Exposició “Hors d’oeuvres” [fora d’obres]. 150 anys de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya
Imatge:
Josep Esquirol. Puig i Cadafalch mostrant les excavacions de l'assentament d'Empúries. 1912. Fons Associació d'Arquitectes de Catalunya, Arxiu Històric del COAC
El 24 d'octubre a les 18.30 h, una conferència a càrrec de Carolina B. García-Estévez, Enric Granell i Antoni Ramon, arquitectes i professors de l'ETSAB, donarà peu a la inauguració de l'exposició “Hors d’oeuvres” [fora d’obres]. 150 anys de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya.
L'exposició, comissariada per Carolina B. García-Estévez es podrà veure fins el 2 de febrer de 2025.
El 19 de febrer de 1874 es funda a Barcelona l’Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874 1936), origen de l’actual Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Des del seu reconeixement legalment, el 28 de març de 1874, l’Associació va lluitar contra les múltiples infraccions relatives als “derechos y dignidad de la clase” per a aconseguir i fer respectar “nuestras atribuciones e intereses”. Unes consignes de crisi que ens recorden massa la condició contemporània en què es troba ara immersa l’arquitectura.
Amb aquestes coordenades, “Hors d’oeuvres” [fora d’obres] no sols adopta un dels encapçalaments més repetits en els menús de celebració de la trobada anual dels membres de l’Associació —avui, com fa cent cinquanta anys—, sinó que també mostra al visitant els mecanismes a partir del quals la disciplina es formula orgànicament com una extensió de la vida més enllà de l’ofici d’arquitecte: els viatges, les publicacions, l’organització i participació en congressos, la curadoria d’exposicions, així com el paper actiu en els debats entorn de l’esperit de la modernitat.
Potser ens trobem davant els darrers prohoms de la cultura de la Renaixença, però des del seu llegat descobrim com ser arquitecte significà també el partici-par en aquest cant elegíac que s’obrí pas a la Barcelona de la Groβstadt i les futures avantguardes fins que la Guerra semblà escriure el seu punt i final.
Carolina B. García-Estévez
L'exposició, comissariada per Carolina B. García-Estévez es podrà veure fins el 2 de febrer de 2025.
El 19 de febrer de 1874 es funda a Barcelona l’Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874 1936), origen de l’actual Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Des del seu reconeixement legalment, el 28 de març de 1874, l’Associació va lluitar contra les múltiples infraccions relatives als “derechos y dignidad de la clase” per a aconseguir i fer respectar “nuestras atribuciones e intereses”. Unes consignes de crisi que ens recorden massa la condició contemporània en què es troba ara immersa l’arquitectura.
Amb aquestes coordenades, “Hors d’oeuvres” [fora d’obres] no sols adopta un dels encapçalaments més repetits en els menús de celebració de la trobada anual dels membres de l’Associació —avui, com fa cent cinquanta anys—, sinó que també mostra al visitant els mecanismes a partir del quals la disciplina es formula orgànicament com una extensió de la vida més enllà de l’ofici d’arquitecte: els viatges, les publicacions, l’organització i participació en congressos, la curadoria d’exposicions, així com el paper actiu en els debats entorn de l’esperit de la modernitat.
Potser ens trobem davant els darrers prohoms de la cultura de la Renaixença, però des del seu llegat descobrim com ser arquitecte significà també el partici-par en aquest cant elegíac que s’obrí pas a la Barcelona de la Groβstadt i les futures avantguardes fins que la Guerra semblà escriure el seu punt i final.
Carolina B. García-Estévez
Presentació del llibre "Carlos Martí Arís: pensament i arquitectura"
El proper 27 de gener a les 19h la seu de Barcelona del COAC acollirà la presentació del llibre Carlos Martí Arís: pensament i arquitectura de la mà dels autors i editors d’aquest.
El llibre té com a objectiu principal fomentar un debat intel·lectual sobre les idees i ensenyaments inspirats per la figura de Carlos Martí Arís, destacant les seves múltiples facetes com a crític, divulgador, professor, editor i projectista. Aquest llibre no busca només evocar la seva figura, sinó continuar alimentant les seves incursions crítiques i pràctiques, mantenint obertes les disjuntives que va deixar per al debat, en comptes de tancar-les.
L’obra exposa una activitat intel·lectual que ens convida a entaular un diàleg des del present, utilitzant-la com a eina per a comprendre millor el futur. A través d’ella, es reflexiona sobre la influència de temes teòrics i pràctics —o operatius, com deia el mateix Carlos—, amb la intenció de clarificar-los o qüestionar-los amb honestedat, evitant caure en dogmes.El veritable impacte que es vol generar amb aquesta proposta editorial és que, després de la seva lectura, els assistents a la presentació sentin la curiositat i el desig de submergir-se en els escrits de Carlos Martí Arís, descobrir-los o revisitar-los.
Aquest llibre es compon d’una trentena de textos que exploren conceptes i termes complementaris que han estat presents en els quaranta anys de debat intel·lectual en què va participar Carlos. Els textos estan signats per un col·lectiu d’autors que, al costat d’ell, han contribuït a consolidar una determinada manera d’entendre la crítica d’arquitectura.
El llibre té com a objectiu principal fomentar un debat intel·lectual sobre les idees i ensenyaments inspirats per la figura de Carlos Martí Arís, destacant les seves múltiples facetes com a crític, divulgador, professor, editor i projectista. Aquest llibre no busca només evocar la seva figura, sinó continuar alimentant les seves incursions crítiques i pràctiques, mantenint obertes les disjuntives que va deixar per al debat, en comptes de tancar-les.
L’obra exposa una activitat intel·lectual que ens convida a entaular un diàleg des del present, utilitzant-la com a eina per a comprendre millor el futur. A través d’ella, es reflexiona sobre la influència de temes teòrics i pràctics —o operatius, com deia el mateix Carlos—, amb la intenció de clarificar-los o qüestionar-los amb honestedat, evitant caure en dogmes.El veritable impacte que es vol generar amb aquesta proposta editorial és que, després de la seva lectura, els assistents a la presentació sentin la curiositat i el desig de submergir-se en els escrits de Carlos Martí Arís, descobrir-los o revisitar-los.
Aquest llibre es compon d’una trentena de textos que exploren conceptes i termes complementaris que han estat presents en els quaranta anys de debat intel·lectual en què va participar Carlos. Els textos estan signats per un col·lectiu d’autors que, al costat d’ell, han contribuït a consolidar una determinada manera d’entendre la crítica d’arquitectura.
Presentació de la Modificació de Pla General Metropolità per a la regulació de patis i celoberts a Barcelona ciutat
Imatge:
Ajuntament de Barcelona
El proper dimarts 15 d'octubre a les 12 h, l'Àrea d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona presentarà al COAC la Modificació de Pla General Metropolità (MPGM) per a la regulació de patis i celoberts de l’edificació al municipi de Barcelona, aprovada inicialment i actualment en període d'exposició al públic.
La presentació és oberta al públic i anirà a càrrec de David Martínez, gerent d’Urbanisme, acompanyat per Anton Carpio, director de Planejament, i Sonia Cobos, directora d’Actuació Urbanística. L'objectiu de la sessió, a més d’explicar la Modificació, és recollir les opinions dels arquitectes per tal que puguin contribuir a millorar la regulació que està en tramitació.
Es tracta d’una Modificació del PGM de 1976 per afavorir la implementació d’elements arquitectònics que redueixin el consum energètic dels edificis, sobretot pel que fa als espais de ventilació i renovació de l’aire i la il·luminació natural. L’objectiu és fomentar l’eficiència energètica i adaptar la norma als estàndards actuals. A partir d’ara només la superfície mínima exigida comptarà dins el còmput d’edificabilitat de l’edifici i, per tant, si un promotor decideix fer un pati o celobert més gran que la mida mínima requerida, no li computarà en l’edificabilitat. Així, es vol promoure espais més amplis que permeten una ventilació de més qualitat i millor il·luminació amb llum natural i per conseqüència millorar l’eficiència energètica dels edificis nous i les grans rehabilitacions.
La presentació és oberta al públic i anirà a càrrec de David Martínez, gerent d’Urbanisme, acompanyat per Anton Carpio, director de Planejament, i Sonia Cobos, directora d’Actuació Urbanística. L'objectiu de la sessió, a més d’explicar la Modificació, és recollir les opinions dels arquitectes per tal que puguin contribuir a millorar la regulació que està en tramitació.
