Propers Actes
Dv, 17 abril
De 9.15 a 14 h
Arquitectura en procés. El vidre en tot el seu context...
Arquitectura en procés. El vidre...
Dll, 20 abril
8.30 a 10 h
Esmorzars Professionals: Comunicació, prevenció i gestió...
Esmorzars Professionals:...
Dll, 20 abril
De 18:30 a 20:30 hores
Dictamen jurídic sobre la col·legiació d'arquitectes...
Dictamen jurídic sobre la col...
Dm, 21 abril
12:00 a 14:00 h
Jornada Tècnica | Com evitar la pèrdua de marge al teu...
Jornada Tècnica | Com evitar la...
8a Sessió de l'Ecumenòpolis amb Celia Marin
Imatge:
© Josep Losada
El divendres 20 d'octubre a les 19 h tindrem una nova sessió de l'Ecumenòpolis, l'espai de reflexió audiovisual del COAC. La sessió videológica a càrrec de Celia Marin Vega, arquitecta, investigadora i professora associada al Departament de Composició Arquitectònica de l'ETSAB portarà de títol Ciutadà López. Déus, cacics i prohoms o l'arquitectura i la construcció del super ego.
Certes estàtues i monuments commemoratius, que presideixen les places i avingudes de les nostres ciutats, corresponen moltes vegades a una representació del mite del fundador o del senyor protector que condensa en la seva persona els ideals de la ciutadania. Tot i que el temps desgasti les lletres i la memòria oblidi qui era aquesta figura esculpida, aquests mites fundacionals constitueixen, moltes vegades, patrons fixos que es repeteixen fins a l'extenuació, a través dels quals l'home-ciutadà es transforma en un ésser conscient de la seva presència i que escriu al voltant de la seva imatge una llegenda i un relat: un Jo, moltes vegades acompanyat d'unes construccions físiques, arquitectures que fan del que s'ha construït una extensió de l'ego de l'home. Des de la figura de Jebediah Springfield, presidint la ciutat que porta el seu nom, la retirada olímpica de l'àtic en què s'amaga el Dr Tyrell de Blade Runner o el Xanadú de Kane ... En aquesta sessió veurem com moltes vegades, realitat i ficció, es confonen quan ens referim a la creació de mites fins al punt que podríem dir que, si bé l'hàbit no fa la cosa, la casa i el monument fan al prohom.
Recupera la sessió:
Col·labora:

Certes estàtues i monuments commemoratius, que presideixen les places i avingudes de les nostres ciutats, corresponen moltes vegades a una representació del mite del fundador o del senyor protector que condensa en la seva persona els ideals de la ciutadania. Tot i que el temps desgasti les lletres i la memòria oblidi qui era aquesta figura esculpida, aquests mites fundacionals constitueixen, moltes vegades, patrons fixos que es repeteixen fins a l'extenuació, a través dels quals l'home-ciutadà es transforma en un ésser conscient de la seva presència i que escriu al voltant de la seva imatge una llegenda i un relat: un Jo, moltes vegades acompanyat d'unes construccions físiques, arquitectures que fan del que s'ha construït una extensió de l'ego de l'home. Des de la figura de Jebediah Springfield, presidint la ciutat que porta el seu nom, la retirada olímpica de l'àtic en què s'amaga el Dr Tyrell de Blade Runner o el Xanadú de Kane ... En aquesta sessió veurem com moltes vegades, realitat i ficció, es confonen quan ens referim a la creació de mites fins al punt que podríem dir que, si bé l'hàbit no fa la cosa, la casa i el monument fan al prohom.
Recupera la sessió:
Col·labora:
