El nou número de Quaderns ens endinsa en la gestió cosmètica del llenguatge arquitectònic
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La revista del COAC Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme publica un nou número, que ja està a disposició dels col·legiats a les diferents seus del Col·legi. Es tracta del número 272, titulat Tècniques cosmètiques. Dirigit pes arquitectes Nuria Casais i Ferran Grau, el nou Quaderns reflexiona sobre la gestió cosmètica del llenguatge arquitectònic en el context europeu, confrontant la idea d’ordre i la d’ornament.
El Quaderns 272 proposa analitzar diferents tècniques cosmètiques (Kipnis) a través del desplegament crític organitzat en tres nivells, corresponents a tres escales del projecte. En primer lloc, s'aborda l'estat actual de «la cara de la ciutat europea», construïda, reconstruïda i transformada. El capítol recull deu cròniques urbanes fruit de la lectura de cinc ciutats europees: Londres (Guillermo López), París (Enric Llorach), Milà (Matilde Cassani), Copenhaguen (Nuria Casais i Ferran Grau), i Zurich (André Bideau). En quest bloc, tres projectes localitzats a Londres (Group Work + Amin Taha), París (Eric Lapierre Experience) i Milà (OMA) il·lustren rostres urbans del context contemporani europeu.
En segon lloc, «Superfície i profunditat» debat la definició de l'objecte arquitectònic analitzant la idea d'artifici, tant des d'una visió exterior de l'arquitectura (Pep Avilés) com des d'una visió de l'arquitectura de l'interior públic (Mark Pimlott). L'aparellament entre el MCBA (Barozzi Veiga) i el FRAME (Bruther + Baukunst) mostra la superfície i la profunditat de dos projectes aparentment oposats.
A mode de zoom digital, «El fragment i el tot» analitza el fragment arquitectònic atenent simultàniament a la identitat del tot. «Una materialitat expandida» (Javier García-Germán i Miquel Rodríguez) estudia el fet constructiu com a fonament de la identitat arquitectònic, i «poemes tridimensionals» (David Bestué) reflexiona sobre el fet de que «la matèria és la frontissa entre allò mental i allò físic». La transformació i ampliació de dues cases exemplifica un debat material del present: la Villa Hammer (Herzog de Meuron i Sauter von Moos), i el Mas JEC (Aixopluc).
Finalment, i a mode d'epíleg, es publica una entrevista a tres estudis d'arquitectura que comparteixen la particularitat dins del context europeu, d'operar a l'estranger des de Santiago de Compostela i Barcelona: Estar, Barozzi Veiga i Addenda.
El Quaderns a casa
Podeu recollir el Quadrens a la recepció de les diferents seus col·legials o bé sol·licitar que us l'enviïn junt amb la vostra propera comanda a La Cooperativa Jordi Capell.
Proper número
El proper número de la revista anirà a càrrec dels equips guanyadors del concurs convocat l'any passat pel Col·legi: Josep Ferrando i Marta Poch.
El Quaderns 272 proposa analitzar diferents tècniques cosmètiques (Kipnis) a través del desplegament crític organitzat en tres nivells, corresponents a tres escales del projecte. En primer lloc, s'aborda l'estat actual de «la cara de la ciutat europea», construïda, reconstruïda i transformada. El capítol recull deu cròniques urbanes fruit de la lectura de cinc ciutats europees: Londres (Guillermo López), París (Enric Llorach), Milà (Matilde Cassani), Copenhaguen (Nuria Casais i Ferran Grau), i Zurich (André Bideau). En quest bloc, tres projectes localitzats a Londres (Group Work + Amin Taha), París (Eric Lapierre Experience) i Milà (OMA) il·lustren rostres urbans del context contemporani europeu.
En segon lloc, «Superfície i profunditat» debat la definició de l'objecte arquitectònic analitzant la idea d'artifici, tant des d'una visió exterior de l'arquitectura (Pep Avilés) com des d'una visió de l'arquitectura de l'interior públic (Mark Pimlott). L'aparellament entre el MCBA (Barozzi Veiga) i el FRAME (Bruther + Baukunst) mostra la superfície i la profunditat de dos projectes aparentment oposats.
A mode de zoom digital, «El fragment i el tot» analitza el fragment arquitectònic atenent simultàniament a la identitat del tot. «Una materialitat expandida» (Javier García-Germán i Miquel Rodríguez) estudia el fet constructiu com a fonament de la identitat arquitectònic, i «poemes tridimensionals» (David Bestué) reflexiona sobre el fet de que «la matèria és la frontissa entre allò mental i allò físic». La transformació i ampliació de dues cases exemplifica un debat material del present: la Villa Hammer (Herzog de Meuron i Sauter von Moos), i el Mas JEC (Aixopluc).
Finalment, i a mode d'epíleg, es publica una entrevista a tres estudis d'arquitectura que comparteixen la particularitat dins del context europeu, d'operar a l'estranger des de Santiago de Compostela i Barcelona: Estar, Barozzi Veiga i Addenda.
El Quaderns a casa
Podeu recollir el Quadrens a la recepció de les diferents seus col·legials o bé sol·licitar que us l'enviïn junt amb la vostra propera comanda a La Cooperativa Jordi Capell.
Proper número
El proper número de la revista anirà a càrrec dels equips guanyadors del concurs convocat l'any passat pel Col·legi: Josep Ferrando i Marta Poch.
1/10/2020
