Revista de corresponsals: "Perspectiva des d’Austràlia: Del jardí interior al cosmos; una arquitectura amb llenguatge propi "
Donat que fa prop d’una dècada que exerceixo com a corresponsal del COAC a Sydney, Austràlia, i coincidint amb la finalització d’un projecte que l’any passat va ser reconegut amb diversos premis i publicacions internacionals, he aprofitat aquesta ocasió per compartir algunes reflexions al voltant del procés de pensament que m’acompanya com a arquitecte immigrant amb una mirada arrelada en la cultura catalana però oberta al món.
Aquest article no és només una descripció d’un projecte, sinó un intent d’explicar com es construeix un llenguatge propi a partir de l’experiència, la distància i la voluntat d’experimentar amb les tipologies, els materials i les idees. Des del jardí interior d’una casa adossada fins a la immensitat conceptual de l’espai exterior, cada projecte és una oportunitat per repensar com vivim, què veiem i com volem habitar el futur.
El jardí com a espai d’expressió domèstica
Quan vaig començar a dissenyar Terrace House Mirage, no només volia crear una casa singular dins un entorn homogeni. La meva ambició era proposar una revisió tipològica d’un model urbà repetit arreu del món: la casa adossada.
Aquest tipus d’habitatge creix per repetició. Això vol dir que, un cop identificats els problemes comuns, les solucions també poden ser compartides. El projecte proposa diversos ajustos tipològics que poden ser adaptats a contextos molt diferents.
Un d’aquests ajustos és l’eliminació d’angles per potenciar la percepció de l’espai. En aquest sentit, els miralls elevats, inspirats parcialment en l’American Bar d’Adolf Loos, contribueixen a obrir visualment els interiors.
Un altre gest va ser fusionar la cuina i el menjador mitjançant una placa d’inducció invisible, que permet cuinar sense escalfar la superfície. Aquest sistema maximitza l’eficiència en habitatges petits i promou una convivència més fluïda.
I finalment, el redisseny de la planta baixa com un jardí habitable: un pati completament operable que, en climes càlids, permet que la casa s’obri completament, oferint una experiència d’outdoor living inèdita en aquest tipus d’habitatge.
Però, com podríem adaptar aquesta proposta a climes més freds i plujosos, com per exemple el del Regne Unit? Potser caldria mirar cap a les hivernacles tradicionals. Aquestes estructures podrien permetre que el jardí es visqui com una extensió de l’interior, o bé que un espai mínim es transformi en un racó d’aire lliure habitable.
I llavors caldria fer-se una altra pregunta: com podem fer-ho de manera sostenible? Podríem reinterpretar l’esperit de les hivernacles amb materials més resistents, més assequibles o més eficients? D’aquest camí pot néixer un detall constructiu tan funcional com poètic.
El llenguatge propi del risc i la intuïció
Prendre riscos no hauria de ser l’excepció en el disseny, sinó la norma. No pas per frivolitat, sinó perquè el plaer d’experimentar forma part essencial del procés de creació.
Dissenyar és un acte d’amor. Cal estimar allò que fas, perquè paradoxalment, hi ha molt de patiment dins el procés creatiu. Tot el que necessites és més amor i perseverança. Cal escoltar-se, confiar en la pròpia intuïció, però també saber escoltar les crítiques: algunes et faran dubtar, però d’altres et poden portar a llocs millors.
Tot i que m’interessa molt l’arquitectura, sovint em nodreixo de disciplines menys condicionades per pressupostos o per les exigències de l’obra construïda. Un escenari de cinema, una instal·lació artística, un vestit… La moda, per exemple, és una indústria altament creativa. I tot això es pot traduir a l’arquitectura si tens el coneixement tècnic —o el desig d’adquirir-lo.
Cada projecte, en lloc de ser una repetició, es converteix en una nova travessa d’aprenentatge quan es pensa d’aquesta manera.
Coneix-te i prepara’t per estar sol. Començar un estudi pot ser una experiència profundament solitària. Terrace House Mirage es va gestar a casa, durant el confinament, amb un sol ordinador.
Creu en tu mateix i diverteix-te. Si jo vaig fer aquest projecte amb un ordinador, tu també pots.
Mirades múltiples en un món uniformitzat
El llenguatge arquitectònic també es forma observant el món. Vivim en una era d’hiperconnexió, però aquesta connexió no sempre genera cultures locals. Al contrari, tendeix a esborrar matisos.
El resultat és una mena d’avorriment estètic global. Tothom veu les mateixes coses, consulta els mateixos referents, repeteix els mateixos codis visuals.
Als anys seixanta, Superstudio ja advertia d’aquesta tendència amb el seu Continuous Monument. Aquella crítica a la ciutat homogènia és ara més vigent que mai, traslladada al pla digital.
Per això crec que cal mirar enrere. La història ens parla amb una riquesa cultural i formal infinita. Més enllà del nostre segle, hi trobem llenguatges diversos que esperen ser redescoberts i reinterpretats.
Sempre m’ha fascinat com les llengües i les cultures ofereixen maneres diferents d’entendre el món. No hi ha una única cultura “correcta”, sinó una convivència de visions en diàleg constant.
Sabies que la paraula tomàquet prové del náhuatltomatl? Aquest fruit, cultivat pels asteques, és avui universal. Com les idees: viatgen, es transformen i enriqueixen.
Cap al cosmos: arquitectura per pensar el món
Aquest llenguatge propi també pot expandir-se cap a l’inesperat. El meu projecte més recent, The Grid, és una oficina per a una empresa de satèl·lits. A primera vista, no té res a veure amb Terrace House Mirage. Però comparteixen una mateixa actitud: mirar més enllà del programa.
Durant molt de temps em preocupava definir el meu estil. Ara sé que no és una qüestió d’estètica, sinó de pràctica. El meu “estil” és la manera com m’apropo a cada projecte: com si fos un llenguatge.
The Grid parteix d’una preocupació per l’espai exterior: el control, la vigilància, la contaminació orbital. El sector espacial preveu multiplicar per cinc el nombre de satèl·lits en la pròxima dècada. Quines conseqüències té això?
El projecte no dona respostes clares, però obre preguntes a través de l’espai: combina referents de la ciència-ficció, elements visuals inspirats en la ingravidesa, i una materialitat que juga amb la percepció. És una arquitectura que es pot llegir en capes, com una peça musical on cada nova escolta revela un detall ocult.
A causa d’aquest enfocament tan intencional, no puc dissenyar molts projectes alhora. Prioritzo la qualitat, i busco sempre un repte nou. Ara que The Grid ja està acabat, no sé quin serà el meu pròxim projecte. M’agradaria dissenyar una galeria d’art, un pavelló públic, un teatre... o potser una discoteca. Un lloc compartit, obert a l’experiència col·lectiva.
Victor Olivar Alcami, arquitecte. Corresponsal del COAC a Sidney, Austràlia. Maig 2025
Epíleg: inspiracions que no són arquitectura
Les idees no sempre venen d’on les esperes. Us deixo algunes inspiracions:
MaggotBrain de Funkadelic (de fet, sona mentre escric aquestes línies)
La llum que canvia a l’alba, i com transforma la percepció de l’espai
Desiderata, de Max Ehrmann
L’Octatrackd’Elektron, una eina per compondre capes sonores
Stanley Kubrick, per la seva mirada visionària
Joseph Walsh, per un mobiliari escultòric i gairebé impossible
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de corresponsales: Frankfurt mira al cel: cap a on creix la ciutat?
Hay algo casi cinematográfico al llegar a Frankfurt: desde el tren, desde el coche o desde el aire, los rascacielos aparecen como un telón de fondo, como si alguien los hubiera colocado allí expresamente para que uno entienda enseguida de qué va la ciudad. Esto no es Berlín, ni Hamburgo, ni Munich. Esto es Manhattan, el corazón financiero de Europa.
