Revista de corresponsals: El San Francisco híbrid
El sector de l’arquitectura a la Bay Area aquest any ha estat sacsejat significativament.
Tot i que el mercat laboral està en forma i no hi ha una davallada econòmica important, degut als canvis de mercat post pandèmia molts despatxos han hagut d’ajustar personal.
El canvi de tarannà del centre de la ciutat, on encara més de la meitat del parc d’oficines construït es troba en desús, juntament amb els nous esquemes híbrids de treball, han fet que el sector de l’arquitectura comercial es trobi en declivi, i que molts despatxos s’hagin hagut de reinventar. La demanda d’espai d’oficines es continua reduint, amb grans empreses com Google o Facebook cancel·lant contractes de lloguer i marxant abans de termini d’edificis on n’ocupaven múltiples plantes. Aquest fet continua alimentant la progressiva decadència del centre de la ciutat, on per exemple s’ha vist marxar la majoria de botigues dels principals carrers turístics de la ciutat. A aquesta situació tampoc ajuda el fet que la ciutat encara no ha aconseguit controlar el gran problema de la crisi d’opiacis i de la població sense sostre.
És per aquestes raons que durant aquest any, tant les principals entitats governamentals com les associacions que impulsen programes per al creixement a la ciutat han sol·licitat ajuda i han demanat consell a experts internacionals, i després de mesos d’assessorament, la ciutat ha començat a impulsar una sèrie d’iniciatives per intentar remuntar l’esperit de la ciutat.
Una de les iniciatives més controvertides és la de conversió d’edificis comercials d’oficines en habitatge. Amb aquesta estratègia no només es pretén donar una nova vida a aquests edificis sinó que es pretén incorporar habitatge al centre de la ciutat, enriquint el teixit social de la zona i promovent l'establiment del comerç local i de proximitat, canviant d’aquesta manera el caràcter d'aquesta zona, de ser un centre econòmic, turístic i comercial, a un centre dinàmic i actiu per als habitants de la ciutat. Cal dir que econòmicament aquest iniciativa no és del tot viable, i és el govern qui està subvencionant molts d’aquests projectes per a que diversos promotors estiguin disposats a ser-ne part.
Un sector que no ha fet més que créixer però, ha estat el de l’habitatge.
Tot i la degradació de la ciutat, el preu de l’habitatge no ha fet més que continuar incrementant i ha continuat empitjorant un problema ja crònic d’habitatge assequible a la ciutat.
És per això que, com a part de la revitalització, la ciutat està impulsant la construcció de 82.000 habitatges que no només estan destinats a gent jove, gent gran, artistes i famílies amb un nivell adquisitiu mitjà i baix que no poden accedir a comprar o llogar un pis a la ciutat, sinó que una part també serà habitatge social en coordinació amb programes de rehabilitació i reinserció social.
Així doncs, tot i els canvis al sector econòmic i de tendències d’ús dels espais a la ciutat, el sector de l’arquitectura es manté actiu, canviant i adaptant-se a les noves necessitats.
Lea Eidler, arquitecta. Corresponsal del COAC a San Francisco (EUA). Juny 2024
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de corresponsales: Construcciones con ladrillo en Córdoba, Argentina: tradición y sostenibilidad
Con la utilización del ladrillo en las primitivas construcciones comienza la historia de las civilizaciones y culturas en el mundo.
Con más de 11.000 años de historia, es uno de los materiales de construcción más antiguos. El ladrillo está unido al desarrollo tecnológico y cultural de la humanidad, y su evolución y perfeccionamiento en las distintas épocas de la historia configura la base para su vigencia.
Las construcciones en ladrillo constituyen uno de los eslabones fundamentales en la historia de la arquitectura. Su origen se ubica en Mesopotamia en el 2.200, a.C. en tiempos de la civilización acadia.Luego se expandió a Egipto y China y más tarde a Europa a través de Grecia y Roma. Excavaciones arqueológicas en la antigua ciudad de Ur demuestran que en 4.000 a. C. sumerios y babilonios secaban ladrillos al sol, y para reforzar muros y murallas recubrían las partes externas con ladrillos cocidos por ser estos más resistentes, que en ocasiones se esmaltaban para conseguir efectos decorativos.
Esta técnica llega a América con los colonizadores en el siglo XVI, y posteriormente con las sucesivas corrientes de inmigrantes europeos en los siglos XIX y XX.
Si bien los métodos de fabricación han evolucionado a lo largo del tiempo, sus componentes y la forma rectangular han experimentado pocos cambios.
Para su producción la arcilla es la materia prima que, mezclada con agua y moldeada pasa a un proceso de secado y cocción. Según la calidad de la materia prima y el tratamiento de elaboración se puede lograr un producto de alto rendimiento con variedad de resistencia mecánica y distintos tipos: ladrillo macizo, ladrillo hueco, etc.
Actualmente se han ganado nuevas propiedades para distintos usos en la construcción que lo hacen ventajoso en comparación a otros sistemas constructivos. Las principales características son: sostenibilidad, durabilidad, resistencia al fuego, acondicionamiento térmico y acústico.
sostenibilidad: La producción del ladrillo puede ser sinónimo de sostenibilidad. La arcilla, un recurso abundante en la naturaleza, es el material principal para su elaboración. Al no tener agregado de productos químicos es ecológico y respetuoso con el medio ambiente.Además, los ladrillos pueden reutilizarse y reciclarse una y otra vez, evitando la generación de escombros, permitiendo devolver el material a la tierra y aportando a un desarrollo circular.
Durabilidad: El proceso de cocción otorga al ladrillo una alta resistencia al paso del tiempo, al impacto y a la humedad. Por ello es uno de los materiales de construcción más duraderos, lo que se evidencia en las numerosas construcciones coloniales que se mantienen hasta hoy en buen estado.En la actualidad, la fabricación industrial ha incrementado aún más sus cualidades.
Resistencia al fuego:Su alto poder de resistencia al fuego es otra característica que distingue al ladrillo, condición que se logra durante el proceso productivo, ya que su cocción alcanza temperaturas de hasta 920 °C. Además, en el caso de incendios, los bloques cerámicos no emiten gases perjudiciales para la salud humana, convirtiéndose en un material seguro y confiable.
Acondicionamiento térmico y acústico: por su elevada masa térmica, construir con ladrillos puede ayudar a reducir las fluctuaciones de temperatura. Asimismo, en zonas que exigen mayor acondicionamiento térmico, existen soluciones que se adosan fácilmente al muro de albañilería como elementos de aislación y terminación interior o exterior.
El ladrillo ha demostrado a través del tiempo que es una solución constructiva de óptimo rendimiento. En la actualidad, cuando la arquitectura tradicional se enfrenta a nuevas tecnologías y materiales innovadores, la eficacia del ladrillo sigue vigente.
Podemos comprobar que por tales características la técnica del ladrillo es uno de los sistemas constructivos más utilizados en el mundo, y principalmente en Latinoamérica como material que representa tanto la tradición como la innovación local. Ejemplo de esto lo encontramos en Córdoba, Argentina, donde existe una cultura constructiva ligada a la calidad de la arcilla que se expresa en el uso extendido de este material para construcciones de distintas tipologías, caracterizando la imagen urbana del lugar.
Bibiana Sciortino, arquitecta, corresponsal del COAC en Córdoba, Argentina, marzo 2024
Bibiana Sciortino, arquitecta. Corresponsal del COAC a Córdoba, Argentina, març 2024
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de corresponsals: La indústria de la construcció a Alemanya en transformació: Perspectiva pel 2024 i 2025
La indústria de la construcció a Alemanya és un dels sectors més importants del país. Contribueix amb voltant del 12% (dades 2022) al producte interior brut (PIB) i dona ocupació a milions de persones. No obstant això, actualment el sector es troba en un procés de recessió, que va començar -com en moltes altres àrees de l'economia- amb la pujada dels tipus d'interès, la inflació, els problemes de subministrament o la falta de mà d'obra qualificada. D'aquesta manera ens trobem amb un mercat amb molts reptes però també oportunitats. En aquest article, veurem la situació actual de la indústria de la construcció alemanya, observarem les principals tendències i ens aventurarem a oferir una visió del futur.
Analitzem més detingudament els principals reptes:
1. Escassetat de subministraments i augment dels preus dels materials de construcció.
La guerra a Ucraïna i les sancions relacionades amb Rússia ha provocat una important escassetat de subministraments i un augment dels preus dels materials de construcció com la fusta, l'acer, l'alumini i l'energia. Aquest desenvolupament ha impactat negativament en els costos de construcció i la rendibilitat dels projectes de construcció. El fort augment dels preus de l'energia també ha afectat la producció de materials de construcció com el ciment i l’acer.
Tot i això, i en contra de l'esperat, les darreres estadístiques mostren que els preus dels materials estan, de fet, baixant lleugerament; el motiu principal és que la producció excedeix la demanda. A Alemanya la recuperació econòmica després de quasi dos anys d'inflació i l'enfonsament dels encàrrecs, especialment en el sector de la construcció residencial, s'espera molt lenta, sobretot si la compartim amb el creixement de països com EUA o, sense anar-nos-en tan lluny i tal com mostren les darreres dades, d'Espanya mateix.
2. Manca de personal qualificat
La indústria de la construcció alemanya pateix d'una marcada manca de personal qualificat.
La manca de personal s'expandeix transversalment en el sector de la construcció, de manera que no només parlem de personal a peu d'obra sinó també d'enginyers i arquitectes. Això provoca retards en els projectes de construcció, increments de costos i dificulta a les empreses aconseguir encàrrecs.
La manca de personal qualificat té diverses causes. D'una banda, la construcció és una professió físicament exigent, amb un alt risc laboral. Això fa que els joves es desanimin a
formar-se en aquest sector. D'altra banda, el desenvolupament demogràfic a Alemanya, amb un progressiu envelliment de la població, ha provocat una disminució en el nombre de possibles treballadors qualificats.
3. Augment dels tipus d'interès
L'increment dels tipus d'interès encareix les hipoteques, reduint la demanda d'immobles i, per tant, afectant negativament l'activitat de construcció en el sector residencial. Això afecta especialment als promotors immobiliaris i inversors privats que depenen de finançament.
El Banc Central Europeu (BCE) va començar a incrementar gradualment els tipus d'interès el 2022 per lluitar contra la inflació. Això ha provocat un augment dels tipus d'interès en la construcció, encarint la finançament dels projectes de construcció. Tot i que els darrers moviments intenten estabilitzar la situació, la sensació, sobretot entre el petit inversor, és d'inseguretat i, per tant, de cautela. La baixada dramàtica de les llicències d'obra reflecteix la situació: al gener la baixada respecte al 2023 va ser del 23% i si comparem les dades amb 2022 la baixada és del 43%. Dit d'una altra manera: es construeix quasi la meitat que abans de la guerra d'Ucraïna i de la conseqüent inflació i pujada de tipus d'interès.
4. Tendències i oportunitats en la indústria de la construcció.
Malgrat els reptes, hi ha desenvolupaments positius a la indústria de la construcció alemanya. Les principals tendències que ofereixen noves oportunitats per al sector són la digitalització, amb tecnologies com el BIM o la impressió 3D i la construcció sostenible, que està creixent tant en el sector residencial com en el comercial. Això es deu, entre altres raons, a l'augment de la consciència ambiental i als incentius governamentals per a la construcció sostenible.
Carlos Vidal Wagner, Arquitecte. Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya, Abril de 2024
Fonts d’informació:
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de corresponsals: On és la cooperativa de crèdit dels Arquitectes Australians?
La professió d'arquitecte a Austràlia, especialment les petites pràctiques, es troba amb nombrosos reptes, incloent-hi constriccions financeres, recursos limitats per a pràctiques sostenibles, una disminució dels ingressos de la indústria i beneficis desproporcionadament petits en comparació amb la càrrega de treball i les responsabilitats involucrades. Enmig d'aquests desafiaments, l'absència d'una cooperativa de crèdit adaptada per als arquitectes exacerba les dificultats. No obstant això, l'establiment d'una cooperativa de crèdit podria oferir una oportunitat única per als arquitectes per no només abordar les seves necessitats financeres, sinó també contribuir activament a la seva comunitat i la professió en general. Una via potencial és que la cooperativa de crèdit desenvolupi els seus propis projectes, amb tots els beneficis destinats a la comunitat o als arquitectes.
Reptes actuals a la professió d'arquitecte a Austràlia:
- Constriccions financeres: Les petites pràctiques d'arquitectura a Austràlia lluiten per accedir a opcions de finançament assequibles per a projectes, ampliació d'oficines o desenvolupament professional, conduint a un accés limitat al capital i costos de préstec més alts.
- Recursos limitats per a pràctiques sostenibles: Malgrat l'èmfasi creixent en l'arquitectura sostenible, les petites pràctiques manquen de recursos i suport per implementar solucions ecològiques de manera efectiva.
- Disminució dels ingressos de la indústria i marges de benefici: Els ingressos de la indústria dels serveis d'arquitectura han disminuït, portant a marges de benefici més baixos, especialment per a les petites pràctiques.
- Beneficis desproporcionadament petits: Els arquitectes reben una proporció desproporcionadament petita dels beneficis de desenvolupament de construcció en comparació amb altres actors del sector.
El paper d'una cooperativa de crèdit per als arquitectes: Una cooperativa de crèdit adaptada per als arquitectes podria abordar aquests reptes i proporcionar nombrosos avantatges:
- Accés a finançament assequible: Oferta de préstecs amb interessos baixos i termes de pagament flexibles per suportar les necessitats financeres de les petites pràctiques.
- Suport per a pràctiques sostenibles: Priorització del finançament per a projectes sostenibles i oferta de recursos per a iniciatives verdes.
- Plataforma d'advocacia i lobby: Oferir una plataforma per als arquitectes per advocar per una compensació justa i canvis normatius.
Promoció de la pràctica sostenible i l'advocacia: A més, la cooperativa de crèdit podria jugar un paper crucial en la promoció de pràctiques sostenibles dins la professió i la comunitat en general. Prioritzant el finançament per a projectes sostenibles i defensant polítiques ambientalment responsables, la cooperativa de crèdit podria contribuir a un entorn construït més sostenible.
Referència a l'Arquia Bank: L'Arquia Bank, abans conegut com a Caja de Arquitectos, ofereix un exemple d'una institució de crèdit adaptada per als arquitectes. Fundat el 1983 a Espanya, oferia serveis bancaris especialitzats exclusivament per als arquitectes, promocionant el seu desenvolupament professional i interessos (fins que degut a la Crisis Financera Global es van reestructurar com a entitat bancària al 2017).
Donant poder als arquitectes i les comunitats: A més, una cooperativa de crèdit podria donar poder als arquitectes per desenvolupar els seus propis projectes, amb tots els beneficis destinats a la seva comunitat o als mateixos arquitectes. Aquest enfocament no només fomenta la independència financera, sinó que també permet als arquitectes contribuir activament al desenvolupament de la seva comunitat.
Cooperatives de Crèdit existents a Austràlia: Austràlia té una rica història de cooperatives de crèdit en diverses indústries, incloent-hi agricultura, processament de llet i hostaleria. Alguns exemples inclouen:
- Co-operative Bulk Handling (CBH) - Proveeix serveis cooperatius per a la collita de gra a Austràlia Occidental.
- Murray Goulburn Co-operative Co Limited - Una cooperativa de processament de llet amb base a Victoria.
- Dairy Farmers Milk Co-operative Ltd - Una cooperativa involucrada en la ramaderia de llet i el processament de llet.
- Namoi Cotton Co-operative Ltd (NSW) - Una cooperativa de cotó que opera a Nova Gal·les del Sud.
- Independent Liquor Group Dist. Co-operative Ltd - Una cooperativa involucrada en la distribució i venda d'alcohol.
- Chester Hill RSL & Bowling Club Co-operative (NSW) - Una cooperativa que ofereix serveis d'hostaleria.
- Geraldton Fishermen's Co-op Ltd (WA) - Una cooperativa involucrada en la indústria de la pesca, especialment a Austràlia Occidental.
Les cooperatives arreu del món operen sota els següents set principis clau:
- Pertinença voluntària i oberta
- Control democràtic dels membres
- Participació econòmica dels membres
- Autonomia i independència
- Educació, formació i informació
- Cooperació entre cooperatives
- Preocupació per la seva comunitat
Com a conclusió, l'establiment d'una cooperativa de crèdit per als arquitectes a Austràlia té el potencial d'abordar molts dels reptes de la professió. Oferta de finançament assequible, suport per a pràctiques sostenibles, defensa d'una compensació justa i capacitat per desenvolupar els seus propis projectes. Una cooperativa de crèdit podria donar poder als arquitectes i contribuir a un futur més sostenible i equitatiu per a la professió i les comunitats a les quals serveixen.
Victor Alcami, arquitecte. Corresponsal del COAC a Sidney, Austràlia. Abril 2024
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español