Manresa es disposava a edificar un temple de dimensions catedralícies, al mateix temps que la seu de la diòcesi, la catedral de Vic, mantindria durant segles l'edifici romànic. A partir d'aquesta aparent contradicció, veurem el progrés de les obres a Manresa i a Vic (on també se'n duran a terme), i com s'anaven "vestint" els dos edificis amb nou mobiliari litúrgic, tenint en consideració el particular context artístic en el bisbat en el decurs dels segles XIV i XV.

La conferència anirà a càrrec de Joan Valero, doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi “Pere Oller, escultor” (2004), per a la qual va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat el 2006. Un any després obtingué el premi Plana de Vic amb el treball “El retaule major de la catedral de Vic”.  La seva recerca se centra en diversos camps, preferentment dins del període gòtic, com l’escultura, l’arquitectura i la promoció artística. Ha publicat nombrosos articles, i ha coeditat, conjuntament amb la Dra. Francesca Español, els llibres: Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó i Ianua Coeli. Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó. Des de l’any 2021 és president de la societat Amics de l’Art Romànic, entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans.