Taula rodona. PIAM Nucli Antic d’Olot. Àrees d’oportunitat. I ara què?

Taula rodona. PIAM Nucli Antic d’Olot. Àrees d’oportunitat. I ara què?

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La feina feta sobre les àrees d’oportunitat del PIAM del nucli antic d’Olot ha arribat a un punt d’inflexió, la pregunta de què cal fer i la resposta de cap a on s’estan dirigint les accions sobre aquestes àrees. A partir d’aquesta premissa s’ha organitzat a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, el dijous 4 de novembre, a les 19.30 hores, la Taula rodonaPIAM Nucli Antic d’Olot. Àrees d’oportunitat. I ara què?’ partint de tres ponències des del punt de vista olotí i de les experiències tècniques en matèria d’habitatge i d’anàlisis, diagnosis i intervencions en teixits de nucli antic d’altres indrets i d’altres escales que acabarà amb un diàleg obert amb els assistents a l’acte. 

Per una banda, comptarem amb Jordi Güell Güell, regidor d’Urbanisme i d’Habitatge, el qual presentarà la situació actual de les àrees d’oportunitat del PIAM del nucli antic d’Olot i les accions que s’estan plantejant des del consistori i la seva àrea tècnica partint de la feina feta dels últims anys. D’altra banda, l’arquitecta Estel Jou Pi, sòcia fundadora d’undosarquitectura, explicarà diversos projectes que han desenvolupat i que han servit de punt de partida pel desenvolupament de polítiques d’habitatge en municipis de les comarques gironines, que han actuat per pal·liar la situació d’emergència habitacional en què es troben immersos. Alguns projectes han anat des d’una anàlisi profund de la situació actual fins a propostes més concretes; en d’altres s’ha començat per propostes concretes de mobilització d’immobles concrets; sempre, a través de models no especulatius d’accés a l’habitatge.

Finalment, Núria Colomé Montull, membre fundadora de la cooperativa Celobert arquitectura, enginyeria i urbanisme, que ha treballat en l’Estudi per a la rehabilitació, captació i mobilització d’habitatges i locals al Nucli Antic d’Olot, parlarà de com les polítiques de rehabilitació han de deixar de ser un element gentrificador, per esdevenir una veritable política d’implementació del dret a un habitatge digne i a la salut a partir d’unes premisses sostenibles que, alhora, amb l’arribada de fons a nivell català, estatal i europeu, poden significar un salt quantitatiu en la disposició de recursos econòmics i tècnics que fan necessari dissenyar polítiques municipals de rehabilitació. A la ponència farà un repàs dels punts de partida, aspectes clau de les experiències treballades i com en aquest recorregut veuen necessari enfocar un treball integral de rehabilitació en un entorn vulnerable.

Versió per a imprimirPDF version