El perfil urbano de Frankfurt no es fruto del azar. Tras la Segunda Guerra Mundial, la ciudad quedó profundamente destruida. La ausencia de un centro histórico intacto favoreció una reconstrucción orientada hacia el futuro, donde la verticalidad se convirtió en un rasgo de identidad. Con la consolidación del Bundesbank, la posterior instalación del Banco Central Europeo y el establecimiento de numerosas entidades financieras internacionales, el crecimiento en altura pasó a ser una necesidad funcional y símbolo de poder económico.
Desde 2020, Frankfurt ha vivido un nuevo auge en la construcción de rascacielos, impulsado en parte por la reubicación de instituciones después del Brexit y el consiguiente aumento de la demanda inmobiliaria. Proyectos como FOUR Frankfurt, un conjunto de cuatro torres de uso mixto, o la Millennium Tower, que con sus 288 metros será el edificio más alto de Alemania una vez finalizado, ilustran esta tendencia. También destacan el Omniturm, con su singular torsión en la fachada, y el Eden Tower, que apuesta por una envolvente vegetal como gesto hacia la sostenibilidad.
Estos desarrollos se sitúan en zonas delimitadas como Bankenviertel, Gallus o Europaviertel, bajo una planificación urbana que regula alturas, usos y contraprestaciones sociales. El Ayuntamiento promueve la integración de vivienda asequible y espacios públicos en estos proyectos, aunque en la práctica su presencia suele ser más simbólica que sustancial frente a la prevalencia de los usos corporativos y residenciales de alto standing.
Desde una mirada crítica, no faltan voces que cuestionan a quién beneficia realmente a este modelo de ciudad en altura. Las nuevas torres se destinan mayoritariamente a oficinas Premium, hoteles y apartamentos de lujo, mientras que la vivienda asequible queda en segundo plano. A esto se añaden efectos urbanos como el incremento de zonas de sombra, alteraciones en la ventilación a pie de calle y la pérdida de vitalidad urbana fuera del horario laboral.
El concepto de “gentrificación en altura” resume bien una de las críticas más habituales: la exclusión ya no se produce sólo horizontalmente, desplazando las clases medias y bajas hacia la periferia, sino también verticalmente, alejándolas de los niveles más “deseables” del nuevo skyline.
En términos de sostenibilidad, muchos de estos edificios cuentan con certificaciones como LEED o DGNB, e incorporan soluciones energéticamente eficientes. sería si crecer hacia arriba siempre es la solución más eficiente, o sólo la más fotogénica.
La ciudad, mientras, se debate entre la imagen que proyecta y la experiencia cotidiana de sus habitantes. Para el visitante, el skyline es un icono moderno con cierto aire neoyorquino. Para el residente, puede representar tanto un orgullo urbano como una distancia social.
Frankfurt mira al cielo, pero la cuestión sigue siendo si ese horizonte en ascenso será compartido o seguirá reservado para unos pocos.
Carlos Vidal, arquitecto. Corresponsal del COAC en Frankfurt, Alemania, abril de 2025
Fuentes:
https://www.euractiv.com/section/economy-jobs/news/turning-the-tide-frankfurt-attracts-london-banks/
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de Corresponsales: PAÍSES BAJOS: VIVIENDA COMPRA O ALQUILER SOCIAL/PRIVADO
A menudo hablamos de las políticas de vivienda social de otros países, pero rara vez concretamos en cuáles son sus políticas concretas a la hora de actuar en el mercado de la vivienda.
En este artículo les doy una descripción de lo que se está haciendo en Países Bajos para ayudar, sobre todo a los jóvenes, a tener acceso al mercado inmobiliario.
