Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Poligon industrial

Revista de Corresponsals. El disseny de l'espai públic com a estratègia per millorar les condicions de seguretat a la ciutat (Bucaramanga)

© Rodolfo Torres

És important ressaltar que l'espai públic a la nostra ciutat no estava preparat per assumir el repte que imposen els nous hàbits d'ús derivats de la COVID-19. Deixa al descobert les nostres mancances i debilitats que si les mirem per regions són molt diferents i de més o menys complexitat.  

Som conscients que Llatinoamèrica, és una de les regions més perilloses del planeta, segurament la Covid-19 ens mostrarà que els índexs existents (de les 50 ciutats a nivell mundial 43 són a la regió) augmentaran per diversos motius. Per això tenim l'oportunitat de repensar l'espai públic i projectar-lo de tal manera que pugui respondre a un problema tan complex com el que es deriva de la COVID 19. 

A les ciutats com Bucaramanga (Colòmbia), les mesures de xoc són les més convenients segurament per tenir respostes immediates, és a dir major força militar i policial, a les quals s'hauran d'integrar les estratègies urbanes, on la renovació i generació d'espais més segurs, il·luminats i sense barreres arquitectòniques seran claus per a aquesta problemàtica. Recordem que prevenir és anticipar-nos als fets. 

Diferents estudis a nivell nacional i experiències ja contrastades al nostre país i àrea metropolitana, ens demostren l'eficàcia de generar respostes urbanes i entorns menys hostils, sabent que, com a conseqüència de l'aïllament, les activitats econòmiques s'han vist seriosament afectades. 

Moltes de les intervencions van donar resposta a situacions d’adversitat i delinqüència, parcs com el de "Parque  Río de Oro" sector Bavaria 2 a la ciutat de Bucaramanga, estratègies que ja hem comentat en alguna ocasió com els retalls urbans entre altres exemples que tenim i que segueixen donant resultats esperançadors. 

El Parc Lineal Río de Oro, va aconseguir millorar la delinqüència que tenia el sector, fets com microtràfic de drogues, agressions de tipus sexual, enfrontament entre comunitats amb Límits d'habitatge informal sobre el riu i conca envaïda i habitatge subsidiat. 

Al parc hi ha dues àrees, una de totalment normalitzada i acceptada legalment a la societat i una altra que viu sempre a la vora del perill, en zona d'alt risc per inundació, ja que estan dins de la zona del riu, esllavissades etc. Baralles per hegemonies entre colles, pobresa absoluta i un desinterès que és comú en els governs locals de Colòmbia i en molts països d'Amèrica llatina.

Es van intervenir 3,7 hectàrees impactant a 55.000 persones, incorporant noves àrees d’ oci i esports, la mobilitat de vianants amb camins i el carril bici al voltant i interior del parc, places on es puguin reunir per a diferents motius però que comportin  la inclusió, millorament de l'espai urbà i natural, on el verd es reivindica en major proporció i millora l'estructura ecològica degradada, especialment la millora dels dos sectors separats després de tants anys d'abandó i violència. 

Aquest mateix any va ser reconegut a la biennal d'arquitectura amb una menció i ja s’ha convertit en referent per a moltes intervencions a nivell nacional. On tot era caos i violència avui hi conviuen habitants amb diferents pols de formalitat i on l'esport, els nens i la vida han tornat. Ara, sortir, ja no suposa entar a una ruleta del “què em passarà?”. Ara en aquest nou projecte tots seguirem sent iguals i s’hi aplica el que es va anomenar en el seu moment la pell de la democràcia. 

PARC LINEAL RÍO DE ORO, un parc per a l'esperança i la vida, és el clar exemple de com un parc o espai públic millora la seguretat i la convivència. 

 

Rodolfo Torres Puyana, arquitecte. Corresponsal de COAC a Bucaramanga, Colòmbia. Abril 2021. 

Suport: Francisco Jordán Serrano, arquitecte 

PDF version

Tornar
Rio de Janeiro

Revista de Corresponsales: Rio cancela su carnaval y en marzo arranca el Congreso Mundial de Arquitectos UIA2021RIO

© Foto de João Lucas Oliveira de Unsplash

Sin samba el fin de semana, ni la Feijoada del domingo ni el Carnaval, Río de Janeiro pierde turistas y la economía se queda sin aliento. La pandemia del coronavirus aleja el turismo y deja a la cultura agonizante a través de respiraderos. 

El Covid-19 golpeó fuerte en Río de Janeiro que basa gran parte de su economía en sus actividades creativas y turísticas. Rio, siempre ha sido un referente de la cultura nacional brasileña y principal destino de las personas que llegan a el país en busca de ocio.

En un escenario de autobuses, metros y vagones de tren atestados, trabajos precarios que se sustentan en la venta informal de productos de conveniencia, calles vacías, incertidumbre en la vacunación contra el Covid-19 e insuficiente ayuda por parte de gobierno para apoyar a una gran parte de la población necesitada, arranca este mes de marzo el Congreso Mundial de Arquitectos UIA2021RIO en el que se debatirán propuestas para el futuro de las ciudades. Inicialmente programado para julio del año 2020, la pandemia obligó a suspender el evento. El certamen esperaba recibir más de 20 mil participantes para debatir diversos temas bajo el lema "todos los mundos, un mundo", reuniendo el pensamiento global sobre arquitectura y urbanismo.

El congreso será un evento híbrido, mezclando conferencias presenciales y online. Se inicia ahora con una semana en formato digital y seguirá después del 18 al 22 de julio con actividades presenciales en la ciudad maravillosa, retransmitidas en vivo para todo el mundo.

Los participantes en el congreso tendrán acceso completo al contenido: presentaciones de los ponentes, ceremonias, seminarios, talleres, exposiciones, concursos de diseño y otros. Se presentarán 894 artículos y proyectos de 62 países, además de la Exposición, el Premio Nacional y el Concurso Internacional de Ideas Maré-Cidade.

El tema elegido para inaugurar el Congreso, del 22 al 25 de marzo, bajo el tema de "fragilidades y Desigualdades", que por un período inicial será de acceso abierto en línea para quien quiera acceder, es uno de los que más aflige y preocupa el mundo de hoy: las debilidades y desigualdades sociales.

El primer debate de la semana, con el título "Arquitectura de la inclusión social", reúne la arquitecta suiza Fabienne Hoelzel, la socióloga carioca Maria Alice Rezende de Carvalho, moderadas por la periodista Mariana Barros.

El siguiente debate, sobre "¿Qué es realmente la periferia?" será debatido por el arquitecto Alfredo Brillembourg y el líder comunitario Gilson Rodrigues.

El tercer debate trata específicamente de "Arquitectura en la Favela" y tiene involucrados: los arquitectos Alejandro Echeverri y Jorge Jáuregui. Este último, conocido por uno de los proyectos de intervención urbana y social, en Medellín, su ciudad natal, entre 2004 y 2008.

Con el fin de difundir los contenidos de los tres debates anteriores, se realizará un cuarto debate donde se discutirán los temas abordados, será una excelente oportunidad para cruzar ideas y consolidar conocimientos.

Con este formato, el evento se adecua a la situación actual, donde la presencia digital gana terreno a la interacción presencial, que es uno de los puntos fuertes en la comunicación brasileña, ligado a la cultura y su carácter acogedor. Este será sin duda uno más de los desafíos que afronta la ciudad en estos tiempos de cambio.

 

Carlos Arribas, arquitecto. Corresponsal del COAC en Río de Janeiro. Marzo 2021

PDF version

Tornar
Rio de Janeiro

Revista de Corresponsals: Rio cancel·la el seu carnaval i arrenca el Congrés Mundial d'Arquitectes UIA2021RIO

© Foto de João Lucas Oliveira de Unsplash

Sense samba el cap de setmana, ni la Feijoada de diumenge ni el Carnaval, Rio de Janeiro perd turistes i l'economia es queda sense alè. La pandèmia del coronavirus allunya el turisme i deixa a la cultura agonitzant a través de respiradors. 

El covid-19 va colpejar fort a Rio de Janeiro que basa gran part de la seva economia en les seves activitats creatives i turístiques. Rio, sempre ha estat un referent de la cultura nacional brasilera i principal destinació de les persones que arriben a el país a la recerca d'oci.

En un escenari d'autobusos, metros i vagons de tren atestats, treballs precaris que se sustenten en la venda informal de productes de conveniència, carrers buits, incertesa en la vacunació contra el covid-19 i insuficient ajuda per part de govern per donar suport a una gran part de la població necessitada, arrenca aquest mes de març el Congrés Mundial d'Arquitectes UIA2021RIO en el qual es debatran propostes per al futur de les ciutats. Inicialment programat per al juliol de l'any 2020, la pandèmia va obligar a suspendre l'esdeveniment. El certamen esperava rebre més de 20 mil participants per debatre diversos temes sota el lema "tots els mons, un món", reunint el pensament global sobre arquitectura i urbanisme.

El congrés serà un esdeveniment híbrid, barrejant conferències presencials i online. S'inicia ara amb una setmana en format digital i seguirà després de l'18 a l'22 de juliol amb activitats presencials a la ciutat meravellosa, retransmeses en viu per a tothom.

Els participants al congrés tindran accés complet al contingut: presentacions dels ponents, cerimònies, seminaris, tallers, exposicions, concursos de disseny i altres. Es presentaran 894 articles i projectes de 62 països, a més de l'Exposició, el Premi Nacional i el Concurs Internacional d'Idees Maré-Cidade.

El tema triat per inaugurar el Congrés, de l'22 a l'25 de març, sota el tema de "fragilitats i Desigualtats", que per un període inicial serà d'accés obert en línia per a qui vulgui accedir-hi, és un dels que més afligeix ​​i preocupa el món d'avui: les debilitats i desigualtats socials.

El primer debat de la setmana, amb el títol "Arquitectura de la inclusió social", reuneix l'arquitecta suïssa Fabienne Hoelzel, la sociòloga carioca Maria Alice Rezende de Carvalho, moderades per la periodista Mariana Barros.

El següent debat, sobre "Què és realment la perifèria?" serà debatut per l'arquitecte Alfredo Brillembourg i el líder comunitari Gilson Rodrigues.

El tercer debat tracta específicament de "Arquitectura a la Favela" i té involucrats: els arquitectes Alejandro Echeverri i Jorge Jáuregui. Aquest últim conegut per un dels projectes d'intervenció urbana i social, a Medellín, la seva ciutat natal, entre 2004 i 2008.

Per tal de difondre els continguts dels tres debats anteriors, es realitzarà un quart debat on es discutiran els temes abordats, serà una excel·lent oportunitat per creuar idees i consolidar coneixements. 

Amb aquest format, l'esdeveniment s'adequa a la situació actual, on la presència digital guanya terreny a la interacció presencial, que és un dels punts forts en la comunicació brasilera, lligat a la cultura i el seu caràcter acollidor. Aquest serà sens dubte un més dels desafiaments que afronta aquesta ciutat en aquests temps de canvi.

 

Carlos Arribas, arquitecte. Corresponsal del COAC a Rio de Janeiro. Març 20201

PDF version

Tornar
Llibres a sobre d'una taula

Revista de Corresponsales: Aprender a ser arquitcto en Portugal: Una aproximación humanística de la edificación

© Monica Alcindor

Nuestra profesión es la principal responsable de la construcción de los edificios en donde pasamos gran parte de nuestras vidas, así como de los diferentes entornos que definen nuestro medio espacial. Nuestros diseños tienen una clara influencia en las relaciones ya que somos los principales agentes de los escenarios en el que nuestra cotidianidad transcurre y tal como decía Durkheim la arquitectura es un hecho social material, es decir, la petrificación de un momento cultural de las diferentes comunidades establecidas a lo largo del territorio.

Aprender a ser arquitecto exige conocimientos en múltiples campos del saber, y dependiendo de cada Estado-nación con su particular cuerpo legislativo acaba incidiendo más en un campo que en otro influenciado por la propia historia de cada país. De modo que existen entre los diversos países aproximaciones diferenciadas a la hora de plantear la enseñanza de la arquitectura. En nuestro país, desde mediados del siglo XX los arquitectos en su formación universitaria han estado marcados por la presión por ser más técnicos en la profesión en una pugna por las competencias profesionales con los ingenieros. Albert Casals (1991) lo denominó en su tesis doctoral como el boom del “cientifismo”.

En cambio, en el caso de Portugal, la formación del arquitecto ha sido particularmente sensible a la dinámica del espacio y el lugar, y al papel de la práctica en la construcción cultural de los lugares (Appadurai, 1988). Las escuelas tratan de evitar transformar a los arquitectos en agentes intencionales de discontinuidad cultural, un tipo de discontinuidad que no refuerza los valores tradicionales, sino que trata que los jóvenes entiendan su medio intangible para que sirvan de forma adecuada al sistema existente. Tratan de dar al alumno las herramientas para analizar las claves semióticas que le permitan descifrar las diversas experiencias que se obtienen de un lugar y de este modo desarrollar una perspectiva analítica más consciente, valorando el uso integral de lo perceptivo, lo sensorial y lo emocional, como cadenas fundamentales de la expresión y el hacer arquitectónico que el arquitecto debe tener en cuenta antes de pasar a la fase proyectual. Tratan de enseñar a conocer mejor la cosmovisión de la comunidad que allí vive.

De los planes de estudio de los 18 centros de enseñanza existentes en Portugal destaca la aparición de asignaturas troncales de carácter social que tratan de establecer la conexión de la arquitectura con otros aspectos de la vida social general, la economía, la estructura del sistema de oportunidades, las regulaciones político-administrativas y las diferentes cosmovisiones que tienen los diversos grupos que interactúan en los espacios proyectados por los arquitectos.

Aunque al ser los centros educativos instituciones altamente burocratizadas resulta difícil educar prestando atención a las singularidades locales debido a la tendencia homogeneizadora nacida de la obligatoriedad de los centros educativos en difundir y sostener una norma universalmente válida para todos. Es por ello que la introducción de asignaturas de carácter social dota al arquitecto de herramientas críticas para aprender a problematizar la arquitectura con el fin de construir ambientes socialmente integradores y apropiados, unos de los grandes retos que la globalización nos ha colocado.

 

REFERENCIAS:

Appadurai, A. (1988). Introduction: Place and voice in anthropological theory. Cultural anthropology, 3(1), 16-20.

Casals, A. (1991) La construcción arquitectónica y la crisis de la tradición. Un estudio sobre la enseñanza de la construcción arquitectónica en la escuela de arquitectura de Barcelona. Non published PhD Thesis at UPC Barcelona, Spain

PDF version

Tornar

Pàgines