El creixement de l’edificació, que segueix sota mínims, perd impuls durant l’any 2017
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Al 2017, la superfície dels projectes visats a Catalunya creix un 9%, alentint el ritme de creixement dels darrers dos anys. La reducció d’un 17% dels projectes més grans es compensa per l’increment molt positiu dels projectes mitjans i petits. Les demarcacions de Barcelona i Girona són les que demostren un creixement més consistent, creixement que segueix sense passar a la resta de demarcacions. La rehabilitació segueix totalment estancada, fet que preocupa i molt.
El COAC ha analitzat aquest dilluns 15 de gener, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent a l’any 2017, a partir dels projectes d’execució d’obra.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
L’any 2017 s’ha tancat amb un total de 3.907.014 m2 visats, 327.000 m2 més que l’any passat, el que suposa un increment del 9,1% respecte el 2016. Davant d’aquesta dada cal fer les puntualitzacions següents:
1.- La superfície visada, tot i augmentar, segueix a nivells baixíssims respecte el que es podria considerar la “normalitat” (estem encara molt per sota del mínim històric dels darrers 25 anys, sense comptar els anys de crisi).
2.- L’increment del 9,1% és inferior al que s’havia produït en els anys immediatament anteriors (24% el 2016 i 26% el 2015).
3.- Com ha passat en els darrers dos anys, no estem davant d’un creixement homogeni per a tot el territori. Només les províncies de Barcelona i Girona creixen de manera constant.
4.- L’any 2017 els projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2 de superfície) baixen, compensats per l’increment dels projectes mitjans i petits.
5.- La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de 7.820 projectes, xifra que segueix molt per sota dels estàndards europeus, l’assoliment dels quals permetria la recuperació dels arquitectes i del sector en general de manera més homogènia.
Anàlisi per mida i número de projectes visats
Els projectes visats durant el 2017 de més de 10.000 m2, els projectes de més envergadura, són els que baixen (un 17% respecte l’any 2016, situant-se 7 punts per sota). En total, al 2017 s’han visat 853.747 m2, corresponents a 49 projectes.
Per contra, els projectes inferiors a 10.000 m2 pugen, sobretot els trams entre 3.000 i 10.000 m2 i entre 500 i 3.000 m2, que se situen un 27% per sobre de l’any 2016 (una pujada significativa de 8 punts), amb 2.005.893 m2 visats, corresponents a 1.116 projectes.
Comparant el nombre de projectes amb els de l’any passat, la conclusió és que durant el 2017 el número total ha augmentat en 207 projectes (un 23% més). Aquest fet el considerem positiu, donat que distribueix millor la feina en el sector i no l’atomitza tant en pocs projectes de gran envergadura, que era la tendència que s’havia manifestat des de l’any 2014. Tanmateix, el descens de projectes grans és també una mala notícia.
Anàlisi de la superfície visada per territori
Pel que fa la província de Barcelona, exceptuant la seva capital, la pujada global de l’any és d’un 17%. Malgrat aquest ascens, cal destacar que els projectes de més de 10.000 m2 baixen un 18% respecte el 2016, any en el qual havien crescut molt. En canvi, els projectes mitjans-grans, mitjans i petits pugen de manera molt significativa, amb increments propers al 50% exceptuant els petits, que pugen menys. La província de Barcelona segueix sent la que marca la tendència general de l’edificació a Catalunya.
Pel que fa la ciutat de Barcelona es constata un creixement anual negatiu, 13% respecte l’any 2016. Aquesta situació la provoca la caiguda dels projectes de més de 3.000 m2 (un 15% els projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2 i un 24% els majors d’aquesta superfície).
Cal matisar que la capital catalana el 2016 va tenir un tercer trimestre excepcional, amb 6 projectes de gran envergadura, que no s’ha repetit. Si no fos per aquest fet, s’observa que les dades trimestrals del 2017 són similars a les de la resta de trimestres de l’any 2016.
Ebre, Lleida i Tarragona són demarcacions amb un creixement molt baix i poc significatiu. Girona, en canvi, té un creixement més consistent, enguany del 20%, amb 580.000 m2 visats el 2017, per contra dels 265.000 m2 de Tarragona o 183.000 m2 de Lleida.
