Exposició: "Juan Batlle Planas, el gabinet surrealista"
Museu d’Art de Girona
http://museuart.com/juan-batlle-planas-el-gabinet-surrealista-2/
Thursday, 14 February, 2019 - 18:00 to Sunday, 26 May, 2019 - 14:00
Butlletí:
Exposición: "Josep Maria Pericas i Morros, 1881-1966. Arquitecto"
Imatge:
© Fotografia: Lluis Casals / Disseny: eumo_dc
Del 24 de enero al 28 de abril, el Museo del Arte de la Piel acoge la exposición “Josep Maria Pericas i Morros. 1881-1966. Arquitecto”, organizada por la Demarcación de las Comarcas Centrales del Colegio de Arquitectos de Cataluña.
Josep M. Pericas (Vic, 1881 - Barcelona 1966) forma parte de la primera generación de arquitectos novecentistas, conjuntamente con sus amigos y compañeros Masó y Jujol, y señala la expresión más clara y evolutiva del novecentismo.
En los inicios, siempre desde las directrices artísticas del obispo Torras i Bages que proponen un claro enfrentamiento con el modernismo imperante, es la figura de Antoni Gaudí quien orienta su primer discurso plástico. De forma casi inmediata, de acuerdo con una valoración personal de la arquitectura popular, del medievalismo, en concreto de la esquematización del arte románico por un lado; y por otro, de la voluntad de modernización, entendida como una aproximación al movimiento arquitectónico centroeuropeo, dirigido desde el movimiento de la sezecion vienesa, su arquitectura evoluciona hacia a un estilo propio.
La segunda década del siglo XX, es la plenitud de esta voluntad de evolución y creación de la arquitectura de Pericas, que corre paralela a las corrientes europeas más avanzadas. Los nuevos caminos que seguirá la arquitectura catalana al final de este periodo de carácter más conservador, clasicista y académico, incide de forma sutil en su obra que asimila poco a poco estos conceptos, sin perder en ningún momento la fuerza de su estilo personal totalmente consolidado.
Josep Maria Pericas, conjuntamente con Rafel Masó representan el valor de la arquitectura catalana en este periodo postmodernista y hasta el entroncamiento a los principios racionalistas, que en Catalunya significó el movimiento G.A.T.P.A.C.
La exposición repasa la obra de Josep Maria Pericas i Morros (Vic 1881- Barcelona 1966) uno de los arquitectos catalanes más importantes del siglo XX. Muy vinculado a Osona, su figura es aún hoy desconocida, aunque proyectó obras de gran interés como las casas Bayés, Colomer y la Fuente de Sant Pere en Vic; la Iglesia de Rocaprevera en Torelló o las restauraciones de las iglesias de Santa Maria de Manlleu o Sant Andreu de Tona, entre muchas otras. En Barcelona fue autor también del Monumento a Mossèn Cinto Verdaguer. La muestra es el resultado de años de estudio al que hay que sumar el esfuerzo por reunir planos, objetos y muebles de diferentes colecciones privadas. El objetivo es dar a conocer una visión amplia de su arquitectura y también de los elementos decorativos y diseños que ayudan a captar su rico universo creativo.
Organiza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de les Comarques Centrals
Colabora: Ajuntamiento de Vic, Museo del Arte de la Piel, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, La Caixa, Institut Puig-Porret.
Exposició: "Josep Maria Pericas i Morros, 1881-1966. Arquitecte"
Imatge:
© Fotografia: Lluis Casals / Disseny: eumo_dc
Del 24 de gener al 28 d’abril, el Museu de l’Art de la Pell acull l’exposició “Josep Maria Pericas i Morros. 1881-1966. Arquitecte”, organitzada per la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Josep M. Pericas (Vic, 1881 - Barcelona 1966) forma part de la primera generació d’arquitectes noucentistes, conjuntament amb el seus amics i companys Masó i Jujol, i assenyala l’expressió més clara i evolutiva del noucentisme.
