Exposició del cicle Mirades: Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El cicle d’exposicions MIRADES és una iniciativa del Centre Obert d’Arquitectura amb la col·laboració de Cosentino City Barcelona per posar de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun dels elements és motiu d’una mostra fotogràfica anual, completant la sèrie en quatre anys.
D’aquesta manera, el proper 19 de setembre a les 19 h, presentem una exposició que ofereix una mirada actual de l’arquitectura del nostre temps. Aquesta exposició global està formada per 6 exposicions de petit format, realitzades des de les 6 demarcacions territorials que conformen el Centre Obert d’Arquitectura -Barcelona, Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona-, les quals posen comú i debaten compromisos de caire global. Iniciarem la sessió amb una xerrada que comptarà amb la participació de Josep Ferrando arquitecte i director del Centre Obert d'Arquitectura (2021-2023) i impulsor del cicle Mirades i dels fotògrafs autors de les imatges: Judith Casas, Mariano Cebolla, Pep Escoda, Anna Mas, Carles Rabadà i Carles Sánchez.
Inscriu-te a l'acte inaugural
Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
En un context de sequera com l’actual, i tenint en compte l’estreta relació que durant molts anys hi ha hagut entre l’arquitectura i l’aigua a casa nostra, aquest ha estat l’element que s’ha escollit per encetar el cicle MIRADES.
“Arquitectura, paisatge i aigua” és una mostra fotogràfica que recull part de les fotografies realitzades per a les 6 exposicions realitzades a les demarcacions del COAC i on podem veure els efectes de la sequera, l’impacte de l’aigua en la configuració del territori o la influència d’aquest element en el patrimoni industrial del cor del nostre país.
Exposicions del cicle dedicades a l'Aigua
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla (Tortosa, 28.09 – 31.12)
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas (Manresa, 1.12 – 16.12; Vic, 11.01 – 26.01)
L’aigua i la mar, de Pep Escoda (Tarragona, 22.01 – 15.03)
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabada (Lleida, 1.02 - 15.03)
Paisatges íntims, de Carles Sánchez (Girona, 22.02 - 21.04)
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d’Anna Mas (7.03 – 24.04)
D’aquesta manera, el proper 19 de setembre a les 19 h, presentem una exposició que ofereix una mirada actual de l’arquitectura del nostre temps. Aquesta exposició global està formada per 6 exposicions de petit format, realitzades des de les 6 demarcacions territorials que conformen el Centre Obert d’Arquitectura -Barcelona, Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona-, les quals posen comú i debaten compromisos de caire global. Iniciarem la sessió amb una xerrada que comptarà amb la participació de Josep Ferrando arquitecte i director del Centre Obert d'Arquitectura (2021-2023) i impulsor del cicle Mirades i dels fotògrafs autors de les imatges: Judith Casas, Mariano Cebolla, Pep Escoda, Anna Mas, Carles Rabadà i Carles Sánchez.
Inscriu-te a l'acte inaugural
Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
En un context de sequera com l’actual, i tenint en compte l’estreta relació que durant molts anys hi ha hagut entre l’arquitectura i l’aigua a casa nostra, aquest ha estat l’element que s’ha escollit per encetar el cicle MIRADES.
“Arquitectura, paisatge i aigua” és una mostra fotogràfica que recull part de les fotografies realitzades per a les 6 exposicions realitzades a les demarcacions del COAC i on podem veure els efectes de la sequera, l’impacte de l’aigua en la configuració del territori o la influència d’aquest element en el patrimoni industrial del cor del nostre país.
Exposicions del cicle dedicades a l'Aigua
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla (Tortosa, 28.09 – 31.12)
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas (Manresa, 1.12 – 16.12; Vic, 11.01 – 26.01)
L’aigua i la mar, de Pep Escoda (Tarragona, 22.01 – 15.03)
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabada (Lleida, 1.02 - 15.03)
Paisatges íntims, de Carles Sánchez (Girona, 22.02 - 21.04)
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d’Anna Mas (7.03 – 24.04)
Catalunya inter-operable. L’oportunitat del canvi de tota la xarxa catalana a ample ferroviari estàndard
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dilluns 30 de setembre a les 18.30 h celebrem una nova sessió del cicle "Vectors de futur", organitzada pel COAC, FemVallès i el Col·legi d'Enginyers Industrials, juntament amb FERRMED i la Fundació Bosch i Cardellach. La jornada tindrà lloc a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials.
CATALUNYA INTER-OPERABLE
L’oportunitat del canvi de tota la xarxa catalana a ample ferroviari estàndard
L'ample ferroviari ibèric suposa un obstacle de relació amb Europa. Una doble xarxa no és viable i l’anomenat “tercer fil” no resol adequadament el problema. Es proposa, per tant, unificar la xarxa i es preveu que no seria tan complex ni costós, amb uns resultats d’enfortiment de la xarxa que seria inter-operable i molt més robusta, tal com demana la Unió Europea.
PROGRAMA
· Benvinguda a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Narcís Armengol, degà del Col·legi Enginyers Industrials, i Antoni Abad, president de FemVallès.
· Ponència a càrrec de Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
· Debat amb els membres de la fila zero i el públic
La fila zero comptarà amb la participació d'Alicia Casart, Cambra de Comerç del Vallès Oriental; Jorge Laguna, Corredor Mediterrani; Ignasi Ragàs, Col·legi d'Economistes de Catalunya; Anna Sánchez, Corredor Mediterrani, i Carles Viader, INESCO.
INSCRIPCIONS
Per assistir a la jornada, omple el formulari web.
VECTORS DE FUTUR
L'objectiu del cicle, iniciat l'any 2023, és debatre temes estratègics, àrees de desenvolupament i oportunitats de millora infraestructural, econòmica i de governança en el context territorial català.
Podeu recuperar els vídeos de les sessions celebrades fins ara:
· Transcendint l'Àrea Metropolitana. 3r túnel de Rodalies pel litoral
· Catalunya ferroviària. Regionals en alta velocitat i model de país
· Descentralització de Barcelona i govern metropolità
CATALUNYA INTER-OPERABLE
L’oportunitat del canvi de tota la xarxa catalana a ample ferroviari estàndard
L'ample ferroviari ibèric suposa un obstacle de relació amb Europa. Una doble xarxa no és viable i l’anomenat “tercer fil” no resol adequadament el problema. Es proposa, per tant, unificar la xarxa i es preveu que no seria tan complex ni costós, amb uns resultats d’enfortiment de la xarxa que seria inter-operable i molt més robusta, tal com demana la Unió Europea.
PROGRAMA
· Benvinguda a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Narcís Armengol, degà del Col·legi Enginyers Industrials, i Antoni Abad, president de FemVallès.
· Ponència a càrrec de Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
· Debat amb els membres de la fila zero i el públic
La fila zero comptarà amb la participació d'Alicia Casart, Cambra de Comerç del Vallès Oriental; Jorge Laguna, Corredor Mediterrani; Ignasi Ragàs, Col·legi d'Economistes de Catalunya; Anna Sánchez, Corredor Mediterrani, i Carles Viader, INESCO.
INSCRIPCIONS
Per assistir a la jornada, omple el formulari web.
VECTORS DE FUTUR
L'objectiu del cicle, iniciat l'any 2023, és debatre temes estratègics, àrees de desenvolupament i oportunitats de millora infraestructural, econòmica i de governança en el context territorial català.
Podeu recuperar els vídeos de les sessions celebrades fins ara:
· Transcendint l'Àrea Metropolitana. 3r túnel de Rodalies pel litoral
· Catalunya ferroviària. Regionals en alta velocitat i model de país
· Descentralització de Barcelona i govern metropolità
Organitza:
Coorganitza:
Exposició: Habitatge i vulnerabilitat. Des del Raval i el sud-oest del Besòs
El proper 30 de setembre a les 18.30 h inaugurem l'exposició "Habitatge i vulnerabilitat. Des del Raval i el sud-est del Besòs", que recull el recorregut empíric, el material gràfic i la discussió de la recerca doctoral de la comissària, Sara Vima, en el marc d’un projecte de recerca per a la cooperació local finançat pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’exposició es centra en l’habitatge existent i els seus espais privats i col·lectius a través de dos barris contraposats, que representen moments diferents en la història residencial i sociourbana de Barcelona i que s’apropen a través del concepte de vulnerabilitat.
Dos dels àmbits més desafavorits de la ciutat, el barri del Raval i el sector del Sud-oest del Besòs, ofereixen claus per discutir el paper de l’espai en la qüestió de l’habitatge, les desigualtats i la vulnerabilitat.
La mostra aporta una mirada espacial sobre l’habitabilitat que parteix de la proximitat d’elements quotidians i d’espais residencials a petita escala. La seva contextualització a escala intermèdia, en petits sectors urbans, permet observar i localitzar microdesigualtats que són coherents amb vectors no espacials de vulnerabilitat com la propietat i la tinença, entre d’altres.
La mirada i els mètodes d’anàlisi de l’habitatge busquen traçar ponts entre els estudis geogràfics i arquitectònics, i aporten reflexions crítiques sobre les limitacions i oportunitats de les intervencions de rehabilitació promogudes per les polítiques públiques.
L’exposició es centra en l’habitatge existent i els seus espais privats i col·lectius a través de dos barris contraposats, que representen moments diferents en la història residencial i sociourbana de Barcelona i que s’apropen a través del concepte de vulnerabilitat.
Dos dels àmbits més desafavorits de la ciutat, el barri del Raval i el sector del Sud-oest del Besòs, ofereixen claus per discutir el paper de l’espai en la qüestió de l’habitatge, les desigualtats i la vulnerabilitat.
La mostra aporta una mirada espacial sobre l’habitabilitat que parteix de la proximitat d’elements quotidians i d’espais residencials a petita escala. La seva contextualització a escala intermèdia, en petits sectors urbans, permet observar i localitzar microdesigualtats que són coherents amb vectors no espacials de vulnerabilitat com la propietat i la tinença, entre d’altres.
La mirada i els mètodes d’anàlisi de l’habitatge busquen traçar ponts entre els estudis geogràfics i arquitectònics, i aporten reflexions crítiques sobre les limitacions i oportunitats de les intervencions de rehabilitació promogudes per les polítiques públiques.
Presentació del llibre "Habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona. IMPSOL 2015-2024"
El proper 18 de setembre a les 19h tindrà lloc la presentació del llibre Habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona. IMPSOL 2015-2024 que recull els projectes i les obres promogudes per l’IMPSOL des del 2015 fins al 2024 i mostra els nous criteris assolits: la qualitat arquitectònica, l’eficiència energètica, la innovació tipològica i la inclusivitat; un canvi important respecte a les propostes d’habitatge social a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que no hi ha hagut tanta innovació arquitectònica en aquest tipus d’habitatge a l’últim mig segle. Els projectes d’habitatge que s’exposen trenquen radicalment amb els models i els esquemes establerts fa dècades.
L´acte comptarà amb les intervencions de Ramon Torra, gerent de l’AMB; Marta Poch, editora del llibre; així com amb les arquitectes Maria Amat, Mariona Benedito i Marta Peris, totes elles autores de promocions publicades al llibre, que debatran sobre l’habitatge col·lectiu i els seus reptes juntament amb Rafa Gómez-Moriana, arquitecte, docent i crític autor del text “Espais ambigus . Espais versàtils, flexibles i indefinits, cap a una arquitectura domèstica sostenible i resilient” que articula la publicació.
L'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) promou habitatge protegit assequible, innovador, de qualitat i que respongui a requisits de gènere. Per dur a terme aquest treball, fomenta els concursos d'arquitectura amb l'objectiu d'aconseguir la màxima qualitat arquitectònica de les propostes a partir de la captació del millor talent professional i afavoreix una estreta col·laboració amb els equips autors en el desenvolupament del procés.
Inscriu-t'hi
L´acte comptarà amb les intervencions de Ramon Torra, gerent de l’AMB; Marta Poch, editora del llibre; així com amb les arquitectes Maria Amat, Mariona Benedito i Marta Peris, totes elles autores de promocions publicades al llibre, que debatran sobre l’habitatge col·lectiu i els seus reptes juntament amb Rafa Gómez-Moriana, arquitecte, docent i crític autor del text “Espais ambigus . Espais versàtils, flexibles i indefinits, cap a una arquitectura domèstica sostenible i resilient” que articula la publicació.
L'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) promou habitatge protegit assequible, innovador, de qualitat i que respongui a requisits de gènere. Per dur a terme aquest treball, fomenta els concursos d'arquitectura amb l'objectiu d'aconseguir la màxima qualitat arquitectònica de les propostes a partir de la captació del millor talent professional i afavoreix una estreta col·laboració amb els equips autors en el desenvolupament del procés.
Inscriu-t'hi