Es tracta d’una Modificació del PGM de 1976 per afavorir la implementació d’elements arquitectònics que redueixin el consum energètic dels edificis, sobretot pel que fa als espais de ventilació i renovació de l’aire i la il·luminació natural. L’objectiu és fomentar l’eficiència energètica i adaptar la norma als estàndards actuals. A partir d’ara només la superfície mínima exigida comptarà dins el còmput d’edificabilitat de l’edifici i, per tant, si un promotor decideix fer un pati o celobert més gran que la mida mínima requerida, no li computarà en l’edificabilitat. Així, es vol promoure espais més amplis que permeten una ventilació de més qualitat i millor il·luminació amb llum natural i per conseqüència millorar l’eficiència energètica dels edificis nous i les grans rehabilitacions.
S’afegeix un nou concepte d’edificació destinat a la il·luminació i ventilació naturals dels edificis, l’espai interior lliure d’edificació. Aquest espai, amb dimensions suficients per assimilar-se a un espai exterior o a un interior d’illa, no consumirà edificabilitat, amb la qual cosa, s’incentiva la incorporació de millors condicions bioclimàtiques als habitatges.
La nova normativa també regula la il·luminació i ventilació naturals de les plantes soterrànies, que, quan reben aquesta il·luminació i ventilació a través d’espais interiors lliures d’edificació, patis o celoberts, la superfície construïda s’haurà d’incloure dins l’edificabilitat, amb l’excepció que es destini a ús de pàrquings o trasters.
L’actualització de la normativa també vol ser una aposta per la incorporació d'atris bioclimàtics, espais interiors que permeten millorar la ventilació i la il·luminació natural de les edificacions aprofitant els fenòmens naturals per regular la temperatura i la circulació de l’aire.
Cal inscripció prèvia
Jornada - Actuacions de dotació: una eina urbanística a debat
Imatge:
AAUC
En el marc de les jornades d’actualitat que organitza l’Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), i conjuntament amb l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració Pública (AASAP), la Asociación Española de Técnicos Urbanistas - Agrupació de Tècnics Urbanistes de Catalunya (AETU-ACTU) i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), el dimarts 22 d'octubre a les 9 h, tindrà lloc a la Sala d'Actes del COAC una nova jornada que portarà per títol “ACTUACIONS DE DOTACIÓ: UNA EINA URBANÍSTICA A DEBAT”.
Amb aquesta jornada, proposem fer una aproximació a aquesta eina urbanística, obrint un debat sobre què són, com i quan s’han d’aplicar les Actuacions de Dotació. Per fer-ho comptarem amb una sèrie d’intervencions de professionals de mirada diversa, que ens permetran conèixer millor les capacitats i les potencialitats d’aquesta eina urbanística.
Les ciutats són uns organismes vius, canviants, que es van modificant d’acord amb les noves necessitats socials, ambientals i econòmiques, des dels temps dels temps. Les Actuacions de Dotació són una eina urbanística de la qual encara no tenim, a casa nostra, una gran pràctica, malgrat que són vigents des de l’any 2007.
Consulta el programa en PDF.
La jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Inscriu-t'hi!
La sessió també es podrà seguir en directe a través del canal YouTube del COAC.
Amb aquesta jornada, proposem fer una aproximació a aquesta eina urbanística, obrint un debat sobre què són, com i quan s’han d’aplicar les Actuacions de Dotació. Per fer-ho comptarem amb una sèrie d’intervencions de professionals de mirada diversa, que ens permetran conèixer millor les capacitats i les potencialitats d’aquesta eina urbanística.
Les ciutats són uns organismes vius, canviants, que es van modificant d’acord amb les noves necessitats socials, ambientals i econòmiques, des dels temps dels temps. Les Actuacions de Dotació són una eina urbanística de la qual encara no tenim, a casa nostra, una gran pràctica, malgrat que són vigents des de l’any 2007.
Consulta el programa en PDF.
La jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Inscriu-t'hi!
La sessió també es podrà seguir en directe a través del canal YouTube del COAC.