Brussel·les s’ha convertit en un laboratori urbà de transformació arquitectònica i mediambiental, on la reutilització del parc immobiliari existent és una de les estratègies més rellevants per afrontar els reptes contemporanis de sostenibilitat, eficiència energètica i densificació urbana. En lloc d’enderrocar i reconstruir, la ciutat aposta per reconvertir edificis monofuncionals d’oficines obsolets en edificis mixtos, capaços d’acollir habitatges, activitats econòmiques, espais col·lectius i serveis, tot minimitzant l’impacte ambiental i seguint criteris de circularitat.

Un canvi de paradigma urbà

Durant la segona meitat del segle XX, Brussel·les va experimentar un intens creixement d’oficines, especialment al barri del Nord, amb edificis concebuts sota criteris de productivitat i homogeneïtat funcional. Avui, molts d’aquests edificis han quedat tècnicament desfasats i energèticament ineficients. Davant d’aquest escenari, tant les institucions públiques com el sector privat impulsen projectes de reconversió integral que converteixen aquests volums obsolets en ecosistemes urbans híbrids, sostenibles i vius.

Aquesta estratègia s’alinea amb polítiques com la iniciativa europea No Net Land Take (NNLT), que busca frenar l’expansió urbana desmesurada i promoure la reutilització del sòl existent, o amb la metodologia GRO 2025, que permet avaluar l’impacte ambiental i circular dels projectes arquitectònics.

Projecte ZIN in No(o)rd: un nou cicle per a la ciutat vertical

El projecte ZIN in No(o)rd, situat a l’antiga zona del World Trade Center, és avui un referent internacional de la reconversió sostenible d’edificis d’oficines. Desenvolupat pels despatxos 51N4E, AUC i Jaspers-Eyers Architects, el complex reutilitza dues torres existents per crear un conjunt mixt amb 70.000 m² d’oficines, 127 habitatges, comerços, zones de lleure i un hotel.

La intervenció no només reorganitza els espais interiors, sinó que incorpora terrasses, zones verdes i horts urbans, generant espais col·lectius que activen la convivència i la biodiversitat. A nivell mediambiental, ZIN és un exemple paradigmàtic de construcció circular: conserva part de l’estructura original, reutilitza materials i introdueix sistemes d’eficiència energètica avançada.

Certificat amb l’eina GRO 2025, el projecte avalua la circularitat dels materials, la qualitat de l’aire interior, la gestió de l’aigua i l’eficiència energètica. Guardonat com a Millor Edifici Alt del Món 2025 pel Council on Vertical Urbanism, ZIN demostra que la sostenibilitat pot anar de la mà de la innovació arquitectònica i de la qualitat urbana.

Projecte OXY: circularitat i permeabilitat al cor de Brussel·les

El projecte OXY dels despatxos DDS+ , Snøhetta i Binst architects, situat al bulevard Anspach, en ple centre de Brussel·les, , exemplifica una altra via de reconversió. Allò que havia estat un edifici d’oficines monòlitic i tancat es transforma en un complex permeable i multifuncional, que integra habitatges, hotel, aparthotel, oficines, comerços, equipaments i restauració.

El sòcol de l’edifici s’obre a la ciutat i crea nous recorreguts per als vianants, connectant la plaça de la Monnaie amb la rue Neuve i revitalitzant l’eix comercial central. L’objectiu és reintegrar l’edifici en el teixit urbà, transformant-lo en un espai viu, flexible i connectat.

Des del punt de vista ambiental, OXY aposta per la conservació de l’existent, el reaprofitament de materials i la flexibilitat d’ús per allargar la vida útil de l’edifici. Amb l’aspiració d’assolir la neutralitat en CO₂, el projecte busca certificacions com Carbon Hero A, BREEAM Outstanding i WELL Platinum, i ha estat reconegut amb el Renolab.B 2022 com a referent en construcció sostenible i innovació urbana.

Circularitat i minimització d’impacte ambiental

Els projectes ZIN i OXY comparteixen una mateixa filosofia: preservar, reutilitzar, optimitzar. La reutilització d’estructures i materials existents redueix de manera significativa les emissions de CO₂ i el consum de recursos naturals associats a la construcció nova.

La renovació circular que promou Brussel·les implica dissenyar edificis reversibles, adaptables i fàcilment desmuntables, capaços d’evolucionar amb el temps sense generar residus. A això s’hi afegeix la incorporació d’energies renovables, sistemes passius d’estalvi energètic i espais verds que funcionen com a reguladors climàtics i socials.

Aquest conjunt d’estratègies situa Brussel·les al capdavant de les ciutats europees que impulsen models urbans de baixa petjada ecològica i alta qualitat d’habitabilitat, on el valor no rau tant en construir més, sinó en construir millor amb el que ja existeix.

Una estratègia urbana de futur

La reconversió d’edificis d’oficines monofuncionals en edificis mixtos i circulars va molt més enllà de l’arquitectura: és una estratègia urbana integral que redefineix la manera com Brussel·les es transforma i es projecta cap al futur. Aquest enfocament parteix de la convicció que el desenvolupament urbà del segle XXI ha de basar-se en la regeneració intel·ligent del teixit existent, i no en l’expansió del territori.

A través d’aquests projectes, la ciutat demostra que és possible densificar sense destruir, revitalitzar sense expulsar i innovar sense malbaratar recursos. La barreja d’usos —habitatge, treball, oci i serveis— crea ecosistemes urbans més resilients, flexibles i autosuficients, capaços d’adaptar-se als canvis demogràfics, econòmics i ambientals.

A més, aquesta transformació té una dimensió social profunda: en reobrir edificis tancats i monofuncionals, es restitueixen connexions entre arquitectura i vida urbana, es reactiven espais de trobada i es genera una nova proximitat entre els usos quotidians. Projectes com ZIN in No(o)rd i OXY mostren que la sostenibilitat i la qualitat urbana poden confluir en una mateixa visió de ciutat equilibrada i habitable.

En definitiva, Brussel·les està construint el seu futur no a partir del creixement extensiu, sinó de la seva capacitat de regenerar-se des de dins. La ciutat esdevé un laboratori viu on circularitat, sostenibilitat i cohesió urbana convergeixen per donar lloc a una nova generació d’edificis que són, alhora, memòria i futur. Aquesta mirada no sols transforma els edificis, sinó també la manera d’entendre la ciutat com un organisme viu, capaç d’aprendre, adaptar-se i reinventar-se constantment.

Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC a Brussel·les, Bèlgica. Novembre 2025