En els inicis, sempre des de les directrius artístiques del bisbe Torras i Bages que proposen un clar enfrontament amb el modernisme imperant, és la figura d’Antoni Gaudí qui orienta el seu primer discurs plàstic. De forma gairebé immediata, d’acord amb una valoració personal de l’arquitectura popular, del medievalisme, en concret de l’esquematització de l’art romànic per un cantó; i per altra, de la voluntat de modernització, entesa com una aproximació al moviment arquitectònic centreeuropeu, dirigit des del moviment de la sezecion vienesa, la seva arquitectura evoluciona cap a un estil propi.
La segona dècada del segle XX, és la plenitud d’aquesta voluntat d’evolució i creació de l’arquitectura de Pericas, que corre paral·lela als corrents europeus més avançats. Els nous camins que seguirà l’arquitectura catalana al final d’aquest període de caràcter més conservador, classicista i acadèmic, incideix de forma subtil en la seva obra que assimila poc a poc aquests conceptes, sense perdre en cap moment la força del seu estil personal totalment consolidat.
Josep M. Pericas, conjuntament amb Rafael Masó representen la vàlua de l’arquitectura catalana en aquest període postmodernista i fins a l’entroncament als principis racionalistes, que a Catalunya va significar el moviment del G.A.T.P.A.C.
L’exposició repassa l’obra de Josep Maria Pericas i Morros (Vic 1881- Barcelona 1966) un dels arquitectes catalans més importants del segle XX. Molt vinculat a Osona, la seva figura és encara avui desconeguda tot i haver projectat obres de gran interès com les cases Bayés, Colomer i la Font de Sant Pere a Vic; l’església de Rocaprevera a Torelló o les restauracions de les esglésies de Santa Maria de Manlleu o Sant Andreu de Tona, entre moltes altres. A Barcelona va ser autor també del Monument a Mossèn Cinto Verdaguer. La mostra és el resultat d’anys de recerca al què s’ha de sumar l’esforç per reunir plànols, objectes i mobles de diferents col·leccions privades. L’objectiu és donar a conèixer una visió àmplia de la seva arquitectura i també dels elements decoratius i dissenys que ajuden a copsar el seu ric univers creatiu.
Organitza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de les Comarques Centrals
Col·labora: Ajuntament de Vic, Museu de l'Art de la Pell, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, La Caixa, Institut Puig-Porret
Josep M. Pericas (Vic, 1881 - Barcelona 1966) forma part de la primera generació d’arquitectes noucentistes, conjuntament amb el seus amics i companys Masó i Jujol, i assenyala l’expressió més clara i evolutiva del noucentisme.
En els inicis, sempre des de les directrius artístiques del bisbe Torras i Bages que proposen un clar enfrontament amb el modernisme imperant, és la figura d’Antoni Gaudí qui orienta el seu primer discurs plàstic. De forma gairebé immediata, d’acord amb una valoració personal de l’arquitectura popular, del medievalisme, en concret de l’esquematització de l’art romànic per un cantó; i per altra, de la voluntat de modernització, entesa com una aproximació al moviment arquitectònic centreeuropeu, dirigit des del moviment de la sezecion vienesa, la seva arquitectura evoluciona cap a un estil propi.
La segona dècada del segle XX, és la plenitud d’aquesta voluntat d’evolució i creació de l’arquitectura de Pericas, que corre paral·lela als corrents europeus més avançats. Els nous camins que seguirà l’arquitectura catalana al final d’aquest període de caràcter més conservador, classicista i acadèmic, incideix de forma subtil en la seva obra que assimila poc a poc aquests conceptes, sense perdre en cap moment la força del seu estil personal totalment consolidat.
Josep M. Pericas, conjuntament amb Rafael Masó representen la vàlua de l’arquitectura catalana en aquest període postmodernista i fins a l’entroncament als principis racionalistes, que a Catalunya va significar el moviment del G.A.T.P.A.C.
