Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Mòbil de Moisès Villèlia al vestíbul del COAC

El COAC recupera un mòbil de l’escultor Moisès Villèlia i l’exposa al vestíbul de la seu de Barcelona

Imatge: 
© F. Català-Roca. Mòbil realitzat per M. Villèlia. Barcelona, 1962. Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del COAC
Un mòbil dels anys 60 de l’escultor Moisès Villèlia es pot veure a la seu del COAC a Barcelona, on s’ha instal·lat de forma permanent, coincidint amb la finalització de les obres de rehabilitació dels espais interiors de la seu, que acullen el Centre Obert d’Arquitectura.

La peça, feta amb varetes de bambú unides entre si i sostingudes per fils, té una estructura simple i harmònica que genera una sensació de lleugeresa i equilibri, també gràcies al subtil moviment que es genera amb petites corrents d'aire o el moviment dels visitants.

Es tracta d’una peça històrica i de gran valor  que compta amb diverses interpretacions. Se l’ha anomenat ‘Ballesta’ perquè la seva forma recorda aquest element, però també ‘Homenatge a Blume’, pel mític exercici del gimnasta, que va morir en un accident d’aviació als anys 60.

El COAC el va adquirir arran de la inauguració de la seva seu a Barcelona, obra de Xavier Busquets, el 1962. Des d’aleshores i fins als anys 2000 va ocupar diverses localitzacions del vestíbul, fins que es va restaurar per prestar-lo al MACBA en el marc d’una exposició sobre el Grup R. Un cop finalitzada, el mòbil de Villèlia va ser desmuntat i guardat.

A la 6ª planta de l’edifici del COAC també s’hi pot veure un altre mòbil del mateix autor, de mida més petita.

Un escultor de renom
Moisès Villèlia (1928-1994) va ser un escultor i poeta català, l'obra del qual pretenia crear una experiència estètica que convidava a la contemplació i reflexió sobre la naturalesa i l'entorn. Va desenvolupar la seva carrera en el camp de l’escultura explorant la utilització de materials primaris, com el bambú,  i en una segona fase va treballar també amb formigó, fibrociment o metall. Entre els anys 50 i 60, la seva obra va guanyar popularitat, especialment gràcies a la bona premsa que va rebre per part del grup 'Club 49'. La seva obra es conserva en diversos museus de l'estat espanyol.

Revisitar l'edifici original
En paral·lel, s’han situat imatges originals del fotògraf Francesc Català Roca a cada planta de l’edifici, que permeten revisitar l'edifici original, obra de Xavier Busquets, i que va comptar amb la col·laboració de diversos arquitectes i despatxos d'arquitectura per al disseny de cadascuna de les plantes: el vestíbul del mateix Busquets; la biblioteca, aleshores a la segona planta, projectada per Guillermo Giràldez, Pedro López-Íñigo i Xavier Subias; la tercera planta de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, on hi havia ubicat el servei de Publciacions; la quarta planta, amb el deparament de Visats i Administració, dissenyada per Pau Monguió i Francesc Vayreda; l’oficina Central del COAC d’Antoni de Moragas a la cinquena planta; el deganat de Josep Maria Tous i Enric Fargas; i el Bar Restaurant de la 8a planta, de Federico Correa i Alfonso Milá.

29/03/2023
Tornar