La cúpula òrfena
Vàries entitats
© Fede Luque
https://lacate.cat/event/exposicio-la-cupula-orfena/
Del Divendres, 30 gener, 2026 - 19:00 fins Dissabte, 28 febrer, 2026 - 20:00
Gratuït
Butlletí:
Exposició dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2025
Imatge:
© ARQUIN-FAD
La sala d'exposicions Pia Almoina de la Demarcació de Girona del COAC acull la itinerància de l'exposició dels "Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2025" del 4 de febrer al 8 de març de 2026 que reuneix els projectes guanyadors i finalistes en les seves quatre categories: Arquitectura, Interiorisme, Ciutat i Paisatge i Intervencions Efímeres. La mostra també presenta els projectes distingits en els Premis FAD de Pensament i Crítica i en els Premis FAD Internacionals, consolidant-se com un reflex complet de l’activitat arquitectònica més rellevant de l’últim any.
Més enllà dels resultats, l’exposició convida a descobrir el procés que hi ha darrere la selecció dels projectes, mostrant l’eina de treball amb què els equips presenten les seves propostes al jurat. A través d’aquesta selecció, la mostra ofereix una panoràmica privilegiada sobre les tendències actuals, les noves mirades i els reptes que defineixen l’arquitectura contemporània a Espanya, Portugal i la resta del món.
Més enllà dels resultats, l’exposició convida a descobrir el procés que hi ha darrere la selecció dels projectes, mostrant l’eina de treball amb què els equips presenten les seves propostes al jurat. A través d’aquesta selecció, la mostra ofereix una panoràmica privilegiada sobre les tendències actuals, les noves mirades i els reptes que defineixen l’arquitectura contemporània a Espanya, Portugal i la resta del món.
La mostra l'organitza ARQUIN-FAD sota el comissariat de Tomàs López, dissenyador d’interiors i membre de la junta d’ARQUIN-FAD.
Exposició "Vicenç Huedo. Axiomes d'Arquitectura"
Imatge:
© Vicenç Huedo. Fotografia: Rafel Bosch
Del 12 de febrer al 22 de març, la sala La Cova de la Demarcació de Girona del COAC acollirà l'exposició "Axiomes d'Arquitectura" en la qual es mostra una selecció d'obres derivades dels elements relacionats amb l'arquitectura de l'artista Vicenç Huedo. Són elements recurrents de l'univers imaginari, real o inventat, d'un Vicenç que és capaç de plasmar la poètica de l'objecte com a rastre de la vida humana en un seguit de referències que ha trobat en diverses ciutats i amb les quals ha conformat la seva pròpia col·lecció d'objectes, que tant poder ser portes com tubs d'aigua d'un edifici vell.
La mostra forma part de la gran retrospectiva que la ciutat de Girona dedica a un dels artistes més vinculats i estimats de la ciutat nascut a Socuéllamos el 1955. Amb el títol (Res) és veritat, la mostra s’estén per diversos espais d’art de la ciutat i oferirà una visió àmplia i profunda de la trajectòria d’aquest pintor que ha deixat empremta tant per la seva obra com per la seva tasca docent.
La mostra forma part de la gran retrospectiva que la ciutat de Girona dedica a un dels artistes més vinculats i estimats de la ciutat nascut a Socuéllamos el 1955. Amb el títol (Res) és veritat, la mostra s’estén per diversos espais d’art de la ciutat i oferirà una visió àmplia i profunda de la trajectòria d’aquest pintor que ha deixat empremta tant per la seva obra com per la seva tasca docent.
Huedo, establert a Girona des del 1975, combina pintura, dibuix i gravat amb una sensibilitat que oscil·la entre el figuratiu i el simbòlic. Durant més de 35 anys com a professor de l’Escola Municipal d’Art de Girona, ha format generacions d’artistes i ha estat una figura clau en la vida cultural de la ciutat. Va ser membre actiu de l’ADAG (Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona) i autor del llibre Cent maneres de dibuixar un arbre (2014), una obra que resumeix la seva visió de l’art com a aprenentatge constant.
El projecte inclou també una publicació monogràfica, dissenyada per Roser Bover i amb fotografies de Rafel Bosch, que recull textos de diversos autors —entre ells Eva Vázquez, Quim Nadal, Jordi Armengol, Rosa Font, Pau Lanao i Carme Vinyoles—, així com una biografia raonada a càrrec de Sonia Quintanilla. A més, s’hi suma un documental dirigit per Marc Planas, que retrata l’artista en acció dibuixant en directe davant la Biblioteca Carles Rahola.
Organitza
Casa de Cultura de la Diputació de Girona, Fundació Fita i Ajuntament de Girona, dins el cicle «Mestres artistes».
Col·labora
Fundació Valvi, Fundació Masó, Centre Cultural de la Mercè, Museu d'Història, Demarcació de Girona del COAC i Museu d’Art de Girona.
"Ara balla pel camí" commemora els 425 anys dels Gegants del Pi
Imatge:
Associacio d'Amics del Gegant del Pi
El proper 16 de gener a les 19h acollim i inaugurem l'exposició commemorativa del 425 anys dels Gegants del Pi, "Ara balla pel camí", coorganitzada amb l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi.
L’any 1601, en una Barcelona en plena expansió, es documenta el primer gegant de cartró a la processó que la basílica de Santa Maria del Pi va fer per celebrar la Canonització de Sant Ramon de Penyafort.
Avui, 425 anys després, ens endinsem en la dilatada història dels Gegants del Pi, recopilada gràcies a la recerca realitzada al llarg de la darrera dècada a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, però també a nombroses aportacions de persones que han col·laborat i reconstruït les peripècies d’aquestes peces tan estimades.
Quatre figures que han sobreviscut a guerres, penúries, abandonaments i prohibicions, esdevenint la viva essència de la festa de temps remots i que encara ens emocionen quan surten al carrer.
L’any 1601, en una Barcelona en plena expansió, es documenta el primer gegant de cartró a la processó que la basílica de Santa Maria del Pi va fer per celebrar la Canonització de Sant Ramon de Penyafort.
Avui, 425 anys després, ens endinsem en la dilatada història dels Gegants del Pi, recopilada gràcies a la recerca realitzada al llarg de la darrera dècada a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, però també a nombroses aportacions de persones que han col·laborat i reconstruït les peripècies d’aquestes peces tan estimades.
Quatre figures que han sobreviscut a guerres, penúries, abandonaments i prohibicions, esdevenint la viva essència de la festa de temps remots i que encara ens emocionen quan surten al carrer.