Revista de corresponsales: La pandemia en Alemania: ¿Qué se espera del 2021?
La crisis ocasionada por el coronavirus afecta menos del temido al sector de la construcción en Alemania, que está estable gracias a las medidas de apoyo estatales. Pero ¿que se espera del 2021?
A excepción de algunos despachos pequeños o arquitectos muy enfocados en ferias, showrooms y marketing, el ámbito de la arquitectura en Alemania aguanta bastante bien el bache de la Covidien-19. Naturalmente, este sector también ha contado y cuenta con ayudas estatales: ayudas directas en marzo de entre 4.000 y 15.000 €, Kurzarbeitgeld ≈ ERTE, reducción del pago de impuestos, etc. Según una encuesta realizada por el Colegio de Arquitectos y el Colegio de Ingenieros, a finales de septiembre de 2020 un cuarto de los despachos recibían aún ayudas estatales.
Los proyectos siguen su camino con un ritmo ligeramente más lento (visados, cambios en planes de usos, ...) pero en ningún momento ha habido una pausa en el sector. Las obras siguen su curso y, incluso, el número de visados en agosto era superior al del 2019 al mismo mes. La contratación, sin embargo, sí que ha bajado ligeramente respecto al año anterior.
El teletrabajo también se ha establecido en el sector, pero tampoco se renuncia completamente a la oficina. Y entre mascarillas, máquinas de filtro y ventilación cruzada a 5 ° C, está todo el mundo expectante para ver las consecuencias que resultan del año que pronto dejaremos atrás.
Los analistas, según la plataforma alemana "Competition-online", esperan para el 2.021 un estancamiento del sector de la construcción, debido a que los efectos de la coyuntura general llegarán en diferido en el sector de la construcción. Y puede ser que suceda en el ámbito de las oficinas, pero en el ámbito de la vivienda se hace difícil de creer. Desde hace años hay una fuerte demanda de vivienda en las grandes ciudades. Y, de hecho, actualmente, falta personal cualificado en el sector.
Aparte de la incertidumbre por el futuro del sector, la crisis de la pandemia ha puesto de relieve, también en Alemania, problemas existentes que ahora se han amplificado y en los que habrá que trabajar intensivamente en los próximos años. Y la arquitectura y todo el sector de la construcción tienen mucho que decir. El problema de la crisis climática, los precios excesivos en vivienda, la movilidad y el espacio público son algunos de los temas que el Colegio de Arquitectos de Hamburgo ha puesto sobre la mesa en un documento que han elaborado para abrir el debate sobre qué ciudad queremos. ¿Cómo debe ser la movilidad si la gente se va a vivir a las afueras debido a los altos precios en vivienda y la opción al teletrabajo? ¿Cómo debe ser el transporte público si actualmente se prioriza el vehículo privado (coche / bicicleta)? ¿Qué espacio se da a los coches para con las personas dentro de la ciudad? ¿Cierta densidad sí, pero qué mínimos deberían cumplir? Como se puede crear / hacer accesible a la gente más espacio dentro de la ciudad? ¿Qué espacios de la vivienda podrían ser públicos y cuáles deberían mantenerse privados? ¿Como pueden ser los edificios flexibles en uso? ¿Como se pueden reutilizar los edificios de oficinas vacíos? Estas son algunas de las preguntas que se plantean.
A mediados de septiembre de 2020, la presidenta de la Comisión Europea Úrsula von der Leyen explicaba en un discurso la importancia de un cambio en la manera de construir, ya que "nuestros edificios causan un 40% de nuestras emisiones. Deben ser menos caros, malgastar menos y ser más sostenibles. " Así anunciaba la necesidad de crear un organismo europeo promovido por la Unión Europea, que trabaje por una renovación del sector, desde los proyectistas hasta la industria, enfocada a reducir la huella de carbono, hacer viviendas a precios asequibles y, a esto, desde una comisión de expertos que trabajen también para dar un nuevo carácter a los nuevos edificios y ciudades de la sociedad actual. Esta comisión de expertos englobaría artistas, arquitectos, ingenieros, estudiantes, diseñadores ... para, juntos, crear una nueva Bauhaus, "La Bauhaus de la Tierra".
