SínTesis Arquitectòniques. 'Exposicions d'arquitectura a Barcelona (1939-2019). Una col·lecció', de Núria Ortigosa
Aquesta tesi analitza de manera exhaustiva les 950 exposicions d’arquitectura celebrades a Barcelona des del final de la Guerra Civil Espanyola fins a l’actualitat. L’estudi se centra en el contingut de les exposicions —el «què»— més que en la seva posada en escena —el «com»—, i les aborda com una col·lecció global, no com a mostres aïllades. Aquest enfocament col·lectiu permet establir connexions i patrons que només emergeixen quan es considera l’activitat expositiva en la seva totalitat. A més, la tesi proposa entendre aquestes exposicions com una extensió del teixit arquitectònic de la ciutat, ja que són agents actius en la construcció del discurs arquitectònic barceloní i reflecteixen la seva pluralitat urbana.
L’autora defensa que les exposicions d’arquitectura no són només plataformes de divulgació, sinó pràctiques arquitectòniques en si mateixes, capaces de generar debat, transmetre idees i activar nous discursos. L’estudi examina tant la morfologia expositiva com el contingut discursiu de les mostres, relacionant-les amb els arxius i col·leccions d’on provenen. Aquestes col·leccions no són vistes com a dipòsits passius, sinó com recursos vius i propositius que poden alimentar nous projectes. Mitjançant l’anàlisi de casos d’estudi, la tesi demostra que la col·lecció d’exposicions és una eina de projecte amb el potencial d’inspirar noves lectures sobre l’arquitectura i la seva representació a la ciutat.
El cicle continua el 3 de juliol (19 h), a la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, amb la presentació de la tesi doctoral 'Esdeveniment i ciutat. Quan allò extraordinari transforma allò ordinari. Les festes de la Mercè i Barcelona' a càrrec d'Anna Sala Giralt, i finalitzarà l'11 de juliol (19 h), a la Delegació de l'Alt Empordà del COAC, amb la tesi 'De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya', a càrrec de Dídac Gordillo Bel.
Núria Ortigosa Duarte
És arquitecta, professora i investigadora. Llicenciada en Arquitectura per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Granada (ETSAG-UGR), Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i Doctora en Projectes Arquitectònics també per l’ETSAB-UPC.
Com a part de la seva recerca doctoral, ha realitzat estades internacionals a la Fondation Le Corbusier a París, al Canadian Centre for Architecture (CCA) a Mont-real, a la Eindhoven University of Technology (TU/e) i a la Faculdade de Arquitetura da Universidade de Lisboa.
És professora associada al Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya, a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. És membre del grup de recerca Habitar de la UPC, amb el qual ha participat en diversos projectes competitius com ara “Atlas de l’aprofitament arquitectònic. Estudi crític dels edificis reutilitzats a Barcelona” o “El menjar i l’espai públic urbà. Barcelona com a cas d’estudi”, entre d’altres. Aquests projectes han donat lloc a articles, ponències i a la producció de films documentals com ara: Una conversa sobre la ciutat i el menjar i Un esmorzar a Barcelona, aquest darrer en el marc del Festival Model d’Arquitectures de Barcelona.
Exerceix com a arquitecta i és cofundadora de l’estudi Ante Atelier Architectural Office des del 2019, amb el qual ha guanyat diversos concursos públics que actualment es troben en construcció. Ha estat editora assistent de la revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Quaderns d’arquitectura i urbanisme #271 “About Buildings & Food”. La seva obra i textos han estat publicats a Quaderns, Ra Magazine, entre d’altres, i exposats a Mugak/Biennal Internacional d’Arquitectura del País Basc i en diverses edicions de la Biennal d’Arquitectura de Venècia.