Anàlisi per tipologia d'edificació: obra nova vs. rehabilitació
L’obra nova manté el creixement, tot i que amb menys força que l'nay passat (el 2016 va ser d’un 30% mentre que enguany ha estat tan sols d’un 12%). La rehabilitació, tot i augmentar una mica, està molt estancada. En xifres globals, el 2017 s’han visat 2.569.000 m2 d’obra nova, mentre que de rehabilitació s’han visat 1.252.610 m2.
A la província de Barcelona la rehabilitació ha baixat a nivells del 2015. En canvi, en el cas de Barcelona ciutat la rehabilitació va fluctuant, sense poder extreure cap tendència clara.
Els projectes de rehabilitació que es visen al COAC són els que o bé afecten l’estructura global de l’edificació o a la seva configuració, o bé impliquen canvi d’ús. Per tant, d’aquestes xifres es pot deduir que en general l’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, amb reptes clars com ara l’eficiència energètica i la sostenibilitat, no s’està duent a terme.
Manca informació sobre l’activitat de petita rehabilitació, sense la qual és molt difícil impulsar polítiques eficients de renovació urbana.
Anàlisi per usos: habitatge / no habitatge
L’habitatge continua creixent (més acusat que el 2016), i el no habitatge pateix una davallada important respecte el 2016, any en què havia tingut una remuntada considerable.
Pel que fa el no habitatge, totes les tipologies baixen excepte la indústria. El 2017 el volum total de metres quadrats visats de la indústria (308.071 m2) és superior al dels altres sectors (comerç, hostaleria, oficines, sanitat i educació).
Aquesta resta de sectors tenen en comú que durant l’any 2016 havien crescut notablement. En el cas del comerç, que havia tingut importants creixements des de l’any 2015, enguany cau un 27%. Tot i així s’han visat 260.000 m2, essent després de la indústria el sector amb més superfície projectada. Hostaleria i oficines cauen un 28% i 16% respectivament.
Educació i sanitat baixen al voltant d’un 50%. L’any 2016 havien tingut creixements importants, tot i que el volum de metres quadrats del que partim és molt baix. Educació enguany ha visat 50.000 m2 i sanitat 40.000 m2.
Habitatge
L’any 2017 s’han visat 11.250 habitatges, amb un creixement del 32%, similar al del 2016. L’habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es van visar 2.888 habitatges nous.
Amb aquesta xifra s'estarien igualant els valors de l’any 2009, en plena crisi, un 57% menys que el mínim històric (any 1991) dels darrers 25 anys (sense tenir en compte la crisi).
El gruix dels projectes d’habitatge visats a Catalunya l’any 2017 correspon a projectes mitjans (de 500 a 3.000 m2) i mitjans-grans, (de 3.000 a 10.000 m2). Per nombre d’habitatges per projecte, el gruix dels projectes tenen entre 2 i 50 habitatges.
Si analitzem com aquest habitatge nou es distribueix territorialment, veiem que a totes les demarcacions creix, exceptuant la de l’Ebre. A la província de Barcelona és on més ho fa, amb una tendència molt positiva. A Girona la tendència també és molt positiva, i a la ciutat de Barcelona, tot i créixer, es nota un alentiment
· CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
IMPACTE EN PREMSA:
· RTVE, min. 15:22 (+)
· TV3, min. 46:34 (+)
· El País (+)
· Expansión (+)
· El Periódico (+)
· El Punt Avui (+)
· Vilaweb (+)
· La Vanguardia (+)
· Diari Ara (+)
· Bolsamanía (+)
· El Economista (+)
· Diari de Girona (+)
· La Mañana (+)
· El Segre (+)
· Regió 7 (+)
· Diari de Tarragona (+)
El COAC ha analitzat aquest dilluns 15 de gener, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent a l’any 2017, a partir dels projectes d’execució d’obra.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
L’any 2017 s’ha tancat amb un total de 3.907.014 m2 visats, 327.000 m2 més que l’any passat, el que suposa un increment del 9,1% respecte el 2016. Davant d’aquesta dada cal fer les puntualitzacions següents:
1.- La superfície visada, tot i augmentar, segueix a nivells baixíssims respecte el que es podria considerar la “normalitat” (estem encara molt per sota del mínim històric dels darrers 25 anys, sense comptar els anys de crisi).