L’exposició repassa l’obra de Josep Maria Pericas i Morros (Vic 1881- Barcelona 1966) un dels arquitectes catalans més importants del segle XX. Molt vinculat a Osona, la seva figura és encara avui desconeguda tot i haver projectat obres de gran interès com les cases Bayés, Colomer i la Font de Sant Pere a Vic; l’església de Rocaprevera a Torelló o les restauracions de les esglésies de Santa Maria de Manlleu o Sant Andreu de Tona, entre moltes altres. A Barcelona va ser autor també del Monument a Mossèn Cinto Verdaguer. La mostra és el resultat d’anys de recerca al què s’ha de sumar l’esforç per reunir plànols, objectes i mobles de diferents col·leccions privades. L’objectiu és donar a conèixer una visió àmplia de la seva arquitectura i també dels elements decoratius i dissenys que ajuden a copsar el seu ric univers creatiu.
Organitza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de les Comarques Centrals
Col·labora: Ajuntament de Vic, Museu de l'Art de la Pell, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, La Caixa, Institut Puig-Porret
"Mesurar amb escaires Lo Medieval", a Tarragona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dijous 7 de febrer de 2019 s'obre al públic l'exposició "Mesurar amb escaires Lo Medieval" a la Demarcació de Tarragona del COAC, una exposició comissariada pels arquitectes Kim Lloveras, Judit Taberna, Núria Ayala i Victòria Bassa.
Els mestres d'obra projectaven els espais considerant la llum natural com a símbol de la veritable llum, la divina. La percepció visual, el con de bona visió i la raó àuria son l'essència de les seves obres, i les seves mesures els antecedents del sistema mètric modern.
L'alna, el peu, el pam, el dit i l'alçada visual són les principals unitats emprades a l'Europa Cristiana en els elements i en els espais ideats. Aquestes mesures les portaven els mestres d’obra en els seus escaires i d’elles se’n deriva l’Escaire NT.
A l'exposició s'hi explica de manera fàcil i entenedora el sistema de mesures original que va compondre gran part del patrimoni arquitectònic medieval.
L'exposició es podrà veure fins al 12 d'abril.
Visualitza aquí els vídeos de l'exposició
Actes programats en el marc de l'exposició:
Dissabte 9 de març.
Sessió pràctica de mesurar amb escaires a la Catedral de Tarragona.
Ens trobarem a les 11 del matí a la porta lateral de la Catedral, la que té accés directe al claustre.
El preu és gratuït però, si estàs interessat en assistir-hi, cal que t'inscriguis enviant un correu a cultura.tar@coac.net
Col.labora:
Els mestres d'obra projectaven els espais considerant la llum natural com a símbol de la veritable llum, la divina. La percepció visual, el con de bona visió i la raó àuria son l'essència de les seves obres, i les seves mesures els antecedents del sistema mètric modern.
L'alna, el peu, el pam, el dit i l'alçada visual són les principals unitats emprades a l'Europa Cristiana en els elements i en els espais ideats. Aquestes mesures les portaven els mestres d’obra en els seus escaires i d’elles se’n deriva l’Escaire NT.
A l'exposició s'hi explica de manera fàcil i entenedora el sistema de mesures original que va compondre gran part del patrimoni arquitectònic medieval.
L'exposició es podrà veure fins al 12 d'abril.
Visualitza aquí els vídeos de l'exposició
Actes programats en el marc de l'exposició:
Dijous 7 de febrer a les 19.30h.
Conferència Inaugural de l'exposició a càrrec de Kim Lloveras, Victòria Bassa i Judit Taberna, a continuació visita guiada a l'exposició.
Dissabte 9 de març.
Sessió pràctica de mesurar amb escaires a la Catedral de Tarragona.
Ens trobarem a les 11 del matí a la porta lateral de la Catedral, la que té accés directe al claustre.
El preu és gratuït però, si estàs interessat en assistir-hi, cal que t'inscriguis enviant un correu a cultura.tar@coac.net
Col.labora: