans estan molt ben valorats.
El COAC vol agrair la tasca realitzada als corresponsals que aquest any deixen la Xarxa: Àngel Cerezo (Rotterdam, Holanda), Antoni Faus (San José, Costa Rica), Miguel García (La Paz, Bolívia), Maria Giramé (Londres, Regne Unit), Pau Nuñez (Bogotà, Colòmbia), Virginia Talmon (Montevideo, Uruguai) i Jaime Torres (Riad, Aràbia Saudita).
Tot i aquestes baixes, la Xarxa de Corresponsals del COAC segueix present als 5 continents, en un total de 36 ciutats i 25 països.
Recordem que podeu trobar informació dels diferents corresponsals i la fitxa de cada país a la pàgina de la Xarxa de Corresponsals (cal estar loginat). També podeu consultar els articles que es publiquen regularment a la Revista de Corresponsals, que tracten temes relacionats amb l'arquitectura internacional i l'exercici professional a l'estranger.
Per a qualsevol aclariment, podeu enviar un correu a internacional@coac.net.

Suïssa: Referèndum sobre el creixement urbà desordenat
El pròxim diumenge 10 de febrer 2019 el poble suís ha de votar sobre una iniciativa legislativa per inscriure a la constitució una llei que no permeti la creació de noves superfícies construïbles.
Què es considera creixement urbà desordenat? La iniciativa considera que a suïssa des de 1985, hi ha 584 Km² de superfície de territori que han acollit nous edificis, aquest creixement suposa un augment del tràfic de vehicles, noves construccions d'infraestructures viàries i en conseqüència la degradació del sòl i el territori.
Es considera que el conjunt del territori suís, en els últims vint-i-quatre anys ha perdut 850 km² de terres cultivables. El conjunt de les superfícies construïbles ha augmentat el 44% entre el 1985 i el 2009, però la seva població només ha augmentat un 17%, així doncs la superfície construïble ha augmentat més del doble que la població. Evidentment aquestes superfícies engloben la construcció d'edificis d'ús administratiu, equipaments públics, infraestructures, etc., necessàries pel desenvolupament de la població i pel creixement econòmic, però també, a causa de la construcció d’habitatge de baixa densitat, per tant molt afectada per la manera d'utilitzar el territori.
El nivell de creixement urbà desordenat, no es determina únicament mitjançant l'ordenació del territori, sinó a través també del repartiment dels habitants en aquest territori, com més distància entre construccions, més creixement descontrolat, més infraestructures necessàries, més tràfic urbà i en conseqüència, menys densitat urbana. La mobilitat necessària per al funcionament del creixement mitjançant la construcció d'infraestructures viàries i ferroviàries, provoca la construcció de superfícies i reserves naturals així com la fragmentació del territori.
El major dels problemes, és la manca de densitat urbana del territori que implica la constant requalificació de sòl, avui en dia dues terceres parts del parc immobiliari suís en zones construïbles estan ocupades per construccions de molt baixa densitat, amb altures de planta baixa i un pis (PB +1), així doncs el potencial d'utilització de sòl domèstic està incorrectament explotat.
La influència de la construcció fora de les zones construïbles és important, a dia d'avui un 22% de les construccions del país es troben en territoris agrícoles, però tan sols el 48% de la població que les ocupa, es dedica a l'agricultura o ramaderia. Així doncs, el 40% tenen funcions terciàries i la resta a altres funcions, això demostra que la majoria d'edificis fora de zones constructives han estat planificades incorrectament, aquestes construccions solen ser edificis industrials, equipaments hotelers, esportius, infraestructures públiques, acadèmiques, etc., que necessiten gran nombre d'infraestructures de comunicació viària, així com serveis d'aigua, electricitat i telecomunicació, pel seu desenvolupament i funcionament.
Tot i això la iniciativa té la desaprovació del govern i del parlament i queda a l'espera de la ratificació del poble, ja que presenta dos punts difícilment aplicables. La nova llei planteja la compensació de les noves zones construïbles per la desqualificació d'altres zones construïbles existents, forçant així la densificació de la zona construïble i la zona desqualificada obtindria categoria agrícola. El segon punt és la impossibilitat de construir en zones agrícoles, construccions que no van lligades al desenvolupament agrícola, limitant així el creixement de les infraestructures.
Aquest dos últims punts esmentats amb anterioritat, suposen un problema pel creixement industrial i en conseqüència econòmic del conjunt del territori, ja que gran nombre d'infraestructures i serveis, com hospitals, escoles, instituts, centres comercials o universitats estan construïts sobre terrenys no construïbles, ja que són grans consumidors de sòl i es desenvolupen al seu voltant gran nombre d'infraestructures. La ubicació d'aquests, en zones construïbles existents, suposarien una disminució de les superfícies dedicades a l’habitatge i per tant una pressió sobre el mercat immobiliari, fortament especulatiu ja en el conjunt de les zones urbanes del país.
Altres punts difícils d’aplicar són: la percepció de la població sobre el nuclis urbans i si tota la població ha de viure en zones urbanes, si existeix la llibertat a la propietat privada individual i no col·lectiva, si un pot decidir on viure i com vol viure. Quina és la densitat màxima i admissible a les ciutats? Quina alçària màxima han de tenir el edificis? És possible integrar edificis de gran altura en el territori? Quin és la densitat del territori? Com volem ordenar el nostre territori?
Mentre l’imaginari col·lectiu entén que la preservació del territori és necessària i que l’ única solució és la densitat, a dia d’avui encara costa fer entendre als propietaris que el seus barris de cases, la ciutat-jardí, esdevindran amb la llei, un barri de ciutat amb forta densitat o que qui decideix viure en zones agrícoles sense dedicar-se a l’agricultura haurà de viure en zones urbanes i ciutats.
Gabriel Sibils, arquitecte. Corresponsal del COAC a Lausana, Suïssa. Febrer 2019
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
