“Die Planbude: La força de la participació ciutadana a St Pauli, Hamburg [Alemanya]”
Quin potencial s'amaga en l'arquitectura i l'urbanisme davant d'una renovació democràtica? Quin paper tenen els ciutadans a la pràctica en una nova manera de fer política des de baix?
Aquestes són algunes de les preguntes que es plantejaran a la vuitena edició del festival austríac “Urbanize!” organitzat per la revista d'urbanisme “Dérive”, que tindrà lloc del 6 al 15 d'octubre de 2017 a Viena i que aquest any porta per nom “Democracity”.
La Barcelona d'Ada Colau hi serà naturalment present, ja que ha tingut un paper destacat en buscar noves vies per a la participació ciutadana, com per exemple la plataforma digital “Decidim. Barcelona”, que recull tots els processos de participació de la ciutat, dóna visibilitat a les aportacions ciutadanes i permet fer un seguiment al detall de les mateixes.
A la ciutat d'Hamburg fa temps que es treballa amb processos de participació ciutadana a través de la plataforma municipal “Stadtwekstatt” (= taller de la ciutat), sobretot projectes grans com barris nous que es volen crear, el cobriment de part d'una artèria important de la ciutat, barris que es volen replantejar o, fins i tot, la possible participació de la ciutat a les Olimpíades. Segons la importància de cada cas, la manera d’involucrar-se i la força de la ciutadania és diferent. Tot i que en el cas de les Olimpíades es va arribar a fer un referèndum vinculant (on va guanyar el no), normalment els processos de participació ciutadana acostumen a tenir menys pes. Es fan sessions informatives, on es dóna la paraula a la gent i, de vegades, també donen opció a que la gent transmeti els seus desitjos o propostes per escrit.
Després de més de 20 anys de tradició en processos de participació ciutadana a Hamburg, la plataforma “Planbude” (=xiringuito de planificació), sorgida al barri de St. Pauli, ha donat un gir als processos de participació ciutadana fets fins ara a la ciutat. Per una banda, a través de diferents i innovadores eines de participació ha aconseguit resultats molt interessants pel seu abast, la seva concreció i el seu nivell de complexitat. I, per l'altra banda, amb la seva determinació i compromís, i amb el recolzament d'una important mobilització veïnal, s'ha guanyat el respecte de la propietat i l'administració.
Tot va començar el 2010, quan el conjunt edificat anomenat “Esso-Häuser”(= “cases ESSO”, nom que prové de la gasolinera que hi havia fins al 2013 a la parcel·la) va ser comprat per la immobiliària multimilionària “Bayerische Hausbau GmbH”. Des d'un principi, la immobiliària no va amagar que volia tirar a terra els edificis i triplicar la superfície construïda amb un nou complex, construint oficines i habitatge d'”alt standing”.
Els edificis del solar en qüestió, però, tot i no presentar molt bon estat de conservació ni tenir gran interès arquitectònic, havien passat a ser una icona de la diversitat del barri. Les Esso-Häuser era un conjunt heterogeni construït entre 1959 i 1960 i estava conformat per una gasolinera, un túnel de rentat, un aparcament, un hotel, uns 100 habitatges, diversos clubs i petits comerços. El seu emplaçament cèntric, directament a la plaça Spielbudenplatz, l'arquitectura moderna de postguerra i els seus múltiples usos van donar vida a la plaça i han marcat el caràcter del barri dels últims 50 anys.
Arrel de tot això, els llogaters i d'altres veïns del barri es van agrupar dins la “Initiative Esso-Häuser – wir sind kein Objekt” ( = Iniciativa “Cases-Esso” – no som cap objecte) per a reivindicar la conservació del conjunt i el compliment de l'obligació del propietari al manteniment de l'objecte. Altres iniciatives com “SOS-St. Pauli”, “Buy, buy St. Paul” o “Megafonchor”(organitzades dins la xarxa “Recht auf Stadt” = “dret a la ciutat”) també es van adherir a la causa. Finalment, les protestes van arribar als carrers, que van acollir vàries manifestacions els anys 2013 i 2014.
St. Pauli és un antic barri portuari i industrial, fora les muralles antigues, característic no només per ser el barri roig d'Hamburg sinó també per ser des de sempre un lloc on hi havia llibertat (de religió, de prejudicis, sobre certes normes de la burgesia...). És un barri obrer i amb una tradició reivindicativa i rebel, conegut sobretot per la resistència oferta durant l'okupació als anys 80 de les cases del carrer Hafenstraße. És un dels barris més densos de la ciutat i també més pobres, i els seus habitants presenten una gran diversitat.
Des de feia temps que el barri vivia una hipergentrificació, disneyització i estandardització de la Reeperbahn (el carrer principal de St. Pauli). Els nous edificis que anaven apareixent al barri sense cap vincle amb la lògica pròpia d'aquest havien fet perdre la confiança als habitants de St. Pauli en la capacitat de fer urbanisme i arquitectura dels inversors i les entitats públiques.
Quan a finals de 2013, poc abans de Nadal, es van haver d’evacuar les Esso-Häuser per risc d'esfondrament, va ser quan en una reunió-protesta dins la sala d'actes del FC St Pauli, un grup de gent va decidir que havia de gestionar personalment la planificació del nou conjunt des dels seus inicis. Calia crear una plataforma, que fes arribar la veu i interessos dels veïns als plànols del nou projecte i, amb això, establir unes bases de com la ciutat es pot i s'ha de planificar i construir.
D'aquí sorgeix la “Planbude”. Després de negociacions amb el districte i el departament d'edificació, finalment, l'administració i el parlament local van acceptar contractar aquesta nova plataforma per a organitzar el procés de participació ciutadana de les Esso-Häuser: un procés que seria independent, obert i fet en comunitat.
El procés de planificació es va iniciar l'octubre de 2014, quan l'equip de la Planbude, fundat per Margit Czenki, Christoph Schäfer i Sabine Stövesand, es va instal·lar en 2 contenidors a peu de parcel·la obrint les portes durant 7 dies a la setmana per a atendre tots aquells que s'hi volguessin involucrar.
Dins els contenidors hi podies trobar exposicions de resultats intermedis i una petita biblioteca urbana. Les visites es podien informar i buscar inspiració, podien contestar idees d'altres participants o continuar desenvolupant-les. Hi havia material per a dibuixar, plastilina, càmeres i un ordinador a disposició dels participants.
Unes de les eines de participació més interessant eren les maquetes. Es podien fer aportacions en tres formats diferents de maqueta. Omplint un formulari, el laboratori Fablab imprimia una maqueta a escala 1:50 d'acord amb les respostes. Amb Lego es podia fer una maqueta a escala 1:150 on hi havia definides 2 alçades (3 peces = planta comerç, 2 peces = habitatge) i 3 usos (taronja = habitatge, gris = comerç, blanc = espai públic). I, finalment, amb plastilina es podia fer una maqueta a escala 1:500 on 1,4kg de plastilina equivalien a 24.500m2 de superfície construïda. Un cop cadascú havia creat la seva maqueta, es pesava i s'anotava la quantitat de volum desitjada.
D'altres eines de participació eren uns papers negres, per a poder dibuixar-hi una proposta d'alçat nocturn o plànols de la parcel·la per a indicar amb adhesius quines zones es preferirien silencioses, quines de trobada de veïns, quines sorolloses...
A part d'això, es van repartir arreu qüestionaris en 5 idiomes (anglès, turc, rus, castellà, francès, alemany) i es van organitzar xerrades, tallers, festes creatives i tardes temàtiques de bricolatge. Per a aquests esdeveniments es van utilitzar esglésies, places, mesquites, parcs, supermercats i bars.
Després de 6 mesos de procés participatiu, la Planbude va valorar i interpretar formularis, dibuixos i maquetes i van crear el “St Pauli Code” (= el codi de St. Pauli), que resumeix totes les conclusions extretes i defineix 7 punts irrenunciables, que defineixen la qualitat de vida del barri. Els resultats són força interessants, sobretot tenint en compte que van ser acceptats per la propietat i l'administració local: 100% d'habitatge de lloguer (0% de propietat), dels quals 40% habitatge social; 20% habitatge des de cooperatives experimentals o grups autogestionats; locals per als veïns i la subcultura; usos a les cobertes (pista de bàsquet, jocs infantils, chill out i skateboarding); una paret d'escalada; cap cadena comercial; i a la façana de la Reeperbahn petits comerços a l'estil St. Pauli, un balcó públic i el retorn del Club Molotow. Els edificis alts (tema sempre molt delicat aquí) van ser acceptats pels veïns per a tenir diversitat d'alçades dels edificis i les parcel·les es van definir més aviat petites per a tenir diversitat d'arquitectures i estils.
Aquest “codi St. Pauli” va servir per a establir les bases del concurs d'urbanisme i arquitectura per al solar. Els equips NL-Architects (Amsterdam) i BeL-Architects (Colònia) van ser els guanyadors del concurs d'urbanisme i el concurs d'arquitectura es va repartir entre els despatxos NL (Amsterdam), BeL (Colònia ), Lacaton & Vassal (París), IFAU i Jesko Fezer (Berlín) i Feld72 (Viena).
Aquest és un cas d'èxit alhora que un cas molt especial. Cal una gran mobilització de la ciutadania per a que aquest procés tingui la força necessària davant de l'administració local i de la propietat. També ha sigut clau l'equip pluridisciplinari (dels camps de l'art, l'arquitectura, l'activisme, el treball social, la música...), entusiasta amb el projecte i afí al barri, que s'ha involucrat amb el projecte i ha dedicat el temps que requeria.
Els resultats aconsegueixen transmetre la saviesa local als plànols de la nova construcció i atorguen al projecte una nova qualitat. Es fa difícil creure que sigui un exemple que es repeteixi molt sovint, però sí que evidencia que és possible. I aquí està l'experiència: la riquesa que guanyarà un barri que creia haver perdut una icona i part del seu caràcter.
Guida Maymó Camps, arquitecta. Corresponsal del COAC a Hamburg, Alemanya. 2 Octubre 2017
Referències:
planbude.de
initiative-esso-haeuser.de
hamburg.de/stadtwerkstatt
urbanize.at
ajuntament.barcelona.cat/premsa
L'habitatge a Berlín (II)
El tema de l’habitatge a Berlín segueix en la mateixa línia que l’any passat i fins i tot s’han agreujat els problemes que us descrivia en l’article d’ara fa un any: l’encariment dels lloguers, l’excessiva oferta d’habitatges de luxe i la manca d’habitatge a preus assequibles, la centrifugació de Mitte i altres barris cèntrics de la ciutat. La llei que va entrar en vigor l’any 2015 per frenar el preu dels lloguers ha estat declarada recentment anticonstitucional per part del Tribunal de Berlín. El seu futur és per tant de moment incert.
No es pot dir que la gran coalició que governa el Land de Berlín (socialistes, esquerra i verds) aconsegueixi fàcilment els seus objectius en la política d’habitatge. Tampoc es pot dir que no s’hi esforci. En els darrers anys el Senat de Berlín ha cercat la complicitat de la ciutadania en els seus projectes urbans més emblemàtics i ha promogut processos participatius, com per exemple el de Tempelhof i més recentment el de Tegel.
El Senat va iniciar la proposta urbanística per a la construcció d’habitatges socials, equipaments i oficines en l’actual parc públic de Tempelhof, situat en els terrenys de l’aeroport construït en l’època del nacionalsocialisme. Es tractava d’una superfície reduïda en relació amb les 380 hectàrees de superfície que ocupa el parc. L’any 2011 es va crear la iniciativa ciutadana “100% Tempelhofer Feld“ que anava en contra de les intencions del Senat d‘edificar en el parc. La recollida de signatures va portar a la celebració d’un referèndum. Aquest es va celebrar l’any 2014 i la resposta va ser clarament en contra de la proposta de construcció. Avui dia ningú qüestiona el valor històric de Tempelhof, testimoni de l’Alemanya nazi, i el seu valor com a espai de lleure per a tots els berlinesos. Fins i tot el Senat considera ara que la decisió que van prendre els ciutadans fa tres anys va ser encertada.
La història es repeteix en un altre projecte que havia de permetre el creixement de la ciutat cap al nord-oest, on actualment es troba l’aeroport de Tegel. El tancament d’aquest aeroport estava previst per al 2011 coincidint amb la inauguració del nou aeroport Berlín Brandenburg, que actualment ja es preveu cap al 2019. En aquest cas la iniciativa ciutadana “Tegel endlich schliessen“ (tancar definitivament Tegel) reclamava aquest tancament des de fa anys, pels problemes de contaminació ambiental i acústica que sofreixen diversos barris de la ciutat (Spandau, Wedding, Pankow…), pel perill que suposa un aeroport dins del centre urbà, per la manca de seguretat en les pròpies instal·lacions de l’aeroport que ha quedat obsolet i requereixen una forta inversió econòmica per a la seva actualització, per a permetre el creixement de la ciutat i el cosit entre els diferents barris que l’aeroport ara no permet, etc.
La votació es va celebrar el passat 24 de Setembre, coincidint amb les eleccions generals d‘Alemanya, i el resultat va ser d’un 56 % en contra del tancament de l’aeroport. Sembla sorprenent que els arguments mediambientals no hagin convençut als berlinesos, però en aquest resultat sembla que han intervingut moltes altres qüestions: la campanya en contra que han realitzat els partits de dretes (FDP i AfD), el vot de càstig al Senat de Berlín per la mala gestió en la construcció del nou aeroport, la comoditat per als vols nacionals que suposa un aeroport dins de la ciutat, etc. El cert és que el resultat no és vinculant i caldrà veure quina és la política que segueix el Senat en aquesta qüestió, on sembla que l’opció més votada no ha estat la més convenient per a un desenvolupament urbanístic sostenible de la ciutat.
Però quins projectes d’habitatge sí que s’han construït recentment a Berlín? Aquest any s’ha celebrat una nova edició de l‘exposició “Da! Architektur in und aus Berlin 2017“, en la qual s’han mostrat els projectes arquitectònics més interessants realitzats per arquitectes inscrits en l’Architektenkammer de Berlín. En aquesta edició ha destacat el nombre d’edificis d’habitatges promoguts per les “Baugruppe“ (grups de construcció), que són els grups de particulars que s’associen per a construir conjuntament l’edifici on tenen previst viure-hi. Es tracta doncs, d’un client complex, més aviat d’un conjunt de clients, que saben molt bé el què volen en termes funcionals i que alhora, com s’ha demostrat en aquesta exposició, són capaços de cercar una gran qualitat arquitectònica.
El projecte “Ausbauhaus Neukölln“ realitzat per l’estudi Praeger Richter Architekten destaca per la seva simplicitat i eficàcia en el seu plantejament. En el procés del disseny, el cost i el termini d’execució de l’obra han estat determinants i s’ha garantit als clients un preu per metre quadrat i una rapidesa d’execució que s’han pogut assolir tal i com estaven previstos. Aquesta responsabilitat sobre costos i terminis recau a Alemanya directament en els arquitectes i normalment ja és un tema molt present en les primeres fases del projecte.
L’edifici ocupa una parcel·la entre mitgeres en la zona limitada pel Ring de Berlín, que forma la línia de la S-Bahn (tren de rodalies) i es troba per tant encara en l’àmbit que es considera cèntric. Es tracta de 24 habitatges amb una doble orientació sud-nord repartides en sis plantes, que disposen d’àmplies terrasses orientades a sud, tenen una altura lliure de 3 metres i una planta totalment lliure d’elements estructurals. Per a poder aconseguir cobrir les llums de 10 metres s’han utilitzat sostres prefabricats de formigó pretensat. El sobre cost d’aquest tipus de construcció s’ha compensat amb la rapidesa d’execució, arribant a reduir la durada de l’obra en 12 mesos en comparació amb una obra convencional. La disposició estratègica de tres patis d’instal·lacions permet diferents distribucions en planta per a un mateix habitatge.
Cada usuari podia escollir entre les tres següents opcions: l'habitatge loft que té una planta lliure de divisions, l'habitatge convencional amb zona de dormitoris i zona de dia (amb diferents possibilitats de distribució, fins i tot amb habitació per a la planxa) i l'habitatge sense envans i acabats, per tal que cadascú s‘acabi de construir la seva casa al seu gust i segons els seus recursos econòmics (en molts casos acabaran l’obra els mateixos propietaris, tenint en compte que els alemanys solen ser molt aficionats al bricolatge).
Finalment, el concepte monocolor en el tractament dels diferents materials emprats en l’obra mostra subtilment les diferents textures i alhora presenta l’edifici com un conjunt homogeni que s’integra fàcilment en el seu entorn.
Aquest tipus de projectes juguen un paper fonamental en la resolució del problema de la manca d’habitatge a Berlín. Lamentablement és molt difícil trobar parcel·les disponibles a un preu assequible i la forta especulació fa que en molts casos ni tan sols els posin en venda. El Senat estima que actualment hi ha 40.000 solars no edificats en l’àmbit del Ring i està posant a disposició de Baugruppen o altres promotors privats aquells que són municipals. Per a la resta, seria interessant trobar les eines necessàries per a fer-los accessible a promotors públics o privats i així progressivament anar ampliant el parc d’habitatges de la ciutat.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC a Berlín, Alemanya. 2 octubre 2017
Frankfurt, la pequeña Manhattan europea
Frankfurt es la única ciudad de Alemania con un "skyline" compuesto por rascacielos y edificios de gran altura. Más de treinta edificios superan una altura de 100 metros, incluyendo 14 de los 15 rascacielos que hay en Alemania. Estos últimos entran en la categoría de rascacielos altos en superar la altura de 150 m.
Uno de los aspectos que ha llevado a Frankfurt a caracterizarse por esta aglomeración de edificios altos fue sin duda el alto grado de destrucción que sufrió la ciudad a raíz de los bombardeos de la II Guerra Mundial. Dado que en los primeros años se especulaba con la posibilidad de que fuera Frankfurt y no Bonn, la capital de la parte americana de Alemania, hubo bastantes inversores que se interesaron por desarrollar proyectos aquí. Al contrario que otras ciudades menos destruidas, donde se intentó recuperar el aspecto previo a la guerra, en Frankfurt hubo más libertad para experimentar con nuevas tipologías en la posguerra, especialmente con edificios altos. Desde ese momento y hasta la actualidad, se han desarrollado diferentes conceptos urbanísticos en los que se preveía la construcción de edificios de gran altura. Inicialmente estos planes se ceñían en la parte más céntrica de la ciudad y el distrito financiero, aunque con el tiempo se fueron extendiendo a otras zonas de la ciudad.
A pesar de que se inició con la construcción de edificios de cierta altura con el movimiento moderno, no fue hasta la construcción del Hotel Plaza y de la edificación de la Dresdner Bank a finales de los años 70, cuando podemos empezar a hablar de los primeros rascacielos de más de 150. m de altura.
Desde 1998 existe un plan general de rascacielos "Hochhausrahmenplan" en el que se definen cómo y dónde se tenían que construir los rascacielos en la ciudad. Este plan, que se ha ido adaptando al desarrollo urbanístico e inmobiliario de Frankfurt, preveía en su última revisión de 2008 veintiséis nuevos proyectos para un total de dieciocho emplazamientos, doce de los cuales eran edificios de más de 100 metros de altura. Desde los inicios, se potenció la idea de construir edificios emblemáticos en el núcleo financiero y en la zona del recinto ferial. El plan prevé además diferentes emplazamientos en otros lugares de la ciudad, incluyendo edificios residenciales de gran altura en la zona norte de la ciudad o rascacielos en la zona de la estación central de tren (Hauptbanhof). Casi todos los proyectos previstos en el Masterplan fueron reducidos en altura cuando éste tuvo que ser aprobado definitivamente por los órganos municipales.
Entre los rascacielos que se han construido hasta la fecha en Frankfurt cabe destacar la torre de la Commerzbank, un rascacielos de 65 plantas firmado por Norman Foster que se inauguró en 1998. El edificio tiene una planta triangular ovalada y se caracteriza por incorporar zonas ajardinadas de varias plan-tas de altura que se intercalan en las tres fachadas y por ser uno de los primeros edificios a incorporar aspectos bioclimáticos en su diseño. Con 259 metros es el edificio más alto de Alemania y hasta el año 2003 fue el edificio más alto de Europa. Le sigue de cerca el Messeturm, con 256 metros de altura y 55 plantas, obra del arquitecto Helmut Jahn y finalizado el1990.
Más recientemente, en marzo de 2015 se inauguró la nueva sede del Banco Central Europeo (BCE). El edificio de 185 metros es obra del despacho austríaco Coop Himmelblau y es uno de los pocos edificios de esta envergadura con actividad exclusivamente financiera fuera del llamado Bankenviertel, el núcleo financiero de Frankfurt. La obra consta de dos torres gemelas poligonales proyectadas para albergar a 2.900 empleados.
Una mención aparte merece la Europaturm, una torre de comunicaciones que con 337,5 metros es la segunda construcción -que no edificio- más alta de Alemania.
Así pues, Frankfurt está dispuesta a seguir a la vanguardia de los edificios de altura. Como prueba de ello tenemos la construcción del edificio de viviendas "Grand Tower", en Europaviertel, que cuando se inaugure previsiblemente en 2019 será, con sus 172 metros, el edificio residencial más alto de Alemania. Y así hasta una veintena de nuevos edificios de gran altura son los que se añadirán en los próximos cinco años a l'Skyline de Frankfurt.
Y es que los precios del suelo de Frankfurt son los más caros de Alemania, lo que hace especialmente atractivos los proyectos que exprimen la edificabilidad hasta el límite. Sin embargo, no todo son facilidades en los edificios de gran altrua. El incendio de la torre de apartamentos Grenfeld en Londres ha encendido todas las alarmas en lo que a protección contra incendios se refiere. Tanto es así que el gobierno ha ordenado la revisión de todos los edificios de altura residenciales de Hessen y un control estricto sobre los materiales de revestimiento permisos.
No es de extrañar que Frankfurt se distancie notablemente de otras ciudades alemanas por el ecléctico paisaje urbano que la caracteriza. Y es que al lado de los citados rascacielos conviven algunas iglesias y edificios históricos que se recuperaron en el centro de la ciudad. Esta característica unida a la buena integración del río “Main” en la ciudad convierten a Frankfurt en una ciudad atípica para Alemania y con un carácter más bien propio de una metrópolis como Nueva York, lo que se refleja con el apelativo "Mainhattan", irónicamente utilizado en la región en alusión al río Main y a la semejanza con Manhattan.
Carlos Vidal, arquitectos. Corresponsal del COAC en Frankfurt, Alemania. Septiembre 2017.
Foto: https://pixabay.com/es/frankfurt-alemania-panorama-ciudad-1804481/
Frankfurt, la petita Manhattan europea
Frankfurt am Main és l'única ciutat d'Alemanya amb un “skyline” compost per gratacels i edificis de gran altura. Més de trenta edificis superen una altura de 100 metres, incloent 14 dels 15 gratacels que hi ha a Alemanya. Aquests últims entren en la categoria de gratacels alts en superar l'altura de 150 m.
Un dels aspectes que ha portat a Frankfurt a caracteritzar-se per aquesta aglomeració d'edificis alts va ser sens dubte l'alt grau de destrucció que va sofrir la ciutat arran dels bombardejos de la II Guerra Mundial. Atès que en els primers anys s'especulava amb la possibilitat que fos Frankfurt i no Bonn, la capital de la part americana d'Alemanya, va haver-hi bastants inversors que es van interessar per desenvolupar projectes aquí. Al contrari que altres ciutats menys destruïdes, on es va intentar recuperar l'aspecte previ a la guerra, a Frankfurt va haver-hi més llibertat per experimentar amb noves tipologies en la postguerra, especialment amb edificis alts. Des d'aquest moment i fins a l'actualitat, s'han desenvolupat diferents conceptes urbanístics en els quals es preveia la construcció d'edificis de gran altura. Inicialment aquests plans se cenyien a la part més cèntrica de la ciutat i al districte financer, encara que amb el temps es van anar estenent a altres zones de la ciutat.
Malgrat que es va iniciar amb la construcció d'edificis de certa altura amb el moviment modern, no va ser fins a la construcció de l'Hotel Plaza i de l'edificació de la Dresdner Bank a la fi dels anys 70, quan podem començar a parlar dels primers gratacels de més de 150. m d'altura.
Des del 1998 existeix un pla general de gratacels “Hochhausrahmenplan “en el qual es defineixen com i on s'havien de construir els gratacels a la ciutat. Aquest pla, que s'ha anat adaptant al desenvolupament urbanístic i immobiliari de Frankfurt, preveia en la seva última revisió de 2008 vint-i-sis nous projectes per a un total de divuit emplaçaments, dotze dels quals eren edificis de més de 100 metres d'altura. Des dels inicis, es va potenciar la idea de construir edificis emblemàtics en el nucli financer i a la zona del recinte firal. El pla preveu a més diferents emplaçaments en altres llocs de la ciutat, incloent edificis residencials de gran altura a la zona nord de la ciutat o gratacels a la zona de l'estació central de tren (Hauptbanhof). Gairebé tots els projectes previstos en el Masterplan van ser reduïts en altura quan aquest va haver de ser aprovat definitivament pels òrgans municipals.
Entre els gratacels que s'han construït fins avui a Frankfurt cal destacar la torre de la Commerzbank, un gratacel de 65 plantes signat per Norman Foster que es va inaugurar en 1998. L'edifici té una planta triangular ovalada i es caracteritza per incorporar zones enjardinades de diverses plantes d'altura que s'intercalen a les tres façanes i per ser un dels primers edificis a incorporar aspectes bioclimàtics en el seu disseny. Amb 259 metres és l'edifici més alt d'Alemanya i fins l'any 2003 va ser l'edifici més alt d'Europa. Li segueix de prop el Messeturm, amb 256 metres d'altura i 55 plantes, obra de l'arquitecte Helmut Jahn i finalitzat el1990.
Més recentment, al març de 2015 es va inaugurar la nova seu del Banc Central Europeu (BCE). L'edifici de 185 metres és obra del despatx austríac Coop Himmelblau i és un dels pocs edificis d’aquesta envergadura amb activitat exclusivament financera fora de l'anomenat Bankenviertel, el nucli financer de Frankfurt. L'obra consta de dues torres bessones poligonals projectades per albergar a 2.900 empleats.
Un esment a part mereix l’Europaturm, una torre de comunicacions que amb 337,5 metres és la segona construcció -que no edifici- més alta d’Alemanya.
Així doncs, Frankfurt està disposada a seguir a l'avantguarda dels edificis d'altura. Com a prova d'això tenim la construcció de l'edifici d'habitatges “Grand Tower”, a l’Europaviertel, que quan s'inauguri previsiblement el 2019 serà, amb els seus 172 metres, l'edifici residencial més alt d'Alemanya. I així fins a una vintena de nous edificis de gran altura són els que s’afegiran en els propers cinc anys a l`Skyline de Frankfurt.
I és que els preus del sòl de Frankfurt són dels més cars d'Alemanya, la qual cosa fa especialment atractius els projectes que espremen l'edificabilitat fins al límit. No obstant això no tot són facilitats als edificis de gran altura. L'incendi de la torre d'apartaments Grenfeld a Londres ha encès totes les alarmes en el que a protecció contra incendis es refereix. Tant és així que el govern ha ordenat la revisió de tots els edificis d'altura residencials de Hessen i un control estricte sobre els materials de revestiment permesos.
No és d'estranyar que Frankfurt es distanciï notablement d'altres ciutats alemanyes per l'eclèctic paisatge urbà que la caracteritza. I és que al costat dels citats gratacels conviuen algunes esglésies i edificis històrics que es van recuperar al centre de la ciutat. Aquesta característica unida a la bona integració del riu Main a la ciutat converteixen a Frankfurt en una ciutat atípica per a Alemanya i amb un caràcter més aviat propi d'una metròpolis com Nova York, cosa que es reflecteix amb l'apel·latiu “Mainhattan”, irònicament utilitzat a la regió en al·lusió al riu Main i a la semblança amb Manhattan.
Carlos Vidal, arquitecte. Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya. Setembre 2017.
Foto: https://pixabay.com/es/frankfurt-alemania-panorama-ciudad-1804481/