En la misma línea trabaja la arquitecta Jefe en Berlín, Regula Lüscher, que tiene muy claro que hay que la acción política para hacer crecer una nueva industria de la construcción, donde se evite el uso del hormigón y se promueva, en su lugar, el uso de materias primas renovables como la madera. Según ella, "la industria debe evolucionar. En la región hay madera, pero falta el know-how. Debemos tener una industria de la madera 4.0 por Berlín. " Por ello, para que las empresas vean que hay mercado y quieran reorientarse en la madera, crearán un barrio de construcción únicamente de madera en el espacio del actual aeropuerto Tegel, que dejará de funcionar con la finalización de las obras del nuevo aeropuerto Berlín Brandenburg. Además, quieren que sea una ciudad-esponja (Schwammstadt), que absorba el máximo de agua en el suelo y cubiertas, para poder bajar la temperatura en periodos extremadamente cálidos. Paralelamente también se podrá utilizar el agua para la vegetación de las fachadas.
Esperamos pues, que en 2021 nos lleve más iniciativas como estas y que vamos, entre todos y todas, descifrando las oportunidades que nos da este nuevo marco excepcional para crear un nuevo concepto de arquitectura y de ciudad.
Guida Maymó Campos, arquitecta. Corresponsal del COAC en Hamburgo, Alemania. noviembre 2020.
referencias:
"La ciudad tras el corona", documento Colegio de Arquitectos de Hamburgo
https://www.akhh.de/fileadmin/user_upload/PM_Chancen_f%C3%BCr_die_Nach-Corona-Stadt.pdf
"El corona acelera procesos urbanos", artículo de Competition-online
"La Nueva Bauhaus Europea, la iniciativa europea de la Ursula von der Leyen", artículo de Baunetz
"La construcción espera todavía un golpe de Covidien", artículo de competition-online
"Como les va a los despachos en la crisis"
https://www.competitionline.com/de/news/markt/wie-es-planungsbueros-in-der-krise-ergeht-2911.html
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de corresponsales: La subespecialización alemana vs. el multitalento extranjero
Uno de los temas de conversación más comunes al hablar sobre las diferencias entre ejercer como arquitecto en Alemania en comparación con otros países como España (aunque también existen diferencias similares con Croacia o Italia), es el tema de la especialización y diversificación de los profesionales involucrados en un proyecto, especialmente desde el punto de vista del visado y la tramitación de la licencia de obras.
Así como en España es común que para proyectos no demasiado complejos el arquitecto se encargue al mismo tiempo del cálculo de estructuras, del dimensionado de la red de abastecimiento y de saneamiento, eficiencia energética, protección contra incendios, etc.
en Alemania para cada subespecialidad no vinculada directamente con el diseño proyectual del edificio se requiere la contratación de los servicios de un especialista acreditado para calcular y dimensionar cada uno de estos aspectos. De esta manera existen listas en los colegios de arquitectos y/o en los colegios de ingenieros en las que figuran los especialistas acreditados para emitir cálculos y certificados de este tipo. A la hora de entregar la documentación para el visado/licencia de obra, se requiere que el especialista certifique su adhesión a una de estas listas. Lo anteriormente descrito implica que para construir un edificio incluso si se trata de una obra poco compleja, se necesitarán, como mínimo, un especialista adherido a la correspondiente lista del colegio de ingenieros para la estructura, otro para la acústica (en edificios plurifamiliares), otro para la eficiencia energética y por último uno para la protección contra incendios (para edificios poco complejos esta función sí la puede ejercer el propio arquitecto).
Pero la especialización no acaba allí. No solo no puede el arquitecto (a no ser que se haya sacado la correspondiente especialización) calcular determinados aspectos técnicos del edificio, sino que existen diferentes grados de especialización dentro de cada rama que permiten el cálculo o la emisión de certificados para determinadas tipologías de edificios, que vienen a diferenciarse en función de su complejidad. Así pues un estructurista puede tener la acreditación para calcular chalets unifamiliares pero no para edificios plurifamiliares más complejos; lo mismo ocurre con la protección contra incendios, donde existen hasta tres categorías diferentes (con su lista de especialistas correspondiente) en función de la complejidad del proyecto.
Toda esta diversificación tiene consecuencias en cuanto a la manera de trabajar, especialmente cuando un alemán quiere trabajar en España o viceversa. Por lo general en Alemania la manera polifacética de trabajar de los arquitectos provenientes de países sin tanta subespecialización está bien vista, pues sugiere una visión más global de la arquitectura que permite trabajar el proyecto de una manera más autónoma sin tener que apalabrar constantemente cambios con el correspondiente especialista. En este sentido lo debe llevar peor el arquitecto alemán que se propone construir un chalet en España y se encuentra con toda una serie de competencias que no puede ni sabe manejar en solitario.
Por otro lado no se puede subestimar la influencia que tiene la subespecialización en la propia economía del mundo de la construcción: formaciones para especializarse, tasas de pertenencia a determinadas listas, etc. sumado al propio hecho de tener un proyecto cuyos honorarios acaban mucho más diseminados que si una sola persona se ocupara de la mayoría de cálculos y certificaciones. Al fin y al cabo todo acaba auto-regulándose, pues al no tener que ocuparse el arquitecto de determinados aspectos puede aceptar más encargos centrándose solo en la parte proyectual.
En definitiva y de cara a colegiados que quieran dar el paso a Alemania, es aconsejable que a la hora de hacer una entrevista de trabajo se haga precisamente hincapié en la diversificación que tiene la experiencia que se trae desde España, dado que permite una integración y previsión de aspectos técnicos que otros aspirantes alemanes con mucha probabilidad no tengan.
Carlos Vidal Wagner, arquitecto. Corresponsal del COAC en Frankfurt, Alemania. Noviembre 2020
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
REvista de corresponsals: La pandèmia a Alemanya: Què s’espera del 2021?
La crisi ocasionada pel coronavirus afecta menys del temut al sector de la construcció a Alemanya, que està estable gràcies a les mesures de suport estatals. Però, que s’espera del 2021?
A excepció d’alguns despatxos petits o arquitectes molt enfocats en fires, showrooms i màrqueting, l’àmbit de l’arquitectura a Alemanya aguanta prou bé la sotragada de la covid-19. Naturalment, aquest sector també ha comptat i compta amb ajudes estatals: ajudes directes al març d’entre 4.000 i 15.000€, Kurzarbeitgeld ≈ ERTO, reducció del pagament d’impostos, etc. Segons uns enquesta feta pel Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Enginyers, a finals de setembre de 2020 un quart dels despatxos rebien encara ajudes estatals.
Els projectes continuen el seu camí amb un ritme lleugerament més lent (visats, canvis en plans d’usos,…) però en cap moment hi ha hagut una pausa en el sector. Les obres segueixen el seu curs i, fins i tot, el número de visats a l’agost era superior al del 2019 al mateix mes. La contractació, però, sí que ha baixat lleugerament respecte l’any anterior.
El teletreball també s’ha establert en el sector, però tampoc es renuncia completament a l’oficina. I entre mascaretes, màquines de filtre i ventilació creuada a 5°C, està tothom expectant per veure les conseqüències que resulten de l’any que aviat deixarem enrere.
Els analistes, segons la plataforma alemanya “Competition-online”, esperen pel 2021 un estancament del sector de la construcció, degut a que els efectes de la conjuntura general arribaran en diferit al sector de la construcció. I potser succeeix en l’àmbit d’oficines, però en l’àmbit de l’habitatge es fa difícil de creure. Des de fa anys hi ha una forta demanda d’habitatge a les grans ciutats. I, de fet, actualment, falta personal qualificat en el sector.
A part de la incertesa pel futur del sector, la crisi de la pandèmia ha posat en relleu, també a Alemanya, problemes existents que ara s’han amplificat i en els quals caldrà treballar-hi intensivament en els propers anys. I l’arquitectura i tot el sector de la construcció hi tenen molt a dir. El problema de la crisi climàtica, els preus excessius en habitatge, la mobilitat i l’espai públic són alguns dels temes que el Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg ha posat sobre la taula en un document que han elaborat per obrir el debat sobre quina ciutat volem. Com ha de ser la mobilitat si la gent se’n va a viure als afores degut als alts preus en habitatge i l’opció al teletreball? Com ha de ser el transport públic si actualment es prioritza el vehicle privat (cotxe/bicicleta)? Quin espai es dona als cotxes envers a les persones dins la ciutat? Certa densitat sí, però quins mínims s’haurien de complir? Com es pot crear/fer accessible a la gent més espai dins la ciutat? Quins espais de l’habitatge podrien ser públics i quins s’haurien de mantenir privats? Com poden ser els edificis flexibles en ús? Com es poden reutilitzar els edificis d’oficines buits? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen.
A mitjans de setembre de 2020, la Presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen explicava en un discurs la importància d’un canvi en la manera de construir, ja que “els nostres edificis causen un 40% de les nostres emissions. Han de ser menys cars, malgastar menys i ser més sostenibles.” D’aquesta manera anunciava la necessitat de crear un organisme europeu promogut per la Unió Europea, que treballi per una renovació del sector, des dels projectistes fins a la indústria, enfocada a reduir la petjada de carboni, fer habitatges a preus assequibles i, tot això, des d’una comissió d’experts que treballin també per a donar un nou caràcter als nous edificis i ciutats de la societat actual. Aquesta comissió d’experts englobaria artistes, arquitectes, enginyers, estudiants, dissenyadors... per, junts, crear una nova Bauhaus, “La Bauhaus de la Terra”.
En la mateixa línia treballa l’arquitecta en cap a Berlín, Regula Lüscher, que té molt clar que cal l’acció política per a fer créixer una nova indústria de la construcció, on s’eviti l’ús del formigó i es promogui, al seu lloc, l’ús de matèries primeres renovables com la fusta. Segons ella, “la indústria ha d’evolucionar. A la regió hi ha fusta però falta el know-how. Hem de tenir una indústria de la fusta 4.0 per Berlín.” Per això, per a que les empreses vegin que hi ha mercat i vulguin reorientar-se en la fusta, crearan un barri de construcció únicament de fusta a l’espai de l’actual aeroport Tegel, que deixarà de funcionar amb la finalització de les obres del nou aeroport Berlín Brandenburg. A més, volen que sigui una ciutat-esponja (Schwammstadt), que absorbeixi el màxim d’aigua en el terra i cobertes, per a poder fer baixar la temperatura en períodes extremadament càlids. Paral·lelament també es podrà fer servir l’aigua per a la vegetació de les façanes.
Esperem doncs, que el 2021 ens porti més iniciatives com aquestes i que anem, entre tots i totes, desxifrant les oportunitats que ens dona aquest nou marc excepcional per a crear un nou concepte d’arquitectura i de ciutat.
Guida Maymó Camps, arquitecta. Corresponsal del COAC a Hamburg, Alemanya. Novembre 2020
Referències:
“La ciutat després del corona”, document Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg
https://www.akhh.de/fileadmin/user_upload/PM_Chancen_f%C3%BCr_die_Nach-Corona-Stadt.pdf
“El corona accelera processos urbans”, article de Competition-online
„La Nova Bauhaus Europea, la iniciativa europea de la Ursula von der Leyen“, article de Baunetz
“La construcció espera encara un cop de covid”, article de competition-online
“Com els va als despatxos en la crisi”
https://www.competitionline.com/de/news/markt/wie-es-planungsbueros-in-der-krise-ergeht-2911.html
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de corresponsals: La subespecialització alemanya vs. el multitalent estranger
Un dels temes de conversa més comuns en parlar sobre les diferències entre exercir com a arquitecte a Alemanya en comparació amb altres països com Espanya (encara que també existeixen diferències similars amb Croàcia o Itàlia), és el tema de l'especialització i diversificació dels professionals involucrats en un projecte, especialment des del punt de vista del visat i la tramitació de la llicència d'obres.
Així com a Espanya és comú que per a projectes no massa complexos l'arquitecte s'encarregui al mateix temps del càlcul d'estructures, del dimensionament de la xarxa de proveïment i de sanejament, eficiència energètica, protecció contra incendis, etc. A Alemanya, per a cada subespecialització no vinculada directament amb el disseny projectual de l'edifici es requereix la contractació dels serveis d'un especialista acreditat per a calcular i dimensionar cadascun d'aquests aspectes. D'aquesta manera existeixen llistes en els col·legis d'arquitectes i/o en els col·legis d'enginyers en les quals figuren els especialistes acreditats per a emetre càlculs i certificats d'aquest tipus. Alhora d'entregar la documentació per al llicència d'obra, es requereix que l'especialista certifiqui la seva adhesió a una d'aquestes llistes. L'anteriorment descrit implica que per a construir un edifici fins i tot si es tracta d'una obra poc complexa, es necessiten, com a mínim, un especialista adherit a la corresponent llista del col·legi d'enginyers per a l'estructura, un altre per a l'acústica (en edificis plurifamiliars), un altre per a l'eficiència energètica i finalment un per a la protecció contra incendis (per a edificis poc complexos aquesta última funció sí que la pot exercir el mateix arquitecte).
Però l'especialització no acaba aquí. L'arquitecte no només no pot (tret que s'hagi tret la corresponent especialització) calcular determinats aspectes tècnics de l'edifici, sinó que existeixen diferents graus d'especialització dins de cada branca que permeten el càlcul o l'emissió de certificats per a determinades tipologies d'edificis, que venen a diferenciar-se en funció de la seva complexitat. Així doncs un estructurista pot tenir l'acreditació per a calcular xalets unifamiliars, però no per a edificis plurifamiliars més complexos; el mateix ocorre amb la protecció contra incendis, on existeixen fins a tres categories diferents (amb les corresponents llistes d'especialistes) en funció de la complexitat del projecte.
Tota aquesta diversificació té conseqüències pel que fa a la manera de treballar, especialment quan un alemany vol treballar a Espanya o viceversa. En general a Alemanya la manera polifacètica de treballar dels arquitectes provinents de països sense tanta subespecialització està ben vista, perquè suggereix una visió més global de l'arquitectura que permet treballar el projecte d'una manera més autònoma sense haver d'aparaular constantment canvis amb el corresponent especialista. En aquest sentit l'ha de portar pitjor l'arquitecte alemany que es proposa construir un xalet a Espanya i es troba amb tota una sèrie de competències que no pot ni sap manejar en solitari.
D'altra banda no es pot subestimar la influència que té la subespecialització en la mateixa economia del món de la construcció: formacions per a especialitzar-se, taxes de pertinença a determinades llistes, etc. sumat al mateix fet de tenir un projecte els honoraris del qual acaben molt més disseminats que si una sola persona s'ocupés de la majoria de càlculs i certificacions. Al cap i a la fi tot acaba autoregulant-se, ja que com que l'arquitecte no ha d'ocupar-se de determinats aspectes pot acceptar més encàrrecs centrant-se només en la part projectual.
En definitiva i de cara a col·legiats que vulguin fer el pas de venir a Alemanya, és aconsellable que a l'hora de fer una entrevista de treball es posi molt d‘èmfasi en la diversificació que té l'experiència que es porta des d'Espanya, atès que permet una integració i previsió d'aspectes tècnics que altres aspirants alemanys amb molta probabilitat no tinguin.
Carlos Vidal Wagner, arquitecte. Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya. Novembre 2020
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español