El crecimiento de la edificación, que sigue bajo mínimos, pierde impulso durante el año 2017
El COAC ha analizado este lunes 15 de enero, en una convocatoria abierta a los medios de comunicación, la actividad de construcción y rehabilitación en Catalunya referente al año 2017, a partir de los proyectos de ejecución de obra.
Analisis de la superficie visada en Catalunya
El 2017 se ha cerrado con un total de 3.907.014 m2 visados, 327.000 m2 más que el año pasado, lo que supone un incremento del 9,1% respecto al 2016. Ante este dato es necesario hacer las siguientes puntualizaciones:
1.- La superficie visada, aún aumentando, sigue estando a niveles bajísimos respecto al que podría considerarse la “normalidad” (estamos todavía muy por debajo del mínimo histórico de los últimos 25 años, sin contar los años de crisis).
2.-El incremento del 9,1% es inferior al que se había producido en los años inmediatamente anteriores (24% el 2016 y 26% el 2015).
3.- Como ha pasado en los últimos años, no estamos ante un crecimiento homogéneo para todo el territorio. Sólo las provincias de Barcelona y Girona crecen de manera constante.
4.- El año 2017 los proyectos de gran envergadura (más de 10.000 m2 de superficie) bajan, compensados por el incremento de los proyectos medianos y pequeños.5.- La superficie total visada en Catalunya corresponde a un total de 7.820 proyectos, cifra que sigue muy por debajo de los estandares europeus, el logro de los cuales permitiría la recuperación de los arquitectos y del sector en general de manera más homogénea.
Análisis por medida y número de proyectos visados
Los proyectos visados durante el 2017 de más de 10.000 m2, los proyectos de más envergadura, son los que bajan (un 17% respecto al año 2016, situándose 7 puntos por debajo). En total, en el 2017 se han visado 853.747 m2, correspondientes a 49 proyectos.
Por contra, los proyectos inferiores a 10.000 m2 suben, sobretodo en los tramos entre 3.000 y 10.000 m2 y entre 500 y 3.000 m2, que se sitúan un 27% por encima del año 2016 (una subida significativa de 8 puntos), con 2.005.893 m2 visados, correspondientes a 1.116 proyectos.
Comparando el número de proyectos con los del año pasado, la conclusión es que durante el 2017 el número total ha aumentado en 207 proyectos (un 23% más). Este hecho lo consideramos positivo, dado que distribuye mejor el trabajo en el sector y no lo atomiza tanto en pocos proyectos de gran envergadura, que era la tendencia que se había manifestado desde el año 2014. Asimismo, el descenso de proyectos grandes es también una mala noticia.
Análisis de la superficie visada por territorio
En relación a la provincia de Barcelona, exceptuando su capital, la subida global del año es de un 17%. A pesar de este ascenso, cabe destacar que los proyectos de más de 10.000 m2 bajan un 18% respecto al 2016, año en el cual habían crecido mucho. En cambio, los proyectos medianos-grandes, medianos y pequeños suben de manera muy significativa, con incrementos próximos al 50% exceptuando los pequeños, que suben menos. La provincia de Barcelona sigue siendo la que marca la tendencia general de la edificación en Catalunya.
En lo que respecta a la ciudad de Barcelona se constata un crecimiento anual negativo, 13% respecto el año 2016. Esta situación la provoca la caída de los proyectos de más de 3.000 m2 (un 15% los proyectos de entre 3.000 y 10.000 m2 y un 24% los mayores de esta superficie).
Cabe matizar que la capital catalana en el año 2016 tuvo un tercer trimestre excepcional, con 6 proyectos de gran envergadura, que no se ha repetido. Si no fuera por este hecho, se observa que los datos trimestrales del 2017 son similares a los del resto de trimestres del año 2016.
Ebre, Lleida y Tarragona son demarcaciones con un crecimiento muy bajo y poco significativo. Girona, en cambio, tiene un crecimiento más consistente, este año del 20%, con 580.000 m2 visados en el 2017, por contra a los 265.000 m2 de Tarragona o 183.000 m2 de Lleida.
Análisis por tipología de edificación: obra nueva vs. rehabilitación
La obra nueva mantiene el crecimiento, aunque con menos fuerza que el año pasado (el 2016 fue de un 30% mientras que este año ha sido solamente de un 12%). La rehabilitación, pese aumentar un poco, está muy estancada. En cifras globales, en el 2017 se han visado 2.569.000 m2 de obra nueva, mientras que de rehabilitación se han visado 1.252.610 m2.
En la provincia de Barcelona la rehabilitación ha bajado a niveles del 2015. En cambio, en el caso de Barcelona ciudad la rehabilitación fluctua, sin poder extraer alguna tendencia clara.
Los proyectos de rehabilitación que se visan en el COAC son los que o bien afectan a la estructura global de la edificación o a su configuración, o bien implican un cambio de uso. Por lo tanto, de estas cifras se puede deducir que en general la actividad de renovación urbana, tan necesaria en un parque envejecido y desactualitzado como el nuestro, con retos claros como la eficiencia energética y la sostenibilidad, no se está llevando a cabo.
Falta información sobre la actividad de pequeña rehabilitación, sin la cual es muy dificil impulsar políticas eficientes de renovación urbana.
Análisis por usos: vivienda / no vivienda
La vivienda continúa creciendo (más acusado que en el 2016), y la no vivienda sufre un descenso importante respecto al 2016, año en el que había tenido una remontada considerable.
Respecto a la no vivienda, todas las tipologías bajan excepto la industria. En el 2017 el volumen total de metros cuadrados visados de la industria (308.071 m2) es superior al de los otros sectores (comercio, hostalería, oficinas, sanidad y educación).
El resto de sectores tienen en común que durante el año 2016 habían crecido notablemente. En el caso del comercio, que había tenido un importante crecimiento desde el año 2015, este año cae un 27%. Aún así se han visado 260.000 m2, siendo después de la industria el sector con más superficie proyectada. Hostalería y oficinas caen un 28% y 16% respectivamente.
Educación y sanidad bajan alrededor de un 50%. En el año 2016 habían tenido crecimientos importantes, aunque el volumen de metros cuadrados del que partimos es muy bajo. Educación ha visado este año 50.000 m2 y sanidad 40.000 m2.
Vivienda
En el año 2017 se han visado 11.250 viviendas, con un crecimiento del 32%, similar al del 2016. La vivienda en general no ha parado de crecer desde 2013, cuando se visaron 2.888 viviendas nuevas.
Con esta cifra se estarían igualando los valores del año 2009, en plena crisis, un 57% menos que el mínimo histórico (año 1991) de los últimos 25 años (sin tener en cuenta la crisis).
El grueso de los proyectos de vivienda visada en Catalunya el año 2017 corresponde a proyectos medianos (de 500 a 3.000 m2) y medianos-grandes, (de 3.000 a 10.000 m2). Por número de viviendas por proyecto, el grueso de los proyectos tienen entre 2 y 50 viviendas.
Si analizamos cómo esta vivienda se distribuye territorialmente, vemos que en todas las demarcaciones crece, exceptuando la del Ebre. En la provincia de Barcelona es donde más lo hace, con una tendencia muy positiva. En Girona la tendencia también es muy positiva, y en la ciudad de Barcelona, aunque sigue creciendo, se nota una ralentización.
· CONSULTAR LOS GRÁFICOS DE VISADO
IMPACTO EN PREMSA:
El creixement de l’edificació, que segueix sota mínims, perd impuls durant l’any 2017
El COAC ha analitzat aquest dilluns 15 de gener, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent a l’any 2017, a partir dels projectes d’execució d’obra.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
L’any 2017 s’ha tancat amb un total de 3.907.014 m2 visats, 327.000 m2 més que l’any passat, el que suposa un increment del 9,1% respecte el 2016. Davant d’aquesta dada cal fer les puntualitzacions següents:
1.- La superfície visada, tot i augmentar, segueix a nivells baixíssims respecte el que es podria considerar la “normalitat” (estem encara molt per sota del mínim històric dels darrers 25 anys, sense comptar els anys de crisi).
2.- L’increment del 9,1% és inferior al que s’havia produït en els anys immediatament anteriors (24% el 2016 i 26% el 2015).
3.- Com ha passat en els darrers dos anys, no estem davant d’un creixement homogeni per a tot el territori. Només les províncies de Barcelona i Girona creixen de manera constant.
4.- L’any 2017 els projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2 de superfície) baixen, compensats per l’increment dels projectes mitjans i petits.