Vivienda de compra:
Debido a los precios elevados y la escasez de oferta, comprar una casa puede ser difícil, especialmente para los compradores jóvenes. Por eso hay varias opciones para hacerlo más asequible:
1. Duokoop
Con Duokoop, compras una casa, pero no el terreno. Éste sigue siendo propiedad de un fondo de inversión (DNGB Fonds), y tú pagas un alquiler mensual por este terreno. Más adelante, puedes comprar el terreno si quieres.
Ventajas:
_ Precio de adquisición más bajo: Dado que sólo compras la casa, el precio inicial es más asequible.
_ Cuotas mensuales más bajas: La cuota de alquiler del terreno suele ser menor que la hipoteca para comprarlo.
_ Beneficios fiscales: El importe pagado por el alquiler del terreno es deducible en impuestos.
Inconvenientes:
_ No te beneficies del aumento del valor del terreno: Si su valoración sube, no ganas dinero con esto.
_ Si decides comprar el terreno más tarde, puede ser más caro: Si el precio del terreno ha subido, tendrás que pagar más.
_ Sólo disponible con NHG: Tienes que contratar una hipoteca con Nationale Hypotheek Garantie (NHG).
2. Préstamo para primeros compradores (Starterslening)
Es un préstamo extra que puedes solicitar en el ayuntamiento si tu hipoteca no cubre el precio de la casa. Los primeros tres años no debes pagar intereses ni amortización.
Ventajas:
_ Te permite comprar una vivienda más cara: Con esta ayuda, puedes pedir más dinero del que te permite la hipoteca.
_ Sin costes adicionales los primeros 3 años: No debes pagar intereses ni devolver el préstamo inmediatamente.
_ Puedes devolverlo anticipadamente sin penalización.
_ Deducción fiscal: Los intereses son deducibles.
Inconvenientes:
_ Después de 3 años, la cuota puede subir: La tasa de interés es mayor que la de la hipoteca.
_ Sólo para viviendas dentro del límite NHG: No puedes utilizar este préstamo para comprar una casa que supere el precio máximo establecido.
3. KoopGarant y KoopStart
Son sistemas que permiten comprar una vivienda por debajo del precio de mercado. KoopGarant: El vendedor (promotor o cooperativa de vivienda) te garantiza que recomprará la casa si quieres venderla. El KoopStart: También ofrece descuentos en la compra, pero debes vender la casa en el mercado o devolver la bonificación cuando la vendas.
Ventajas:
_ Precio de compra más bajo: Pagas menos que el precio de mercado.
_Cuotas mensuales más bajas: Una hipoteca menor significa menos costes cada mes.
_ Con KoopGarant, tienes garantía de venta: El vendedor compra la vivienda en menos de 3 meses si quieres venderla.
Inconvenientes:
_ Compartición de beneficios y pérdidas: Si el precio sube o baja, lo compartes con la promotora o cooperativa.
_ Hipoteca NHG obligatoria.
_ Posible contrato de concesión del suelo (erfpacht): Algunas de estas casas están en régimen de alquiler de terreno, lo que puede generar costes adicionales.
4. Hipoteca con NHG (Nationale Hypotheek Garantie)
Es una garantía estatal para hipotecas de hasta 450.000€ en 2025. Esta protección reduce el riesgo para los bancos y puede ofrecer descuentos en la tasa de interés.
Ventajas:
_ Interés más bajo: Muchos bancos ofrecen una tasa reducida si tienes NHG.
_ Protección financiera: Si usted no puede pagar la hipoteca por circunstancias imprevistas (paro, enfermedad, divorcio), NHG puede ayudarte.
Condiciones:
_ La vivienda no puede superar el límite de precio NHG.
_ Tienes que pagar una comisión inicial (0,4% del préstamo).
Estas opciones pueden facilitar la compra de una vivienda en Países Bajos, especialmente para los primeros compradores. Además, el gobierno está desarrollando un Fondo Nacional para Vivienda Asequible para ampliar estas ayudas en el futuro.
Más información en:
_ Duokoop: Con Duokoop, compras la casa pero alquilas el terreno, lo que reduce el coste inicial. Más información en: Duokoop - Funda
_ Starterslening: Es un préstamo adicional para primeros compradores que ayuda a cubrir la diferencia entre la hipoteca máxima y el precio de la casa. Detalles disponibles en: Starterslening - Funda
_ KoopGarant y KoopStart: Programas que ofrecen descuentos en la compra de una vivienda a cambio de compartir posibles ganancias o pérdidas en el futuro. Más información en: KoopGarant y KoopStart - Funda
_ Nationale Hypotheek Garantie (NHG): Una garantía hipotecaria nacional que ofrece seguridad adicional y, a menudo, tasas de interés más bajas. Detalles en: NHG para primeros compradores
Vivienda de alquiler:
En los Países Bajos, el mercado de alquiler se divide principalmente en dos categorías:
1- Alquiler social: Este tipo de vivienda está destinada a personas con ingresos bajos o moderados. Las características principales son:
_Gestión por corporaciones de vivienda: Organizaciones sin ánimo de lucro que poseen y gestionan estas viviendas.
_ Alquileres regulados: Los precios están controlados por el gobierno para mantenerlos asequibles.
_ Asignación según ingresos: Las viviendas se distribuyen en base a los ingresos de los solicitantes, dando prioridad a aquellas con ingresos más bajos.
_ Lista de espera: Debido a la alta demanda, es común tener que esperar un tiempo antes de acceder a una vivienda de alquiler social.
2-Alquiler privado: Este segmento está formado por propietarios privados y empresas que alquilan viviendas a precios de mercado. Las características son:
_ Precios no regulados: Los alquileres se determinan según las condiciones del mercado y pueden ser más altos que en el sector social.
_ Menor intervención gubernamental: Existen menos regulaciones en comparación con el alquiler social.
_Variedad de ofertas: Existe una amplia gama de viviendas disponibles, desde apartamentos pequeños hasta casas grandes.
Fondo Nacional para la Vivienda Asequible
El Fondo Nacional para la Vivienda Asequible es una iniciativa del gobierno neerlandés destinada a aumentar la disponibilidad de viviendas asequibles en el país. Los objetivos principales del fondo son:
_ Financiación de proyectos: Proporcionar apoyo financiero para la construcción de nuevas viviendas asequibles y la renovación de las existentes.
_ Colaboración Público-privada: Trabajar juntamente con corporaciones de vivienda, municipios y promotores privados para desarrollar proyectos que aumenten la oferta de viviendas asequibles.
_ Inversión a largo plazo: Asegurar que las viviendas construidas o renovadas se mantengan asequibles durante períodos prolongados, beneficiando a varias generaciones de inquilinos.
Esta iniciativa busca abordar la creciente demanda de viviendas asequibles en Países Bajos y garantizar que personas de varios niveles de ingresos tengan acceso a viviendas dignas ya precios razonables.
Más información en:
1. Información sobre el alquiler social y privado en los Países Bajos:
_ Alquiler social: Ministerie van Binnenlandse Zaken en Koninkrijksrelaties
Este sitio ofrece información oficial sobre la vivienda social, cómo se gestiona y las condiciones para acceder a los Países Bajos.
_ Alquiler privado: WoningNet Aquí se pueden consultar las condiciones para el alquiler privado en las diferentes ciudades de los Países Bajos.
2. Información sobre el Fondo Nacional para la Vivienda Asequible:
_ Fondo Nacional para la Vivienda Asequible: Rijksoverheid - Woningbouw en betaalbare woningen
Esta página proporciona detalles sobre el plan del gobierno neerlandés para crear más viviendas asequibles mediante la creación del Fondo Nacional.
Marta Companys, arquitecta. Corresponsal del COAC en Gouda, Países Bajos. Marzo 2025
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de corresponsals: Frankfurt mira al cel: cap a on creix la ciutat?