2.- L’increment del 9,1% és inferior al que s’havia produït en els anys immediatament anteriors (24% el 2016 i 26% el 2015).
3.- Com ha passat en els darrers dos anys, no estem davant d’un creixement homogeni per a tot el territori. Només les províncies de Barcelona i Girona creixen de manera constant.
4.- L’any 2017 els projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2 de superfície) baixen, compensats per l’increment dels projectes mitjans i petits.
5.- La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de 7.820 projectes, xifra que segueix molt per sota dels estàndards europeus, l’assoliment dels quals permetria la recuperació dels arquitectes i del sector en general de manera més homogènia.
Anàlisi per mida i número de projectes visats
Els projectes visats durant el 2017 de més de 10.000 m2, els projectes de més envergadura, són els que baixen (un 17% respecte l’any 2016, situant-se 7 punts per sota). En total, al 2017 s’han visat 853.747 m2, corresponents a 49 projectes.
Per contra, els projectes inferiors a 10.000 m2 pugen, sobretot els trams entre 3.000 i 10.000 m2 i entre 500 i 3.000 m2, que se situen un 27% per sobre de l’any 2016 (una pujada significativa de 8 punts), amb 2.005.893 m2 visats, corresponents a 1.116 projectes.
Comparant el nombre de projectes amb els de l’any passat, la conclusió és que durant el 2017 el número total ha augmentat en 207 projectes (un 23% més). Aquest fet el considerem positiu, donat que distribueix millor la feina en el sector i no l’atomitza tant en pocs projectes de gran envergadura, que era la tendència que s’havia manifestat des de l’any 2014. Tanmateix, el descens de projectes grans és també una mala notícia.
Anàlisi de la superfície visada per territori
Pel que fa la província de Barcelona, exceptuant la seva capital, la pujada global de l’any és d’un 17%. Malgrat aquest ascens, cal destacar que els projectes de més de 10.000 m2 baixen un 18% respecte el 2016, any en el qual havien crescut molt. En canvi, els projectes mitjans-grans, mitjans i petits pugen de manera molt significativa, amb increments propers al 50% exceptuant els petits, que pugen menys. La província de Barcelona segueix sent la que marca la tendència general de l’edificació a Catalunya.
Pel que fa la ciutat de Barcelona es constata un creixement anual negatiu, 13% respecte l’any 2016. Aquesta situació la provoca la caiguda dels projectes de més de 3.000 m2 (un 15% els projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2 i un 24% els majors d’aquesta superfície).
Cal matisar que la capital catalana el 2016 va tenir un tercer trimestre excepcional, amb 6 projectes de gran envergadura, que no s’ha repetit. Si no fos per aquest fet, s’observa que les dades trimestrals del 2017 són similars a les de la resta de trimestres de l’any 2016.
Ebre, Lleida i Tarragona són demarcacions amb un creixement molt baix i poc significatiu. Girona, en canvi, té un creixement més consistent, enguany del 20%, amb 580.000 m2 visats el 2017, per contra dels 265.000 m2 de Tarragona o 183.000 m2 de Lleida.
Anàlisi per tipologia d'edificació: obra nova vs. rehabilitació
L’obra nova manté el creixement, tot i que amb menys força que l'nay passat (el 2016 va ser d’un 30% mentre que enguany ha estat tan sols d’un 12%). La rehabilitació, tot i augmentar una mica, està molt estancada. En xifres globals, el 2017 s’han visat 2.569.000 m2 d’obra nova, mentre que de rehabilitació s’han visat 1.252.610 m2.
A la província de Barcelona la rehabilitació ha baixat a nivells del 2015. En canvi, en el cas de Barcelona ciutat la rehabilitació va fluctuant, sense poder extreure cap tendència clara.
Els projectes de rehabilitació que es visen al COAC són els que o bé afecten l’estructura global de l’edificació o a la seva configuració, o bé impliquen canvi d’ús. Per tant, d’aquestes xifres es pot deduir que en general l’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, amb reptes clars com ara l’eficiència energètica i la sostenibilitat, no s’està duent a terme.
Manca informació sobre l’activitat de petita rehabilitació, sense la qual és molt difícil impulsar polítiques eficients de renovació urbana.
Anàlisi per usos: habitatge / no habitatge
L’habitatge continua creixent (més acusat que el 2016), i el no habitatge pateix una davallada important respecte el 2016, any en què havia tingut una remuntada considerable.
Pel que fa el no habitatge, totes les tipologies baixen excepte la indústria. El 2017 el volum total de metres quadrats visats de la indústria (308.071 m2) és superior al dels altres sectors (comerç, hostaleria, oficines, sanitat i educació).
Aquesta resta de sectors tenen en comú que durant l’any 2016 havien crescut notablement. En el cas del comerç, que havia tingut importants creixements des de l’any 2015, enguany cau un 27%. Tot i així s’han visat 260.000 m2, essent després de la indústria el sector amb més superfície projectada. Hostaleria i oficines cauen un 28% i 16% respectivament.
Educació i sanitat baixen al voltant d’un 50%. L’any 2016 havien tingut creixements importants, tot i que el volum de metres quadrats del que partim és molt baix. Educació enguany ha visat 50.000 m2 i sanitat 40.000 m2.
Habitatge
L’any 2017 s’han visat 11.250 habitatges, amb un creixement del 32%, similar al del 2016. L’habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es van visar 2.888 habitatges nous.
Amb aquesta xifra s'estarien igualant els valors de l’any 2009, en plena crisi, un 57% menys que el mínim històric (any 1991) dels darrers 25 anys (sense tenir en compte la crisi).
El gruix dels projectes d’habitatge visats a Catalunya l’any 2017 correspon a projectes mitjans (de 500 a 3.000 m2) i mitjans-grans, (de 3.000 a 10.000 m2). Per nombre d’habitatges per projecte, el gruix dels projectes tenen entre 2 i 50 habitatges.
Si analitzem com aquest habitatge nou es distribueix territorialment, veiem que a totes les demarcacions creix, exceptuant la de l’Ebre. A la província de Barcelona és on més ho fa, amb una tendència molt positiva. A Girona la tendència també és molt positiva, i a la ciutat de Barcelona, tot i créixer, es nota un alentiment
· CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
IMPACTE EN PREMSA:
· RTVE, min. 15:22 (+)
· TV3, min. 46:34 (+)
· El País (+)
· Expansión (+)
· El Periódico (+)
· El Punt Avui (+)
· Vilaweb (+)
· La Vanguardia (+)
· Diari Ara (+)
· Bolsamanía (+)
· El Economista (+)
· Diari de Girona (+)
· La Mañana (+)
· El Segre (+)
· Regió 7 (+)
· Diari de Tarragona (+)
15/01/2018
El Archivo Histórico del COAC colabora con la exposición "Puig y Cadafalch, Masó y los Baños de Girona"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Fundación Rafael Masó de Girona acoge la exposición "Puig y Cadafalch, Masó y los Baños de Girona" donde se pueden ver grabados, restos arqueológicos, cerámica, fotografías, dibujos, planos y otros documentos que ilustran, con detalle, la historia de la recuperación del edificio, que fue promovida por Josep Puig i Cadafalch y llevada a cabo por Rafael Masó.
En esta ocasión, el Archivo Histórico del COAC colabora cediendo en préstamo 16 documentos, los cuales se entienden como esenciales para desarrollar el proyecto de restauración, así como para poder comprender en la actualidad. Además, también participa en la reproducción de imágenes de gran valor histórico que ilustran las tareas de recuperación de los Baños Árabes.
Los Baños Árabes de Girona estuvieron escondidos desde el siglo XVII en el interior de un convento, a pesar de que ya habían despertado la atención de viajeros y estudiosos. Fue en 1914, con el estudio que hizo Puig y Cadafalch donde se confirmó su origen e impulsó su recuperación, que fue a cargo de Rafael Masó, Jeroni Martorell y Emili Blanch.
"Puig y Cadafalch, Masó y los Baños de Girona" se podrá visitar en la casa Masó hasta el 31 de marzo de 2018.
4/01/2018
L’Arxiu Històric del COAC col·labora amb l’exposició "Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona”
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Fundació Rafael Masó de Girona acull l’exposició "Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona” on es poden veure gravats, restes arqueològiques, ceràmica, fotografies, dibuixos, plànols i altres documents que il•lustren, amb detall, la història de la recuperació de l’edifici, que va ser promoguda per Josep Puig i Cadafalch i duta a terme per Rafael Masó.
En aquesta ocasió, l’Arxiu Històric del COAC hi col·labora cedint en préstec 16 documents, els quals s’entenen com a essencials per desenvolupar el projecte de restauració, així com per poder-lo comprendre en l’actualitat. A més, també hi participa en la reproducció d’imatges de gran valor històric que il·lustren les tasques de recuperació dels Banys Àrabs.
Els Banys Àrabs de Girona van estar amagats des del segle XVII a l’interior d’un convent, tot i que ja havien despertat l’atenció de viatgers i estudiosos. Va ser l’any 1914, amb l’estudi que en va fer Puig i Cadafalch on es va confirmar el seu origen i va impulsar-ne la recuperació, que va anar a càrrec de Rafael Masó, Jeroni Martorell i Emili Blanch.
"Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona” es podrà visitar a la casa Masó fins el 31 de març de 2018.
En aquesta ocasió, l’Arxiu Històric del COAC hi col·labora cedint en préstec 16 documents, els quals s’entenen com a essencials per desenvolupar el projecte de restauració, així com per poder-lo comprendre en l’actualitat. A més, també hi participa en la reproducció d’imatges de gran valor històric que il·lustren les tasques de recuperació dels Banys Àrabs.
Els Banys Àrabs de Girona van estar amagats des del segle XVII a l’interior d’un convent, tot i que ja havien despertat l’atenció de viatgers i estudiosos. Va ser l’any 1914, amb l’estudi que en va fer Puig i Cadafalch on es va confirmar el seu origen i va impulsar-ne la recuperació, que va anar a càrrec de Rafael Masó, Jeroni Martorell i Emili Blanch.
"Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona” es podrà visitar a la casa Masó fins el 31 de març de 2018.
4/01/2018
The Dean of the COAC, Lluís Comerón, appointed as new president of the CSCAE
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
The Dean of the Architects’ Association of Catalonia (COAC), Lluís Comerón, was appointed on Thursday, 16 November, as the new president of the Higher Council of Architects’ Associations of Spain (CSCAE). The dean takes over for Jordi Ludevid Anglada, who was dean of the COAC between 2006 and 2010. Lluís Comerón will assume his new position in January 2018 with a four-year mandate.
The new president will uphold the CSCAE’s model, which promotes collaboration between the various associations with a joint project for architects and architecture that is capable of leading the current transformations and improving the social recognition of the profession and the professional conditions of architects.
Most notable are its proposals to highlight the value of architecture, such as the Law on Architecture and the Agreement on Urban Renewal, and to improve the professional conditions, competitiveness and diversification of architects as well as their opportunities for ongoing training and specialization.
The president-elect will drive instruments to support the international presence and activities of the collective; promote and monitor the correct application of the new Law on contracts; and encourage closer bonds between association members and their associations, especially young and recently-qualified architects.
Apart from Lluís Comerón, three other candidates presented themselves at the CSCAE elections: Antonio García Herrero, Joaquín Mañoso and Fernando Nasarre y de Goicoechea.
The new president will uphold the CSCAE’s model, which promotes collaboration between the various associations with a joint project for architects and architecture that is capable of leading the current transformations and improving the social recognition of the profession and the professional conditions of architects.
Most notable are its proposals to highlight the value of architecture, such as the Law on Architecture and the Agreement on Urban Renewal, and to improve the professional conditions, competitiveness and diversification of architects as well as their opportunities for ongoing training and specialization.
The president-elect will drive instruments to support the international presence and activities of the collective; promote and monitor the correct application of the new Law on contracts; and encourage closer bonds between association members and their associations, especially young and recently-qualified architects.
Apart from Lluís Comerón, three other candidates presented themselves at the CSCAE elections: Antonio García Herrero, Joaquín Mañoso and Fernando Nasarre y de Goicoechea.
20/11/2017