Exposició: Pintades al carrer (Olot, 1936-2018)
Institut de Cultura d’Olot
https://www.olotcultura.cat/agenda/acte/pintades-al-carrer-olot-1936-2018/
De Viernes, 1 Febrero, 2019 - 12:15 hasta Viernes, 21 Junio, 2019 - 12:15
Gratuït
Butlletí:
Exposició: "L'arquitecte del mercat d'Horta. Ramon Térmens"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper 17 de gener a les 19 h s'inaugura l'exposició "L'arquitecte del mercat d'Horta. Ramon Térmens: arquitecte i pintor" a l'Espai Picasso de plaça Nova, organitzada per "El Pou. Grup d'estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada" i impulsada des del Grup territorial d'Horta-Guinardó del COAC, l'AAUC (Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya) i l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic).
L'exposició s'inaugurarà amb una xerrada a càrrec d'Alessandro Scamato, arquitecte redactor del Informe sobre el Mercat d’Horta i vocal de l’AADIPA; Mariano Serrano, arquitecte i membre del Grup d’Urbanisme i Patrimoni de EL POU i del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; Miquel Colomer, arquitecte i net de Ramon Térmens i membre del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; i Ramon Ferrando, arquitecte, soci i codirector de projectes de 2BMFG. Membre de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE).
Ramon Térmens i Mauri (Barcelona 1892-1960) va estudiar arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1910) i pintura a l’Acadèmia d’Art de Francesc Galí (1915). Va treballar en l’Exposició Internacional de Barcelona (1922-1930) i participà en l’Exposició Internacional del Moble i decoració d’interiors (1923) i al concurs de projectes per al Palau Nacional (1924). L'arquitecte va projectar l’avinguda Maria Cristina i fou un dels artífexs de la plaça de la Font de Montjuïc. L'any 1930 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins al 1960.
A més, va exercir com a catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1926-1960) en l’assignatura de Complementos de álgebra, mecánica general y curso elemental de Estabilidad. Tant a l’Ajuntament de Barcelona com a l’ETSAB és company de Bonaventura Bassegoda i Musté, arquitecte del Mercat del Guinardó.
D'entre els seus treballs destaquen, a més del Mercat d’Horta, les següents obres: el pont d’Olot; el càlcul de l’estructura dels magatzems Jorba de Barcelona (un dels primers treballs de formigó a la ciutat); la Farinera de Manresa i la capella i el campanar del cementiri de Sant Andreu.de Barcelona
Del Mercat d'Horta cal destacar la seva estructura de formigó armat, que defineix un espai diàfan només amb quatre pilars i sense cap paret. La part central de la planta esta coberta amb una cúpula que forma un quadrat de 25 m de costat, aixecada sobre bigues paret de 5 m d’alçària, on s’hi col·loquen les finestres de ventilació. La cúpula esta formada per una retícula amb nervis. Aquesta estructura va requerir una bastida de 20 m d’alçària. El cos exterior, de planta gairebé quadrada (la façana principal es corba per adaptar-se a la alineació del carrer Tajo) es remata amb una coberta a dos nivells que neix de la cornisa que envolta tot el perímetre.
Recupera la presentació:
L'exposició s'inaugurarà amb una xerrada a càrrec d'Alessandro Scamato, arquitecte redactor del Informe sobre el Mercat d’Horta i vocal de l’AADIPA; Mariano Serrano, arquitecte i membre del Grup d’Urbanisme i Patrimoni de EL POU i del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; Miquel Colomer, arquitecte i net de Ramon Térmens i membre del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; i Ramon Ferrando, arquitecte, soci i codirector de projectes de 2BMFG. Membre de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE).
Ramon Térmens i Mauri (Barcelona 1892-1960) va estudiar arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1910) i pintura a l’Acadèmia d’Art de Francesc Galí (1915). Va treballar en l’Exposició Internacional de Barcelona (1922-1930) i participà en l’Exposició Internacional del Moble i decoració d’interiors (1923) i al concurs de projectes per al Palau Nacional (1924). L'arquitecte va projectar l’avinguda Maria Cristina i fou un dels artífexs de la plaça de la Font de Montjuïc. L'any 1930 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins al 1960.
A més, va exercir com a catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1926-1960) en l’assignatura de Complementos de álgebra, mecánica general y curso elemental de Estabilidad. Tant a l’Ajuntament de Barcelona com a l’ETSAB és company de Bonaventura Bassegoda i Musté, arquitecte del Mercat del Guinardó.
D'entre els seus treballs destaquen, a més del Mercat d’Horta, les següents obres: el pont d’Olot; el càlcul de l’estructura dels magatzems Jorba de Barcelona (un dels primers treballs de formigó a la ciutat); la Farinera de Manresa i la capella i el campanar del cementiri de Sant Andreu.de Barcelona
Del Mercat d'Horta cal destacar la seva estructura de formigó armat, que defineix un espai diàfan només amb quatre pilars i sense cap paret. La part central de la planta esta coberta amb una cúpula que forma un quadrat de 25 m de costat, aixecada sobre bigues paret de 5 m d’alçària, on s’hi col·loquen les finestres de ventilació. La cúpula esta formada per una retícula amb nervis. Aquesta estructura va requerir una bastida de 20 m d’alçària. El cos exterior, de planta gairebé quadrada (la façana principal es corba per adaptar-se a la alineació del carrer Tajo) es remata amb una coberta a dos nivells que neix de la cornisa que envolta tot el perímetre.
Recupera la presentació:
Exposición: "Arquitecturas en el paisaje, Cataluña 2000-2017"
Imatge:
COAC Lleida
La exposición "Arquitecturas en el paisaje, Cataluña 2000-2017" se podrá visitar en La Seu d'Urgell hasta el 15 de enero, en horario de 10 a 22 h de lunes a sábado en el Centro Cívico El Passeig.
La muestra consta de 56 obras construidas en Catalunya del 2000 al 2017 fuera de las grandes ciudades y cascos urbanos, y 14 obras referentes del s. XX para establecer un vínculo temporal en la mirada y la intervención proyectual en la arquitectura catalana.
El delegado del Pirineu del Colegio de Arquitectos de Cataluña, Ricard Lobo, inauguró el 12 de diciembre la exposición “Arquitecturas en el paisaje, Catalunya 2000-2017”, en el Centro Cívico El Passeig de La Seu d'Urgell. La muestra está organizada por el Colegio de Arquitectos de Cataluña y el Ayuntamiento de La Seu d'Urgell, con la colaboración de la Diputación de Lleida, a través del Instituto de Estudios Ilerdenses, y la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili.
“Arquitecturas en el Paisaje, Catalunya 2000-2017” plantea la aproximación de una suma de paisajes que conforman el ámbito territorial de Cataluña, en el periodo que comprende el inicio del siglo XXI. El principal interés recae en la importancia de dar a conocer aquellas intervenciones que quedan fuera de las grandes ciudades y cascos urbanos, pero que aportan gran riqueza y pluralidad dentro de la arquitectura. Supone una mirada transversal a la praxis proyectual del arquitecto, que profundiza en el conocimiento y la cohabitación del medio que lo rodea.
Una muestra de diferentes maneras de actuar en el paisaje desde la obra construida, de acercarse, de ser, de formar parte. Una compilación que no se hace con la voluntad de construir un relato, sino de abrir un diálogo. Un diálogo donde cada autor explica las razones propias para actuar tal como lo hace, cuál es el punto de partida o qué es la “idea-bastante” en su relación con el paisaje.
El espacio, el silencio y el contacto con la natura son los elementos indispensables para mejorar la calidad de vida del usuario. El arquitecto, mediante el análisis del lugar, los materiales autóctonos como herramienta constructiva, la adecuación a la topografía y al clima, el diálogo con la natura, los recorridos del agua, los caminos y los márgenes y la dinámica del ciclo agrario, interactúa dentro del medio antrópico. Esta mirada, que conjuga técnica y sensibilidad, se ve reflejada en cada una de las intervenciones, que van desde la pequeña a la gran escalera, en la extensa y compleja geografía catalana.
La compilación de proyectos pretende establecer una red transversal de colaboración entre las demarcaciones y delegaciones que forman el Colegio de Arquitectos de Cataluña, e interactuar con las diferentes escuelas de arquitectura del país. Los objetivos son mostrar la importancia de conocer y entender todo el marco geográfico para reinterpretar el territorio a partir de diferentes miradas de los proyectistas.
Paralelamente a la exposición del material seleccionado, se han organizado ciclos de conferencias que permiten debatir sobre la praxis arquitectónica de Cataluña y difundir el estudio a partir de la itinerancia expositiva y acercarla a los 7 ámbitos que conforman el marco territorial: Barcelona Metropolitana, Comarcas Centrales, Girona, Pirineo, Plana de Lleida, Campo de Tarragona y Tierras del Ebro.
Cada ámbito territorial contiene 8 obras construidas entre el periodo 2000 y 2017, y 2 obras referentes del s. XX, para establecer un vínculo temporal en la mirada y la intervención proyectual en la arquitectura catalana.
Exposició: "Arquitectures en el paisatge, Catalunya 2000-2017"
Imatge:
COAC Lleida
L'exposició "Arquitectures en el paisatge, Catalunya 2000-2017" es podrà visitar a la Seu d'Urgell fins al 16 de febrer, en horari de 10 a 22 h de dilluns a dissabte al Centre Cívic El Passeig.
La mostra consta de 56 obres construïdes a Catalunya del 2000 al 2017 fora de les grans ciutats i nuclis urbans, i 14 obres referents del s. XX per establir un lligam temporal en la mirada i la intervenció projectual en l’arquitectura catalana.
El delegat del Pirineu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Ricard Lobo, va inaugurar ahir dimecres, 12 de desembre, l’exposició “Arquitectures en el paisatge, Catalunya 2000-2017”, al Centre Cívic El Passeig de la Seu d'Urgell. La mostra està organitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili.
“Arquitectures en el Paisatge, Catalunya 2000-2017” planteja l’aproximació d’una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya, en el període que comprèn l’inici del segle XXI. El principal interès recau en la importància de donar a conèixer aquelles intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura. Suposa una mirada transversal a la praxi projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta.
Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les raons pròpies per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antròpic. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
El recull de projectes pretén establir una xarxa transversal de col·laboració entre les demarcacions i delegacions que formen el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i interactuar amb les diferents escoles d’arquitectura del país. Els objectius són mostrar la importància de conèixer i entendre tot el marc geogràfic per reinterpretar el territori a partir de diferents mirades dels projectistes.
Paral·lelament a l’exposició del material seleccionat, s’han organitzat cicles de conferències que permeten debatre sobre la praxi arquitectònica de Catalunya i difondre l’estudi a partir de la itinerància expositiva i apropar-la als 7 àmbits que conformen el marc territorial: Barcelona Metropolitana, Comarques Centrals, Girona, Pirineus, Plana de Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Cada àmbit territorial conté 8 obres construïdes entre el període 2000 i 2017, i 2 obres referents del s. XX, per establir un lligam temporal en la mirada i la intervenció projectual en l’arquitectura catalana.