Hi ha quelcom gairebé cinematogràfic en arribar a Frankfurt: des del tren, des del cotxe o des de l’aire, els gratacels apareixen com un teló de fons, com si algú els hagués col·locat allà expressament perquè un entengui de seguida de què va la ciutat. Això no és Berlín, ni Hamburg, ni Munic. Això és Manhattan, el cor financer d’Europa.
El perfil urbà de Frankfurt no és fruit de l’atzar. Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat va quedar profundament destruïda. L’absència d’un centre històric intacte va afavorir una reconstrucció orientada cap al futur, on la verticalitat es va convertir en un tret d’identitat. Amb la consolidació del Bundesbank, la posterior instal·lació del Banc Central Europeu i l’establiment de nombroses entitats financeres internacionals, el creixement en alçada va passar a ser una necessitat funcional i un símbol de poder econòmic.
Des del 2020, Frankfurt ha viscut un nou auge en la construcció de gratacels, impulsat en part per la reubicació d’institucions després del Brexit i l’augment consegüent de la demanda immobiliària. Projectes com FOUR Frankfurt, un conjunt de quatre torres d’ús mixt, o la Millennium Tower, que amb els seus 288 metres serà l’edifici més alt d’Alemanya un cop finalitzat, il·lustren aquesta tendència. També destaquen l’Omniturm, amb la seva singular torsió en la façana, i l’Eden Tower, que aposta per una envolupant vegetal com a gest cap a la sostenibilitat.
Aquests desenvolupaments se situen en zones delimitades com el Bankenviertel, Gallus o Europaviertel, sota una planificació urbana que regula alçades, usos i contraprestacions socials. L’Ajuntament promou la integració d’habitatge assequible i espais públics en aquests projectes, tot i que, en la pràctica, la seva presència sol ser més simbòlica que substancial davant la prevalença dels usos corporatius i residencials d’alt standing.
Des d’una mirada crítica, no falten veus que qüestionen a qui beneficia realment aquest model de ciutat en alçada. Les noves torres es destinen majoritàriament a oficines Premium, hotels i apartaments de luxe, mentre que l’habitatge assequible queda en un segon pla. A això s’hi afegeixen efectes urbans com l’increment de zones d’ombra, alteracions en la ventilació a peu de carrer i la pèrdua de vitalitat urbana fora de l’horari laboral.
El concepte de “gentrificació en alçada” resumeix bé una de les crítiques més habituals: l’exclusió ja no es produeix només horitzontalment, desplaçant les classes mitjanes i baixes cap a la perifèria, sinó també verticalment, allunyant-les dels nivells més “desitjables” del nou skyline.
En termes de sostenibilitat, molts d’aquests edificis compten amb certificacions com LEED o DGNB, i incorporen solucions energèticament eficients. Tot i això, construir en alçada també implica un alt consum de recursos materials i energètics, tant en la fase d’execució com en el manteniment. Això planteja dubtes sobre si la verticalitat és realment el model urbà més coherent amb els objectius climàtics actuals. Fent un exercici d’honestedat, probablement la pregunta seria si créixer cap amunt és sempre la solució més eficient, o només la més fotogènica.
La ciutat, mentrestant, es debat entre la imatge que projecta i l’experiència quotidiana dels seus habitants. Per al visitant, l’skyline és una icona moderna amb un cert aire novaiorquès. Per al resident, pot representar tant un orgull urbà com una distància social.
Frankfurt mira al cel, però la qüestió continua sent si aquest horitzó en ascens serà compartit o seguirà reservat per a uns pocs.
Carlos Vidal, arquitecte. Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya, abril de 2025
Fonts:
https://www.unstudio.com/projects/four-frankfurt/
https://www.skylineatlas.com/skyscrapers-on-the-millennium-area/
https://en.wikipedia.org/wiki/Omniturm
https://sempergreenwall.com/news/the-vertical-gardens-of-eden-a-green-tower-rises-above-the-city/
https://www.euractiv.com/section/economy-jobs/news/turning-the-tide-frankfurt-attracts-london-banks/
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español