5.- La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de 7.820 projectes, xifra que segueix molt per sota dels estàndards europeus, l’assoliment dels quals permetria la recuperació dels arquitectes i del sector en general de manera més homogènia.
Anàlisi per mida i número de projectes visats
Els projectes visats durant el 2017 de més de 10.000 m2, els projectes de més envergadura, són els que baixen (un 17% respecte l’any 2016, situant-se 7 punts per sota). En total, al 2017 s’han visat 853.747 m2, corresponents a 49 projectes.
Per contra, els projectes inferiors a 10.000 m2 pugen, sobretot els trams entre 3.000 i 10.000 m2 i entre 500 i 3.000 m2, que se situen un 27% per sobre de l’any 2016 (una pujada significativa de 8 punts), amb 2.005.893 m2 visats, corresponents a 1.116 projectes.
Comparant el nombre de projectes amb els de l’any passat, la conclusió és que durant el 2017 el número total ha augmentat en 207 projectes (un 23% més). Aquest fet el considerem positiu, donat que distribueix millor la feina en el sector i no l’atomitza tant en pocs projectes de gran envergadura, que era la tendència que s’havia manifestat des de l’any 2014. Tanmateix, el descens de projectes grans és també una mala notícia.
Anàlisi de la superfície visada per territori
Pel que fa la província de Barcelona, exceptuant la seva capital, la pujada global de l’any és d’un 17%. Malgrat aquest ascens, cal destacar que els projectes de més de 10.000 m2 baixen un 18% respecte el 2016, any en el qual havien crescut molt. En canvi, els projectes mitjans-grans, mitjans i petits pugen de manera molt significativa, amb increments propers al 50% exceptuant els petits, que pugen menys. La província de Barcelona segueix sent la que marca la tendència general de l’edificació a Catalunya.
Pel que fa la ciutat de Barcelona es constata un creixement anual negatiu, 13% respecte l’any 2016. Aquesta situació la provoca la caiguda dels projectes de més de 3.000 m2 (un 15% els projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2 i un 24% els majors d’aquesta superfície).
Cal matisar que la capital catalana el 2016 va tenir un tercer trimestre excepcional, amb 6 projectes de gran envergadura, que no s’ha repetit. Si no fos per aquest fet, s’observa que les dades trimestrals del 2017 són similars a les de la resta de trimestres de l’any 2016.
Ebre, Lleida i Tarragona són demarcacions amb un creixement molt baix i poc significatiu. Girona, en canvi, té un creixement més consistent, enguany del 20%, amb 580.000 m2 visats el 2017, per contra dels 265.000 m2 de Tarragona o 183.000 m2 de Lleida.
Anàlisi per tipologia d'edificació: obra nova vs. rehabilitació
L’obra nova manté el creixement, tot i que amb menys força que l'nay passat (el 2016 va ser d’un 30% mentre que enguany ha estat tan sols d’un 12%). La rehabilitació, tot i augmentar una mica, està molt estancada. En xifres globals, el 2017 s’han visat 2.569.000 m2 d’obra nova, mentre que de rehabilitació s’han visat 1.252.610 m2.
A la província de Barcelona la rehabilitació ha baixat a nivells del 2015. En canvi, en el cas de Barcelona ciutat la rehabilitació va fluctuant, sense poder extreure cap tendència clara.
Els projectes de rehabilitació que es visen al COAC són els que o bé afecten l’estructura global de l’edificació o a la seva configuració, o bé impliquen canvi d’ús. Per tant, d’aquestes xifres es pot deduir que en general l’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, amb reptes clars com ara l’eficiència energètica i la sostenibilitat, no s’està duent a terme.
Manca informació sobre l’activitat de petita rehabilitació, sense la qual és molt difícil impulsar polítiques eficients de renovació urbana.
Anàlisi per usos: habitatge / no habitatge
L’habitatge continua creixent (més acusat que el 2016), i el no habitatge pateix una davallada important respecte el 2016, any en què havia tingut una remuntada considerable.
Pel que fa el no habitatge, totes les tipologies baixen excepte la indústria. El 2017 el volum total de metres quadrats visats de la indústria (308.071 m2) és superior al dels altres sectors (comerç, hostaleria, oficines, sanitat i educació).
Aquesta resta de sectors tenen en comú que durant l’any 2016 havien crescut notablement. En el cas del comerç, que havia tingut importants creixements des de l’any 2015, enguany cau un 27%. Tot i així s’han visat 260.000 m2, essent després de la indústria el sector amb més superfície projectada. Hostaleria i oficines cauen un 28% i 16% respectivament.
Educació i sanitat baixen al voltant d’un 50%. L’any 2016 havien tingut creixements importants, tot i que el volum de metres quadrats del que partim és molt baix. Educació enguany ha visat 50.000 m2 i sanitat 40.000 m2.
Habitatge
L’any 2017 s’han visat 11.250 habitatges, amb un creixement del 32%, similar al del 2016. L’habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es van visar 2.888 habitatges nous.
Amb aquesta xifra s'estarien igualant els valors de l’any 2009, en plena crisi, un 57% menys que el mínim històric (any 1991) dels darrers 25 anys (sense tenir en compte la crisi).
El gruix dels projectes d’habitatge visats a Catalunya l’any 2017 correspon a projectes mitjans (de 500 a 3.000 m2) i mitjans-grans, (de 3.000 a 10.000 m2). Per nombre d’habitatges per projecte, el gruix dels projectes tenen entre 2 i 50 habitatges.
Si analitzem com aquest habitatge nou es distribueix territorialment, veiem que a totes les demarcacions creix, exceptuant la de l’Ebre. A la província de Barcelona és on més ho fa, amb una tendència molt positiva. A Girona la tendència també és molt positiva, i a la ciutat de Barcelona, tot i créixer, es nota un alentiment
· CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
IMPACTE EN PREMSA:
· RTVE, min. 15:22 (+)
· TV3, min. 46:34 (+)
· El País (+)
· Expansión (+)
· El Periódico (+)
· El Punt Avui (+)
· Vilaweb (+)
· La Vanguardia (+)
· Diari Ara (+)
· Bolsamanía (+)
· El Economista (+)
· Diari de Girona (+)
· La Mañana (+)
· El Segre (+)
· Regió 7 (+)
· Diari de Tarragona (+)
El Archivo Histórico del COAC colabora con la exposición "Puig y Cadafalch, Masó y los Baños de Girona"
La Fundación Rafael Masó de Girona acoge la exposición "Puig y Cadafalch, Masó y los Baños de Girona" donde se pueden ver grabados, restos arqueológicos, cerámica, fotografías, dibujos, planos y otros documentos que ilustran, con detalle, la historia de la recuperación del edificio, que fue promovida por Josep Puig i Cadafalch y llevada a cabo por Rafael Masó.
En esta ocasión, el Archivo Histórico del COAC colabora cediendo en préstamo 16 documentos, los cuales se entienden como esenciales para desarrollar el proyecto de restauración, así como para poder comprender en la actualidad. Además, también participa en la reproducción de imágenes de gran valor histórico que ilustran las tareas de recuperación de los Baños Árabes.
Los Baños Árabes de Girona estuvieron escondidos desde el siglo XVII en el interior de un convento, a pesar de que ya habían despertado la atención de viajeros y estudiosos. Fue en 1914, con el estudio que hizo Puig y Cadafalch donde se confirmó su origen e impulsó su recuperación, que fue a cargo de Rafael Masó, Jeroni Martorell y Emili Blanch.
"Puig y Cadafalch, Masó y los Baños de Girona" se podrá visitar en la casa Masó hasta el 31 de marzo de 2018.
L’Arxiu Històric del COAC col·labora amb l’exposició "Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona”
En aquesta ocasió, l’Arxiu Històric del COAC hi col·labora cedint en préstec 16 documents, els quals s’entenen com a essencials per desenvolupar el projecte de restauració, així com per poder-lo comprendre en l’actualitat. A més, també hi participa en la reproducció d’imatges de gran valor històric que il·lustren les tasques de recuperació dels Banys Àrabs.
Els Banys Àrabs de Girona van estar amagats des del segle XVII a l’interior d’un convent, tot i que ja havien despertat l’atenció de viatgers i estudiosos. Va ser l’any 1914, amb l’estudi que en va fer Puig i Cadafalch on es va confirmar el seu origen i va impulsar-ne la recuperació, que va anar a càrrec de Rafael Masó, Jeroni Martorell i Emili Blanch.
"Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona” es podrà visitar a la casa Masó fins el 31 de març de 2018.